miniatura|El consens científic La negació del canvi climàtic antropogènic és un corrent ideològic que s'oposa a l'explicació de l'escalfament global com causat per les activitats industrials com ara el fum de les fabriques o dels cotxes. Els que la segueixen, ho atribueixen a causes espontànies, com ara canvis cíclics del Sol i de la Terra, o a l'acció de raigs còsmics. Diuen que és un fenomen que ha succeït diverses vegades, ja molt abans de l'era industrial i abans de l'aparició de l'ésser humà i que, per tant, no caldria preocupar-se. La negació del canvi climàtic també pot estar implícita, quan els individus o els grups socials accepten la ciència, però no accepten o no tradueixen la seva acceptació en acció. Diversos estudis de ciències socials han analitzat aquestes posicions com a formes de negació, pseudociència o propaganda.

Existeixen dos tipus de rebuig: rebuig passiu (resposta freqüent davant un fenomen amenaçador) i rebuig explícit (les interpretacions de consens establerts des de la ciència del clima).

La negació del canvi climàtic es sol atribuir a interessos econòmics. Generalment s'assenyala les multinacionals que exploten combustibles fòssils, i indústries que requereixen gran consum d'energia de fomentar-lo en el seu interès.

Segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, «des que van començar les avaluacions científiques sistemàtiques a la dècada de 1970, la influència de l'activitat humana en l'escalfament del sistema climàtic ha evolucionat de la teoria al fet establert».

Les companyies petrolieres han publicat investigacions àmpliament en línia amb les opinions estàndard sobre l'escalfament global. Malgrat això, varen organitzar una campanya de negació del canvi climàtic per difondre la desinformació pública durant diverses dècades, una estratègia que es pot comparar amb la negació organitzada dels perills del tabaquisme.

Escepticisme davant de la negació El «modern escepticisme», d'acord amb Michael Shermer, editor de la revista trimestral sobre escepticisme científic Skeptic, «es materialitza en el mètode científic, que implica controlar les dades per formular i provar explicacions naturals d'un fenomen natural. Una afirmació es fa factual quan es confirma fins a tal punt que seria raonable per proveir un acord temporal». Termes com «negació de l'escalfament global» i «negació del canvi climàtic» han estat usats des de l'any 2000 per descriure oposicions al consens científic.

La revista Newsweek va comunicar el 2007 que la negació de l'escalfament global és una campanya coordinada i finançada per científics opositors, laboratoris d'idees neoliberals i industrials que «ha creat una boira paralitzant de dubtes al voltant del canvi climàtic». Newsweek ha publicat una refutació del redactor Robert J. Samuelson, trucant a «la vasta sobresimplificació d'una desordenada història» i «fonamentalment enganyosa». Hi argumenta que «els periodistes haurien de resistir la temptació de retratar l'escalfament global com un concepte moral […] on qui en qüestioni la gravetat o proposi altres solucions sigui ridiculitzat».

Diversos comentaristes han comparat la negació del canvi climàtic amb la negació de l'Holocaust, mentre que d'altres han condemnat aquestes comparacions com inadequades i poc felices.

D'altra banda, fa alguns anys, quan es va començar a parlar de canvi climàtic, alguns polítics ho van negar i fins i tot van intentar ocultar informació a la població. Clar exemple d'això va ser el que va passar en el Govern de George W. Bush, quan es van ocultar unes imatges preses per satèl·lits espies que confirmaven que en els últims anys grans extensions de terres en latituds molt altes havien perdut la capa de gel que les cobria durant els mesos d'estiu. Les fotografies, un secret ben guardat durant el govern del president George W. Bush, van ser classificades per la Casa Blanca perquè no sortissin a la llum. Els hidrocarburs són actualment el motor del món i qui controla aquest recurs té el control d'una part substancial de l'economia del planeta. En aquest context, és molt difícil que nacions com els Estats Units acceptin la transformació dels sectors energètic i automobilístic, entre d'altres, per limitar el canvi climàtic, perquè implicaria fer inversions de milers de milions de dòlars.

Indústria de la negació miniatura El 1998, John H. Cushman del diari The New York Times va publicar un memoràndum escrit per un especialista en relacions públiques per l'Institut del Petroli dels Estats Units (API de l'anglès American Petroleum Institute). La nota descriu un pla per reclutar quadres de científics que comparteixen els punts de vista de la indústria amb el canvi climàtic, i entrenar-los en relacions públiques per ajudar-los a convèncer periodistes, polítics i al públic que el risc de l'escalfament global és molt inexacte a justificar controls sobre els gasos d'hivernacle. Com a part de l'estratègia de posar 5.000.000 de dòlars per «maximitzar l'impacte de les visions científiques consistents amb el Congrés, els mitjans i altres audiències importants,» el document esmenta:Es proposa per als mitjans de comunicació un pressupost de 600.000 dòlars, sense comptar els diners de la publicitat, que es dirigeix a escriptors, editors, columnistes i corresponsals de la cadena de televisió, amb fins a «20» científics climatòlegs «contractats expressament» per injectar credibilitat i responsabilitat científica en el debat sobre el clima mundial, el que planteja interrogants sobre la subcotizació i la saviesa científica dominant».Diversos periodistes han argumentat que l'estratègia recorda l'adoptada pel grups de pressió del tabac després de ser confrontats amb noves proves que vinculaven el tabac amb el càncer, per canviar la percepció pública dels descobriments cap a la d'un mite, reclams injustificats, o exageracions en lloc de la teoria científica dominant. El 2006, el diari britànic The Guardian va publicar:Hi ha clares similituds entre el llenguatge usat i les aproximacions adoptades per Philip Morris i per les organitzacions fundades per ExxonMobil. Els dos lobbies van usar la mateixa terminologia, semblant haver estat inventada pels consultors de Philip Morris. La «ciència d'escombraries» amb estudis amb avaluació d'experts va mostrar que fumar està lligat amb càncer i altres disfuncions. La «ciència clara» va fer estudis patrocinats per la indústria del tabac que suggerien que l'estudi estava inconclús. Els dos lobbies van reconèixer que la seva millor oportunitat d'evitar la regulació era desafiar el consens científic. En una nota interna de l'empresa tabaquera Brown & Williamson van anotar: «El dubte és el nostre producte, ja que és la millor manera de competir amb les proves que existeixen en la ment del públic en general. També és el mitjà de crear una controvèrsia».El president de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, Frederick Seitz, va guanyar «aproximadament US $ 585.000» en les dècades de 1970 i 1980 com a consultor de R. J. Reynolds Tobacco Company mentre continuava «percebent el seu salari com a "president emèrit" a la Universitat Rockefeller». R.J. Reynolds va contribuir amb 45 milions de dòlars als estudis mèdics coordinats per Seitz i els seus col·laboradors. Encara que l'estudi no va tocar els temes de tabaquisme i salut, «la indústria freqüentment feia córrer històries a diaris i revistes en què citaven els seus multimilionaris estudis programàtics com a prova dels seus esforços cap a la ciència i ».

