El papa Nicolau III (llatí: Nicolaus III; vers 1225 - 22 d'agost de 1280), nascut Giovanni Gaetano Orsini,George L. Williams, Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes, (McFarland & Company Inc., 1998), 36. Richard Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaëtan Orsini, in a separate Excursus I, p. 315–316, senyala com a data de naixement vers el 1216. Indica que cal tenir en consideració que la mare de Giovanni Gaetano era primera muller. va ser papa de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 25 de novembre de 1277 fins a la seva mort el 22 d'agost de 1280 .
Va ser un noble romà que havia servit sota vuit papes, va ser nomenat cardenal diaca de St. Nicola in Carcere Tulliano pel papa Innocenci IV (1243–54), protector dels franciscans pel papa Alexandre IV (1254–61), inquisidor general pel papa Urbà IV (1261–64), i va succeir el papa Joan XXI (1276–77) després sis mesos de sede vacante a la Santa Seu resolta en l'elecció papal de 1277, en gran part gràcies a la influència familiar.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Rosa composita (La rosa composta), citació que fa referència que al seu escut d'armes apareix una rosa i al fet que va ser sobrenomenat "el compost".
Biografia El futur papa, Giovanni Gaetano Orsini, va néixer a Roma,Richard Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaëtan Orsini, p. 1. membre de la prominent família Orsini, fill gran del noble romà Matteo Rosso OrsiniMatteo Rosso Orsini era membre del Tercer Orde de Sant Francesc: Richard Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaëtan Orsini, p. 2. Era el pare de Gaetano, també anomenat Matteo Rosso Orsini ('Il Grande'), el qual, com a Senador de Roma, tancà els cardenals en una mena de proto-conclave l'agost de 1241. Ryccardus de S. Germano, Chronica. amb la seva primera esposa, Perna Caetani. El seu pare va ser Senyor de Vicovaro, Licenza, Bardella, Cantalupo, Roccagiovine, Galera, Fornello, Castel Sant'Angelo di Tivoli, Nettuno, Civitella, Bomarzo, San Polo i Castelfoglia, de Nerola des del 1235; Senyor de Mugnano, Santangelo i Monterotondo; Senador de Roma 1241-1243. El seu germà Giordano va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Eustachio per Nicolau III el 12 de març de 1278. El seu germà Gentile es va convertir en Senyor de Mugnano, Penna, Nettuno i Pitigliano. Un altre germà, Matteo Rosso de Montegiordano, va ser senador de Roma (probablement) el 1279, capità de guerra de Todi i Podestà de Siena el 1281. Hi havia cinc germans menors i dues germanes més.
La família Orsini ja havia tingut diversos papes entre els seus membres: Esteve II (752–757), Pau I (757–767) i Celestí III (1191–1198).Williams, Papal Genealogy, p. 215.
No va estudiar a París, com solien pensar alguns estudiosos, encara que el seu nebot sí.Demski, p. 7. Sternfeld, p. 3, n. 8. La seva carrera no mostra cap indici que fos un professional del dret o un teòleg. No es va convertir mai en sacerdot, fins que es va convertir en papa el 1277.
Cardenal Giovanni Gaetano Orsini va formar part de la primera dotzena de cardenals creats pel papa Innocenci IV en el seu primer consistori, el dissabte 28 de maig de 1244, i se li va assignar la diaconia de San Nicola in Carcere.Conrad Eubel, Hierarchia catholica medii aevi I, editio altera (Monasterii 1913), p. 7. A. Demski, Papst Nikolaus III. Eine Monographie (Münster 1903), p. 8 and n. 2. Va ser canonge i prebendari de York,Potthast, no. 21268. i també de Soissons i Laon.Demski, p. 9 n. 2. A l'estiu de 1244, va ser un dels cinc cardenals que van fugir a Gènova amb el papa Innocenci IV.August Potthast, Regesta Pontificum Romanorum II (Berlin 1875), 11459–11460 (September 27–28, 1244); A. Demski, Papst Nikolaus III. Eine Monographie (Münster 1903), p. 9. Va estar a Lió,Potthast, no. 11518 (July 23, 1145). i va estar present al juny i juliol al Concili Ecumènic de Lió.Potthast, no. 11729 (July 15), no. 11749 (July 23), and no. 11750 (July 24). El cardenal Orsini i la Cúria no van tornar a Itàlia fins al maig de 1251, després de la mort de l'emperador Frederic II Hohenstaufen. Després d'estiuejar a Gènova, Milà i Brescia, finalment van arribar a Perusa el novembre de 1251, on la Cort Papal va residir ininterrompudament fins a l'abril de 1253.A. Parracivini Bagliani, "La mobilità della curia romana nel secolo XIII. Reflessi locali", in Società e istituzioni dell' Italia communale: l' esempio di Perugia (Secoli XII–XIV) (Perugia 1988) 155–278.
