LAlien o xenomorf és un ens biològic extraterrestre parasitoide fictici, antagonista de la tetralogia cinematogràfica de la sèrie Alien, amb aparicions en preqüeles, seqüeles, còmics, novel·les, videojocs i crossover com Alien vs. Predator.
Creació i disseny miniatura|H. R. Giger, dissenyador artístic de la criatura. El disseny del xenomorf es va basar en la criatura del planeta Cairos 2, dissenyada per l'artista suís H.R. Giger.
Nom En la saga, aquest Alien no té un nom específic popular; comunament és anomenat "la cosa", "la criatura", "bestiola" o "drac", també "La Mort Negra" com els criden els Yautjas (Depredadors).
Segons la sèrie de còmics, el seu nom científic fictici és Linguafoeda acheronsis (llengua mortífera d'Acheron), encara que també és anomenat Internecivus raptus (Lladre mortífer).
El nom tècnic "xenomorf" (literalment "forma extraterrestre") va ser donat per l'oficial William Gorman basant-se en la nomenclatura tècnica que identifica a un potencial organisme d'origen no terrícola. El nom és usat en Aliens i en una escena eliminada de Alien 3.
Origen L'origen dels xenomorfs és plantejat en la pel·lícula Prometheus de Ridley Scott, en la qual es deixa veure que la raça dels "Enginyers" (també coneguts com a Space Jokeys o Biomecanoides) van usar el planeta Terra per experimentar i van sembrar el seu ADN com a base per crear la vida en el que semblava ser una sèrie d'experiments en diferents planetes per crear formes de vida sense que es tingui plena certesa de la fi que perseguien.
Juntament amb això, els Enginyers van crear un agent patogen que era utilitzat en els ecosistemes utilitzats per als seus experiments una vegada determinaven que era l'hora d'eliminar-los, aquest compost una vegada alliberat era assimilat ràpidament en entrar en contacte amb un hoste biològic, sigui un animal o ésser viu no vegetal i acabava amb ells la totalitat de les vegades, a vegades fent que una agressiva i violenta criatura es gestés dins de l'hoste. Encara que mai s'ha esmentat si això es feia per erradicar les formes de vida que creaven o si aquestes eren creades per incubar les criatures del patogen.
Aquest primer prototip experimental de l'arma seria conegut en el rodatge de la pel·lícula com "protoalien" i també com "La diaca" o "The Deacon". No obstant això, el naixement de la raça xenomorf és anterior; tal com es revelaria en els murals de la nau dels "Enginyers" que es trobava apostada en el planetoide LV-223, on s'observen una sèrie de gravats de l'espècie en les parets, que parlen d'una experimentació genètica amb l'agent patogen, amb diferents espècies extraterrestres primitives, que li va permetre crear en el procés a diferents varietats d'aliens, inclosos els xenomorfs clàssics i les seves reines.
A partir del narrat en la pel·lícula "Alien: Covenant", s'explica que aquestes investigacions van ser descobertes i reiniciades per l'ara restaurat i evolucionat androide David, qui després d'arribar al món natiu dels Enginyers, assassinar la doctora Shaw i exterminar als nadius, es dedicaria a experimentar amb l'agent patogen durant molt temps, i així va poder recrear un xenomorf perfecte.
No obstant això, se sap que molt abans que David aconseguís crear aquest espècimen, els Enginyers ja els produïen en massa i els transportaven per la galàxia en naus per als seus experiments. La nau "Croissant" (com fos anomenada per Ridley Scott en una entrevista prèvia a l'estrena mundial de Alien: Covenant) de Alien, el vuitè passatger, estavellada en LV-426, contenia el cadàver fossilitzat d'un Enginyer pilot que havia mort segles enrere per causa d'un rebentapits; a més els cellers d'aquesta nau estaven repletes d'ous perfectament evolucionats tant d'obreres com de reines, per la qual cosa es dedueix que el pilot va morir enmig d'una missió d'infestació.
