La pandèmia per coronavirus de 2019-2022, començà a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l'inici d'un brot d'un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense causa clara. El 5 de maig del 2023, l'OMS va decretar la fi de l'emergència sanitària internacional provocada per la pandèmia, després de més de 3 anys, 20 milions de morts i 765 milions de persones infectades. Tanmateix, la darrera setmana d'abril encara havia comunicat 360.000 casos i 3.500 morts, quan al gener encara superaven els 1,3 milions i 14.000 víctimes. La pandèmia va provocar un fort impacte en l'economia mundial.
Terminologia El diccionari de l'IEC determina que el mot "covid" és femení, ja que pren com a referència el mot "malaltia", implícit en la sigla "corona virus desease". Tot i així, en molts contextos es documenta el COVID-19 o "el covid" (en masculí). Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.
Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, en lloc de 2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l'OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara el virus responsable de la COVID-19 o el coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
En alguns contextos s'utilitza el mot "coronavirus" per referir-se al SARS-CoV-2. Tot i que podria generar confusió amb altres coronavirus (com ara el SARS-CoV), generalment no hi ha ambigüitat a causa de la importància actual de la pandèmia de COVID-19.}}
Història Es considera que la pandèmia començà a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l'inici d'un brot d'un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense causa clara. Es va relacionar principalment amb els paradistes que treballaven al mercat majorista de marisc de Huanan, on es venen animals vius. No obstant això, posteriorment s'han fet públic indicis que ja des del novembre del 2019 podia haver-hi hagut contagis del nou virus.
Pocs dies després del brot, científics xinesos van aïllar una nova soca de coronavirus, donant-li la designació inicial del 2019-nCoV (posteriorment SARS-CoV-2), que s'ha trobat com a mínim un 70% similar en la seqüència del genoma del coronavirus causant de la SARS (SARS-CoV). Amb el desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per a detectar la infecció, es van confirmar diversos casos en persones directament vinculades al mercat i en aquelles persones que no hi estaven directament relacionades.
Al quadre clínic ocasionat per aquest virus l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha anomenat COVID-19. Els símptomes són febre, tos i dificultat respiratòria, i pot ser mortal.
El virus ha mostrat proves de transmissió de persona a persona, i la seva taxa de transmissió (taxa d'infecció) semblava que s'escalava a mitjans de gener de 2020. El període d'incubació del virus és d'entre 2 i 14 dies, i es manté contagiós durant aquest temps.
El 31 de desembre de 2019, es va notificar a l'OMS els primers casos sospitosos. Els primers casos de malaltia simptomàtica van aparèixer poc més de tres setmanes abans del 8 de desembre de 2019.
El 1r de gener de 2020 es va tancar el mercat on s'havien originat els primers casos, i es va aïllar les persones que presentaven signes i símptomes d'infecció pel coronavirus. En un primer moment, es va fer un seguiment de més de 700 persones, entre les quals més de 400 treballadors sanitaris que havien tingut contacte directe amb persones possiblement infectades. Després del desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per detectar la infecció, es va confirmar la presència de SARS-CoV-2 en 41 persones al clúster original de Wuhan. D'aquestes 41 persones, es va informar més tard que dues eren una parella casada, una de les quals no havia estat present al mercat, i altres tres eren membres d'una mateixa família que treballaven a les parades de marisc del mercat.
El 9 de gener de 2020 es va confirmar la primera mort per infecció del coronavirus.
El 20 de gener de 2020, el primer ministre xinès Li Keqiang va instar esforços decisius i efectius per prevenir i controlar l'epidèmia de pneumònia causada per un nou coronavirus.
El 23 de gener de 2020, l'OMS va decidir declarar el brot com una emergència de salut pública internacional. L'OMS havia advertit anteriorment que es podia produir un brot més ampli i que possiblement augmentaria la seva propagació durant el Chūnyùn (temporada alta de viatges de xinesos al voltant de l'any nou xinès). Molts esdeveniments d'Any Nou es van cancel·lar per por a la transmissió, inclosa la Ciutat Prohibida de Pequín, fires tradicionals de temples i altres celebracions. El sobtat augment de casos de la malaltia ha suscitat qüestions relacionades amb el seu origen, el comerç amb animals salvatges, i les incerteses sobre la capacitat del virus de propagar-se i de causar danys, tant si el virus ha circulat durant més temps del que es pensava o si el brot és un esdeveniment de superpropagació. El 23 de gener de 2020, la ciutat de Wuhan va ser sotmesa a quarantena, i es va suspendre tot el transport públic dins i fora de la ciutat.
El 24 de gener de 2020, es van produir 26 morts, tots a la Xina, i hi havia proves de transmissió de persones a persones.Lisa Schnirring: WHO decision on nCoV emergency delayed as cases spike 23 gener 2020 CIDRAP News, consultat el 23 gener 2020 Les proves mèdiques van revelar més de 800 casos confirmats a la Xina, alguns dels quals eren treballadors sanitaris. També es van notificar casos confirmats a Tailàndia, Corea del Sud, Japó, Taiwan, Macau, Hong Kong, Estats Units d'Amèrica, Singapur, Vietnam, França, Nepal, Malàisia, Canadà, Austràlia, Cambodja, Sri Lanka, Alemanya, Filipines, Itàlia i Índia. El 24 de gener de 2020 també es van posar en quarantena les ciutats properes, com Huanggang, Ezhou, Chibi, Jingzhou i Zhijiang.
