Grigori Iefímovitx Rasputin (; ) (Pokróvskoie, 9 de gener de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre [17 de desembre, segons el calendari julià] de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars. Per bé que és conegut com a Rasputín, en rus es pronuncia com a paraula plana: Распу́тин.
Rasputin va néixer en una família de camperols al poble siberià de Pokróvskoie a l'uiezd de Tiumenski de la governació de Tobolsk (actual districte de i de l'oblast de Tiumén). Va tenir una experiència de conversió religiosa després de pelegrinar a un monestir l'any 1897. Ha estat descrit com un monjo o com un "strannik" (errant o pelegrí), tot i que no va ocupar cap càrrec oficial a l'Església Ortodoxa Russa. Va viatjar a Sant Petersburg el 1903 o l'hivern de 1904-1905, on va captivar alguns líders socials i de l'església. Es va convertir en una figura de la societat i va conèixer l'emperador Nicolau i l'emperadriu Alexandra el novembre de 1905.
A finals de 1906, Rasputin va començar a actuar com a curandero de l'únic fill de la parella imperial, Alexei, que patia hemofília. Va ser una figura divisòria a la cort, vista per alguns russos com un místic, visionari i profeta, i per altres com un xarlatà religiós. El punt àlgid del poder de Rasputin va ser l'any 1915 quan Nicolau II va deixar Sant Petersburg per supervisar els exèrcits russos que lluitaven la Primera Guerra Mundial, augmentant tant la influència d'Alexandra com de Rasputín. Les derrotes russes van augmentar durant la guerra, però, i tant Rasputin com Alexandra es van fer cada cop més impopulars. A la matinada del 30 de desembre [17 de desembre] de 1916, Rasputín va ser assassinat per un grup de nobles conservadors que es van oposar a la seva influència sobre Alexandra i Nicolau.
Els historiadors sovint suggereixen que la reputació escandalosa i sinistra de Rasputin va ajudar a desacreditar el govern tsarista i, per tant, va ajudar a precipitar l'enderrocament de la dinastia Romanov poques setmanes després de ser assassinat.
Joventut miniatura|Pokrovskoie el 1912 miniatura|Rasputin amb els seus fills Rasputin va néixer camperol al petit poble de Pokróvskoie, al llarg del riu Tura a la governació de Tobolsk (avui óblast de Tiumén) a l'Imperi Rus. Segons els registres oficials, va néixer el 21 de gener (julià: 9 de gener) de 1869 i va ser batejat l'endemà. Va rebre el nom de Gregori en honor de sant Gregori de Nissa, la festa del qual se celebrava el 10 de gener.
Hi ha pocs registres dels pares de Rasputin. El seu pare, Iefim, era un camperol i ancià de l'església que havia nascut a Pokrovskie el 1842 i es va casar amb la mare de Rasputin, Anna Parxukova, el 1863. Iefim també va treballar com a missatger del govern, transportant persones i mercaderies entre Tobolsk i Tiumén. La parella va tenir set fills més, tots els quals van morir en la infància i la primera infància; pot haver-hi un novè fill, Feodosiya. Segons l'historiador Joseph T. Fuhrmann, Rasputin era sens dubte propera a Feodosiya i va ser el padrí dels seus fills, però "els registres que han sobreviscut no ens permeten dir més que això".
Segons l'historiador Douglas Smith, la joventut i la primera edat adulta de Rasputin són "un forat negre del qual gairebé no sabem res", tot i que la manca de fonts i informació fiables no va impedir que altres inventessin històries sobre els seus pares i la seva joventut després de l'ascens a la fama de Rasputin. Els historiadors coincideixen, però, que com la majoria dels camperols siberians, inclosos la seva mare i el seu pare, Rasputin no va rebre una educació formal i va romandre analfabet fins a la seva primera edat adulta. Els registres locals suggereixen que va tenir una joventut una mica rebel, possiblement amb beguda, petits robatoris i falta de respecte a les autoritats locals, però no contenen proves que l'acusessin de robar cavalls, blasfèmia o testimoni fals, tots els delictes importants que se li han imputat posteriorment de jove.
