Les dones del Vietnam són dones nascudes, que viuen o provenen del Vietnam. El paper de la dona al Vietnam ha estat sotmès a molts canvis al llarg de la història del Vietnam. Han assumit diferents papers en la societat, inclosos els de guerreres, infermeres, mares i esposes. Hi ha hagut molts avenços en els drets de les dones al Vietnam, com ara l'augment de la representació de les dones al govern, així com la creació de la Unió de Dones del Vietnam el 1930.
Durant el , el Vietnam va estar dominat pel domini francès. Algunes dones es van casar temporalment amb homes europeus durant aquest període; ambdues parts van veure que la unió era mútuament beneficiosa. Al començament del , els sentiments nacionalistes es van alçar al Vietnam, que van posar fi al domini francès el 1954 i amb la divisió del Vietnam en dos països (Vietnam del Nord i Vietnam del Sud), separats pel paral·lel disset.
El paper de les dones en la guerra i fora de casa va continuar augmentant al llarg del , especialment durant la Guerra d'Indoxina. Durant i després de la Guerra del Vietnam, el Partit Comunista governant del Vietnam va fer esforços per augmentar els drets de les dones, la igualtat i la representació al govern. Això va incloure la creació de quotes de gènere a la feina durant la dècada del 1960, cosa que va requerir que les dones ocupessin un determinat percentatge de llocs de treball en diferents sectors. Els drets de les dones han continuat augmentant al Vietnam contemporani i les dones han ocupat cada cop més càrrecs de lideratge. Vietnam té una de les taxes de participació de mà d'obra femenina més altes del món, i ha ocupat la segona posició de dones ocupant càrrecs d'alta direcció entre els països asiàtics. Actualment, Đặng Thị Ngọc Thịnh és la primera dona que va ser presidenta del Vietnam en funcions, després de la mort de Trần Đại Quang. A més, Nguyễn Thị Kim Ngân va ser elegida presidenta de l'Assemblea Nacional del Vietnam el març de 2016, la primera vegada que una dona ha ocupat aquest càrrec.
Tanmateix, encara avui hi ha una influència de rols de gènere i influència cultural al Vietnam, que persisteix tant dins de la llar domèstica com fora de l'àmbit socioeconòmic.
Les dones abans de la guerra del Vietnam L'antiguitat i el domini xinès
Segons William S. Turley, «el paper de la dona en la cultura tradicional vietnamita va ser determinada [en part] per ... els costums indígenes que portaven traces de matriarcat», afectant «diferents classes socials» fins a certs nivells. Segons Chiricosta, la llegenda d'Âu Cơ es diu que havia una evidència de «la presència d'un matriarcat original al Vietnam del Nord i que va conduir al doble sistema de parentiu, que es va desenvolupar allà .... [i que] va combinar patrons matrilineals i patrilineals de la família. estructura i assignat la mateixa importància a les dues línies».
El 111 aC, els exèrcits xinesos van reivindicar el territori anomenat Nam Viet i van intentar integrar-lo a l'Imperi Han. Durant aquest temps, el confucianisme era la ideologia oficial, es parlava principalment la llengua xinesa i l'ocupació xinesa va tenir una enorme influència en la literatura i les creacions d'art. No obstant això, hi va haver resistència al domini xinès. Segons Peter C. Phan, «les tres primeres persones que van dirigir insurreccions contra la Xina eren dones ... suggereixen […] que l'antic Vietnam era una societat matriarcal» i que «l'antic sistema familiar vietnamita era molt probablement matriarcal, amb les dones que governen el clan o tribu», fins que les vietnamites «van adoptar ... el sistema patriarcal introduït pels xinesos», tot i que «aquest sistema patriarcal ... no va ser capaç de desallotjar les dones vietnamites de la seva posició relativament alta a la família i la societat, sobretot entre els camperols i les classes baixes», amb «moderns codis culturals i legals ... [promovent més] drets i privilegis» per a les dones que en la cultura xinesa. Chiricosta va dir que altres estudiosos confiaven en «aquest aspecte matriarcal del mite per diferenciar la societat vietnamita de la propagació generalitzada del patriarcat del confucianisme xinès» i que «la resistència a la colonització xinesa del Vietnam ... [combinada amb] la visió que Vietnam era originalment era un matriarcat ... [va donar lloc a les lluites] de les dones per a l'alliberament del patriarcat (xinès) com a metàfora de la lluita de tota la nació per la independència vietnamita».
