va ser un actor britànic i estatunidenc la carrera del qual va abastar gairebé set dècades. Va rebre nombrosos reconeixements, incloent-hi quatre nominacions a l'Oscar al millor actor secundari, i és considerat una de les grans estrelles de la pantalla que va interpretar vilans cultes durant l'Edat d'Or de Hollywood. From McFarlane's Encyclopedia of British Film. London: Methuen/BFI, 2003, p. 545 Se'l pot considerar com el clar exemple dels anomenats "actors secundaris", dels que sovint es recorda el rostre però no el nom, i que són part imprescindible de qualsevol pel·lícula, sovint eclipsant els actors protagonistes.
Fill d'un actor de teatre, Rains va començar a actuar als escenaris del seu Londres natal a la dècada del 1900. Es va convertir en un actor destacat del West End i en professor d'interpretació a la Royal Academy of Dramatic Arts. Es va traslladar als Estats Units a finals de la dècada de 1920 i es va convertir en una estrella d'èxit de Broadway, abans de debutar al cinema americà com a Dr. Jack Griffin a L'home invisible (1933). Va arribar a interpretar papers destacats en produccions cinematogràfiques com ara Les aventures de Robin Hood (1938), Mr. Smith va a Washington (1939), L'home llop (1941), Casablanca (1942), Kings Row (1942), El fantasma de l'òpera (1943) i Notorious (1946).
El 1951, va guanyar el premi Tony al millor actor d'obra de teatre per la seva actuació a Darkness at Noon. Va continuar treballant com a actor de personatges destacat en pel·lícules, especialment com a Mr. Dryden a Lawrence d'Aràbia (1962) i el seu paper final a l'epopeia bíblica La gran història mai explicada (1965).
El 1960, va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per les seves contribucions a la indústria cinematogràfica. Richard Chamberlain el va descriure com "un dels millors actors del segle XX", mentre que Bette Davis el considerava un dels seus companys de repartiment preferits.
Biografia William Claude Rains va néixer el 10 de novembre de 1889 al número 26 de Tregothnan Road, a Clapham, Londres. Els seus pares eren Emily Eliza (de soltera Cox) i l'actor de teatre Frederick William Rains. Va viure als barris marginals de Londres.Soister, p. 1 Rains va ser un de dotze fills, dels quals tots menys quatre van morir quan encara eren nadons. La seva mare va acollir pensionistes per poder mantenir la família. Rains va créixer amb un accent cockney i un trastorn de la parla.Harmetz, p. 147
Com que el seu pare era actor, el jove Rains passava temps als teatres i estava envoltat d'actors i tramoistes. Allà va observar actors, així com el funcionament diari d'un teatre. Rains va debutar als escenaris als 10 anys a l'obra Sweet Nell of Old Drury al Haymarket Theatre, per poder córrer per l'escenari com a part de la producció. A poc a poc va anar ascendint en el teatre, convertint-se en prostituta (que diu als actors quan havien de pujar a l'escenari) al His Majesty's Theatre i més tard en apuntador, director d'escena, suplent, i després va passar de papers més petits amb bones crítiques a papers més grans i millors.
Sent un adolescent va debutar en el teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va perdre la visió d'un ull, però molt aviat es va reincorporar als escenaris. També va treballar com a professor en la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic, on va tenir com a deixebles Laurence Olivier i Vivien Leigh, entre d'altres. Allà va conèixer la que seria una de les seves dones, l'actriu Isabel Jeans.
Quan actuava al teatre, un membre de la productora Universal li va proposar interpretar la que seria la seva segona pel·lícula, després d'una incursió en el cinema el 1920, en una poc coneguda pel·lícula muda. Es tractava de L'home invisible (1933), en què va interpretar el personatge del títol, recolzant-se en la seva veu, ja que el seu rostre només es veu uns segons al final de la pel·lícula. Des d'aleshores, va treballar de forma continuada per al cinema nord-americà.
