Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí. Es troba al peu de la muntanya que al cim acull el Castell d'Alaró. El clot d'Almadrà pertany a la vila d'Alaró.
Etimologia Alaró és un dels pocs topònims mallorquins documentats en època islàmica. És esmentat com a castell sota la forma hisn Alarun ('Castell d'Alaró') pel geògraf àrab al-Zuhri en l'episodi de la conquesta musulmana el 902, cosa que comporta que és anterior al període àrab.
En la documentació catalana tres segles més tard (el Llibre dels Fets, la butla del papa Innocenci IV de 1248, el Llibre del Repartiment i la Crònica de Marsili, a més de documents i capbreus diversos) apareix sota diverses formes, principalment Oloró, Oleron i Alaró.
És evident que es tracta d'un topònim precatalà i la major part d'autors estan d'acord a afirmar que és preromà. Hom ha assenyalat la semblança formal amb les tres poblacions romanes anomenades Ilŭro: Álora, prop de Màlaga; Alarona, un nom medieval de Mataró; i Auloron, al Bearn; hom hi pot afegir també el topònim de l'illa d'Oléron, al Charente Marítim. Però cal posar en entredit una interpretació sobre bases ibero-basco-aquitàniques, ja que a les Illes Balears no hi cap rastre d'aquesta presència en el subtrat toponímic.
Població Alaró és un municipi en el qual es poden identificar diverses àrees diferenciades dins del nucli principal i en els territoris amb denominació pròpia, com les Cases Noves, Los Damunt, Los Davall, el Pontarró, el Porrassar, les Rotes, Son Santjoan i Son Seguí.
Alaró té habitants, coneguts com a alaroners. Els llinatges més comuns d'Alaró són Rosselló, Coll, Bibiloni, Borràs, Gelabert, Campins, Amengual, Pisà (Pizá), Guardiola i Simonet.
Al llarg del i començament del , la població de dret d'Alaró va experimentar un creixement sostingut, passant d'uns 4000 habitants el 1842 a més de 6000 el 1910. Aquest augment reflecteix una etapa de consolidació del municipi. A partir dels anys trenta, però, la població començà a disminuir de manera continuada durant dècades, arribant al mínim al 1981, amb poc més de 3200 habitants. A finals del i començaments del , la tendència es revertí i el municipi recuperà població, superant novament els 5000 habitants a partir del 2011.
Geografia Llista de topònims de Alaró (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Relleu El terme d'Alaró es troba entre la plana central de Mallorca i la serra de Tramuntana. La zona sud del municipi és relativament planera, mentre que al nord el terreny s'eleva fins a altituds superiors als 800 metres. Destaquen el Puig d'Alaró (al voltant de 822 m) i el Puig d'Alcadena (817 m) com a cims principals del municipi.
Hidrografia El sistema hidrològic d'Alaró es basa en surgències naturals a les zones muntanyoses i torrents com el de Solleric i el Clot d'Almadrà. La font de les Artigues, d'origen andalusí i documentada des de 1232, utilitza un sistema de qanat per captar i canalitzar l'aigua. Tradicionalment servia per al consum, el regadiu i els molins, i actualment és gestionada per la Comunitat de Regants amb ús principal agrícola.
La font de Sa Bastida, al nord del terme, fou equipada el 1964 per a explotació comercial. Des de 1988, també s'embotella aigua de les fonts de Son Cocó i la font Sorda, al Clot d'Almadrà. L'abastiment urbà es fa majoritàriament mitjançant pous.
Flora El territori és drenat pel torrent de Solleric i pel Clot d'Almedrà, i una part important de la meitat nord forma part de l'entorn muntanyós de Tramuntana, cobert de boscos de pins (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex) acompanyats de matoll mediterrani.
Les terres baixes i valls d'Alaró han estat tradicionalment dedicades a l'agricultura de secà. Més de la meitat de la superfície municipal són conreus, tot i que el regadiu hi té poca importància. Entre els principals cultius destaquen les oliveres, ametllers, garrofers, cereals, figueres i farratges. A les zones muntanyoses es conserven zones de pastura extensiva per a ramaderia ovina, bovina i porcina. El clima és típicament mediterrani subhumit, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus, i precipitacions més abundants a la serra.
Història Prehistòria i antiguitat miniatura|Talaiot de son Palou Els primers assentaments humans al territori d'Alaró es remunten a la cultura talaiòtica, que es desenvolupà entre el final del II mil·lenni aC i l'arribada dels romans l'any 123 aC. S'han identificat diversos jaciments arqueològics d'aquesta etapa, com El Picó i Son Palou, que conserven restes de talaiots amb estructures trapezoidals i circulars. Altres elements destacats són el talaiot de s’Alcadena (conegut també com es Claper des Gegant), el de Bànyols i el conjunt de Can Cabrit, amb restes de planta rectangular i circular. Malgrat trobar-se en finques privades, la major part han estat declarats Bé d’Interès Cultural (BIC).
