Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades escrit en català com a Màxim Gorki, és el pseudònim d'Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пешкóв) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) que fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, La meva infantesa, La mare, Els estiuejants i Els fills del sol. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i La mare ha estat sovint criticada (el mateix Gorki pensava que la mare era un dels seus principals fracassos). Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les El negoci d'Artamónov (1925) i La vida de Klim Samguín (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris (coneguts pel seu «antipsicologisme»), els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i «un interès poc modern per la psicologia humana”, segons l'escriptor Dmitri Mirski). Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.
Gorki va ser actiu en l'emergent moviment comunista marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista i durant un temps es va relacionar estretament amb Lenin i l'ala bolxevic del partit de Bogdànov. Durant una part important de la seva vida, va ser exiliat de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. El 1932, va tornar a l'URSS per invitació personal de Ióssif Stalin i hi va viure fins a la seva mort el juny de 1936. Després del seu retorn va ser declarat oficialment el «fundador del realisme socialista ». Malgrat aquest reconeixement oficial, les relacions de Gorki amb el règim soviètic eren força difícils. Els estudiosos moderns consideren que la seva ideologia de la construcció de Déu és diferent del marxisme-leninisme oficial, i la seva obra encaixa amb l'etiqueta de realista socialista. La seva obra continua sent controvertida.
Biografia Primers anys miniatura|L'ex- libris "Ex Libris Maksim Gorki" de la seva biblioteca personal representa el Prometeu desencadenat que s'aixeca de les pàgines d'un llibre, aixafant un fuet de múltiples cues i expulsant corbs negres. La catedral de Sant Basili retratada al fons
Va néixer com a Aleksei Maksímovitx Péixkov el , a Nijni Nóvgorod; Gorki va quedar orfe a l'edat d'onze anys. Va ser criat per la seva àvia i va fugir de casa als dotze anys l'any 1880. Després d'un intent de suïcidi el desembre de 1887, va viatjar a peu per l'Imperi Rus durant cinc anys, canviant de feina i acumulant impressions utilitzades més tard en els seus escrits. El noi, de ben petit, va començar a ocupar-se en oficis diversos fins a decidir-se a abandonar la llar familiar per fer la seva vida independent. En el transcurs de divuit anys, des del 1875 fins al 1893, el jove Gorki va treballar de pintor, d'ajudant de forner, de cambrer de vaixell, de ferroviari i fins i tot com a venedor de begudes.
Tota l'experiència acumulada al llarg de les seves aventures enriquiria la temàtica de l'escriptor. De fet, les seves vivències i les de les persones amb qui va treballar i va conviure van donar vida als relats de les seves obres autobiogràfiques La meva infantesa, Entre els homes i Les meves entrevistes. Una d'aquestes experiències, la seva permanència com a passant d'advocat, li va despertar el gust per la literatura i l'interès per la cultura.
Com a periodista que treballava per a diaris provincials, va escriure sota el pseudònim de (Iegudiïl Khlamida). Va començar a utilitzar el pseudònim Gorki (de горький; literalment «amarg») l'any 1892, quan el seu primer conte, «Makar Txudrà», va ser publicat pel diari Kavkaz (El Caucas) a Tbilisi, on va passar unes setmanes fent feines menors, principalment per als tallers del ferrocarril caucàsic.Commentaries to Makar Chudra // Горький М. Макар Чудра и другие рассказы. – М: Детская литература, 1970. – С. 195–196. – 207 с.Isabella M. Nefedova. Maxim Gorky. The Biography // И.М.Нефедова. Максим Горький. Биография писателя Л.: Просвещение, 1971. El nom reflectia la seva ira a foc lent per la vida a Rússia i la determinació de dir l'amarga veritat. El primer llibre de Gorki Очерки и рассказы (Ótxerki i rasskazi, 'Narracions i contes') l'any 1898 va tenir un èxit sensacional, i va començar la seva carrera com a escriptor. Gorki va escriure sense parar, veient la literatura menys com una pràctica estètica (tot i que va treballar molt en l'estil i la forma) que com un acte moral i polític que podria canviar el món. Va descriure la vida de les persones als estrats més baixos i als marges de la societat, revelant les seves dificultats, humiliacions i brutalitzacions, però també la seva espurna interior d'humanitat. miniatura|Retrat de Maksim Gorki
Desenvolupament polític i literari esquerra|miniatura|Anton Txékhov i Gorki. 1900, Ialta La reputació de Gorki va créixer com a veu literària única de l'estrat inferior de la societat i com a fervent defensor de la transformació social, política i cultural de Rússia. El 1899, es va associar obertament amb l'emergent moviment socialdemòcrata marxista, que el va ajudar a convertir-lo en una celebritat tant entre la intel·lectualitat com entre el nombre creixent de treballadors conscients. Al cor de tota la seva obra hi havia la creença en el valor i el potencial inherents de la persona humana. En els seus escrits, contraposava els individus, conscients de la seva dignitat natural, i inspirats per l'energia i la voluntat, amb persones que sucumbeixen a les condicions degradants de la vida que els envolta. Tant els seus escrits com les seves cartes revelen un «home inquiet» (una autodescripció freqüent) que lluita per resoldre sentiments contradictoris de fe i escepticisme, amor a la vida i fàstic davant la vulgaritat i la mesquinesa del món humà.