Segons Karen G. Turner, al , Triệu Thị Trinh (també coneguda com a «Bà Triệu», la «Dama Trieu») «va personificar la cultura matriarcal que va mitigar les normes patriarcals confucianitzades ... [tot i que] també està pintada com una cosa monstruosa ... una salvatge amb rampells violents». Una cap militar femenina que va assolir, durant un temps, resistir amb èxit l'estat xinès de Wu Oriental durant la seva ocupació del Vietnam, ha estat citada dient: «M'agrada muntar sobre tempestes, matar taurons al mar obert, foragitar els agressors, reconquerir el país, desfer llaços de servitud, i mai doblegar l'esquena per a ser la concubina de cap home».
«Quan l'enemic és a la porta, la dona surt a lluitar», ha estat recitat com a evidència de l'actitud de les dones vietnamites. L'antic refrany vietnamita «giac den nha, dan ba cung danh» significa que no és adequat per a les dones lluitar en la guerra, i només quan la situació és tan desesperada que la guerra ha arribat a la porta de la seva casa, les dones han de sortir a lluitar.
L'any 40, les germanes Trưng (Trưng Trắc i Trưng Nhị) van dirigir una rebel·lió per desfer-se de Tô Định, el governador xinès corrupte que governava Vietnam. Eren filles d'un senyor de Lạc, a Giao Chỉ (Vietnam del Nord), i vídues d'aristòcrates. Van formar el seu propi regne a Mê Linh (prop de Hanoi), on Trưng Trắc es va proclamar reina i es va construir una capital per a ella. Mentre van governar a Mê Linh, les germanes van abolir els impostos (que havien estat especialment molt alts durant el govern de Tô Định). Van ser derrotades el 43 pel general xinès Ma Yuan, però encara es consideren heroïnes militars i nacionals. Segons Donald M. Seekins, un indici de «la força dels valors matriarcals»Seekins, Donald M., "Trung Sisters, Rebellion of (39–43)", in Sandler, Stanley, ed., Ground Warfare: An International Encyclopedia (Santa Barbara California: ABC-Clio, hardcover 2002 ()), vol. 3, p. 898, col. 1 (author of Seekins of Meio University). era que una dona, Trưng Trắc, amb la seva germana petita Trưng Nhị, van aixecar un exèrcit de «més de 80.000 soldats ... [entre els quals] molts dels seus oficials eren dones», amb el qual van derrotar els xinesos. Segons Keith Weller Taylor, «una indicació del matriarcat de l'època és ... testimoniat pel fet que la tomba i el temple espiritual de la mare de Trưng Trắc han sobreviscut, tot i que no queden restes de la tomba del seu pare»,Taylor, Keith Weller, The Birth of Vietnam (Berkeley: University of California Press, 1983 ()), p. 39 (n. 176 omitted). i «la societat de les germanes Trung era fortament matrilineal».Both quotations: Taylor, Keith Weller, The Birth of Vietnam, op. cit., p. 338. D'altra banda, tot i que es recorden les germanes Trưng per les seves habilitats i valentia militars, també han estat utilitzades per confirmar el paper social de les dones d'una manera diferent. Alguns historiadors s'han centrat en la seva bellesa física i han destacat la seva devoció per la família, així com la relació romàntica de Trưng Trắc amb el seu marit, el senyor de Lạc, Thi Sach. Com a símbol icònic del patriotisme vietnamita, es van fer servir per demostrar com els homes vietnamites són dèbils fins i tot en comparació amb les dones vietnamites, ja que els homes vietnamites sota el govern de Tô Định «va inclinar el cap, van encreuar els braços i va servir als septentrionals; que vergonyós és això en comparació amb les dues germanes Trung, que eren dones!»Ngô Sï Liên, Dai Viet sir ky toàn thw, 3, lb. Cited in The Birth of Vietnam by Keith Weiler Taylor (Berkeley: University of California Press, 1983), p. 334.