La Cúria va tornar a Roma a mitjans d'octubre, on el papa i la Cúria van residir contínuament fins a finals d'abril de 1254. Al maig van anar en pelegrinatge a Assís, després van visitar Anagni, on la Cort va romandre des de juny fins a la segona setmana d'octubre. quan van marxar a la persecució de Manfred, el regent Hohenstaufen del Regne de Sicília. A principis de desembre, va tenir lloc la batalla de Foggia i l'exèrcit papal va ser derrotat. Innocenci IV va morir a Nàpols, on s'havia refugiat, el 7 de desembre de 1254, i la reunió per escollir el seu successor es va celebrar, doncs, a Nàpols al palau on havia mort. Les votacions van començar el divendres 11 de desembre amb deu dels dotze cardenals presents, però cap candidat va rebre els vots necessaris. Però dissabte 12 de desembre, el cardenal Rinaldo dei Conti di Segni, nebot del papa Gregori IX, que tenia fama de conciliador, va ser elegit papa. Va optar per anomenar-se Alexandre IV i va ser coronat el diumenge 20 de desembre de 1254 a la catedral de Nàpols. Pel que fa al cardenal Giovanni Gaetano Orsini, en els seus primers onze anys i mig com a cardenal, només havia passat sis mesos a la ciutat de Roma.
El papa Alexandre IV i la Cúria van continuar vivint a Nàpols, fins a la primera setmana de juny de 1255 quan van tornar a Anagni, i no va ser fins a mitjans de novembre que el papa va tornar a Roma. Allà la Cúria va romandre fins a finals de maig de 1256, quan es va anar a Anagni per a l'estiu, fins a principis de desembre. El problema era que Roma estava en mans del senador Brancaleone degli Andalo, comte de Casalecchio, des de 1252, i els gibel·lins i Alexandre van ser expulsats repetidament per turbes rebels.Gregorovius History of the City of Rome in the Middle Ages V.1, 280–299; 310–311; 317–324, Karl Hampe, Urban IV und Manfred (1261–1264) (Heidelberg: Carl Winter 1905), p. 13. Giuseppe Rovere, Brancaleone degli Andaló senatore di Roma: contributo alla storia del comune di Roma nel Medio Evo (Udine 1895). Girolamo Giuliani, Il comune di Roma sotto il senatorato di Brancaleone degli Andalò (1252–1258) (Roma 1957). Roma va tornar a estar a casa fins a finals de maig de 1257, fins que van començar les vacances d'estiu a Viterbo. Les vacances van durar fins a finals d'octubre de 1258, quan la Cort va tornar a visitar Anagni; romangueren fins a principis de novembre de 1260. Aleshores el papa pogué residir al Laterà fins a la primera setmana de maig de 1261, quan la Cort tornà a marxar a Viterbo. Alexandre IV va morir a Viterbo el 25 de maig de 1261. Es van passar dinou mesos a Roma, d'un total de setanta-vuit. Alexandre no havia creat cap cardenal nou, de manera que la reunió electoral després de la seva mort només va comptar amb vuit participants. L'elecció va ser llarga, va durar del 25 de maig al 29 d'agost de 1261. Incapaços de posar-se d'acord en un d'ells, els cardenals van triar Jacques Pantaléon, el patriarca llatí de Jerusalem, que, des de 1255, va ser llegat papal amb el Croada a Terra Santa. Esdevingué el papa Urbà IV, i fou coronat a Viterbo el 4 de setembre de 1261.
El cardenal Orsini va ser nomenat Inquisidor general per Urbà IV el 2 de novembre de 1262,Fr. Joannis Hyacinthi Sbarale,Bullarium Franciscanum II, p. 453; Potthast, no. 18422. el primer gran inquisidor conegut.J. B. Sägmüller, Thätigkeit und Stellung der Kardinale bis Papst Bonifaz VIII. (Freiburg im Breisgau: Herder 1896) p. 111.
