By Jeeves, originalment Jeeves, és un musical amb música d'Andrew Lloyd Webber i lletres i llibret d'Alan Ayckbourn. Es basa en la sèrie de novel·les i narracions breus de P. G. Wodehouse que se centren al voltant del personatge de Bertie Wooster i el seu fidel majordom, Jeeves.
Va estrenar-se el 22 d'abril de 1975, al Her Majesty's Theatre de Londres, sent el primer fracàs de Lloyd Webber i mantenint-se en cartell durant només un mes. Després de ser reescrit, l'espectacle es va produir el 1996 a Londres i Amèrica i es va estrenar a Broadway el 2001.
1975: Jeeves Antecedents i producció Tim Rice va concebre la idea de convertir les històries de Jeeves de PG Wodehouse en un musical. Originàriament, havia de treballar amb el seu company d'aleshores, Andrew Lloyd Webber, però Rice va sortir del projecte.Andrew Lloyd Webber: His Life and Works – Walsh, Michael (1989, revised and expanded, 1997),P.82, Abrams: New York Finalment, Lloyd Webber es va unir amb el famós dramaturg britànic Alan Ayckbourn, i els dos van començar a treballar amb la benedicció personal de Wodehouse. Ayckbourn va utilitzar personatges i línies argumentals de diverses històries de Jeeves i Wooster, sobretot The Code of the Woosters. L'acció té lloc al "East London Club for Unmanageable Boys", on Bertie Wooster toca un concert de banjo; el seu banjo apareix trencat, així que es veu obligat a explicar històries per fer passar el temps mentre que Jeeves és enviat a buscar noves cordes. Bertie explica com va aconseguir estar compromès amb tres dones simultàniament i com el seu majordom Jeeves (mitjançant una enginyosa intervenció) va revelar les complicacions.
Les actuacions de prova es van fer al Bristol Hippodrome entre el 20 de març i el 5 d'abril de 1975. Segons el programa, el programa de Bristol va ser presentat per David Land i Guy Bolton. Malauradament, la fidelitat al material de Wodehouse va fer que tingués una durada èpica (de quatre hores i quaranta cinc minuts a les proves de Bristol) i va reduir la durada va ocasionar tensions creatives.Andrew Lloyd Webber: His Life and Works – Walsh, Michael (1989, revised and expanded, 1997),P.84-85, Abrams: New York Les crítiquues van esclatar sobre la presència d'un sextet masculí cantant que acompanyava a Bertie Wooster i es van adonar que la primera dona no va apareixia a l'escenari fins que havien passat trenta-cinc minuts. Alguns problemes addicionals van ser causats per la falta d'interès d'Ayckbourn pel teatre musical com a gènere: va ser citat en un moment que va dir: "Crec que els musicals són bastant avorrits, però espero que aquest sigui una mica diferent", i va acabar escrivint un llibret que, hipotèticament, podria fer-se pel seu compte sense cançons.
Lloyd Webber va escriure una partitura del període que va escatir tots els rastres de les inflexions pop del seu treball sobre Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat i Jesus Christ Superstar. El so de les trompetes, els banjos i els saxofons per a aquesta partitura van ser escrits per un grup d'arranjadors: Keith Amos, Don Walker, el mateix Lloyd Webber i el seu futur orquestrador, David Cullen.
L'espectacle es va estrenar a Londres el 22 d'abril de 1975 al Her Majesty's Theatre, amb David Hemmings com Bertie Wooster i Michael Aldridge com a Jeeves. El paper de Madeleine Bassett va ser interpretat per l'actriu de TV Gabrielle Drake. Entre els altres membres del repartiment van incloure Debbie Bowen, Gordon Clyde, Angela Easterling, John Turner, Bill Wallis i David Wood. L'actriu Betty Marsden havia de ser protagonista amb la tia Dahlia, però el paper va ser eliminat i l'actriu acomiadada abans de la nit d'estrena.Andrew Lloyd Webber: His Life and Works – Walsh, Michael (1989, revised and expanded, 1997),P.85, Abrams: New York
El director Eric Thompson (pare de l'actriu Emma Thompson) va ser acomiadat just abans de l'estrena, per la qual cosa el mateix Ayckbourn va posar-s'hi, ajudat pel coreògraf Christopher Bruce. La producció va rebre males crítiques i va tancar al cap de poc més d'un mes i 38 actuacions, el 24 de maig. Diversos crítics van assenyalar que els autors no van poder desenvolupar el personatge del títol, Jeeves, el qual ni tan sols tenia una cançó en solitari.