Seitz va passar a presidir grups com ara el Science and Environmental Policy Project i el George C. Marshall Institute tot afirmant que suposadament havien fet esforços per «minimitzar» l'escalfament global. Seitz va dir en els 1980s que «l'escalfament global és molt més una qüestió de política que de clima.» En una entrevista d'abril de 2006 va dir que creia que «estem tenint un canvi natural, sigui el que sigui, a causa de causes naturals encara no explorades.» Es va esplaiar tot dient: «jo diria que és poc probable que ens enfrontem a un greu perill per l'escalfament global» i que «tot bon científic reconeix que hi ha circumstàncies que no poden ser ignorades, però crec que, en les actuals circumstàncies, l'únic que podem fer és continuar com estem i esperar a veure el que el resultat és». Seitz és autor de l'Oregon Petition, document publicat conjuntament per Marshall i l'Oregon Institutes en oposició al Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. Aquesta petició i el seu acompanyant «Revisió d'Estudis de l'Evidència d'Escalfament global» va afirmar:Els límits proposats dels gasos amb efecte d'hivernacle que danyen l'ambient, entorpeixen l'avanç de la ciència i la tecnologia, i els danys a la salut i el benestar de la humanitat. No hi ha proves convincents i científiques que el diòxid de carboni, el metà, o altres gasos d'hivernacle antropogènics estiguin causant o en un futur previsible, causin un escalfament catastròfic de l'atmosfera de la Terra, canviant el seu clima. […] Estem vivint en un entorn cada vegada més exuberant de la flora i fauna a conseqüència de l'augment de diòxid de carboni. Els nostres nens gaudiran d'una Terra amb moltes més plantes i vida animal que la que ara estem beneïts. Això és un regal meravellós i inesperat de la Revolució industrial.The Guardian va informar que, el 1993, Philip Morris va establir the Advancement of Sound Science Coalition (TASSC) en conjunt amb la signatura de RRPP APCO com a part d'un pla per combatre les regulacions propostes de fumador passiu: «Philip Morris—va dir l'APCO—necessita crear la impressió d'un "moviment popular" que s'havia format espontàniament pels ciutadans afectats per lluitar contra "l'excés de reglamentació". S'ha de descriure el perill del fum de tabac com un simple "temor infundat", entre d'altres, com les preocupacions sobre els plaguicides i els telèfons mòbils.» Dins de la dècada, el grup havia també rebut fons d'Exxon:TASSC, la «coalició» creada per Philip Morris, va ser la primera i més important de les organitzacions empresarials finançades per negar que el canvi climàtic estigui tenint lloc. S'ha fet més mal a la campanya per posar fi al que cap altre òrgan.Diversos think tanks finançats per Exxon i, més tard, per ExxonMobil, per impugnar el canvi climàtic també suposadament van rebre fons de Philip Morris i de Competitive Enterprise Institute, Cato Institute, Heritage Foundation, Hudson Institute, Institut Fronteres de Llibertat, Reason Foundation, Centre d'Economia i Lleis del George Mason University, i Independent Institute.

Una enquesta duta a terme per la Royal Society va trobar que el 2005 la ExxonMobil va distribuir $ 2,9 m a 39 grups que la Societat va cridar «tergiversadors de la ciència del canvi climàtic mitjançant la negació pura i simple de les proves».

Instàncies dels negadors del canvi climàtic Sector públic Un informe de l'Office of the Inspector General de NASA va revelar que agents de l'Oficina d'Afers Públics van ser culpables d'interferència política inadequada «en els seus intents de restar importància als resultats del canvi climàtic».

El 1994, d'acord amb un memoràndum filtrat, l'influent estratega republicà Frank Luntz, advertit per membres del Partit Republicà, pel que fa al canvi climàtic, va dir que «cal seguir fent de la falta de certesa científica un assumpte primari» i el «desafiament de la ciència» és contractar experts que simpatitzin amb el seu punt de vista. El 2006, Luntz va declarar que els anys 1997 i 1998, la ciència era incerta, però que aleshores ja estava d'acord amb el consens científic.