Els Retrats d'Antonio de Covarrubias són dos llenços d'El Greco. Consten amb els números 135 i 136 en el catàleg raonat d'obres d'aquest artista, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.
Antonio de Covarrubias Antonio de Covarrubias y Leiva (Toledo, 1514-1602), fill d'Alonso de Covarrubias i germà de Diego de Covarrubias, fou un humanista, jurista, hel·lenista castellà, catedràtic de dret civil a la Universitat de Salamanca. Va participar en el Concili de Trento i va ser membre del Consell de Castella. L'any 1580, després de quedar-se parcialment sord a causa de una malaltia, es va retirar a Toledo, on fou ordenat sacerdot i va ocupar uns càrrecs a la catedral de Toledo que implicaven el títol de rector del Colegio de Santa Catalina. Segons Gregorio Marañón, Antonio de Covarrubias fou amic personal d'El Greco i la figura identificada amb més seguretat dins la sèrie de personatges que assisteixen a l'Enterrament del comte d'Orgaz.
Versió del Museu del Louvre Oli sobre llenç; 68 x 57,2 cm.; circa 1600; consta en el catàleg de Harold Wethey amb el número 135; Museu del Louvre, Lens (Pas de Calais).
Signat amb lletres cursives gregues, sobre l'espatlla esquerra: δομήνικος θεοτοκóπουλος ε´ποíει.
A aquesta pintura, la vestimenta del personatge és negra sobre una imprimació vermella-marró. El llenç va ésser realitzat de manera brillant, especialmente el cap de don Diego. La data de realització d'aquest retrat és, presumiblement, de poc abans del seu traspàs, l'any 1602.
Procedència Palacio Arzobispal, Toledo. Museo Provincial, Toledo. Casa del Greco (hasta 1941) Entregat al Museu del Louvre, en intercanvi, pel Govern espanyol.
Versió del Museu del Greco Oli sobre llenç; 68 x 57 cm.; 1600 circa; Consta en el catàleg de Harold Wethey amb el número 136; Museu del Greco, Toledo.
Signat o inscrit amb lletres cursives gregues, sobre l'espatlla dreta: δομήνικος θεοτοκóπουλος ε´ποíει.
És molt possible que la signatura sigui una imitació posterior de la d'El Greco. Aquesta versió és d'una qualitat inferior de la del Museu del Louvre, i possiblement El Greco es va limitar a pintar el magnífic cap de don Diego. És molt probable que aquest llenç sigui el pendant del Retrat de Diego de Covarrubias, i que aquests dos quadres siguin els que varen ésser registrats a l'inventari realitzat després de la mort de Pedro de Salazar y Mendoza com a "dos retratos de los Covarrubias".
Procedència Pedro Salazar de Mendoza, Toledo. Biblioteca Provincial, Toledo.
Referències
Bibliografia Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967. Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo; RBA Historia; Barcelona-2014; Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982;
Antonio De Covarrubias