El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l'emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC), la sisena vegada que la mesura s'ha invocat des de la pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009.
El 17 de febrer de 2020, el nombre de morts a causa del 2019-nCoV se situava a 1.775 (el 2,48% dels infectats; 1.770 a la Xina, 1 a les Filipines, 1 a Hong Kong, 1 al Japó, 1 a França i 1 a Taiwan). Molts dels que van morir tenien altres malalties, com hipertensió arterial, diabetis o malalties cardiovasculars, que deterioraven els seus sistemes immunitaris.
L'11 de març de 2020, l'OMS va passar a considerar la COVID-19 pandèmia en lloc d'epidèmia, arran de l'expansió de la malaltia en 114 països, havent-se multiplicat per 13 els casos fora de la Xina en les dues setmanes anteriors i havent triplicat el nombre de països afectats en aquell mateix període. Nombrosos països han emès restriccions per les concentracions de persones, tancat escoles i fàbriques, tot introduint una gran quantitat de mesures de distanciació social per fer front a la propagació del virus.
El 5 de maig del 2023, l'OMS va decretar la fi de l'emergència sanitària internacional provocada per la pandèmia, després de més de 3 anys, 20 milions de morts i 765 milions de persones infectades. Tanmateix, la darrera setmana d'abril encara havia comunicat 360.000 casos i 3.500 morts, quan al gener encara superaven els 1,3 milions i 14.000 víctimes, quan un grup d'experts de l'OMS encara havia considerat que la Covid-19 seguia sent una amenaça global.
La pandèmia als Països Catalans
El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a Mallorca, i el 25 es van detectar el primer cas a Catalunya, a Barcelona, i al País Valencià, a Vila-real.
El 2 de març es confirma el primer cas a Andorra i el 12 de març a la Catalunya Nord (a la Guingueta d'Ix).
A Catalunya s'ha popularitzat el risc de rebrot en el seguiment de l'epidèmia de la COVID-19, per part del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.
Filogènesi del coronavirus
Les seqüències del SARS-CoV-2 mostren similituds amb els betacoronavirus trobats en ratpenats; tanmateix, el virus és genèticament diferent d'altres coronavirus, com ara el coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-CoV) i el coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV). També és membre del llinatge B de Beta-CoV, com el SARS-CoV.
Mapa genètic del SARS-CoV-2 600px ID Genoma (NCBI) MN908947 Mida del genoma 29.903 bp Any del mapatge 18/3/2020
Ja a mitjans de gener del 2020 s'havien aïllat cinc genomes del nou coronavirus, inclosos BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-01/2019, BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-04/2020, BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-05/2019, BetaCoV / Wuhan / WIV04 / 2019, i BetaCoV / Wuhan / IPBCAMS-WH-01/2019 de l'Institut Nacional de Control i Prevenció de Malalties Víriques de la Xina CDC, l'Institut de Biologia dels Patògens i l'Hospital Wuhan Jinyintan. La seva seqüència d'ARN té una longitud aproximada de 30 kbp.
El 13 de març es van fer públiques les primeres seqüències de virus de dos pacients de l'Hospital Clínic Universitari de València.
Transmissió als humans La transmissibilitat del virus entre humans ha estat variable, amb algunes persones afectades que no transmeten el virus a d'altres, mentre que d'altres han pogut difondre la infecció a diverses persones. Diversos grups de recerca han estimat que el nombre bàsic de reproducció del virus per transmissió entre humans és d'entre 1,4 i 3,8 (el número descriu a quantes persones és probable que una persona recentment infectada passi el virus a la població humana). Segons s'ha informat, el nou coronavirus es pot transmetre fins a una cadena de quatre persones.
No s'ha confirmat l'animat salvatge que ha fet de reservori natural del SARS-CoV-2, ni l'amfitrió intermedi que va transmetre el CV-2019 als humans. El 22 de gener de 2020, científics de la Universitat de Pequín, la Universitat de Medicina Tradicional Xinesa de Guangxi, la Universitat de Ningbo i el Col·legi d'Enginyeria de Biologia de Wuhan van publicar un article, que després d'observar «humans, ratpenats, pollastres, eriçons, pangolins i dues espècies de serps», van concloure que el «2019-nCoV sembla un virus recombinant entre el coronavirus del ratpenat i un coronavirus d'origen desconegut» ... i ... «el més probable és que la serp és l'animal salvatge que ha fet de reservori del 2019-nCoV» que després es va transmetre als humans. Altres han suggerit també que el SARS-CoV-2 s'ha desenvolupat com a resultat de la «combinació de virus de ratpenats i serps». Alguns han disputat el paper de Peking i han defensat que el reservori ha de ser el ratpenat i l'hoste intermedi un ocell o mamífer, però no serps.
Un document prepublicat actualitzat publicat el 23 de gener de 2020 a BioRxiv de membres de l'Institut de Virologia de Wuhan, de l'hospital de Wuhan Jinyintan, de la Universitat de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, i del Centre provincial de control i prevenció de malalties de Hubei, suggereix que el nou coronavirus del 2019 té possibles orígens en els ratpenat, ja que la seva anàlisi demostra que nCoV-2019 és un 96% idèntic a tot el genoma a nivell d'un coronavirus del ratpenat.