Philippe Avron (Le Croisic, Loira Atlàntic, 18 de setembre de 1928 - París, 31 de juliol de 2010)« Décès du comédien Philippe Avron », Le Figaro, 31 juillet 2010. va ser un actor i director de cinema francès.
Biografia Nascut en una família de mariners, Philippe Avron va passar la seva infància errant entre Le Croisic, Concarneau, Le Havre, Bordeus… i Saint-Malo, on va fer d'escolta.Philippe Avron (notice biographique), sur le site amis-signe-de-piste.com (article consulté le 3 août 2010).
Després de llicenciar-se en dret i obtenir un certificat en psicologia adolescent, es va convertir en educador en un centre de rehabilitació per a nens conflictius.
En el seu temps lliure, va començar a escriure. El seu període d'escoltisme i el terrible incendi al bosc de les Landes al qual havia assistit durant una sortida, el va inspirar a escriure una novel·la, Patrouille ardente. També va escriure Le Coup d'envoi, per expressar, dirà, els contactes que havia tingut, "en nom de la llibertat vigilada, als barriss més bruts de Bordeus, amb adolescents desorientats, casos socials, bandes ...". i La Fringante, una novel·la inspirada en la seva joventut passat a la vora del mar.
També es va dirigir al teatre, buscant “nous mètodes psicomotors” per a la seva professió d'educador. Després es va posar en contacte amb Jacques Lecoq, un actor procedent del Piccolo teatro de Milà que volia crear la seva pròpia escola d'actors. Philippe Avron es converteix en el seu deixeble; després, sempre va mostrar una gran admiració per ell i després va ensenyar a la seva escola. Ràpidament, es mostra el talent de Philippe Avron i el veiem aparèixer cada cop més sovint a l'escena. Descobreix el teatre a Avinyó assistint a una representació d'Antígona de Sòfocles, dirigida per Jean Vilar, se'n va incorporar i entre el 1960 i el 1964 va interpretar al TNP peces de Carlo Goldoni, de Lope de Vega i de Molière
Philippe Avron va continuar la seva carrera teatral dirigit per grans directors (André Barsacq, Peter Brook, Benno Besson, Roger Planchon, etc.). Hi va interpretar alguns papers importants del repertori: Hamlet, Sganarelle, Don Juan, etc.
A partir de 1960, també va treballar amb Claude Evrard amb qui escriuria diversos esbossos humorístics. Aquest duet, que va recórrer els cabarets parisencs, després d'haver començat el 1960 a La Colombe, el cabaret de Michel Valette, tindrà un gran èxit durant els anys 1970-1975, amb passatges a Bobino, a Olympia, etc., i a la pantalla petita (Quentin Durward).
El 1980, va iniciar una carrera "en solitari" amb Pierrot d'Asnières; carrera que li valdrà nombrosos premis, incloent-hi, dues vegades, el Molière al millor espectacle d'un home amb Je suis un saumon, el 1999 i Le Fantôme de Shakespeare, el 2002. Des del 1980 ha interpretat Avron Big Bang, Dom Juan 2000, La Nuit de l'an 2000 (on retroba Claude Evrard i Marianne Sergent), Ma cour d'honneur, Rire fragile, Mon ami Roger i, en 2010, Montaigne, Shakespeare, mon père et moi.
No sols va interpretar a França, sobretot a Avinyó, tant com a part del festival com fora, sinó també a Europa, als Estats Units, al Canadà, a l'Àfrica.
Va ser fet cavaller de la Legió d'Honor el 2000.
Durant el Festival d'Avinyó de 2010, Philippe Avron va haver d'interrompre la representació de l'espectacle Montaigne, Shakespeare, mon père et moi !, programat fins al 29 de juliol, per ser hospitalitzat d'urgència a París, on va morir el 31 de juliol d'un càncer de fetge fulminant. És enterrat a Hardivillers-en-Vexin, a l'Oise.
