La ciprianiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la hel·landita. Rep el nom en honor de Curzio Cipriani (26 de novembre de 1927 - 6 de desembre de 2007), professor de mineralogia i responsable del Museu de Mineralogia (més endavant el Museu d'Història Natural) de la Universitat de Florència, per la seva contribució a la sistemàtica mineral.
Característiques La ciprianiïta és un silicat de fórmula química Ca₄[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.5☐1.5)Σ2[B₄Si₄O22](OH)₂. Les terres rares d'aquest compost són principalment ceri i neodimi, amb una presència menor de lantani, praseodimi i samari. És el primer mineral que combina tori i bor com a components essencials. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ciprianiïta pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaïta-(Ce) i hellandita-(Ce).
Formació i jaciments Va ser descoberta a Tre Croci, al municipi de Vetralla, dins la província de Viterbo (Laci, Itàlia). També ha estat descrita al mont Cavalluccio, a la localitat de Campagnano di Roma, a la ciutat metropolitana de Roma capital, també al Laci. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
Categoria:Inosilicats Categoria:Minerals de calci Categoria:Minerals de tori Categoria:Minerals d'urani Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals de beril·li Categoria:Minerals de bor Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals descoberts a la província de Viterbo