El cardenal Orsini va assistir al primer conclave de 1268-1271, i va ser un dels cardenals que va signar la carta de queixa contra les autoritats i el poble de Viterbo pel seu tracte als cardenals i a la cúria. Va ser un dels sis cardenals que van ser escollits per la resta del Sacre Col·legi l'1 de setembre de 1271 per seleccionar un candidat de compromís per a l'elecció com a papa. Per tant, va ser fonamental per portar al tron papal l'ardiaca de Lieja, Teobaldo Visconti, que no era cardenal, i que ni tan sols es trobava a Itàlia, sinó a Terra Santa en croada. Va viatjar amb la Cúria a França el 1273, i va estar present al Concili Ecumènic de Lió. No va ser un dels cardenals del seguici del papa Gregori X quan va sortir de Lió el 1275 per tornar a Roma, ni va ser a Arezzo on el papa va morir el 10 de gener de 1276, abans d'arribar a la ciutat. No va assistir al primer conclave que va començar el 20 de gener de 1276 i va concloure l'endemà amb l'elecció de Pere de Tarantaise, que es va convertir en el papa Innocenci V, però el nou papa va morir a Roma al Laterà, el 22 de juny de 1276, després d'un regnat de només 4 mesos.
El segon conclave de 1276 va començar, doncs, segons les regles establertes pel papa Gregori X, el 2 de juliol. Tretze cardenals van ser presents, entre ells Giovanni Gaetano Orsini. El rei Carles I de Sicília va actuar com a governador del Conclave, posició en la qual es diu que va ser rigorós, però comprensiblement partidista a favor de la facció francesa. El cardenal Ottobono Fieschi de Gènova va ser elegit l'11 de juliol i va triar el nom de papa Adrià V.Gregorovius, p. 474–475. Demski, p. 34–37. Sternfeld, p. 251–263. Només va viure trenta-nou dies més, morint a Viterbo, on havia anat a trobar-se amb el rei Rodolf i evitar la calor estival de Roma Segons Bernardus Guidonis, mai va ser ordenat sacerdot, bisbe consagrat o papa coronat (nondum promotus in sacerdotem nec coronatus nec consecratus)."Life of Adrian V", in Ludovico Muratori, Rerum Italicarum Scriptores III, 605. El seu únic acte memorable va ser suspendre la Constitució de Gregori X "Ubi periculum" que regulava els conclaves. Pretenia, per consell dels seus cardenals, millorar les regulacions de Gregori. El cardenal Orsini va estar present a la discussió i la decisió. Poc després de la seva adhesió, a més, el papa Adrià V havia volgut que el rei Carles I de Sicília anés a Viterbo per dur a terme la fidelitat habitual, i va enviar el bisbe suburbicari de Sabina, Bertrand de Saint Martin, el cardenal Giovanni (Orsini), cardenal diaca de San Nicola in Carcere Tulliano; i el cardenal Giacomo Savell), cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin, per fer efectiu els seus desitjos. Carles va arribar a Viterbo procedent de Roma el 24 de juliol. Malauradament, el papa Adrià va morir, el 18 d'agost, deixant inacabades les seves negociacions amb el rei Carles.F. Cristofori, Le tombe dei pape in Viterbo (Siena 1887), p. 175.
El tercer conclave de 1276 va començar a principis de setembre a Viterbo, on havia mort Adrià V. Les cerimònies d'inauguració, que s'haurien d'haver fet el 29 d'agost, van haver-se de retardar uns quants dies a causa del comportament desenfrenat de la gent de Viterbo. Com que el papa Adrià no havia creat cap cardenal nou, el nombre de cardenals era de dotze; el cardenal Simon de Brion encara es trobava a França, servint com a llegat papal. Un cop sufocats els tumults, però, els cardenals van resoldre l'elecció ràpidament. El 8 de setembre de 1276, el cardenal bisbe major, Pere Julià de Lisboa, va ser elegit en primera votació. Va optar per anomenar-se Joan XXI, i el 20 de setembre va ser coronat a la catedral de San Lorenzo a Viterbo pel cardenal Giovanni Caetano Orsini. Com que Joan XXI ja era bisbe, no calia cap ordenació ni consagració. Va ser el quart papa de 1276. El 18 d'octubre, el cardenal Giovanni Gaetano Orsini va ser nomenat arxiprest de Sant Pere, en lloc del cardenal Riccardo Annibaldi, que havia mort recentment, i que potser estava massa malalt per participar en el conclave o la coronació.Potthast, no. 21171.