Vint-i-set poemes en tres temps és un llibre de poemes de Miquel Martí i Pol publicat el 1972.
El llibre és el primer on l'autor parla de la seva malaltia (esclerosi múltiple) degenerativa i que fa que la seva poesia canviï a partir de llavors.
La lluita per sobreviure, que esdevé un element central en la poesia de Martí i Pol durant aquesta etapa, admet interpretació i, al mateix temps, posa l'accent en la necessitat de dignificar la vida de cada dia: la del poeta, la de la gent anònima i la del país sencer. En aquest escenari, la poesia guanya un pes que no havia tingut abans; el poeta queda reduït únicament a «la veu» com a mitjà de «representació. Això explica la importància del novè poema, una peça preciosa del recull, on reflexiona sobre el valor de la poesia i el seu impacte social, sovint poc reconegut. El llibre està compost per vint-i-set poemes i un pròleg, tots en vers lliure. Aquesta obra mostra una maduresa estilística superior als treballs anteriors, amb un ús més intens dels recursos retòrics i una imaginació més treballada. Malgrat això, es conserva el llenguatge directe, encara que més contundent i sense ironia..
Referències
Categoria:Obres literàries del 1972 Categoria:Poemaris en català