miniatura|Protestes contra els organismes modificats genèticament a Washington DC. Marc R Ana Les controvèrsies sobre els organismes modificats genèticament (OMG) són disputes sobre l'ús d'aliments i altres productes derivats de cultius modificats genèticament en lloc dels cultius convencionals i altres usos de l'enginyeria genètica en la producció d'aliments. Els conflictes afecten consumidors, agricultors, empreses de biotecnologia, reguladors governamentals, organitzacions no governamentals i científics. Les àrees clau de controvèrsia relacionades amb els aliments elaborats amb organismes modificats genèticament (aliments transgènics) són si aquests aliments s'haurien d'etiquetar, el paper dels reguladors governamentals, l'objectivitat de la investigació i publicació científica, l'efecte en la salut i el medi ambient dels cultius modificats genèticament, l'efecte sobre la resistència als pesticides, l'impacte d'aquests cultius per als agricultors i el paper dels cultius en l'alimentació de la població mundial. A més, els productes derivats d'organismes transgènics tenen un paper important en la producció de combustibles d'etanol i de productes farmacèutics.

Preocupen de manera específica temes com ara la barreja de productes elaborats a partir d'organismes modificats genèticament i no modificats genèticament en el subministrament d'aliments, els efectes dels transgènics sobre el medi ambient, el rigor del procés regulador, i la consolidació del control del subministrament d'aliments en empreses que comercialitzen i venen transgènics. En els Estats Units, grups d'interès com el Centre de Seguretat Alimentària, l'Associació de Consumidors de Productes Ecològics, la Unió de Científics Preocupats (Union of Concerned Scientists) i Greenpeace asseguren que no s'han identificat i gestionat adequadament els riscos i han posat en dubte l'objectivitat de les autoritats reguladores.

Hi ha un consens científic que els aliments disponibles actualment derivats de cultius transgènics no presenten més risc per a la salut humana que els aliments equivalents convencionals, però que cada aliment derivat d'OMG ha de ser provat cas per cas abans de la seva introducció. No obstant això, fora de la comunitat científica hi ha menys propensió a percebre els aliments transgènics com a segurs tot i que la preocupació està en retrocés ràpid a la Unió Europea. L'estat legal i reglamentari dels aliments transgènics varia segons el país, i alguns països els prohibeixen o els restringeixen, mentre que d'altres els permeten amb diversos graus de regulació.

Percepció pública En general hi ha un rebuig bastant ampli entre el públic cap als organismes modificats genèticament. Aquest rebuig és especialment intens a Europa en general i França en particular. Part d'aquest rebuig és explicat per les experiències anteriors amb productes com el DDT o el bifenil policlorat, que en el seu dia prometien ser revolucionaris però van haver de ser retirats o el seu ús restringit a causa dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient. Això ha minat la confiança de públic en les autoritats reguladores i en les companyies que introdueixen productes revolucionaris, especialment alimentaris o sanitaris.

A més, hi ha la sensació que els canvis socials i tecnològics estan accelerant cada vegada més, el que contribueix a un augment de l'ansietat i de la sensació de pèrdua de control, el que es manifesta en un rebuig quan es canvia alguna cosa bàsica com el menjar.

Existeix un moviment organitzat per part de molts grups activistes per aconseguir una prohibició o moratòria a l'ús de transgènics. Organitzacions internacionals com Greenpeace o Amics de la Terra inclouen els transgènics en la seva llista d'activitats polítiques i mediambientals mentre que altres grups com GMWatch o l'Institut de la Ciència a la Societat tenen la lluita contra els transgènics com la seva única raó de ser. Aquest moviment anti-transgènic ha aconseguit crear una sensació de por entre el públic general, tot i que també ha provocat veus dissidents.

L'escriptor alimentari Michael Pollan no s'oposa a menjar aliments modificats genèticament, però admet l'etiquetatge obligatori d’aliments transgènics i ha criticat l'agricultura de monocultiu pesada amb pesticides habilitada per a certs cultius transgènics, com el blat de moro i la soja que toleren el glicosfat ("preparat per l'envolupament"). També ha expressat preocupació per les empreses biotecnològiques que pertanyen a la propietat intel·lectual dels aliments que depenen de les persones i sobre els efectes de la creixent corporativització de l'agricultura a gran escala. Per solucionar aquests problemes, Pollan ha plantejat la idea de menjar obert d'aliments transgènics. La idea ha estat adoptada des de diversos graus per empreses com Syngenta, i està promoguda per organitzacions com la Fundació Nova Amèrica. Algunes organitzacions, com la fundació BioBricks, ja han elaborat llicències de codi obert que es podrien resultar útils en aquest esforç.

Ressenyes i enquestes Un article de EMBO Reports del 2003 informava que el projecte Perceptions públiques de les biotecnologies agrícoles a Europa (PABE) no trobava el públic ni acceptant ni rebutjant els transgènics. En canvi, PABE va trobar que el públic tenia "preguntes clau" sobre els transgènics: "Per què necessitem transgènics? Qui es beneficia del seu ús? Qui va decidir que s'haurien de desenvolupar i com? Per què no estem més ben informats sobre el seu ús en el nostre menjar, abans de la seva entrada al mercat? Per què no se'ns dona una opció efectiva sobre si es volen comprar o no aquests productes? S'han avaluat seriosament les possibles conseqüències a llarg termini i irreversibles i per a qui les autoritats reguladores tenen competències suficients per regular eficaçment les grans empreses? Qui vol desenvolupar aquests productes? Es poden aplicar efectivament els controls imposats per les autoritats reguladores? Qui serà responsable en cas de perjudici imprevist? " PABE també va comprovar que el coneixement científic del públic no controla l'opinió pública, ja que els fets científics no respongueu aquestes preguntes. PABE també va descobrir que el públic no exigeix "risc zero" en els debats sobre aliments transgènics i que "és perfectament conscient que les seves vides estan plenes de riscos que cal contrapesar els uns amb els altres i contra els beneficis potencials. Demandada va ser una avaluació més realista dels riscos per part de les autoritats reguladores i els productors d'OMG."