L'àlbum de repartiment original (MCA Cat. No. MCF 2726) va ser gravat i publicat, però és molt difícil de trobar. Lloyd Webber, segons el consell del director teatral nord-americà Harold Prince, va retirar la gravació per poder reutilitzar part del material musical en els espectacles posteriors.
Papers i repartiment original A continuació es mostra una llista dels papers del musical del 1975, amb el repartiment original.
Bertie Wooster – David Hemmings Jeeves – Michael Aldridge Harold "Stinker" Pinker – Gordon Clyde Gussie Fink-Nottle – Christopher Good Sir Watkyn Bassett – Bill Wallis Roderick Spode – John Turner
Honoria Glossop – Angela Easterling Seppings – Graham Hamilton Ramsay, the parlourmaid – Elaine Louden Dawkins, the kitchenmaid – Jini Steel Madeline Bassett – Gabrielle Drake Stiffy Byng – Debbie Bowen
Bingo Little – David Wood Aunt Dahlia – Betty Marsden* Sharkey, a gardener's boy – Peter Kosta Cropper, a gardener's boy – Brett Forrest The Drones Club – Derek Beard, Bill Boazman, John Dicks, David Cordwell, Sam Cox, and Terry Wood
La llista inclou Betty Marsden, que va ser elegida com a tia Dahlia. El paper es va incloure en algunes de les actuacions de Bristol, i el nom de Marsden va ser destacat en materials promocionals, però el paper va ser tallat abans de la producció londinenca.
Números musicals Les cançons següents van ser interpretades al musical de Londres de 1975. Els intèrprets indicats per a les cançons són presos del programa del Bristol Hippodrome.
Act 1 "Banjo Boy" – Bertie, The Drones "The Code Of The Woosters" – Bertie, The Drones "Literary Men" – Bertie, Gussie, Jeeves "Travel Hopefully" – Bertie, Jeeves, The Drones "The Code Of The Woosters" (reprise) – Bertie "Female Of The Species" – Stiffy "Today" – Bertie, Bingo, Company "When Love Arrives" – Bertie, Madeline "Today" (reprise) – Stiffy, Madeline, Honoria
Act 2 "Entr'acte" "Jeeves Is Past His Peak" – Bertie, The Drones "Half A Moment" – Stiffy, Harold "S.P.O.D.E." – Spode, Company "Summer Day" – Bertie, Company "My Sort Of Man" – Honoria "Eulalie" – Bertie, Jeeves "'Tis 'Nature's Plan" – Company "Literary Men" (reprise) – Bertie, Bassett, Honoria, Spode "Banjo Boy" (reprise) – Bertie, The Drones
El nom de Madeline Bassett està escrit com a "Madeleine" al programa. "My Sort Of Man" es va afegir en algun moment després de l'estrena a Bristol per substituir el diàleg entre Honòria i Bertie. Catorze cançons van ser gravades com a part de la gravació del repartiment original, incloent-hi una "Obertura" (sense lletra) i un "Entr'acte" (amb). Les cançons "Food of Love", cantades per la tia Dahlia, i "Song of Spode", cantades primer per Spode i de nou amb un reprise de la Tieta Dahlia, van ser tallades abans de la producció londinenca i no es van gravar. Una altra cançó que no es va gravar va ser "Literary Men" cantada per Bertie, Jeeves & Gussie, la melodia de la qual posteriorment es va reutilitzar a Song and Dance – primer com a final de "When You Want to Fall in Love" i després com a nova cançó al primer acte "Unexpected Song".
A la cançó "Eulalie", Jeeves aconsella a Bertie que utilitzi la paraula Eulalie per sotmetre el malvat Spode. A diferència de les novel·les, la raó per la qual aquesta paraula afecta a Spode no s'explica en el musical, que acaba amb la caiguda del teló, quan aparentment Jeeves està a punt d'explicar-ho tot. Una cançó similar a "Female Of The Species", cantada per Stiffy, originalment estava planificada per incorporar-se al renaixement de 1996, però finalment es va substituir amb "Love's Maze".
