LAvinguda de Madrid és una via urbana de Barcelona, que discorre el carrer de Sants i la plaça del Centre, on continua pel carrer de Berlín. Fa de límit entre els districtes de les Corts (al nord-oest) i Sants-Montjuïc (al sud-est). Té una cruïlla molt important amb la Ronda del Mig, anomenada Gran Via de Carles III (a les Corts) i Rambla del Brasil (a Sants).
miniatura|esquerra|Situació de l'avinguda de Madrid dins de Barcelona
Història El ser traçat formava part del Pla Jaussely de 1907, com a perllongament cap al sud-oest del carrer de la Indústria, del Pla Cerdà, pràcticament fins a la riera Blanca, frontera natural amb l'Hospitalet de Llobregat. El traçat definitiu del perllongament es va establir al pla d'enllaços aprovat el 25 d'octubre de 1917. Com que el nucli històric de la Vila de Gràcia tallava la continuïtat del carrer, el 29 de març de 1922 es va aprovar que tinguessin noms diferents, anomenant Indústria el tram de la Dreta de l'Eixample cap al nord-est i carrer de París el tram de l'Esquerra de l'Eixample cap al sud-oest, incloent l'actual avinguda de Madrid.
El 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, es va completar el perllongament del carrer de París fins a la plaça del Centre, formant el tram que actualment s'anomena carrer de Berlín. En canvi, el tram fins a la riera Blanca (és a dir, l'actual avinguda de Madrid) només tenia oberts dos petits trossos: 140 m entre els carrers de Portbou i d'Arizala, i 100 m entre els carrers de Juan de Sada i del Comandant Benítez.
Després de la Guerra Civil, el nou ajuntament franquista va canviar la denominació de més de 150 carrers per tal de tenir un nomenclàtor més afí a la ideologia del règim. Un dels carrers afectats va ser el de París, que es va dividir en tres trams: el de l'Eixample va conservar el nom de la ciutat francesa; fins a la plaça del Centre va rebre el nom de Berlín com a homenatge a la capital del Tercer Reich; finalment, el tram entre la plaça del Centre i el carrer de Sants va ser dedicat a Madrid. D'aquesta manera, juntament amb el canvi de nom de l'avinguda de Roma s'incorporaren al nomenclàtor les capitals dels principals estats feixistes del moment.
L'obertura de l'avinguda va ser força lenta per culpa de l'existència de diverses construccions enmig del traçat previst. Durant la dècada del 1960, l'Ajuntament va impulsar la creació d'autopistes urbanes, cosa que va permetre completar la urbanització definitiva de l'avinguda. Es van expropiar diverses fàbriques: la indústria química Valle Hermanos, la de fertilitzant Alfredo Pardomo, la de sabons Luis Bonnefoy, la d'antisèptics Joan Regordosa i la de perfum Portabella i Germain. També es va enderrocar el camp de futbol del carrer de Galileu, seu històrica de la Unió Esportiva Sants. Molts dels terrenys expropiats pertanyien a importants propietaris com Baltasar de Bacardí, Santomà i Planas.
Finalment, l'avinguda de Madrid va ser inaugurada oficialment el 12 de juny de 1966, en un acte presidit per Josep Maria de Porcioles i Carlos Arias Navarro, alcaldes de Barcelona i Madrid respectivament, amb la presència de regidors, guàrdies i macers de les dues ciutats. El rector de Santa Tecla va beneir la nova via.
El 1984, arran la reorganització administrativa de Barcelona, es va establir que l'avinguda de Madrid formaria la frontera entre els districtes de Sants-Montjuïc i les Corts, en comptes de la Travessera de les Corts, que havia estat el límit (discutit des del consistori cortsenc) entre els antics municipis de Santa Maria de Sants i les Corts de Sarrià.
Referències
Vegeu també
Santa Tecla (Barcelona) Hodonímia de Barcelona
Madrid Madrid Madrid