Dones publicistes és una introspecció de les dones dins del món de la publicitat. Però no en un sentit sexista on la dona es cosificada, sinó mostrant les dones que han revolucionat aquesta indústria. Dones publicistes pretén reflectir i fer visible el seu paper a la publicitatel, el que van fer aquestes dones i el que van aconseguir, ja no només a nivell laboral, sinó també a nivell social i polític.
Mathilde C. Weil Mathilde C. Weil (1822, Alemanya– 1901) va ser de les primeres dones en el món de la publicitat. Mathilde es dedicà a comprar espais publicitaris per a un diari alemany. Va ser llavors quan Weil va decidir dedicar-s'hi la publicitat.
Mathilde va començar la seva carrera al traslladar-se a Nova York i treballar com a traductora i periodista. Al cap de poques dècades des de la Guerra Civil, en el 1880, Weil va fundar la seva agència, The M. C. Weil Agency, que s'especialitzava en els anuncis per paraules per als periòdics. Mathilde C. Weil és la primera dona del país a fundar la seva pròpia agència de publicitat. Mathilde va ser considerada la primera dona professional de la publicitat en EE.UU. Weil sostenia que calia fer una publicitat per a les dones, ja que aquestes eren les que compraven.
Mathilde també va ser una dona involucrada en qüestions socialistes en defensa de la dona germà-americana treballadora. Mentres va ser oradora al costat d'altres personatges com Neymann i Alexander Jonas va defensar qüestions com el salari, les hores de treball i la labor que havien d'exercir les dones. Va defensar que el vot, la igualtat a l'educació i la igualtat salarial milloraria molt la situació de la dona, ja que tant Mathilde com Neymann sostenien que els drets de la dona havien de considerar-se dins del progrés humà.
Helen Lansdowne Resor Helen Lansdowne Resor (20 de febrer de 1886, Covington, Kentucky - 2 de gener de 1964) va ser una executiva de publicitat nord-americana amb J. Walter Thompson Co. (JWT). Una destacada copywriter, que va ser induïda de forma pòstuma en el Advertising Hall of Fame el 1967. Resor és acreditada com la primera dona en la història dels Estats Units a dissenyar i implementar campanyes publicitàries nacionals i la primera dona a treballar per JWT. Helen va ser nomenada número 14 en la llista de 100 publicistes del segle XX per Advertising Age.
Després de treballar en una fàbrica de la seva ciutat natal, Lansdowne Resor va obtenir la seva primera experiència publicitària com a auditora de factures per Procter & Collier al centre proper de Cincinnati, Ohio. Després Helen va accedir al seu primer lloc creatiu, escrivint anuncis minoristes pel Commercial Tribune, un periòdic amb seu a Cincinnati. El 1906, Lansdowne Resor es va convertir en redactora publicitària en Street Railways Advertising Co.
El 1907, Helen va tornar a Procter & Collier on va treballar en campanyes per a clients com les sabates de la Creu Roja. El 1908, Lansdowne Resor es va convertir en la primera redactora en J. Walter Thompson Co. Tres anys després, va ser promoguda i traslladada a l'oficina de Nova York de l'agència, on va ajudar a crear la primera campanya per a l'escurçament de vegetals de Crisco. miniatura|1916 Ladies' Journal ad. Durant la Segona Guerra Mundial, Lansdowne Resor i el seu equip creatiu van ser responsables del desenvolupament i l'execució d'una campanya titulada "Les dones han de treballar per guanyar la guerra", que va resultar en tres milions de dones que van ingressar per força laboral el 1943.
Lansdowne Resor es va convertir en vicepresidenta de JWT i directora de l'agència, on va estar activa fins a 1958 després de patir una caiguda en l'oficina. Helen va ser pionera a proposar que s'utilitzessin testimoniatges de personatges famosos i en la utilització del “sex appeal” com a recurs publicitari. Va ser la primera a introduir el sexe en publicitat amb la seva campanya “A skin you love to touch” (“La pell que t'encanta tocar”), a través del seu anunci imprès de 1911 per Woodbury Soap Company. L'anunci, presenta a una dona amb una pell blanca sent tocada per un home. Ocupà el lloc 31 en la llista de Advertising Age de les 100 principals campanyes del . Lansdowne Resor va assessorar activament a dones joves, creant un departament editorial de dones dins de JWT, on es va animar a les dones a dir el que pensaven. Aquest departament és el Departament Editorial de Dones. Actualment, JWT ofereix una beca que porta el seu nom, que es basa en el suport i promoció de les dones publicitàries.
