El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatre Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al Camp de la Bota, al litoral entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. La construcció va ser ordenada per Juan Zapatero, aleshores capità general de Catalunya, en un espai que ja s'utilitzava per a exercicis militars. El castell va acollir l'Escola Pràctica d'Artilleria fins a l'inici de la Segona República Espanyola.
El terreny ja havia estat utilitzat des de principis del com a camp de tir i de pràctiques d'artilleria. L'origen del topònim Camp de la Bota no és del tot segur, però tradicionalment s'ha relacionat amb el mot francès butte, que designa una elevació o terraplè utilitzat com a blanc en les pràctiques de tir, denominació que haurien introduït les tropes franceses durant la Guerra del Francès.
Durant la Guerra Civil espanyola, el Camp de la Bota es va utilitzar com a lloc d'execució. Entre setembre i octubre de 1936 hi van ser afusellats 44 militars implicats en el cop d'estat contra la República. Després de l'ocupació franquista de Barcelona, el parapet de les antigues pràctiques de tir es convertí en un dels principals llocs d'execució de la repressió franquista a Catalunya. Entre 1939 i 1952 hi van ser afusellades prop de 1.700 persones condemnades en consells de guerra, majoritàriament republicans i opositors a la dictadura. Les darreres execucions al Camp de la Bota van tenir lloc el 14 de març de 1952.
L'any 1953, un cop abandonat l'ús militar, el castell va passar a mans de l'Església i va començar a tenir funcions educatives i assistencials per als habitants dels barris de barraques de Pequín i el Parapet. El curs 1953-1954 s'hi obrí una escola amb dues aules, que posteriorment es va ampliar. Durant la dècada de 1960 els Escolapis hi van desenvolupar diferents iniciatives educatives i socials, entre les quals l'Escola Pia de Pequín i cursos de formació per a adults. Un dels escolapis més vinculats a aquesta tasca fou Francesc Botey i Vallès, que treballà amb la població gitana i immigrada del barri i fou empresonat durant el franquisme per la seva activitat social.
El castell fou enderrocat l'any 1960. L'antic Camp de la Bota va quedar posteriorment profundament transformat per la urbanització del litoral i per les obres del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Actualment diversos elements recorden les víctimes de la repressió, entre els quals el monument Fraternitat, de Miquel Navarro, i el memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952, de Francesc Abad, inaugurat el 2019 i que recull els noms de les persones executades.
Referències
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Castells del Barcelonès Categoria:El Besòs i el Maresme