400px|miniatura|La ciutat de Barcelona el 1563 amb la muntanya de Montjuïc a l'esquerra i la torre de guaita al seu cim. Autor Anton van den Wyngaerde. Barcelona va patir una epidèmia de catarro el 1562. Amb moltes persones afectades i un nombre important de defuncions.
Xifres i detalls En deu dies la xifra de malalts arribà a 20.000.
Característiques La malaltia fou estudiada i descrita per Onofre Bruguera que, aparentment, no la considerava contagiosa.Bruguerii Barcinonensis Nouae ac infestae destillationis :quae ciuitati Barcinonensi, ac finitimis circiter hyemale solstitium anni a Christo nato. 1562. accidit breuis enarratio El seu tractat, escrit i publicat en llatí, estava dedicat al virrei.
Entorn ciutadà García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio era el virrei de Catalunya, designat per Felip II de Castella. Preocupat per la freqüència d'assalts a les proximitats de les viles, amb ordre de 1561 ordenà la crema sistemàtica de tots els boscos situats prop dels camins rals més perillosos, per tal de fer front als robatoris i homicidis, ja que constituïen un refugi inexpugnable per als bandolers quan eren perseguits.
L'any 1562 es va acabar la Muralla de Mar. Aquell mateix any i potser amb l'excusa del catarro, el virrei va fer venir de Biscaia 300 mestres d'aixa a les ordres del capità Arana. Amb independència dels motius que la varen aconsellar, aquella decisió va provocar una ocupació forastera de les Drassanes de Barcelona.
La frase anterior, emprada per Cesáreo Fernandez Duro, sembla indicar que a Barcelona ja no hi havia mestres d'aixa. L'epidèmia de catarro justificaria la manca de disponibilitat d'artesans navals barcelonins. Les afirmacions contundents de Martí de Viciana ajuden a centrar la qüestió. Les victòries amb galeres són impossibles sense disposar de vaixells de primera, construïts per menestrals de primer ordre.
Referències
Categoria:Epidèmies Categoria:Esdeveniments del segle XVI Categoria:Història de Barcelona