miniatura|Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim. En alguns casos, aquest nom ha estat seleccionat per l'individu, a qui originalment se li ha donat un polinim (nom múltiple). En altres casos, s'ha determinat segons el costum del país o per algun segment interessat. En el cas de personatges històrics, pot ser que sigui l'únic dels noms de l'individu que hagi sobreviscut i encara es conegui actualment.
Tot i que el concepte de ser monònim es remunta a l'origen de la civilització, l'ús del terme és relativament nou, i encara no està ben documentat en els diccionaris publicats. Una variant lèxica, mononomial, apareix al Shorter Oxford English Dictionary en anglès i data de 1844.
Antiguitat miniatura|Narmer, antic faraó egipci L'estructura dels noms de les persones ha variat al llarg del temps i la geografia. En algunes societats, els individus han estat monònims, rebent només un nom. Alulim, primer rei de Sumer, és un dels primers noms coneguts; Narmer, un antic faraó egipci, n'és un altre. A més, els noms bíblics eren típicament monònims, així com els noms de les cultures circumdants de la Mitja Lluna.
Els noms de l'antiga Grècia també seguien el patró, amb epítets (similars als segons noms) només utilitzats posteriorment pels historiadors per evitar confusions, com en el cas de Zenó de Cítion i el Zenó d'Elea; es van utilitzar patronímics o altres detalls biogràfics (com ara la ciutat d'origen o una altra ciutat amb la qual es va associar l'individu, un municipi, una ocupació) per especificar de qui es parlava, però aquests detalls no es consideraven part del nom.
Una sortida d'aquest costum es va produir, per exemple, entre els romans, que durant el període republicà i durant tot el període imperial van utilitzar diversos noms: el nom d'un ciutadà masculí comprenia tres parts (això era majoritàriament típic de la classe alta, mentre que d'altres normalment tindrien només dos noms): praenomen (nom donat), nomen (nom del clan) i cognomen (línia familiar dins del clan); el nomen i cognomen eren gairebé sempre hereditaris.William Smith, Dictionary of the Bible, p. 2060.
Monònims en altres cultures antigues inclouen el de la reina celta Boudica i el rei númida Jugurta. Tanmateix, els registres històrics d'algunes d'aquestes figures són escassos o depenen completament de la documentació de fora de la cultura de la persona, per la qual cosa és possible que aquestes figures hagin tingut altres noms dins de les seves pròpies cultures que s'han perdut des de la història.
Usos medievals Durant la primera Edat Mitjana, la mononimitat va disminuir lentament, mentre que el nord i l'est d'Europa mantenien la tradició més que el sud; un exemple és Edeko, el cacic germànic oriental el fill del qual va governar Itàlia com a Flavius Odoacer. Al final del període, els cognoms s'havien convertit en habituals: Edmund Ironside, per exemple, governava Anglaterra (tot i que Ironside era un epítet afegit posteriorment a la vida), Brian Boru era Alt Rei d'Irlanda, Kenneth MacAlpin havia unit Escòcia i fins i tot a Escandinàvia l'ús dels cognoms s'anava imposant. L'erudit i teòleg del renaixement neerlandès Erasme és un exemple tardà de mononimitat; tot i que de vegades se'l coneixia com a «Desiderius Erasmus» o «Erasme de Rotterdam», només fou batejat com «Erasme», a partir del màrtir Erasme d'Antioquia.
Usos postmedievals Des de l'època medieval, els monònims a Occident gairebé s'han utilitzat per identificar persones que ja tenien cognoms. Aquests sobrenoms van ser adoptats per les mateixes persones o conferits per contemporanis.
França Alguns autors francesos han mostrat una preferència pels monònims. Al , el dramaturg i actor Jean-Baptiste Poquelin (1622–73) va prendre el nom artístic monònim de Molière.