Una altra prova de l'antiguitat d'aquesta raça és la saga d'Aliens versus Predator (univers creat pels diferents còmics de les dues franquícies cinematogràfiques, i que serien també portades al cinema), que mostrava que els xenomorfs des de fa segles eren part valuosa de la cacera i rituals dels Yautja i gràcies a aquests es trobaven presents en diversos planetes.
Posteriorment, els integrants de la tripulació de la Nostromo serien els que trobarien a les criatures de la nau abandonada en LV-426 30 anys després dels incidents vists en Covenant. Aquí es veu aparèixer per primera vegada al ja clàssic i conegut xenomorf.
En el còmic Aliens: Outbreak es mostra una versió alternativa al cànon, que planteja que al món natal dels xenomorfs, no són l'espècie dominant sinó una baula més de la cadena alimentosa d'aquest planeta. Els xenomorfs es van tornar una plaga incontrolable quan van ser trets del seu hàbitat natural i l'equilibri es va trencar; això desmentiria la teoria que van ser creats per l'espècie dels Enginyers.
Característiques miniatura|Giger Bar en Suïssa
Intel·ligència i comunicació Els xenomorfs han demostrat ser éssers intel·ligents, però sempre en un nivell animal, freturosos totalment de desenvolupament tecnològic o individualitat. En tota la sèrie aquests personatges apareixen completament nus i incapaços de crear eines.
Un dels seus mitjans de comunicació són les feromones. Amb elles al costat del control mental, una reina pot manejar als altres xenomorfs del seu rusc. Igualment, la resta dels xenomorfs segreguen una feromona en forma de gel que serveix com a marca per identificar els membres d'un rusc per l'olfacte, si els membres una colònia detecta l'aroma de les feromones d'un xenomorf aliè a ella, per instint identifiquen a aquest individu com a intrús i procedeixen a matar-ho.
Referent a la seva memòria, els xenomorfs posseeixen una memòria genètica, la qual els és transmesa dels seus progenitors; qualitat que els permet heretar records d'altres generacions prèvies.
Adaptabilitat genètica Probablement, una de les qualitats més sorprenent dels xenomorfs és lADN reflect, és a dir la capacitat d'adquirir mitjançant algun mecanisme desconegut de transferència horitzontal de gens, una porció de l'ADN dels hostes en els quals s'incuben; i amb això assimilar algunes de les característiques genètiques i fenotípiques d'aquest organisme. En general, és una porció tan moderada del codi genètic de l'hoste, que el canvi és pràcticament imperceptible; no obstant això, de vegades la transferència de gens és prou intens per fins i tot transformar la fisonomia de la criatura. Exemple d'això es presenta en la tercera pel·lícula de la sèrie, la criatura de la qual neix d'un gos Rottweiler (un boví segons la versió del director), transformant-se així en un "Corredor", quadrúpede petit i veloç, mentre que aquells allotjats en els Yautja es transformen ocasionalment en els híbrids anomenats Predalien.
Se sap que almenys les reines xenomorfes posseeixen memòria hereditària codificada a escala genètica, la qual no funciona al nivell de rituals o instints com succeeix en moltes altres espècies, sinó també hereta els records concrets dels seus progenitors i hostes anteriors. Quan Ellen Ripley és clonada en el film Alien: Resurrection, part de l'ADN de la reina que incubava li va ser transmès i gràcies a això ella va adquirir la capacitat de memòria genètica del xenomorf, per la qual cosa el clon posseïa els records i gran part de la personalitat de l'original.
Dieta La dieta del xenomorf està composta principalment per carn de qualsevol ésser viu, la que és digerida per l'àcid de la seva sang i assimilada pel seu cos. Aquest particular sistema de digestió li permet al xenomorf alimentar-se de gairebé qualsevol cosa en èpoques d'escassetat. Fora del seu món natiu, i una vegada que l'ambient ja no tingui éssers vius per caçar, menjaran tot el que trobin al seu pas, no solament vegetals sinó també roques o metalls i una vegada que aquests s'acabin, recorreran al canibalisme.
