Dai Houying (en xinès: 戴厚英; en pinyin: Dài Hòuyīng) (Yingshang, març de 1938 - Xangai, 25 d'agost de 1996) fou una escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "Humanitat ah, humanitat! "(人 啊， 人) i " La mort d'un poeta "(诗人 之 死). Se la considera una de les figures més representatives de la Literatura de les cicatrius (伤痕 文学).
Biografia Dai Houying va néixer el 18 de març de 1938 a Yingshang, província d'Anhui a la Xina, en una família humil, on va ser la primera dona a estudiar. La seva mare era analfabeta i el seu pare regentava un petit comerç de propietat municipal.
El 1956 va entrar a la Universitat Normal de la Xina Oriental a Xangai, on va estudiar Llengua i Literatura xinesa. Va treballar com a crítica literària a l'Institut de Recerca Literària de la "Shanghai Writers Association".
Durant la Revolució Cultural (1966 - 1976) va ser considerada com a "contrarevolucionària activa" ("现行 反革命分子"), i perseguida com a tal.
El 1979 va obtenir la plaça de professora a la Universitat Fudan de Xangai, per ensenyar teoria literària.
Va morir assassinada en el seu apartament de Xangai el 25 d'agost de 1996.
Carrera literària Inicialment va publicar assaigs i articles sobre el marxisme segons el concepte del comunisme xinès, però després els va rebutjar per ser escrits sota control del Partit.
Dai va començar a escriure ficció el 1978 amb la seva trilogia sobre el destí dels intel·lectuals, formada per, "La mort d'un poète - Shiren zhi si (诗人之死)", "L'humanité ah, l'humanité ! - Ren a, ren (人啊,人),La traducció francesa es literal (el mot xinès ren - 人- en la tradició confuciana significa humanitat o bondat) però l'obra s'ha traduït a l'anglès com "Stones on the Wall" (aquesta obra va generar una intensa controvèrsia per la seva defensa d'un humanisme marxista i va ser prohibida entre 1983 i 1986), i "Des bruits de pas dans le vide Kongzhong de zuyin (空中的足音).Traduïda a l'anglès com " Footsteps Echoing in the Void"
La seva novel·la momentània, Stones on the Wall (1980), va inspirar una intensa controvèrsia per la seva defensa per un humanisme marxista i va ser prohibida entre 1983 i 1986.
Obres destacades 1980: L'humanité ah, l'humanité ! Ren ah, ren 《人啊，人》 1981 : La mort d'un poète Shiren zhi si 《诗人之死》 1982: Doucessont les chaînes 《锁链，是柔软的》 1986: Des bruits de pas dans le vide Kongzhong de zuyin 《空中的足音》 1988: Un passé inoubliable Wangshi nanwang 《往事难忘》 1993: Chute 《落》 1994: Fissure cérébrale Naolie 《脑裂》
Referències
Categoria:Alumnes de l'East China Normal University Categoria:Professors de la Universitat Fudan Categoria:Persones d'Anhui Categoria:Escriptors xinesos en xinès Categoria:Escriptors xinesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors xinesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1938