Pàtria és un llibre de poemes escrit per Jacint Verdaguer (1845-1902) i publicat l'any 1888. Constitueix una antologia pròpia amb temes, registres i formes característiques de la seva obra, tenint com a temàtica principal l'enaltiment del passat, present i futur de Catalunya des d'una òptica nacionalista i cristianitzadora.
Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, va ser el primer llibre en vers que Verdaguer va publicar després de Canigó (1886) i és vist com una culminació de la seva carrera literària al servei dels objectius patrioticoreligiosos del catalanisme conservador de l'Església catalana encapçalada per Josep Morgades –bisbe de Vic i a partir de 1899 de Barcelona– i Jaume Collell.
Context Verdaguer manifestà des de ben jove un sentiment patriòtic que, si bé no era exclusivament català –també era vigatà i espanyol–, sí que aquesta era la faceta que s'expressava amb més claredat i entusiasme. Així, per a l'autor pàtria (o poble) designa Catalunya i en un sentit més ampli els territoris de parla catalana, mentre que nació refereix al marc més ampli de l'Espanya catòlica enfront dels estats europeus laics o protestants. Sigui com sigui, la seva concepció identitària ambivalent té com a arrels la tradició cristiana i el providencialisme, és a dir, la voluntat de Déu com a creador.
La reivindicació de la personalitat pròpia de Catalunya per part de Verdaguer, que havia participat a la comissió que va presentar al rei Alfons XII el primer Memorial de greuges (1885), constitueix doncs tota una declaració d'intencions d'un «vertader patriotisme» i d'un «fer pàtria», en paraules del pròleg de Collell, que esdevenen superadors de l'Espanya uniforme i uniformitzadora de la Restauració borbònica:
L'any 1877 el poeta i publicista belga Benoît Quintet va publicar un opuscle catòlic i antiliberal titulat Patrie. Les seves composicions, de format divers i escrites en diferents moments, traspuen un patriotisme d'ideologia monàrquica i un catolicisme combatiu, que es resumeix en la idea que sense religió la pàtria no perdura. Les similituds entre les dues obres són importants més enllà de la temàtica i del títol, car també inclouen dedicatòries a figures destacades de les ciutats natals dels dos poetes. Per aquest motiu Narcís Garolera, estudiós de la figura de Verdaguer, proposa considerar l'obra apareguda a Bèlgica –on l'autor català va passar l'any 1884– com un model o punt de partida per al recull aparegut onze anys més tard.
Contingut D'entre els quaranta-sis poemes que inclou el llibre n'hi ha de joventut i de maduresa, catorze de les quals eren inèdits. A nivell formal i mètric s'hi barregen els gèneres de l'oda, el sonet o els romanços històrics, entre d'altres.
Sota una certa unitat temàtica s'hi poden distingir els següents grans blocs temàtics:
Temes històrico-llegendaris: sobre Jaume I («Lo Pi de les Tres Branques»), les guerres dels Segadors («Nit de sang»), de Successió («Los vigatans») i del Francès («Catalunya a l'any vuit»), així com episodis de guerrillers i bandolers («Los Mossos de l'Esquadra») o extrets del llegendari de la tradició vallespirenca («Lo pare Falgàs»). Patriotisme: en els tres nivells esmentats de vigatanisme («Lo temple d'Ausa»), catalanisme («Les barres de sang») i espanyolisme («La batalla de Lepant»). L'enyorança: aquesta temàtica, de clara filiació romàntica, inclou composicions ben conegudes com «L'emigrant» i «Los dos campanars», més tard inclòs com a epíleg a Canigó.
D'entre totes les composicions, una de les que va tenir més ressò va ser l'oda «A Barcelona», que havia guanyat els Jocs Florals de Barcelona de 1883 i va ser publicada per l'Ajuntament de la capital catalana. En aquesta peça s'hi mostra una bona síntesi del pensament patriòtic verdaguerià, que combina elements del passat –històric i mític— amb una visió de progrés i de futur, tot des d'una concepció profundament religiosa, com sintetitza la darrera estrofa de l'extens poema:«Lo teu present esplèndid és de nous temps aurora;
tot somiant fulleja lo llibre del passat;
treballa, pensa, lluita; mes creu, espera i ora.
Qui enfonsa o alça els pobles és Déu, que els ha creat.»
Poemes A la Verge de Montserrat A Barcelona Lo Pi de les Tres Branques Lo temple d'Ausa La puntaire Los Mossos de l'Esquadra L'Empordà Enyorança Manso En la mort d'en Francisco Casas i Amigó Lo gegant i la cativa Cançó del raier Los dos campanars La corona A Vic Los vigatans Catalunya a l'any vuit La batalla de Lepant Lo Ter i lo Freser L'arpa L'emigrant Somiant l'Atlàntida Lluny de ma terra La Plana de Vic Fontalba Lo pare Falgars Nit de sang Los fills del Canigó La reina dels Jocs Florals L'apòstol dels negres Les barres de sang Soledat Al Doctor D. Benet Vilamitjana Lo Farell A la verge del Mont Davant d'un mapa Santa Madrona La palmera de Jonqueres L'Oreneta Barcelona a Montpeller Ausona Los poetes a la Verge de Montserrat Don Jaume en Sant Jeroni A uns poetes catalans La mort de Balmes La barretina
Edicions
Referències
Vegeu també A Barcelona L'emigrant Canigó (poema) Aires del Montseny
Categoria:Obres de Jacint Verdaguer Categoria:Poemaris en català