Un incidentaloma és una anomalia descoberta inesperadament. El sufix «-oma» es refereix a un bony (neoplàsia, nòdul, tumor) detectat principalment en exàmens radiològics (però també en genètica mèdica, en dermatologia) en un pacient asimptomàtic o els símptomes dels quals no corresponen a l'anormalitat trobada incidentalment. És un descobriment, casual o no, fet en una exploració en la qual no era l'objecte de la investigació.
Clínica La majoria dels incidentalomes són neoplàsies benignes que no requereixen tractament, però en alguns casos cal l'extracció i anàlisi d'una mostra del teixit (una biòpsia).
Aquesta definició no és restrictiva, però s'aplica en medicina essencialment a la patologia suprarenal. Aquest és un problema molt freqüent, ja que es troba una massa suprarenal entre l'1 i el 4% dels exàmens per imatge abdominal en funció de la seva sensibilitat i resolució (ecografia, TAC, RMN). Més de dos terços dels incidentalomes són adenomes corticals no funcionals amb poques o cap conseqüència clínica. Tot i això, són possibles altres lesions, potencialment febles que es secreten o són malignes. Si tenen antecedents de càncer, la seva possibilitat de descobriment pot conduir a un diagnòstic i tractament ràpids.
A més de les masses suprarenals, ara es descriuen incidentalomes a la literatura científica en diversos òrgans com el pàncrees, el cor, el cervell i altres.
Es poden descobrir incidentalomes durant un examen d'imatge prescrit pel metge assistent (generalista o especialista) o durant la participació en un protocol d'investigació. Aquests descobriments fortuïts impliquen molts problemes mèdics, relacionats amb el diagnòstic o ètics sobre la informació i l'atenció vers el pacient.
És important tenir en compte que no hi ha un consens real sobre la definició d'incidentalomes. El terme es pot trobar en estudis sobre genètica i genòmica; a més, alguns radiòlegs entenen per incidentaloma només un descobriment inofensiu no cancerós.
Localitzacions Suprarenal. És la més freqüent i en general són tumors benignes. Hipòfisi. En general són tumors benignes sense secrecions. Fetge. Es poden trobar quists i hemangiomes que no requereixen cap tractament en la majoria dels casos. En pacients amb diagnòstic previ de càncer s'ha de distingir si es tracta de metàstasi hepàtica. Ronyons. Es presenten quists en molts pacients que no requereixen tractament. En alguns casos són de mida considerable. Vèrtebres. Poden trobar-se hemangiomes amb possible tractament quirúrgic. Úter. En ecografies és freqüent detectar miomes que, en determinats casos s'han de extirpar. Pulmó. En exàmens radiològics es poden detectar nòduls que poden provenir de metàstasi pulmonar. Glàndula tiroide. Es troben nòduls i quists benignes en TAC que, en la majoria de casos, no provoquen cap símptoma. Pàncrees. Es detecten en exàmens per imatges (RX, TAC) i la seva prevalença augmenta amb l'edat del/a pacient. Epidermis, etc.
Referències
Categoria:Anatomia patològica Categoria:Oncologia Categoria:Endocrinologia