va ser un compositor, pianista i etnomusicòleg hongarès.
Sàndor Veress és una figura clau a la història de la música hongaresa per haver fet de pont entre la generació de compositors hongaresos posterior a Bartók i Kodály i anterior a Kurtág i Ligeti, malgrat les pressions del feixisme i la dictadura estalinista que van intentar frenar-lo sense èxit. A partir de 1949 va exercir aquesta influència a Suïssa, on s'establí definitivament.
Biografia Estudis Sándor Veress va ser el fill gran de l'historiador Endre Veress (1868-1953) i de la pianista i contralt Mária Méhely (1880-1957). A causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1915 la família es va traslladar de Kolozsvár (avui Cluj-Napoca) a Budapest, on Endre Veress havia estat nomenat per al càrrec de cap de secció per a afers de la minoria romanesa a Transsilvània dins el Ministeri d'Afers Estrangers. De petit va passar llargues temporades amb els avis prop del llac Balaton que li despertaren un vincle profund amb l'entorn natural, que ell mateix resumiria més endavant amb aquestes paraules: «La natura, la Mare Terra, els arbres, les flors, els animals: el fonament per a tota una vida». L'estiu de 1920, el jove Sándor, possiblement per problemes respiratoris, fa una estada com a Ferienkind (nen acollit per vacances) amb la família Näf-Weber a Wittenbach, a prop de St. Gallen, Suïssa.
A deu anys, Sándor Veress va rebre les seves primeres lliçons de piano.Per als primers anys de la biografia, vegeu János Demény: Veress Sándor - Életmű-vázlat, a: Berlász/Demény/Terényi (eds.) (1982), p. 12–57. Vegeu també Bónis (1987), p. 201–210 i (1988), núm. 109, p. 217–225. El 1923 va entrar a l'Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest. També va tenir com a mestres a Emánuel Hegyi i Arnold Székely. Hans Koessler, antic mestre de Bartók i Kodály, el recomanà a aquest darrer, amb qui Veress estudià entre 1925 i 1930. A partir de 1925 va participar en els concerts taller del grup ‘MoMaMu’ (Modern Magyar Muzsikosok: Músics Hongaresos Moderns), format per joves compositors com Ferenc Farkas, Pál Kadosa, György Kósa, Ferenc Szabó i István Szelényi. El gener de 1931 va compondre el Primer Quartet de corda, que més endavant considerarà el seu opus 1, que s'estrenaria el 2 de maig de 1933 a la gran sala de l'Acadèmia Liszt, interpretat pels futurs membres del Nou Quartet Hongarès (Sándor Végh, Péter Szervánszky, Dénes Koromzay i Vilmós Palotay). El 1932 va obtenir el diploma de docència en piano sota la tutela de Béla Bartók.
Etnomusicologia En aquell període, la música tradicional hongaresa —i en especial la de Transsilvània— esdevingué un estímul creatiu cada cop més present en la seva obra. Ell mateix identificava la sonata per a piano de 1929 com la seva primera composició realment sòlida, i despertà l'atenció de Bartók. Amb l'impuls de László Lajtha inicià també una trajectòria en l'àmbit de l'etnomusicologia, que el portà, el 1930, a recollir cançons populars dels Csángós a la Moldàvia romanesa, on va aplegar un repertori considerable de cançons tradicionals conservades per la comunitat hongaresa local. Va fer una intensa activitat, tant de treball de camp com examinant alguns dels principals arxius de música tradicional. Com a resultat d'aquesta activitat sostinguda durant diversos anys, el 1936 fou nomenat assistent de Bartók a la secció de música popular de l'Acadèmia Hongaresa de Ciències, funció que continuà exercint fins i tot després que Bartók s'exiliés als Estats Units.
