El terme musclo o clòtxina és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, comunament proveïts d'una conquilla negra constituïda per dues valves, de gran interès econòmic i gastronòmic. Igual que altres grups pertanyents als bivalves, com ara les ostres, són animals marins filtradors que viuen fixats al substrat. Respiren per mitjà de brànquies.Mussels and Clams (Bivalvia) a Molluscs
Història natural Hi ha musclos mascles i musclos femelles i la seva fecundació és externa. La femella pon entre 5 i 12 milions d'ous a l'aigua que l'envolta. Al cap d'una o dues setmanes neixen les larves, que neden lliurement durant uns 20 dies fins que es fixen a les roques i comencen a fabricar la conquilla.
Viu en colònies fixat a les roques gràcies a unes fibres dures dites bissus. Només viu en zones batudes per les onades o amb marea, de poca profunditat. Alguns dels seus depredadors naturals són l'estrella de mar i alguns cargols marins.
Espècies amb aquest nom Segons TERMCAT, els mol·luscs que porten el nom de musclo són:
Musclo del Mediterrani (Mytilus galloprovincialis). El musclo autòcton de la Mediterrània, molt freqüent al nostre litoral. Musclo de l'Atlàntic (Mytilus edulis). El musclo atlàntic, molt semblant a del Mediterrani. Musclo xilè (Mytilus chilensis). Musclo bru (Modiolus modiolus). Musclo barbat (Modiolus barbatus). Musclo zebrat (Dreissena polymorpha). Espècie invasora que d'alguns anys ençà s'ha detectat en diversos rius de la conca mediterrània i que està colonitzant els embassaments a gran velocitat. Musclo perler d'aigua dolça (Margaritifera margaritifera).
Referències
Categoria:Bivalves Categoria:Mitílids