El 2006, la iniciativa Pew sobre aliments i biotecnologia va fer pública una revisió dels resultats de les enquestes dels Estats Units entre 2001 i 2006. La revisió va demostrar que el coneixement dels nord-americans sobre aliments i animals transgènics era baix durant tot el període. Les protestes durant aquest període contra el tomàquet Flavr Savr GM de Calgene van descriure erròniament que contenien gens de peix, confonent-lo amb l'organisme transgènic experimental de tomàquet de peix d'ADN Plant Technology, que mai es va comercialitzar.

Una enquesta duta a terme el 2007 per al Food Standards Australia, Nova Zelanda, va trobar que a Austràlia, on l'etiquetatge és obligatori, El 27% dels australians van comprovar les etiquetes de productes per veure si els ingredients transgènics eren presents quan compraven un aliment d'alimentació inicial.

Un article de revisió sobre les enquestes de consum europeu a partir del 2009 va concloure que l'oposició als OGM a Europa ha disminuït gradualment i que al voltant del 80% dels enquestats no "van evitar activament els productes transgènics quan van a comprar". L'enquesta “Eurobaròmetre” del 2010, que avalua les actituds del públic sobre la biotecnologia i les ciències de la vida, va trobar que els cisgènics, cultius transgènics produïts a partir de plantes que són creuaves per la cria convencional, evoca una reacció menor que els mètodes transgènics, utilitzant gens d'espècies que són taxonòmicament molt diferents

Una enquesta de Deloitte de 2010 va trobar que el 34% dels consumidors nord-americans estaven molt o molt preocupats pels aliments transgènics, amb una reducció del 3% a partir del 2008. La mateixa enquesta va trobar diferències de gènere: el 10% dels homes estava extremadament preocupat, enfront del 16% de les dones, i el 16% de les dones no es preocupen, davant del 27% dels homes.

Campanyes i protestes de relacions públiques El maig de 2012, un grup anomenat "Take the Flour Back" liderat per Gerald Miles va protestar contra els plans d'un grup de l'estació experimental Rothamsted, amb seu a Harpenden, Hertfordshire, Anglaterra, per dur a terme un assaig experimental de blat modificat genèticament per repel·lir els àfids. Els investigadors, dirigits per John Pickett, van escriure una carta al grup a principis de maig de 2012, demanant-los que cridessin a la seva protesta, destinada al 27 de maig de 2012. La membre del grup, Lucy Harrap, va dir que el grup estava preocupat per la propagació dels cultius a la natura i va citar exemples de resultats als Estats Units i Canadà. Rothamsted Research and Sense About Science va organitzar sessions de preguntes i respostes sobre un potencial com aquest.

La Marxa Contra Monsanto és un moviment internacional de protesta contra la corporació Monsanto, productor d'organisme modificat genèticament (OGM) i Roundup, un herbicida basat en glifosat. El moviment va ser fundat per Tami Canal com a resposta al fracàs de la Proposició 37 de Califòrnia, una iniciativa de votació que hauria requerit l'etiquetatge de productes alimentaris elaborats amb transgènics. Els defensors admeten les lleis d'etiquetatge obligatori dels aliments elaborats amb OGM.

La marxa inicial va tenir lloc el 25 de maig de 2013. El nombre de manifestants que van participar-hi és incert; es van citar xifres de "centenars de milers" i l'estimació de "dos milions" dels organitzadors. Els esdeveniments van tenir lloc entre 330 i 436 ciutats de tot el món, la majoria dels Estats Units. Moltes protestes es van produir al sud de Califòrnia, i alguns participants van portar signes que expressaven el suport per l'etiquetatge obligatori dels transgènics que contenien "Etiqueta transgènics, és el nostre dret a conèixer" i "Menjar real per persones reals". Canal va dir que el moviment continuaria la seva "causa antitransgènica" més enllà de l'esdeveniment inicial. Altres marxes es van produir l'octubre de 2013 i el maig de 2014 i 2015. Les protestes van ser reportades per mitjans de comunicació com ABC News, Associated Press, The Washington Post, The Los Angeles Times, USA Today, CNN (als Estats Units), i Russia Today i The Guardian (fora dels Estats Units).

Monsanto va dir que respectava els drets de les persones per expressar la seva opinió sobre el tema, però va sostenir que les seves llavors milloraven l'agricultura ajudant els agricultors a produir més part de la seva terra conservant recursos, com l'aigua i l'energia. La companyia va reiterar que els aliments genèticament modificats eren segurs i van millorar els rendiments dels cultius. Sentiments similars van expressar les Hawaii Crop Improvement Association, de la qual Monsanto és membre.

El juliol de 2013, la indústria biotecnològica agrícola va llançar una iniciativa de transparència transgènica anomenada GMO Answers per respondre a les preguntes dels consumidors sobre aliments transgènics als EUA als subministraments d'aliments. Els recursos GMO Answers van incloure agricultors convencionals i ecològics, experts en agroindústria, científics, acadèmics, metges i nutricionistes i "experts de l'empresa" de membres fundadors del Consell per a la Informació de Biotecnologia, que finança la iniciativa. Entre els membres fundadors s'inclouen BASF, Bayer CropScience, Dow AgroSciences, DuPont, Monsanto Company i Syngenta.