El seu molt particular metabolisme els permet jornades extenses d'activitat amb un mínim de descans, no obstant això, per equilibrar tal exigència han d'alimentar-se contínuament i en enormes quantitats. Després de la seva arribada a un planeta, si no són detinguts immediatament, en pocs mesos el món serà un lloc totalment mort i infèrtil.
Quan una colònia ha acabat amb tots els recursos i espècies d'un planeta, els abellots se sacrifiquen per alimentar a la reina amb els seus propis cossos, una vegada que tota la colònia ha estat devorada per la reina, aquesta quedarà en un estat de catalèpsia fins que el planeta present algun senyal de vida novament.
Qualitats de defensa i atac Malgrat posseir cert grau d'intel·ligència, els xenomorfs actuen instintivament, i no utilitzen armes ni cap mena de tecnologia; però posseeixen una gran força, resistència i agilitat, a més de la capacitat d'adherir-se en les superfícies, la qual cosa li permet caminar per sostres i parets.
La seva primera defensa és el seu exoesquelet de polisacàrid mutat de silicón polaritzat, el qual ho protegeix d'impactes, temperatures extremes i fins i tot resisteix períodes perllongats a l'espai, en els apèndixs de les seves extremitats el seu exoesquelet acaba en puntes filoses que obren a manera d'arpes i agulló. Mentre que en alguns espècimens s'ha vist que la seva duresa s'atenua a mesura que s'apropa a la boca fins a obtenir la flexibilitat d'un parell de llavis.
Empren la seva llarga cua com a mètode de defensa i atac, aquesta acaba en una punta afilada, no tots la utilitzen en combat, però en ser usada és una arma de precisió letal i amb la força suficient per a aixecar amb ella a la seva víctima una vegada l'ha travessat.
La seva complexa mandíbula consta de dents davanters superiors o incisius superiors similars als dels humans, al costat d'un parell de canins allargats. A simple vista les dents dels xenomorfs no semblen estar composts d'os amb base de calci com els dels animals terrestres; tenen una aparença platinada, i una notòria resistència, capaces de trencar materials durs com metalls o roques. A aquesta poderosa dentadura se sumeixi una segona mandíbula retràctil provinent de l'esòfag, els xenomorfs poden atacar amb aquesta segona mandíbula traient-la a gran velocitat i copejant amb ella quan estan enfront dels seus adversaris, a manera d'un petit ariet; pel que sembla la utilitzen principalment per alimentar-se. Alguns xenomorfs tenen la capacitat de llançar una substància corrosiva per la boca.
Els xenomorfs posseeixen un tipus d'àcid desconegut en lloc de sang, com a sistema de defensa final. Aquest àcid no és solament un mètode de defensa, els xenomorfs no posseeixen aparell digestiu, per la qual cosa tota matèria ingerida pel seu organisme és dissolta per la seva sang i transformada en energia, això li permet alimentar-se pràcticament de qualsevol cosa. S'ha vist de vegades que ho utilitzin com a arma o eina, provocant-se ferides per esquitxar als seus oponents o per corroir elements com ara a parets o paranys.
Finalment, posseeixen una tolerància al dolor que els permet combatre àdhuc estant seriosament ferits. Si un xenomorf ha perdut algun membre o ha sofert ferides el seu potencial de combat es veurà amb prou feines afectat i continués atacant. En general, els mètodes més efectius per matar-los són la destrucció del cervell o tòrax, explosió, crivellament massiu o incineració.
Vulnerabilitat Tenen una debilitat davant les armes de foc, la tecnologia Yautja i en general a qualsevol arma pesant de destrucció fulminant. Posseeixen una por instintiva al foc, malgrat que poden resistir flames fins a certes temperatures, però prefereixen escapar davant el menor senyal de combustió, per la qual cosa actuen generalment de nit o en llocs freds.
Cicle de vida El temps de vida d'un xenomorf depèn de l'etapa en la qual es troba.