miniatura|Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la península Ibèrica i la Barbaria. Estan formades per quatre illes habitades i un gran nombre d'illes i illots deshabitats, entre les quals destaca Cabrera i la Dragonera.
Al llarg de la història han rebut diversos noms, tant l'arxipèlag com cada illa individualment, principalment d'origen grec, llatí i també púnic. El fet que es tracta d'un arxipèlag ha condicionat que els topònims per referir-s'hi sempre hagin estat derivats d'etnònims ajuntats al substantiu genèric illa. La manca de consciència d'unitat interinsular, característica de tots els pobles que les han habitat al llarg de la història, ha provocat que sovint no existís cap terme concís per referir-se a l'arxipèlag i que, quan ha existit, fos més aviat d'ús entre els pobles veïns i, en tot cas, imposat de fora, que no pas un terme corrent entre llurs habitants, que sempre s'han referit a cadascuna de les illes principals pel seu nom i entenent-les com a entitats diferenciades.
Actualment, els termes en ús són Illes Balears (i l'adjectiu balear) pel conjunt de l'arxipèlag i Illes Pitiüses (i l'adjectiu pitiús) pel subarxipèlag d'Eivissa, Formentera i illots adjacents. En canvi, el terme Gimnèsies, que engloba Mallorca i Menorca, és en desús, més enllà de qualque ús poètic. En fi, en àmbit català també és freqüent l'ús del substantiu plural les Illes, amb els adjectius corresponents illenc o insular. No obstant això, en àmbit balear és hegemònica la pràctica de no categoritzar l'arxipèlag com a unitat i així considerar-les cada una com a entitat autònoma, sovint amb l'excepció d'Eivissa i Formentera, que se solen considerar dues parts d'una unitat.
L'arxipèlag Geològicament, les Balears són un arxipèlag format per un emergiment d'una plataforma submarina que és la continuació de les Serralades Bètiques, i geogràficament se sol acceptar que conformen un arxipèlag unitari. En canvi, socialment i culturalment aquesta unitat no és tan nítida, ni ho ha estat mai al llarg de la història. El motiu de fons és que tot i la proximitat geogràfica, a la pràctica la mar esdevé una frontera de molt de pes en les relacions i els contactes més immediats, i afebleix en gran manera un possible sentiment de pertinença a una comunitat afavorida per la insularitat. Existeix una dita popular que diu que la mar fa forat i tapa que expressa aquesta idea.
Al llarg de la història ha estat persistent la consideració de l'arxipèlag balear com a una unitat per part de l'ocupador, pel qual les illes sempre han estat una entitat rellevant; en canvi, llurs habitants no percebien de cap manera aquesta unitat, que no tenia conseqüències en la seva identificació com a conjunt. D'aquesta manera, els noms de l'arxipèlag sempre han estat exògens, mai no endògens. Llurs habitants no han tengut mai la percepció d'unitat balear, i sempre han considerat com a compatriotes els habitants de la seva illa, i no pas els de les altres.
Hi ha hagut altres constants al llarg de la història, com ara subagrupar l'arxipèlag en les illes orientals (Mallorca, Menorca i altres illes i illots adjacents) i illes occidentals (Eivissa i Formentera i altres illes i illots adjacents). En qualsevol cas, la unitat que conformen Eivissa i Formentera sempre ha estat més potent que no pas la que formen Mallorca i Menorca, per bé que al llarg de la història Mallorca i Menorca sempre han mostrat més semblances entre elles que no pas amb Eivissa. Per altra banda, sovint hom ha considerat que es tracta d'un arxipèlag amb tres illes principals, essent Formentera un apèndix d'Eivissa, per la gran proximitat. De fet, històricament ha estat despoblada i repoblada de gent procedent d'Eivissa diverses vegades a la història. Solament la seva condició d'illa habitada (en contrast amb Cabrera, per exemple) l'ha portada a ser considerada una de les illes principals, i només recentment ha aconseguit la igualtat institucional amb Eivissa, quan el 2007 es creà el Consell de Formentera.