El 1934 va passar l'estiu a Berlín per explorar noves tècniques d'ensenyament musical, motivat per corrents com el Singbewegung impulsat per Fritz Jöde a Weimar. Posteriorment, elabora un informe amb les seves observacions i recomanacions per al Ministeri de Religió i Educació d’Hongria. El 1935 l'obra es va representar al festival IGNM de Praga, seguida el 1937 de l'estrena mundial del Segon Quartet a les jornades de la Societat Internacional per la Música Contemporània (IGNM) de París. El Musikverlage Márk Rózsavölgyi i Magyar Kórus van imprimir les seves primeres obres de literatura pedagògica de piano i arranjaments de cançons populars per a diversos cors.
Entre finals de 1938 i la tardor de 1939, Veress s'instal·là a Londres amb la seva promesa, Enid Blake, una pianista britànica nascuda a l’Índia que havia conegut durant la seva etapa de postgrau a Budapest. A Londres s'ocupà dels nous mètodes d'educació musical. El setembre de 1935 compon Divertimento, la seva primera obra per a formació més gran, que el juliol de 1939 interpretaria l'Orquestra de la BBC dirigida per Constant Lambert.
Anys de guerra Poc després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial va tornar a Hongria. més endavant va comentar: «[…] la meva evolució musical i el meu estat d'ànim espiritual encara necessitaven la pàtria, el sòl fèrtil; potser també es podria dir: l'atmosfera del cant popular.»
A començament de l'any 1940, Veress escriu la seva Primera Simfonia com a resposta a una convocatòria internacional impulsada pel govern japonès, amb la mediació del Ministeri hongarès de Religió i Educació, per celebrar els 2600 anys de la dinastia imperial nipona. L'obra es va estrenar el 7 de desembre al teatre Kabukiza. No serà fins al 10 d'octubre de 1941 que es va presentar a Hongria, al Vigadó de Budapest, sota la direcció d'Ahn Eak-tai i amb l’Orquestra Metropolitana. El novembre va iniciar una relació amb l'editorial Universal Edition de Viena, a través d'Alfred Schlee, que va donar fruit amb la publicació del Verbunkos per a violí i piano (1943) i del ballet A csodafurulya (La flauta màgica) el 1947.
El 27 de juny de 1941, Hongria va entrar oficialment en guerra contra la Unió Soviètica al costat de l'Alemanya nazi. El 12 de juliol, Veress es va casar amb Enid Blake a Budapest. El 12 de desembre, el Regne Unit va declarar la guerra a Hongria.
Durant els anys de guerra, Veress es va mantenir a Budapest, on va combinar la seva activitat pedagògica amb la composició i la reflexió intel·lectual, tot i les creixents dificultats del context bèl·lic. Entre la primavera de 1941 i finals de 1942 va aprofitar una beca per treballar a Roma al Teatro dell'Opera juntament amb el ballarí i coreògraf Aurel von Milloss en el seu ballet A csodafurulya, que no arribà a estrenar-se. Veress va passar gran part de l'any 1942 una altra vegada a Roma gràcies a una segona beca estatal, que li va permetre continuar la seva col·laboració amb el coreògraf Aurél Milloss en el projecte de ballet Térszili Katicza.
A Roma també va entrar en contacte directe i formatiu per primera vegada amb una obra clau de l'Escola de Viena moderna, la Wozzeck de Berg. També va fer les primeres connexions amb la seva posterior editorial de Milà Edizioni Suvini Zerboni.Claudio Veress: Auswandern - wohin, wann, wie? Zur Vorgeschichte von Sándor Veress' Emigration, a: Tadday (ed.) (2021), p. 9–27, especialment 13–19. L'estada es va veure interrompuda a finals de març de 1941, ja que no va poder fer venir la seva promesa, ciutadana britànica, a causa de les dificultats polítiques del moment. Abans va fer una petita gira de concerts amb el violinista Sándor Végh, que el va portar a ciutats com Venècia, Mòdena i Bolzano, amb dues actuacions a Roma: una al Collegium Hungaricum i una altra a l'Ambaixada japonesa.