El 1886, Rasputin va viatjar a Abalak, Rússia, a uns 250 km a l'est-nord-est de Tiumén i 2.800 km a l'est de Moscou, on va conèixer una noia camperola anomenada Praskovia Dubrovina. Després d'un festeig de diversos mesos, es van casar el febrer de 1887. Praskovia va romandre a Pokrovskoye durant els viatges posteriors de Rasputin i va assolir la prominència i va romandre devota a ell fins a la seva mort. La parella va tenir set fills, tot i que només tres van sobreviure fins a l'edat adulta: Dmitri (n. 1895), Maria (n. 1898) i Varvara (n. 1900) .
Conversió religiosa El 1897, Rasputin va desenvolupar un renovat interès per la religió i va abandonar Pokróvskoie per anar en pelegrinatge. Les seves raons no estan clares; segons algunes fonts, Rasputin va abandonar el poble per escapar del càstig pel seu paper en un robatori de cavalls. Altres fonts suggereixen que va tenir una visió de la Mare de Déu o de sant Simeó de Verkhoturie, mentre que altres suggereixen que el pelegrinatge de Rasputin va ser inspirat per una jove estudiant de teologia, Meliti Zaborovski. Fossin quines fossin les seves raons, Rasputin va abandonar la seva vella vida: tenia vint-i-vuit anys, feia deu anys que estava casat, amb un fill nadó i un altre fill en camí. Segons Douglas Smith, la seva decisió "només podria haver estat ocasionada per algun tipus de crisi emocional o espiritual".
Rasputin havia realitzat anteriorment pelegrinatges més breus al monestir de Sant Znamenski a Abalak i a la catedral de Tobolsk, però la seva visita al monestir de Sant Nicolau de Verkhoturie el 1897 el va transformar. Allà, va conèixer i va ser "profundament humiliat" per un starets (ancià) conegut com Makary. Rasputin podria haver passat diversos mesos a Verkhoturie, i potser aquí va aprendre a llegir i escriure, però més tard es va queixar del monestir, al·legant que alguns dels monjos es dedicaven a l'homosexualitat i criticant la vida monàstica com a massa coercitiva. Va tornar a Pokróvskoie un home canviat, semblant desordenat i comportant-se de manera diferent. Es va convertir en vegetarià, va abjurar de l'alcohol i va pregar i cantar amb molta més fervor que abans.
Rasputin va passar els anys següents com a strannik (un sant errant o pelegrí), deixant Pokróvskoie durant mesos o fins i tot anys per passejar pel país i visitar una varietat de llocs sagrats. És possible que vagués fins al mont Athos —el centre de la vida monàstica ortodoxa oriental— el 1900.
A principis del 1900, Rasputin havia desenvolupat un petit cercle de seguidors, principalment membres de la família i altres camperols locals, que resaven amb ell els diumenges i altres dies sants quan era a Pokróvskoie. Construint una capella improvisada al celler d'Efim —Rasputin encara vivia a la casa del seu pare en aquell moment—, el grup hi va celebrar reunions de pregària secretes. Aquestes reunions van ser objecte de certa sospita i hostilitat per part del capellà del poble i d'altres vilatans. Es rumorejava que les seguidors femenins el rentaven cerimonialment abans de cada reunió, que el grup cantava cançons estranyes, i fins i tot que Rasputin s'havia unit als khlistí, una secta religiosa els rituals extàtics de la qual es rumorejaven inclouen l'autoflagel·lació i les orgies sexuals. Segons l'historiador Joseph Fuhrmann, tanmateix, «les investigacions repetides no van poder establir que Rasputin fos mai membre de la secta», i els rumors que era un khlist sembla que no tenien fonament.