Bibliografia Novel·les per adolescents Col·lecció Signe de piste (Éditions Alsatia, Paris) Patrouille ardente, 1952 (reedició en 2003) Le Coup d'envoi, 1955 (reedició en 1977) La Fringante, 1960Notice d'autorité de la Bibliothèque Nationale de France.
Filmografia Llargmetratges 1958: La Belle Équipe, de Jacques Lecoq dirigit per Ange Casta 1960: Cyrano de Bergerac (TV) 1961: Loin de Rueil (TV) : Le premier voyageur indien 1964: De l'amour de Jean Aurel: Serge 1965: Fifi la plume : Fifi 1965: Le Théâtre de la jeunesse : Sans-souci ou Le Chef-d'œuvre de Vaucanson d'Albert Husson, dirigit per Jean-Pierre Decourt: François 1965: Les Fêtes galantes : Thomas 1966: Un idiot à Paris de Serge Korber: Flutiaux 1966: La Chasse au météore segons el llibre de Jules Verne, dirigit per Roger Iglesis, paper de Zéphyrin Xirdal. 1969: Bye bye, Barbara de Michel Deville: Jerôme Thomas 1969: Vtackovia, siroty a blazni : Andrej 1971: Quentin Durward de Gilles Grangier: Bertrand 1977: Pierrot la chanson (série TV) : Pierrot 1981: La Chanson du mal-aimé 1981: La Revanche : Alexandre Degueldre 1986: Paulette, la pauvre petite milliardaire : Le directeur de l'asile
Curtmetratges 1963: Ève sans trêve de Serge Korber (+ guió) 1963: La Rentrée de Serge Korber 1964: Altitude 8625 de Serge Korber + (guió) 1967: Le violon de Crémone de Jacques Kupissonoff (curtmetratge) : Récitant (només veu) 1967: Des terrils et des Turcs de Jean-Michel Barjol (curtmetratge) : Récitant (només veu) 1968: Jadis et naguère de Alain Magrou (curtmetratge) : Récitant (només veu) 1968: Gillray d'Alain Magrou (curtmetratge) : Récitant (només veu) Teatre 1956: L'Avare de Molière, direcció de Jean Vilar, TNP 1960: Antigone de Sophocle, direcció de Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1961: L'Alcade de Zalamea de Pedro Calderón de la Barca, direcció de Georges Riquier i Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1961: Les Rustres de Carlo Goldoni, direcció de Roger Mollien i Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1961: La Paix d'après Aristòfanes, direcció de Jean Vilar, TNP Théâtre de Chaillot 1962: L'Avare de Molière, direcció de Jean Vilar, TNP Théâtre de Chaillot, Festival d'Avinyó 1962: La guerre de Troie n'aura pas lieu de Jean Giraudoux, direcció de Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1962: Les Rustres de Carlo Goldoni, direcció de Roger Mollien i Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1963: Lumières de bohème de Ramón María del Valle-Inclán, direcció de Georges Wilson, TNP Théâtre de Chaillot 1963: L'Avare de Molière, direcció de Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1963: La guerre de Troie n'aura pas lieu de Jean Giraudoux, direcció de Jean Vilar, TNP Festival d'Avinyó 1966: L'Idiot d'après Dostoïevski, adaptation et direcció d'André Barsacq, Théâtre de l'Atelier 1967: Le Triomphe de la sensibilité de Goethe, direcció de Jorge Lavelli, Festival d'Avinyó 1967: La Promesse d'Alexei Arbuzov, direcció de Michel Fagadau, Théâtre de la Gaîté-Montparnasse 1968: The Tempest de William Shakespeare, direcció de Peter Brook, RST, Aldwych Theatre, Londres 1970: Pourquoi t'as fait ça ? de Philippe Avron i Claude Evrard, Théâtre Gramont 1971: Philippe Avron et Claude Evrard, Festival d'Avinyó 1972: Pourquoi t'as fait ça ? de Philippe Avron i Claude Evrard, Théâtre des Célestins 