A finals de 1943, Veress va succeir a Kodály com a professor de composició a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Després de la guerra, György Kurtág, György Ligeti i Lajos Vass van ser els seus alumnes. El 1951 va publicar una edició completa de melodies de cançons populars hongareses titulada Corpus Musicae Popularis Hungaricae.
La situació es deteriorà ràpidament amb l'ocupació nazi de Budapest el març de 1944, que marcà un punt d'inflexió. La ciutat es veié abocada a la violència, la por i la destrucció. Veress, compromès amb els valors democràtics, va col·laborar discretament amb cercles de resistència intel·lectual. Durant el setge soviètic, a l'hivern de 1944-45, la vida quotidiana es reduí a la supervivència: fam, manca de serveis bàsics i bombardejos constants. Quan les tropes soviètiques van prendre finalment la ciutat, l'esperança inicial es transformà ràpidament en desconcert i patiment davant dels abusos i la manca d'ordre que s'imposaren. Durant el setge de Budapest a finals del 1944, la població va patir condicions extremes: vivien amagats en soterranis sense llum ni aigua, exposats a bombardeigs constants i en risc de morir de fam. Quan l'exèrcit soviètic ocupà la ciutat, es desencadenà una onada de violència: saquejos, assassinats i violacions per part de tropes indisciplinades. A més, milers d'homes van ser deportats a Sibèria per fer treballs forçats; pocs van sobreviure. Va ser un període marcat pel terror i la destrucció total. Aquells esdeveniments marcarien profundament la visió del món de Veress i influirien en el to més ombrívol de la seva producció posterior.
El 1944, Veress va culminar una de les seves obres més ambicioses fins al moment: l'oratori Sancti Augustini Psalmus contra partem Donati, per a cor i gran orquestra, de fort contingut ètic i concebut com a resposta a la guerra. L'ocupació nazi d’Hongria el març va desencadenar deportacions massives de jueus i una repressió brutal, especialment després del cop d'estat de la Creu Fletxada. Durant el setge de Budapest a final d'any, la casa de Veress va ser bombardejada i la família es va haver de traslladar provisionalment.
El maig de 1945 es va incorporar al Partit Comunista Hongarès (MKP) i va participar activament en diferents estructures vinculades al partit, entre les quals destacava el Comitè Musical. Després d'una estada a Anglaterra l'any 1947, Veress va començar a qüestionar-se profundament aquella elecció, en adonar-se amb més claredat de les intencions estalinistes que s'amagaven rere el discurs oficial del partit.
El 1948, la situació política va empitjorar ràpidament. El comunista Mátyás Rákosi (conegut com l'Stalin hongarès), tornat de l'exili amb l'exèrcit soviètic, va forçar la dimissió del primer ministre democràtic Ferenc Nagy i va instaurar una dictadura comunista, acabant amb les esperances de democràcia. A partir d'aquell moment va seguir activament el pla d'emigrar a Occident. L'any 1948 va ser membre del jurat per primera vegada al concurs coral International Eisteddfod a Llangollen, Gal·les (per darrera vegada el 1984). També va participar com a delegat oficial al congrés del International Folk Music Council a Basilea, on va poder establir primers contactes amb Paul Sacher. Dues de les obres més importants de la primera dècada suïssa van ser encarregades posteriorment per Sacher: el Concert per a piano (1952), estrenat el 1954 amb Veress com a solista, i el Concert per a quartet de corda (1961).
Exili Els plans per abandonar el país es van anar definint amb el suport de tres antics coneguts de Budapest, establerts ja entre la diàspora hongaresa als Estats Units. Una proposta per ocupar una plaça docent al Pennsylvania College for Women (avui Chatham University), a Pittsburgh, n’era el nucli. Però l'adhesió al partit —en el context dels primers anys del maccarthisme— representava un impediment greu de cara a les autoritats d'immigració nord-americanes.