En les seves dècades de servei a la indústria publicitària, a Lansdowne Resor se li atribueixen una sèrie de contribucions que van ser fonamentals per donar forma a la indústria en el seu conjunt. Com la primera dona a planificar i desenvolupar campanyes publicitàries nacionals, es va convertir en un conducte a través del com moltes dones van poder ingressar al camp publicitari dominat pels homes. La seva dedicació a presentar amb sinceritat l'experiència femenina es fonamenta en la seva creença que "la còpia ha de ser creïble", la qual cosa la va encoratjar a fomentar la inclusió de més dones en el camp de la publicitat.
Bernice Fitz-Gibbon miniatura|Bernice (a la dreta) treballant en una campanya. Bernice Bowles "Fitz" Fitz-Gibbon (1894, Waunakee, Wisconsin - 22 de febrer de 1982) va ser una executiva dins del món publicitat nord-americana i pionera en la publicitat minorista. Va treballar en Marshall Field's, Macy's Inc., Gimbels i Wanamaker's. Bernice va ser inclosa en el Advertising Hall of Fame el 1982. Bernice Fitz-Gibbon va ser nomenada número 62 en les 100 persones del segle XX per Advertising Age. També va ser premiada per la Retail Advertising Confederation i el Copywriters Club de Nova York. Bernice també va fundar la seva pròpia agència el 1954.
Bernice es va graduar a la Universitat de Wisconsin – Madison. Va començar treballant en petits periòdics abans de trobar el seu lloc en Marshall Field's. Es va mudar a la ciutat de Nova York el 1926 per treballar en el compte de Macy's, on va escriure el lema o tagline “It's smart to be thrifty." ("És intel·ligent ser estalviador"). Bernice va treballar també en Gimbel's des de 1940 fins a 1954, on va escriure un altre dels seus lemes "Nobody, but nobody, undersells Gimbels." ("Ningú, però ningú, supera a Gimbels"). En Gimbels, Fitz-Gibbon era coneguda pels seus "Fitzkreigs", descrits com "un bombardeig de paraules que brollen del cervell afilat i altament imaginatiu de la senyoreta Fitz-Gibbon".
Bernice Fitz-Gibbon va continuar la seva ascendència i va tenir una notable disputa amb l'autor Sloan Wilson per les dones en el lloc de treball. Després de rebre nombrosos premis de la indústria i començar la seva pròpia signatura, Fitz-Gibbon es va retirar a Madison, Wisconsin el 1976. Va morir en Onalaska, Wisconsin.
Margaret Fishback Margaret Fishback, més tard Margaret Fishback Antolini (10 de març de 1900, Washington DC - 25 de setembre de 1985), va ser una escriptora tant de poesia com de prosa nord-americana des de finals de la dècada de 1920 fins a la dècada de 1960. Margaret es va llicenciar per la universitat Goucher College.
Margaret va ensenyar anglès i història en la Columbia Junior High School després del seu primer any després de la universitat. A l'any següent, va trobar un treball a la ciutat de Nova York en el departament d'organització de Tamblyn & Brown, una destacada signatura de recaptació de fons, però aviat va trobar un treball més creatiu en la divisió de publicitat de R. H. Macy & Company, on va ser promoguda ràpidament.
Fishback, igual que la seva predecessora Bernice Fitz-Gibbon, també va treballar per Macy's i es va unir com a redactora publicitària divisional el 1926 fins a 1942 on va acabar com a redactora cap. Va ser pionera en l'ús de la ironia i la jocosidad. Segons una gran col·lecció dels seus documents del Duke's Hartman Center for Sales, Advertising, and Màrqueting History, "Fishback va contribuir a campanyes publicitàries per Arrow Shirts, Brodin's, Xef Boy-Ar-Dee, Clairol, DuPont, Gimbels, Great Atlantic & Pacific Tea Company (A&P), Hanes Hosiery, Martex, Norsk, Pabst Blue Ribbon, Seagram's, Simmons Beautyrest i Wrigley, entre uns altres."