Algunes de les cançons de la partitura van aconseguir trobar una vida després de la producció original: "Half a Moment" va ser posteriorment enregistrada per la segona esposa de Lloyd Webber, Sarah Brightman, a l'àlbum The Songs That Got Away i la cançó "Summer Day" va ser va tornar a escriure i va aparèixer amb una nova disfressa acordal com "Another Suitcase in Another Hall" a Evita. Una petita secció de "Half a Moment" es va tallar de la cançó i es va reutilitzar a Sunset Boulevard com a part de la cançó "Like if We Never Said Goodbye".
La melodia de ""Female of the Species" va aparèixer abans de la seva encarnació a Jeeves, amb lletres escrites i cantades per Tim Rice com "The Ballad of Robert and Peter" el 1973 (amb finalitat d'enregistrament privat).Andrew Lloyd Webber, Now & Forever,(CD boxed set)-liner notes, Polydor Ltd.2001. "Travel Hopefully" és una melodia escrita originalment com "Love Is Here" per al primer projecte Lloyd Webber / Rice, The Likes of Us.
1996: By Jeeves Rerefons El 1996, Lloyd Webber i Ayckbourn van decidir revisar l'espectacle, posant a punt la major part de la partitura i tot el llibre original. Retitulat By Jeeves (per dissipar totes les associacions anteriors amb la producció original), es va eliminar de la trama el personatge de Roderick Spode i les seves intencions feixistes. La llista de personatges es va reduir del 22 al 10, i les orquestracions originals també es van reduir a una banda petita. Només tres cançons del programa original van romandre íntegrament líriques: "Banjo Boy", "Half a Moment" i "Travel Hopefully". Les altres cançons i interludis musicals eren composicions majoritàriament noves o reelaborades per Lloyd Webber.
Produccions By Jeeves va tornar a obrir l'1 de maig de 1996 al Stephen Joseph Theatre-in-the-round in Scarborough, North Yorkshire, un complex marítim anglès. La reacció del públic va ser en general entusiasta, per la qual cosa el 2 de juliol de 1996 es va traslladar a Londres durant una temporada de dotze setmanes al bastant íntim Duke of York's Theatre. L'espectacle va resultar ser més popular del que es pensava, i la durada es va ampliar fins al febrer de 1997, i es va traslladar al The Lyric Theatre a Shaftesbury Avenue."By Jeeves" partial listing thisistheatre.com
Steven Pacey interpretar a Bertie Wooster i Malcolm Sinclair va interpretar el seu majordom Jeeves. La directora musical va ser Kate Young. La gravació del repartiment de 1996 té un format inusual, fent un recorregut entre totes les cançons on Bertie i Jeeves resumeixen amb humor la trama."By Jeeves", 1996 London Revival Cast amazon.com Pacey va ser nominada al premi Olivier al millor actor en un musical i By Jeeves també va rebre nominacions per a destacada nova producció i millor dissenya de vestuari.Olivier Awards, wins and nominations, for 1996 season albemarle-london.com Una versió de ràdio, interpretada pel repartiment original de Londres, va ser emesa el 14 de desembre de 1996 a la ràdio BBC 2.
L'espectacle es va estrenar als Estats Units el 12 de novembre de 1996, a la Goodspeed Opera House de Connecticut. L'actor nord-americà John Scherer va fer el paper de Bertie i Richard Kline va interpretar Jeeves.Brantley, Ben."Bertie Wooster, You Sing? You Dear Dizzy Boy, You",New York Times review of "By Jeeves" at Goodspeed, November 12, 1996 Edward Keith Baker va interpretar Jeeves amb Scherer com Bertie Wooster en la producció de Geffen Playhouse de 1997.
Una posada en escena pre-Broadway de el musical va ser presentada al Pittsburgh Public Theater's O'Reilly Theater al febrer de 2001. Va córrer fins al 4 de març de 2001. John Scherer interpretava Bertie Wooster i l'actor britànic Martin Jarvis a Jeeves.