Inici de la carrera professional i servei militar miniatura|Rains amb l'uniforme de capità durant la Primera Guerra Mundial miniatura|Rains, de 23 anys, en un dels seus primers papers teatrals, 1912 Rains es va traslladar als Estats Units el 1912 a causa de les oportunitats que s'oferien als teatres de Nova York. Tanmateix, en esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, va tornar a Anglaterra per servir al Regiment Escocès de Londres, juntament amb els seus companys actors Basil Rathbone, Ronald Colman, Herbert Marshall i Cedric Hardwicke. El novembre de 1916, Rains va participar en un atac amb gas a Vimy, que li va provocar la pèrdua permanent del 90% de la visió de l'ull dret, a més de patir danys a les cordes vocals. Mai va tornar al combat, però va continuar servint amb el Batalló de Treballadors del Transport del Regiment de Bedfordshire, en el qual va ser nomenat tinent temporal el 9 de maig de 1917.The London Gazette, Supplement 30074, 15 May 1917, p. 4783 El març de 1918 va ser ascendit a capità interí,The London Gazette, Supplement 30685, 14 May 1918, p. 5831 rang que tenia al final de la guerra. El 8 d'octubre de 1918 va ser nomenat ajudant,The London Gazette, Supplement 31030, 22 November 1918, p. 13898 i va continuar exercint aquest càrrec fins al març de 1919.
Després del seu retorn a la vida civil, Rains va romandre a Anglaterra i va continuar desenvolupant el seu talent actoral. Aquests talents van ser reconeguts per Sir Herbert Beerbohm Tree, el fundador de la Royal Academy of Dramatic Art. Tree va dir a Rains que per tenir èxit com a actor, hauria de desfer-se del seu accent cockney i del seu impediment de parla. Amb això en ment, Tree va pagar els llibres d'elocució i les lliçons que Rains necessitava per ajudar-lo a canviar la seva veu. Rains finalment va desfer-se del seu accent i del seu impediment de la parla després de practicar cada dia. La seva filla Jessica, en descriure la veu del seu pare, va dir: "El que em va interessar va ser que es va convertir en una persona diferent. Es va convertir en un home molt elegant, amb un accent del mig Atlàntic realment extraordinari. Era la 'seva' veu, ningú més parlava així, mig americà, mig anglès i una mica de cockney." Poc després de canviar d'accent, va ser reconegut com un dels principals actors de teatre de Londres. Als 29 anys, va debutar al cinema, interpretant el paper de Clarkis a la seva única pel·lícula muda, la pel·lícula britànica Build Thy House (1920).
Durant els seus primers anys, Rains va ensenyar a la Royal Academy of Dramatic Arts (RADA). John Gielgud i Charles Laughton van ser alguns dels seus estudiants. En una entrevista per a Turner Classic Movies, Gielgud va recordar amb afecte Rains:
Carrera professional miniatura|Pluja amb Mary Kennedy a Camel Through the Needle's Eye a Broadway, Nova York, 1929 Al teatre londinenc, va aconseguir l'èxit en el paper principal de l'obra Ulysses S. Grant de John Drinkwater, la continuació de l'obra Abraham Lincoln del mateix dramaturg. Rains va interpretar Faulkland a The Rivals, de Richard Brinsley Sheridan, presentada al Lyric Theatre de Londres el 1925. Va tornar a la ciutat de Nova York el 1927 i va aparèixer en gairebé 20 papers a Broadway, en obres que incloïen The Apple Cart de George Bernard Shaw i dramatitzacions de The Constant Nymph i la novel·la The Good Earth de Pearl S. Buck (com a granger xinès).