Ascens al protagonisme miniatura|Makary, el bisbe Theofan i Rasputin, 1909 La paraula de l'activitat i el carisma de Rasputin va començar a estendre's a Sibèria a principis del . En algun moment durant 1904 o 1905, va viatjar a la ciutat de Kazan, on va adquirir la reputació de savi starets, o home sant, que podia ajudar a la gent a resoldre les seves crisis espirituals i ansietats. Tot i els rumors que Rasputin estava tenint relacions sexuals amb seguidores, es va fer una impressió favorable al pare superior del Monestir dels Set Llacs fora de Kazan, així com a funcionaris de l'església locals com l'arximandrita Andrei i el bisbe Chrysthanos, qui li va donar una carta de recomanació al bisbe Sergei, rector del Seminari Teològic de Sant Petersburg al monestir d'Alexandre Nevski i va organitzar el viatge a Sant Petersburg.
En conèixer Sergei al monestir de Nevski, Rasputin va ser presentat als líders de l'església, inclòs l'arximandrita Theofan, inspector del seminari teològic, que estava ben connectat a la societat de Sant Petersburg i més tard va servir com a confessor del tsar i la seva dona. Theofan va quedar tan impressionat amb Rasputin que el va convidar a quedar-se a casa seva. Teofan es va convertir en un dels amics més importants i influents de Rasputin a Sant Petersburg, i li va fer entrar a molts dels salons influents on l'aristocràcia es reunia per a discussions religioses. Va ser a través d'aquestes reunions que Rasputin va atreure alguns dels seus primers i influents seguidors, molts dels quals més tard es tornarien contra ell.
Moviments religiosos alternatius com l'espiritisme i la teosofia s'havien fet populars entre l'aristocràcia de la ciutat abans de l'arribada de Rasputin a Sant Petersburg, i molts de l'aristocràcia tenien molta curiositat per l'ocult i el sobrenatural. Les idees i les "maneres estranyes" de Rasputin el van fer objecte d'una intensa curiositat entre l'elit de Sant Petersburg, que segons l'historiador Joseph Fuhrmann estaven "avorrits, cínics i buscant noves experiències" durant aquest període. El seu atractiu podria haver estat millorat pel fet que també era rus nadiu, a diferència d'altres autonomenats "homes sants" com Nizier Anthelme Philippe i Gérard Encausse, que abans havien estat populars a Sant Petersburg.
Segons Joseph T. Fuhrmann, Rasputin es va quedar a Sant Petersburg només uns mesos en la seva primera visita i va tornar a Pokróvskoie a la tardor de 1903. L'historiador Douglas Smith, però, argumenta que és impossible saber si Rasputin es va quedar a Sant Petersburg o va tornar a Pokróvskoie en algun moment entre la seva primera arribada i 1905. Independentment, el 1905 Rasputin havia fet amistat amb diversos membres de l'aristocràcia, incloses les "Princeses Negres", Militsa i Anastàsia de Montenegro, que s'havia casat amb els cosins del tsar (el gran duc Pere Nikolaèvitx i el príncep Jordi Maximilianovitx Romanowski), i van ser fonamentals per presentar Rasputin al tsar i la seva família.
Rasputin es va trobar per primera vegada amb el tsar l'1 de novembre de 1905, al palau de Peterhof. El tsar va registrar l'esdeveniment al seu diari, i va escriure que ell i Alexandra havien "conegut a un home de Déu: Grigori, de la província de Tobolsk". Rasputin va tornar a Pokróvskoie poc després de la seva primera reunió i no va tornar a Sant Petersburg fins al juliol de 1906. Al seu retorn, Rasputin va enviar a Nicolau un telegrama demanant-li presentar al tsar una icona de Simeó de Verkhoturye. Es va reunir amb Nicolau i Alexandra el 18 de juliol i de nou a l'octubre, quan va conèixer per primera vegada els seus fills. En algun moment, la família reial es va convèncer que Rasputin posseïa el poder miraculós de curar Alexei, però els historiadors no estan d'acord sobre quan: segons Orlando Figes, Rasputin es va presentar per primera vegada al tsar i la tsarina com un curandero que podria ajudar el seu fill el novembre de 1905, mentre que Joseph Fuhrmann ha especulat que va ser l'octubre de 1906 quan se li va demanar per primera vegada a Rasputin que pregués per la salut d'Alexei.
Sanador d'Alexei miniatura|La tsarina Alexandra Feodorovna amb els seus fills, Rasputin i la infermera Maria Ivanova Vixniakova, 1908