Al , François-Marie Arouet va adoptar el monònim Voltaire, tant per a ús literari com personal, el 1718 després del seu empresonament a la Bastilla de París, per marcar un trencament amb el seu passat. El nou nom combinava diverses funcions. Es tractava d'un anagrama per a una versió llatinitzada del cognom familiar, «Arouet, l [e] j [eune]»; va revertir les síl·labes del nom d'un castell de la família, Airvault; i té implicacions de velocitat i atreviment a través de la similitud amb expressions franceses com voltige, volte-face i volatile. «Arouet» no hauria servit per al propòsit, tenint en compte les associacions d'aquest nom amb «roué» i amb una expressió que significava «destrossar».Richard Holmes, Sidetracks, p. 345–66"Voltaire's Grin", The New York Review of Books, November 30, 1955, p. 49–55.
L'autor francès del , Marie-Henri Beyle va utilitzar molts psudònims, el més famós el monònim Stendhal, adaptat del nom de la petita ciutat prussiana de Stendal, lloc de naixement de l'historiador de l'art alemany Johann Joachim Winckelmann, a qui Stendhal admirava.F.W.J. Hemmings, "Stendhal", Encyclopedia Americana, vol. 25, p. 680.
Nadar (Gaspard-Félix Tournachon, 1820–1910) fou un antic fotògraf francès.
Altres llocs d'Europa Als segles i XVIII, la majoria de cantants italians de castrato van utilitzar monònims com a noms escènics (com Caffarelli, Farinelli). L'escriptor, enginyer i filòsof alemany, Georg Friedrich Philipp Freiherr von Hardenberg (1772-1801), es va fer famós com a Novalis.
L'escriptor holandès del Eduard Douwes Dekker (1820–87), més conegut pel seu nom monònim de ploma Multatuli (del llatí multa tuli, «He patit [o suportat moltes coses)», es va fer famós per la novel·la satírica, Max Havelaar (1860), en què denunciava els abusos del colonialisme a les Índies Orientals Neerlandeses (actual Indonèsia). El 2002, la Societat per a la Literatura Holandesa va proclamar Multatuli com a l'escriptor holandès més important de tots els temps.
L'escriptor holandès Jan Hendrik Frederik Grönloh (1882–1961) va escriure sota el pseudònim de Nescio (llatí per a «No ho sé»).
Diversos artistes visuals, com Michelangelo, Rafael, Ticià, Tintoretto, Caravaggio i Rembrandt, són coneguts habitualment per monònims. Un cas diferent és el de Leonardo da Vinci, que va néixer només amb el nom.
El pintor italià Bernardo Bellotto, que ara es considera un pintor important i original per dret propi, va comerciar amb el pseudònim monònim del seu oncle i mestre, Antonio Canal (Canaletto), en aquells països —Polònia i Alemanya— on el seu famós oncle no era actiu, anomenant-se també «Canaletto». Fins avui, Bellotto segueix sent conegut com a «Canaletto» en aquests països."Bellotto, Bernardo", Encyclopedia Americana, vol. 3, p. 520.
Amèrica miniatura|Pocahontas, princesa nativa americana. Entre l'arribada de Colom al Nou Món i finals del , els pobles indígenes importants a les Amèriques eren monònims. En són exemples Moctezuma (Mèxic, 1398-1469), Anacaona (Haití, 1464-1504), Agüeybaná (Puerto Rico, 1510), Diriangen (Nicaragua, fl. 1520), Urracá (Panamà, va morir el 1531), Guamà (Cuba, va morir el 1532), Atahualpa (Perú, 1497-1533), Lempira (Hondures, va morir el 1537), Lautaro (Xile, 1534-1557), Tamanaco (Veneçuela, va morir el 1573), Pocahontas (Estats Units, 1595-1617), Auoindaon (Canadà, fl. 1623), Cangapol (Argentina, fl. 1735) i Tecumseh (Estats Units, 1768-1813).
El diplomàtic holandès-seneca Cornplanter va rebre exclusivament un monònim en llengua seneca (Kaintwakon, aproximadament «plantador de blat de moro») de la seva mare i un nom i cognoms determinats (John Abeel) del seu pare, i els va utilitzar al llarg de la seva vida. Els seus posteriors descendents, com Jesse Cornplanter, van utilitzar «Cornplanter» com a nom familiar en lloc de «Abeel».
Al , la majoria dels caps implicats en les guerres Apache tenien noms de naixement monònims, i alguns van substituir els que eren sobrenoms: Gerónimo (nascut a Goyaałé), Victorio (Beduiat nascut), Cochise, etc.