Els grecs La primera civilitzaició històrica que va entrar en contacte amb els pobladors de les Balears va ser la púnica, que va colonitzar l'illa d'Eivissa. Atès que es conserva ben poc de la literatura púnica hom no sap quin terme se servien per referir-se a l'arxipèlag. No obstant això, la colonització púnica de les Pitiüses va provocar que es produís una dualitat ètnica a l'arxipèlag: d'una banda, Eivissa era d'ètnia cartaginesa, i d'altra banda Mallorca i Menorca eren d'ètnia indígena. Així, els grecs no donaren un sol nom a l'arxipèlag, perquè entenien que estava format per dos blocs d'illes que formaven realitats distintes: les Gimnèsies (Γυμνήσιαι, gymnēsiai), habitades pels gimnesis, Mallorca i Menorca; i les Pitiüses, habitades per púnics. miniatura|El nom de les Pitiüsses remet a la població de pins. Així doncs, entre els grecs els indígenes mallorquins i menorquins rebien el nom de gimnesis (Γυμνήσιοι, gymnēsioi), derivat de l'adjectiu gimneta (γυμνήτης, 'nuu', 'sense armadura') i que fa referència a la manera en què combatien, amb armament lleuger, per bé que entre els antics circulava l'explicació que el motiu era que a l'estiu vivien despullats. Aquest adjectiu era un etnònim, que servia per donar nom a les illes, les quals eren anomenades Γυμνήσιαι νῆσοι (gymnēsiai nēsoi, 'illes Gimnèsies', 'les illes dels gimnesis').
Al seu torn, el nom de Pitiüsses (Πιτυοῦσσαι, pityūssai) designava Eivissa i les illes adjacents, entre les quals Formentera. Es tracta d'un mot grec, derivat de πίτυς (pítȳs, 'pi') i el sufix -oussa,Es tracta del sufix corresponent al femení, en tant que se sobreentén el mot νῆσος (nêsos) 'illa', que en grec és femení. També hi ha nombrosos topònims amb la forma masculina del mateix sufix: Amatunt, Antemunt, Carnunt, Cerasunt, Cissunt, Ctenunt, Dafnunt, Eleünt, Emmaünt, Enunt, Escil·lunt, Esquenunt, Fliünt, Fenicunt, Ficunt, Hidrunt, Jericunt, Maquerunt, Mirrinunt, Miünt, Opunt, Pessinunt, Pixunt, Pitiünt, Ramnunt, Rizunt, Selinunt, Sipunt, Solunt, Trapezunt. molt corrent per anomenar illes, ja fos com a nom o com a apel·latiu. De fet, foren diverses les illes conegudes amb aquest nom. Prové del singular Pitiüssa, aparentment antic nom grec d'Eivissa, 'illa dels pins', que podria ser una traducció del fenici Ibošim.Vegeu la secció sobre Eivissa.
Els romans miniatura|Segons els grecs, el nom de les Balears prové del verb bállō 'llançar'. Amb l'expansió de Roma, els romans també entraren en contacte amb els pobladors de l'arxipèlag i, com els grecs, les consideraren en dues unitats: per una banda, Mallorca i Menorca, poblades d'indígenes; i per altra Eivissa i les illes adjacents, poblades per púnics. Dels grecs manllevaren el terme Pitiüsses, per bé que sovint s'hi referien simplement amb el nom d'Eivissa, mentre que Mallorca i Menorca les batiaren amb el nom que donaven als seus pobladors, Baliares,Tot i que el mot va ser adaptat modernament amb e 'Balears', es tracta d'un error textual dels copistes, una ultracorrecció nascuda de la tendència de convertir e davant de vocals en i. Vegeu terme manllevat també pels grecs (Βαλιαρεῖς, Baliarēs), ja documentat en aquest idioma en un papir del . Hom ha discutit força de l'origen d'aquest etnònim, considerat pels antics bé grec (derivat del verb βάλλω, bállō 'llançar') o bé púnic, també relacionat amb els foners balears i la seva destresa en el llançament (ba’ lé yaroh, 'mestres del llançament'), per bé que també podria ser un mot manllevat de la llengua indígena dels balears.
