Marcel Camus (Chappes, 21 d'abril de 1912 - París, 13 de gener de 1982) va ser un director de cinema francès.
Biografia Camus era professor de pintura i escultura abans de treballar en el món del cinema com a ajudant de direcció dels realitzadors Luis Buñuel, Alexandre Astruc, André Barsacq, Daniel Gélin i Jacques Becker.
Les seves obres Durant aquest període va fer la seva primera pel·lícula, el curtmetratge documental Renaissance Du Havre (1950). Com a molts cineastes francesos la primera oportunitat dels quals de dirigir un projecte els va arribar durant la postguerra, Camus va escollir el tema del sacrifici personal en el context de la guerra, encara que al contrari de la majoria dels seus col·legues, que van tractar la Segona Guerra Mundial d'una manera natural, Camus va prendre com a objectiu la guerra a Indoxina. Basada en una novel·la de Jean Hougron, Mort en fraude representa un poble atrapat entre dos fronts. La seva única possibilitat de supervivència inclou la destrucció d'una presa de la qual depèn..
Posteriorment, Camus s'embarca en tres pel·lícules en col·laboració amb l'escenarista Jacques Viot. La primera, Orfeu negre (1959), li porta fama internacional. Guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Canes i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'Acadèmia de Hollywood, aquesta exòtica adaptació moderna del mite grec, retrata Orfeu que coneix a Eurídice i viu la seva llegendària destinació durant el carnestoltes de Rio de Janeiro. Filmografia parcial Realitzador Cinema 1957: Mort en fraude 1959: Orfeu negre 1959: Os Bandeirantes 1962: L'Oiseau de paradis 1965: Le Chant du monde 1967: Vivre la nuit 1970: Un été sauvage 1970: Le Mur de l'Atlantique 1975: Otalia de Bahia
Televisió 1973: La Porteuse de pain — sèrie de 13 episodis (director) 1973: Molière pour rire et pour pleurer – sèrie de sis episodis de 55 min (director) 1974: Les Faucheurs de marguerites — sèrie de set episides de 55 min (director) 1978: Ce diable d'homme — sèrie de sis episodis de 52 min (director) 1979: Le Roi qui vient du sud (sobre la novel·la de Heinrich Mann), sèrie dirigida per Heinz Schirk 1980: Les Amours du Mal-aimé (2 x 90 min) (director)
Ajudant de director 1946: Il suffit d'une fois d'Andrée Feix 1947: Capitaine Blomet d'Andrée Feix 1947: Antoine et Antoinette de Jacques Becker 1949: Rendez-vous de juillet de Jacques Becker 1950: Édouard et Caroline de Jacques Becker 1952: Casque d'or de Jacques Becker 1952: La Demoiselle et son revenant de Marc Allégret 1952: Le Rideau rouge d'André Barsacq 1953: Il Nemico pubblico numero uno d'Henri Verneuil 1954: L'Étrange Désir de monsieur Bard de Géza von Radványi 1954: Sangre y luces de Georges Rouquier i Ricardo Muñoz Suay 1954: Allegro squadrone de Paolo Moffa 1954: Interdit de séjour de Maurice de Canonge 1955: Les Chiffonniers d'Emmaüs de Robert Darène 1955: Les Mauvaises Rencontres d'Alexandre Astruc 1955: Cela s'appelle l'aurore de Luis Buñuel
Guionista 1952: Les Dents longues — Conseller tècnic 1957: Mort en fraude 1959: Orfeu negre 1965: Le Chant du monde 1970: Le Mur de l'Atlantique
Actor 1959: Orfeu negre : Ernesto
Participació en documentals 1962: Cinépanorama, episodi del 3 de febrer de 1962, documental de televisió 1974: L'Histoire du cinéma français par ceux qui l'ont fait, documental de televisió
Referències
Bibliografia . . . . . . .
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Persones de les Ardenes Categoria:Directors de pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa Categoria:Morts a París Categoria:Artistes del Gran Est Categoria:Nascuts el 1912