Durant la dècada de 1930, Margaret es va convertir en la redactora publicitària femenina millor pagada del món. Va ser publicada en The New Yorker, New York Herald Tribune i en diverses revistes de dones conegudes.
Shirley Polykoff Shirley Polykoff (18 de gener de 1908, Brooklyn - 4 de juny de 1998) va ser una dona pionera en la publicitat nord-americana que va ascendir d'un lloc de redactora principiant a un lloc de executiva d'alt nivell. Shirley va començar la seva carrera en vendes de publicitat minorista i va treballar breument com a secretària en Harper's Bazaar abans de prendre un lloc en l'agència de publicitat Foote, Cone & Belding (FCB). El 1955, Polikoff es va fer càrrec del compte de Clairol, i la seva campanya publicitària, que es va convertir en un clàssic. El seu "Does She... Or Doesn't She?" ("Ella... o ella no?"), és l'eslògan de la marca acompanyat pel lema "El color del cabell és tan natural que només el seu perruquer ho sap amb certesa", desenvolupat el 1956. Shiley va fer amb això que la quota de mercat de l'empresa aconseguida el 50 %. També va crear l'eslògan “If I’ve only one life, let me live it as a blonde!” (“Si només tinc una vida, deixa'm viure-la com a rossa!”) per a la mateixa marca. Polykoff es va retirar el 1973 de Foote, Cone & Belding després de convertir-se en vicepresidenta executiva i directora creativa.
Encara que el seu treball creatiu va encoratjar a les dones a fer-se càrrec de les seves pròpies vides, no volia que la veiessin guanyant més que el seu espòs advocat, i va insistir que la seva agència de publicitat limiti el seu salari a $ 25,000 a l'any. Després de la mort del seu cònjuge, el seu salari es va duplicar dues vegades en menys de deu anys.
Shirley va ser la número 24 en Advertising Age 100 persones del segle XX i és molt probable que sigui la model del personatge Peggy Olson en la sèrie de televisió Mad Men. Polykoff va canviar les normes culturals d'aquest sector, la qual cosa li va valer un lloc en el Saló de la Fama de la Publicitat el 1981.
Paula Green Paula Green (18 de setembre de 1927, Los Angeles, Califòrnia - 4 de desembre de 2015) també va ser una executiva de publicitat nord-americana. Es va graduar a la Universitat de Califòrnia, en Berkeley. Paula va escriure la lletra de la cançó "Look for the Union Label" per la International Ladies' Garment Workers' Union (ILGWU) i el lema de l'agència de lloguer de cotxe Avis "We Try Harder" (Treballem més dur). Paula Green va ser una altra de les dones pioneres al món de la publicitat.
Paula va ser redactora en Seventeen i després va treballar en la LC Gumbinner Agency. Green va començar la seva carrera en l'agència Doyle Dane Bernbach(DDB) supervisada per Phyllis Robinson. El seu èxit inicial en Doyle Dane Bernbach amb la campanya publicitària per al lloguer de cotxes de Avis li va permetre crear la seva pròpia agència de publicitat.
El 1969, va fundar la seva pròpia agència, Green Dolmatch, que es convertiria en Paula Green Advertising, i que tenia clients com Goya Foods, per qui va idear l'eslògan "Goya Oh Boy-a". Paula Green també va dissenyar la campanya publicitària de concientización sobre el càncer de mama per a la Societat Nord-americana contra el Càncer. La seva campanya "No tinguis por, és el que no saps que pot danyar-te", va encoratjar a les dones a realitzar autoexámenes en les mames, en un moment en què les regulacions dificultaven fins i tot descriure correctament el procés. Uns altres dels clients de Paula Green Advertising van ser Subaru i The New York Times.