Després de la derrota de Ma Yuan de les germanes Trưng, els xinesos van mantenir la dominació sobre Vietnam durant més de mil anys. Van establir una burocràcia que va emfatitzar el confucianisme i es van centrar en educar la classe dirigent del Vietnam amb la literatura i les idees xineses. El domini xinès va acabar el 939, quan l'exèrcit vietnamita, sota la direcció de Ngô Quyền, va derrotar l'exèrcit xinès, que ja estava preocupat pel caos dins de la Xina."Vietnam History, People, Economy, Geography, Government." N.p., n.d. Web. 30 Apr. 2014. La dinastia Lý es va establir el 1010 i va governar fins al 1225. La dinastia Lý va continuar moltes de les institucions polítiques, socials i econòmiques que foren imposades pels antics governants xinesos del país. Per exemple, només els homes de la classe noble podien assistir a l'escola i convertir-se en membres de la funció pública. Els vietnamites van continuar lluitant contra la influència xinesa, però el 1407 el país tornava a estar sota el domini xinès.
Van tornar a obtenir la independència el 1428, quan es va crear la dinastia Lê vietnamita.
La influència europea
miniatura|Mapa de la Indoxina francesa, 1886 França desitjava el lliure comerç amb Vietnam. També volia portar més missioners al país. La dinastia Nguyen no li agradava la participació francesa al Vietnam, i va executar molts missioners i vietnamites que els donaven suport. Això va provocar que l'emperador francès Napoleó III ataquès Vietnam i intentès forçar la cort a acceptar el títol de «protectorat francès». Els francesos van tenir èxit malgrat la resistència que van trobar, i a la dècada del 1880 el Vietnam era oficialment un protectorat francès.
Les dones vietnamites sovint estaven casades amb homes europeus. Això va ser particularment cert a la classe alta, on el matrimoni amb un home europeu era considerat una oportunitat per avançar. Sovint, aquest matrimoni era un acord temporal. Unes quantes vietnamites es van casar amb europeus durant un cert temps. Com que es proporcionaven objectes (com roba, diners o joies) a canvi de sexe, les dones podien treure un benefici d'aquesta manera. Sovint, quan el marit europeu marxava, la dona tornava a casar. Es considerava un acord beneficiós per a les dues parts. De fet, els nobles vietnamites «pensaven que no era vergonyós o una desgràcia el fet que les seves filles es casesin amb mariners anglesos i neerlandesos, durant el temps que havien de romandre a Tonquin, i sovint presentaven el seu gendre poc abans que marxès, sobretot si deixaven les seves dones amb un fill». D'aquesta manera, el matrimoni i la posterior partida d'un marit estranger es veia com una oportunitat per avançar socialment, i no hi havia un estigma al voltant de la «dona abandonada» (hi havia gairebé una aura que envoltava una dona que es casava amb un home estranger en lloc d'un estigma). Es creia que «quan [un comerciant] marxava, li donava tot el que li va prometre, i així deixen entre ells una amistat i ella pot buscar un altre home que la desitgi amb tota comoditat, sense escàndols».H. A. van Foreest and A. de Booy, eds., De Vierde Schipvaart der Nederlanders naar Oost-India" onder Jacob Wilkens en Jacob van Neck (1599-1604) (The Hague: Linschoten Vereeniging, 1980), 223; and Hamilton, A New Account, 2:115.