Tot i que havia interpretat l'únic paper secundari a la pel·lícula muda Build Thy House (1920), From McFarlane's Encyclopedia of British Film. London: Methuen/BFI, 2003, p. 545 Rains va arribar relativament tard a la interpretació cinematogràfica. Mentre treballava per al Theatre Guild, li van oferir una prova de pantalla amb Universal Pictures el 1932. La seva prova de pantalla per a A Bill of Divorcement (1932) per a un representant de la RKO a Nova York va ser un fracàs, però, segons alguns relats, va portar a ser escollit per al paper principal de The Invisible Man (1933) de James Whale després que la seva prova de pantalla i la seva veu única fossin escoltades inadvertidament des de l'habitació del costat.Harmetz, p. 147 El seu agent, Harold Freedman, era amic de la família de Carl Laemmle, que controlava Universal Pictures en aquell moment, i coneixia Rains a Londres i estava disposat a contractar-lo per al paper.Skal and Rains Claude Rains: An Actor's Voice, p. 48-9 Segons la filla de Rains, aquesta va ser l'única pel·lícula seva que va veure mai. Tampoc va anar a veure les sessions de rodatge del dia "perquè em va dir que cada vegada que hi anava s'horroritzava amb la seva cara enorme a la pantalla gegant, que simplement no hi va tornar mai més".
Rains va signar un contracte a llarg termini amb Warner Bros. el 27 de novembre de 1935, amb la Warner capaç d'exercir el dret de prestar-lo a altres estudis i Rains amb uns ingressos potencials de fins a 750.000 dòlars en set anys.David J. Skal, with Jessica Rains Claude Rains: An Actor's Voice, Lexington: University Press of Kentucky, 2008, p. 61-62 Va interpretar el paper malvat del príncep Joan a Les aventures de Robin Hood (1938). Roddy McDowall va preguntar una vegada a Rains si havia satiritzat intencionadament Bette Davis en la seva interpretació del príncep Joan, i Rains només va somriure "amb un somriure enigmàtic". Rains va revelar més tard a la seva filla que havia gaudit interpretant el príncep com a homosexual, utilitzant manierismes subtils. Més tard, Rains va atribuir al codirector de la pel·lícula, Michael Curtiz, el mèrit d'haver-li ensenyat els requisits més discrets de l'actuació cinematogràfica, o "què no s'ha de fer davant d'una càmera".Harmetz, p. 190 El 1938 va aparèixer amb Errol Flynn en el clàssic d'aventures Robin dels boscos, en el paper de l'usurpador Joan sense Terra. El 1939 va interpretar un senador corrupte en El cavaller sense espasa de Frank Capra. miniatura|Rains a Notorious (1946)Cedit a Columbia Pictures, va interpretar un senador corrupte però honorable dels Estats Units a Mr.Smith Goes to Washington (1939), per la qual va rebre la seva primera nominació a l'Oscar com a millor actor secundari. Per a Warner Bros., va interpretar el Dr. Alexander Tower, que comet assassinat-suïcidi per estalviar a la seva filla una vida de bogeria a Kings Row (1942), i el cínic prefecte de policia Louis Renault, a Casablanca que interpreta de manera irònica, fent-lo simpàtic i redimint-se en un dels finals més comentats de la història del cinema, caminant al costat de Humphrey Bogart sota la boira. De nou cedit, Rains va interpretar el personatge principal al remake d'El fantasma de l'òpera (1943) de la Universal. El 1946, en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Encadenats, interpreta un nazi que té un tràgic final. El 1944 va fer el que potser és el seu únic paper protagonista en la pel·lícula El senyor Skeffington, junt amb Bette Davis. A les seves memòries de 1987, This 'N That, Bette Davis va declarar que Rains (amb qui va compartir pantalla quatre vegades a Juarez; Now, Voyager; Mr.Skeffington; i Deception) era el seu coprotagonista preferit.Davis and Herskowitz 1987, p. 26 Rains es va convertir en el primer actor a rebre un sou d'un milió de dòlars quan va interpretar Juli Cèsar en una versió de gran pressupost però sense èxit de Caesar and Cleopatra (1945) de Shaw, filmada a Gran Bretanya. Pel que sembla, Shaw el va escollir per al paper, tot i que a Rains li detestava molt Gabriel Pascal, el director i productor de la pel·lícula. Rains va seguir amb Notorious (1946) d'Alfred Hitchcock, com a agent nazi refugiat al costat de Cary Grant i Ingrid Bergman. De tornada a Gran Bretanya, va aparèixer a The Passionate Friends (1949), de David Lean.