El 1916, Gorki va dir que els ensenyaments de l'antic savi jueu Hillel l'Ancià van influir profundament en la seva vida: «En la meva primera joventut vaig llegir… les paraules de…Hillel, si recordo bé: «Si no ets per a tu mateix, qui serà per a tu? Però si ets sol per tu mateix, per què ets? El significat interior d'aquestes paraules em va impressionar per la seva profunda saviesa… El pensament es va endinsar profundament en la meva ànima, i ara dic amb convicció: la saviesa de Hillel va servir de bastó fort en el meu camí, que no va ser ni igual ni fàcil. Crec que la saviesa jueva és més humana i universal que qualsevol altra; i això no només per la seva edat immemorial… sinó per la poderosa humanitat que la satura, per la seva alta estimació de l'home.»
Es va oposar públicament al règim tsarista i va ser arrestat moltes vegades. Gorki es va fer amic de molts revolucionaris i es va convertir en un amic personal de Lenin després que es van conèixer el 1902. Va exposar el control governamental de la premsa (vegeu l'afer Matvei Golovinski). El 1902, Gorki va ser escollit acadèmic honorari de Literatura, però el tsar Nicolau II va ordenar que s'anul·lés. En protesta, Anton Txékhov i Vladímir Korolenko van abandonar l'Acadèmia.Handbook of Russian Literature, Victor Terras, Yale University Press, 1990. miniatura|Lev Tolstoi amb Gorki a Iàsnaia Poliana, 1900 De 1900 a 1905, els escrits de Gorki es van tornar més optimistes. Es va implicar més en el moviment d'oposició, pel qual va ser novament empresonat breument el 1901. El 1904, després d'haver trencat la seva relació amb el Teatre d'Art de Moscou arran d'un conflicte amb Vladímir Nemiróvitx-Dàntxenko, Gorki va tornar a Nijni Nóvgorod per establir un teatre propi. Tant Konstantín Stanislavski com Savva Morózov van oferir suport financer per a l'empresa. Stanislavski creia que el teatre de Gorki era una oportunitat per desenvolupar la xarxa de teatres provincials que esperava reformar l'art escènic a Rússia, un somni seu des de la dècada de 1890. Va enviar alguns alumnes de l'Escola de Teatre d'Art, així com Ioassaf Tikhomírov, que dirigia l'escola, a treballar-hi. A la tardor, però, després que el censor hagi prohibit totes les obres que el teatre es proposava d'escenificar, Gorki va abandonar el projecte.
Com a autor, editor i dramaturg d'èxit financer, Gorki va donar suport financer al Partit Laborista Socialdemòcrata Rus (RSDLP), a més de donar suport a les apel·lacions liberals al govern pels drets civils i la reforma social. El brutal afusellament dels obrers que marxaven cap al tsar amb una petició de reforma el 9 de gener de 1905 (conegut com el «Diumenge sagnant»), que va posar en marxa la Revolució de 1905, sembla haver empès Gorki de manera més decidida cap a solucions radicals. Es va relacionar estretament amb Vladímir Lenin i l'ala bolxevic del partit d'Aleksandr Bogdànov, amb Bogdànov assumint la responsabilitat de la transferència de fons de Gorki a Vperiod. No és clar si maig es va unir formalment, i les seves relacions amb Lenin i els bolxevics sempre serien difícils. Els seus escrits més influents en aquests anys van ser una sèrie d'obres polítiques, la més famosa de На дне (Na dne, 'Els baixos fons, 1902). Mentre va estar breument empresonat a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau durant l'avortada revolució russa de 1905, Gorki va escriure l'obra Els fills del sol, nominalment ambientada durant una epidèmia de còlera de 1862, però que universalment s'entén que es relaciona amb els esdeveniments actuals. Va sortir de la presó després d'una campanya a escala europea, que va comptar amb el suport de Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France, entre d'altres.Figes, p. 181
Gorki va assistir a l'aixecament de Moscou de 1905, i després de la seva supressió, el seu apartament va ser assaltat pels Centúries Negres. Posteriorment, va fugir al llac Saimaa, aFinlàndia.Figes, p. 200-202 El 1906, els bolxevics el van enviar a un viatge de recaptació de fons als Estats Units amb Ivan Narodni. Quan va visitar les muntanyes Adirondack, Gorki va escriure (Mat, Mare), la seva notable novel·la de conversió i lluita revolucionàries. Les seves experiències als Estats Units —que va incloure un escàndol pel seu viatge amb la seva amant (l'actriu Maria Andréieva) més que amb la seva dona— van aprofundir en el seu menyspreu cap a l'"ànima burgesa".
Anys de Capri miniatura|Entre 1909 i 1911, Gorki va viure a l'illa de Capri a la "Villa Behring" de color bordeus. De 1906 a 1913, Gorki va viure a l'illa de Capri, al sud d'Itàlia, en part per motius de salut i en part per fugir de l'ambient cada cop més repressiu a Rússia. Va continuar donat suport al treball de la socialdemocràcia russa, especialment els bolxevics i va convidar Anatoli Lunatxarski a quedar-se amb ell a Capri. Els dos homes havien treballat junts a Literaturni Raspad, que va aparèixer el 1908. Va ser durant aquest període quan Gorki, juntament amb Lunatxarski, Bogdànov i Vladímir Bazàrov van desenvolupar la idea d'una Enciclopèdia de la història russa com a versió socialista de lEncyclopédie de Diderot.
El 1906, Maksim Gorki va visitar la ciutat de Nova York per invitació de Mark Twain i altres escriptors. Una invitació a la Casa Blanca del president Theodore Roosevelt va ser retirada després que el New York World informés que la dona que acompanyava Gorki no era la seva dona.Sorel, New York Times 5 de març de 2021 Després que es va revelar això, tots els hotels de Manhattan es van negar a allotjar la parella i van haver d'allotjar-se en un apartament a Staten Island.Figes, p. 200-202