Temps moderns Monònim-normal La pràctica occidental de combinar un nom determinat (nom cristià o cognom) amb un nom de família (cognom) no és universal.
Els cognoms van ser introduïts a Turquia només després de la Primera Guerra Mundial, pel primer president d'aquest país, Mustafa Kemal Atatürk, com a part dels seus programes de modernització i occidentalització.Jan Siwmir, "Nieziemska ziemia" ("An Unearthly Land"), Gwiazda Polarna [The Pole Star]: America's oldest independent Polish-language newspaper, Stevens Point, Wisconsin, vol. 100, no 18, August 29, 2009, p. 1. El seu propi cognom, Atatürk, que va ser atorgat pel parlament turc, significa «Pare Turk». Es pot adreçar semi-formalment a les persones comunes amb el seu nom més el títol Bey o Hanım (sense cognom), mentre que els polítics solen ser coneguts només amb el cognom (Ecevit, Demirel). Molts esportistes turcs, especialment futbolistes, porten samarretes amb només el seu primer nom.
Els monònims també són habituals a Indonèsia per a individus javanesos, tant personatges destacats del govern com els expresidents Sukarno i Suharto i plebeus com Triyatno, el monònim és el nom legal complet. El cognom no és tradicional per molts grups ètnics i el govern no els obliga a utilitzar-los. Altres monònims, com Rossa, Chrisye i Tohpati, són noms escènics extrets d'un sobrenom o formen part del nom complet.
La majoria dels islandesos no tenen cognoms, només patronímics (de vegades matronímics) i s'adrecen entre ells amb el seu nom en situacions formals i informals.
Reialesa miniatura|Akihito, emperador del Japó fins al 2019 Els monarques i altres drets, per exemple Napoleó, tradicionalment s'han aprofitat del privilegi d'utilitzar un monònim, modificat quan cal per un ordinal o epítet (per exemple, la reina Isabel II o Carles el Gran). Aquest ordinal evita que siguin monònims de forma plena. No sempre és així: el rei Carl XVI Gustaf de Suècia té dos noms, com els té el rei emèrit espanyol Joan Carles I. Si bé molts reials europeus han formalment recolzat cadenes llargues de noms, a la pràctica han tendit a utilitzar només un o dos i no a fer servir cognoms.
Al Japó, l'emperador i la seva família no tenen cap cognom, només un nom determinat, com Hirohito, que a la pràctica en japonès rarament s'utilitza: per respecte i com a mesura de cortesia, els japonesos prefereixen dir «l'Emperador» o “«el príncep coronari». Després de la mort o la retirada d'un emperador, se li canvia de nou segons l'era del seu regnat. A l'Índia, els primers sis emperadors mogols eren coneguts amb un sol nom, adoptat per cada emperador després de la seva adhesió.
Els papes catòlics romans han adoptat tradicionalment un sol nom regnal en la seva elecció (excepte Joan Pau I i II). La tradició monònima es va tornar a formar amb l'elecció i la successió del papa Benet XVI el 2005 i del papa Francesc el 2013.
Àsia En temps moderns, als països que ja formen part de l'àmbit cultural de l'Àsia oriental (Japó, Corea, Vietnam i la Xina), els monònims són rars. Una excepció és de l'emperador del Japó (una opinió comuna és que no hi ha cap Estat per donar el nom de família () a l'emperador).
Els monònims són comuns com a noms escènics a la indústria de l'entreteniment, normalment quan no es coneix públicament el nom legal de l'intèrpret; per exemple, Ayaka, Becky, Gackt, hide, Hyde, Mana, Kamijo, Miyavi, Tsunku i Yui. A més, l'estrella de beisbol japonès Ichiro Suzuki és àmpliament coneguda al Japó i Amèrica del Nord com «Ichiro». A Hong Kong, alguns músics també són coneguts per monònims, per exemple, Janice,Tots els àlbums de Janice Vidal són acreditats pel monònim "Janice". Jin i Justin Lo (que utilitza el monònim xinès, «»). A Corea, cantants com BoA, Rain, Zelo, Shoo i Psy són coneguts pels seus monònims.