Època romana Després de la conquesta de Mallorca per Quint Cecili Metel l'any 123 aC, el territori d'Alaró quedà integrat dins de l'òrbita romana. Tot i que no s'hi ha documentat cap nucli urbà romà important, hi ha indicis d'activitat agrària i aprofitament del territori durant aquest període, especialment a les zones més planes i fèrtils del municipi. La romanització introduí noves tècniques de construcció, sistemes de gestió de l’'aigua i estructures productives com les terrasses de cultiu, que es mantingueren amb adaptacions durant els períodes posteriors. També s'han identificat restes de fortificacions d'època tardoromana a zones elevades, com el Puig d'Alaró i Sa Bastida.
Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mallorca passà a formar part de l'Imperi Romà d'Orient. Durant els segles i , el castell d'Alaró i altres enclavaments del municipi mantingueren un ús defensiu. Aquestes fortificacions, emplaçades en zones abruptes, serviren com a refugi davant incursions i com a centre de control territorial.
Edat mitjana miniatura|Martiri de Cabrit i Bassa, gravat a Historia general del Reino de Mallorca (1840) La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als romans d'Orient es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), al llarg de la qual els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.
La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Alārūn, entorn del seu castell, la qual es remetia a un origen força antic, com el topònim clarament preromà fa evident. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, essent, juntament amb Pollença, un dels darrers llocs en caure, el 1231. La vila d'Alaró formà part de la partida de Canarossa, uns dels districtes en què el rei Jaume I va fer delimitar l'illa. Al tenien importància a Alaró les cavalleries de Masnou (o Mainou), Sant Joan i Bànyols.
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca era a Perpinyà; llavors, la sola plaça que s'hi resistí fou el castell d'Alaró, però finalment fou assaltat el 30 de desembre i la seva guarnició, formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello «Cabrit» i Guillem Bassa, fou condemnada. Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.
Edat moderna Alaró experimentà un desenvolupament sostingut basat principalment en l'agricultura i la ramaderia. El municipi destacà per la producció d'oli d'oliva, activitat que configurà el paisatge amb una xarxa d'oliverars, tafones i camins de muntanya. Durant aquest període, la població es concentrava en dos nuclis principals: Los Damunt, que correspon al nucli original medieval, i Los Davall, desenvolupat a partir del arran de la construcció de la nova església parroquial al costat de la font de les Artigues. Aquest darrer es convertí progressivament en el centre econòmic i urbà del poble.
Els segles i estigueren marcats per crisis demogràfiques, com l'epidèmia de pesta de 1652, que deixà una empremta profunda en la població. Aquest episodi incrementà la devoció popular cap a sant Roc, qui fou proclamat patró d'Alaró el 1771. El Castell d'Alaró, antic bastió defensiu, inicià la seva transformació en lloc de culte, construint-se l'oratori de la Mare de Déu del Refugi.
Edat contemporània miniatura|Ferrocarril d'Alaró Durant el , Alaró inicià una etapa de transformació econòmica marcada per la industrialització i l'emprenedoria local. El sector del calçat començà a consolidar-se a partir de 1870, amb l'obertura del primer taller. Posteriorment es multiplicaren les fàbriques, com Can Pau Coll, Can Pericàs o Can Joan Vidal. Durant la Primera Guerra Mundial, moltes d'aquestes empreses es dedicaren a la producció de botes militars per a l'exèrcit francès.
Un altre element destacat fou l'explotació de mines de lignit, que començà al primer terç del . Les primeres mines documentades foren La Fortuna i Dolores. Als anys 1970 passaren a mans de l'Instituto Nacional de Industria, i més endavant a GESA, que utilitzà el lignit com a combustible per a centrals tèrmiques.
Aquesta època també veié la construcció del ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941. Inicialment funcionà amb tracció animal i posteriorment motoritzada.
Segle Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el . Fou construïda gràcies a la iniciativa dels germans Gaspar i Josep Perelló Pol. Aquesta central, alimentada amb vapor, proporcionava electricitat al poble i als municipis veïns com Consell, Binissalem i Lloseta. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.
Durant la primera meitat del , Alaró es consolidà com un dels principals centres sabaters de Mallorca. Amb l'arribada de l'electricitat l'any 1901 i la industrialització del sector, proliferaren les fàbriques de calçat i s'organitzaren els treballadors. L'any 1910 es fundà la societat obrera La Recompensa del Obrero, seguint l'exemple d'altres iniciatives cooperativistes sorgides arreu de l'illa. A partir dels anys 1930, el moviment obrer prengué una major rellevància social amb la celebració de l'1 de Maig i l'activitat de les Joventuts Socialistes. L'Ajuntament, presidit per Pere Rosselló Oliver, impulsà reformes municipals d'inspiració progressista.
Després del cop d'estat de juliol de 1936, Alaró patí una forta repressió per part de les forces falangistes i militars lleials al bàndol sublevat. El 19 de juliol, un grup armat procedent de Palma entrà al municipi i sotmeté diversos veïns a vexacions públiques, com la ingesta forçada d'oli de ricí i la crema de la bandera i biblioteca de la societat obrera. En els dies posteriors es produïren més d'un centenar de detencions. Catorze persones foren executades, incloent l'alcalde Rosselló, la majoria eren sabaters i menestrals i alguns foren abatuts als voltants del cementiri de Palma. Altres activistes foren empresonats o deportats.
Economia