Com en el cas dels grecs, el terme insulae Baliares es referia exclusivament a Mallorca i Menorca; en canvi, quan, amb el temps, els romans inclogueren dins els seus dominis l'illa d'Eivissa, el terme passà a englobar també les Pitiüses. A partir d'aquest moment, les Balears començaren a ser considerades com a realitat unitària, denominada amb el nom de (insulae) Baliares, terme que apareix amb recurrència al llarg de tot el primer mil·lenni. En canvi, l'hel·lenisme Gymnesiae romangué solament com a terme erudit i de la llengua poètica, també en grec, que havia adoptat el llatinisme.
Els àrabs El aparegué un nou actor polític a la Mediterrània Occidental: els musulmans. El 698 conqueriren Cartago i el 732 ja s'havien fet amb la Península Ibèrica (a excepció de de part de la serralada cantàbrica i Pirineus), moment en què començaren les ràtzies i incursions a les Balears. Els àrabs consideraren que les Balears feien part d'al-Àndalus, i així foren anomenades Illes Orientals d'al-Àndalus (Al-Jaza'ir al-Sharquiya), per bé que actualment també són anomenades al-Bilyar (derivat de balear).
El Regne de Mallorca El 1229 el Rei en Jaume arribà a Mallorca per començar la Conquista, el 1235 es conquerí Eivissa i el 1287, Menorca, i així naixia el el nou regne. En aquella època el terme insulae Baliares havia caigut en desús, de manera que el regne rebé el nom de l'illa principal, el lloc de residència reial: Regne de Mallorques. A la pràctica, atès que l'arxipèlag tenia un correlat polític, el Regne de Mallorques, aquest nou terme començà a ser utilitzat per referir-se al conjunt d'illes. Hom ha assenyalat que el plural inesperat de Mallorca pot ésser degut al fet que al·ludesca a la pluralitat d'illes; no obstant això, hi ha altres hipòtesis plausibles i l'explicació no és definitiva.
Semblantment a allò que s'esdevengué amb la ciutat de Mallorca, amb el Renaixement el llatinisme toponímic Baliares començà a revifar, recuperat pels erudits i estudiosos del món antic. El terme rebé empenta amb la desaparició del Regne de Mallorques (llavors ja de Mallorca) el 1715, i de manera definitiva el 1833 amb la reforma provincial, que creà la Provincia de Baleares. De llavors ençà, el terme és d'ús corrent en els registres més formals i sobretot en texts legals i institucionals; en canvi, en l'ús real del dia a dia els habitants de les Balears gairebé no fan servir mai aquest terme perquè no categoritzen les illes com una unitat, per bé que estan exposats constantment al terme.
Ús actual Actualment, el terme Illes Balears està plenament implantat en l'àmbit institucional, acadèmic i legal, i és d'ús corrent a tots els mitjans de comunicació. No obstant això, pels motius ja esmentats, és un terme que gaudeix de poca popularitat entre els illencs perquè el setiment de pertinença a l'arxipèlag és molt més feble que el de la pròpia illa. En determinats sectors, el mateix terme pot generar rebuig, però en general el poble l'ignora més que no pas el rebutja. Sovint s'utilitza per fer referència a les institucions autonòniques.
Per altra banda, en l'àmbit català és molt freqüent referir-se a les Balears amb el genèric les Illes, que té l'adjectiu insular o illenc com a gentilici. Es tracta d'un terme utilitzat tant pels insulars com pels peninsulars. En canvi, a àmbit estatal i en llengua castellana aquest ús és molt poc freqüent, pel fet que es poden confondre les Balears amb les Canàries.
Per altra banda, encara es poden trobar reivindicacions, sempre en àmbits formals, del seny antic del terme balear, és a dir, referit exclusivament a les illes orientals, sinònim de gimnesi, que reflecteix els vincles entre Eivissa i Formentera, més potents que no pas els de Mallorca amb Menorca. No obstant això, es tracta d'un ús marginal, sovint detractor del sentiment de pertinença balear.
Mallorca miniatura|Allium commutatum o porro, que podria haver donat el nom de Cromiüssa.