1972: Philippe Avron et Claude Evrard, Festival d'Avinyó 1972: Tu connais la musique ? de Robert Abirached, direcció de Dominique Houdart, Dijon 1973: Tu connais la musique ? de Robert Abirached, direcció de Dominique Houdart, Théâtre de Nice, Comédie de Saint-Étienne, Théâtre national de l'Odéon 1973: Philippe Avron et Claude Evrard invitent… Marc Ogeret, Festival d'Avinyó 1973: Les Oublieux, Monoquinte… Plus X de Robert Abirached i Serge Ganzl, Festival d'Avinyó 1975: Androclès et le Lion de George Bernard Shaw, direcció de Guy Rétoré, Théâtre de l'Est Parisien 1975: Avron-Evrard, Festival d'Avinyó 1977: La Tragique Histoire d'Hamlet, prince de Danemark de William Shakespeare, direcció de Benno Besson, Festival d'Avinyó, T.E.P. 1978: Le Cercle de craie caucasien de Bertolt Brecht, direcció de Benno Besson, Festival d'Avinyó 1979: Pierrot d'Asnières de Philippe Avron, Festival d'Avignon 1980: Dom Juan de Molière, direcció de Roger Planchon, TNP Villeurbanne, Théâtre national de l'Odéon 1980: « Pierrot d'Asnières », one man show. Festival d'Avignon, Théâtre Montparnasse. Tournée en Europe. 1981: Pierrot d'Asnières de Philippe Avron, Petit Montparnasse 1983-1987: « Avron Big Bang », one man show. Festival d'Avinyó, La Parcheminerie à Rennes, Palais des Glaces. 1983: Avron Big Bang, Festival d'Avignon 1986: Le Dragon d'Evguéni Schwartz, direcció de Benno Besson, Théâtre de la Ville 1987: Dom Juan de Molière. Rôle de Dom Juan, direcció de Benno Besson. Comédie de Genève, Maison des Arts de Créteil. 1988: Dom Juan 2000, one man show. Créé à l'Atelier à St-Anne à Bruxelles. Tournées en France, en Europe, Afrique de l'Est. 1988: Dom Juan 2000 de Philippe Avron, direcció d'Ophélia Avron, Festival d'Avignon 1989: Dom Juan 2000 de Philippe Avron, direcció d'Ophélia Avron, Festival de Gordes 1993: Avron-Evrard en liberté. Festival d'Avignon. 1994: Ma cour d'honneur, Maison Jean Vilar. Festival d'Avignon. 1996: Ma Cour d'honneur, Espace Acteur. Paris. 1997: Ma Cour d'honneur. Tournées en France, Belgique, Canada (Ottawa). 1998: Je suis un saumon, Texte et jeu de Philippe Avron. Tournées en France, Belgique (Bruxelles), Festival d'Avignon. 1999, janvier-juin : Je suis un saumon. Texte et jeu de Philippe Avron, Théâtre Rive-Gauche. Molière 1999 du meilleur one man show. 2002, janvier-juin : Théâtre Le Ranelagh Le Fantôme de Shakespeare. Molière 2002 du meilleur One Man Show. Automne : tournées en France 2008: Mon ami Roger. Texte de Philippe Avron, direcció d'Ophélia Avron. Avril : La Trilogie à Montréal et Québec. 2010: Montaigne, Shakespeare, Mon père et moi, Théâtre des Halles Avignon
Premis 1966: Premi al millor còmic del Sindicat de la Crítica: millor actor a L'idiots , Théâtre de l'Atelier Molières 1999: Molière per al millor espectacle d'home o espectacle d'esquetxos per a Je suis un saumon Molières 2002: Molière per al millor espectacle d'home o espectacle d'esquetxos per a Le Fantôme de William Shakespeare Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Persones del Loira Atlàntic Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Morts de càncer de fetge Categoria:Morts de càncer a França Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de París Categoria:Morts a Suresnes Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors francesos morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1928