Thérèse Raquin és una obra del famós Émile Zola escrita l'any 1867, escriptor pertanyent al naturalisme. Fou publicada per primer cop a la revista literària L'Artiste. És la tercera novel·la de Zola i la primera que li va donar fama. Fou traduïda al català per primer cop el 1906 per Rafael Moragas i duta a escena per Juli Vallmitjana amb Margarida Xirgu.Emile Zola al web de Margarida Xirgu El 2000 Lluís Maria Todó ha fet una nova traducció.Lluís Maria Todó a visat.cat
Argument Una jove anomenada Thérèse, es casa amb el seu cosí, amb qui viu, al costat de la seva tia, condemnada a una existència monòtona. Poc temps després de les noces, Camille porta a la seva casa a un amic anomenat Laurent, pel qual Teresa se sent atreta, comencen una relació i això els porta a cometre un crim i, per tant, a terribles remordiments. L'obra pot dividir-se en tres parts.
Primera part La primera part relata els orígens de la família i se centra sobretot en el caràcter febril de Camille i en l'afany de la seva mare per allunyar-lo de les arpes de la mort. L'arribada de Thérèse a la família l'obliga a sofrir amb el seu cosí tots els turments de la seva malaltia, portant-la a dormir al costat d'ell, a passar tardes senceres en silenci per a evitar que emmalaltís, i de manera general, reduint-la a un estat d'inòpia i d'apatia enfront dels plaers de la vida. La vida en comú porta a plantejar-se a la senyora Raquin un matrimoni entre tots dos que es realitza quan Thérèse aconsegueix la majoria d'edat. La vida parisenca en parella els portarà a integrar-se en aquesta i a organitzar vetllades els dijous a la tarda en companyia de velles amistats de la campanya.
Segona part Una vegada coneguda certa llibertat a París, es veu resignada a la foscor d'una botiga, només acompanyada d'unes persones que es reuneixen allí periòdicament per a sopar, allí apareix Laurent, sent una sensació de passió tan forta que arrisca tot el que té, sense importar-li la possibilitat d'un descobriment, i davant el crim comès, roman impassible.
Tercera part Es relaten els sentiments de remordiment dels assassins després de cometre el crim, la passió dels amants es converteix en rebuig, odi i por.
Estil L'autor no dedica molt temps de l'obra a l'acció ni a comptar els successos, sinó més aviat a analitzar-los, fent un tractament profund dels personatges, analitzant detalladament els pensaments i emocions de cadascun. La part final és especialment emotiva i dramàtica.Zola, Émile. "Préface de la deuxième édition." Thérèse Raquin. Paris: Livre de Poche, 1997. Zola va ser acusat d'obscè en escriure aquesta obra, ja que mostra sense escrúpols aspectes com l'adulteri i l'assassinat.Ferragus. "La littérature putride." Le Figaro, 23 de gener de 1868.
Adaptacions Cinema miniatura|Giacinta Pezzana com a Thérèse Raquin al Théâtre des Florentins, 1879. Teresa Raquinde Nino Martoglio, estrenada el 1915. Thérèse Raquin, dirigida per Jacques Feyder, estrenada el 1928. Lak Yawm Ya Zalem dirigida per Salah Abou Seif el 1952. Adaptació egípcia de Naguib Mahfouz amb Faten Hamama, Mahmoud El-Meligui i Mohsen Sarhane. Thérèse Raquin, dirigida per Marcel Carné, amb Simone Signoret (Thérèse), Raf Vallone (Laurent) i Jacques Duby (Camille), estrenada el 1953. Thirst, dirigida pel coreà Park Chan-wook, inspirada directament el Thérèse Raquin, premi del jurat del Festival de Canes de 2009. In Secret adaptació estatunindenca de Charlie Stratton amb Jessica Lange (Madame Raquin), Elizabeth Olsen (Thérèse), Oscar Isaac (Laurent) i Tom Felton (Camille), estrenada el 2014. Site de l'Internet Movie DataBase, data de sortida de In Secret.
Referències
Enllaços externs Thérèse Raquin Map
(traducció a l'anglès de Vizetelly)
Categoria:Novel·les en francès del segle XIX Categoria:Obres del 1867 Categoria:Obres literàries de la dècada del 1860 Categoria:Novel·les psicològiques