Mubariz al-Din Shah Yahya ibn al-Muzaffar ben Mansur (8 de juny de 1343-1393) fou un príncep muzaffàrida que va governar habitualment Yadz (1353-1393) i per períodes breus a Esfahan (1384-1385) i a Siraz 1387-1388.
Joventut El 8 de juny de 1343 Nusrat al-Din Shah Muzaffar ben Mubariz al-Din Muhammad va tenir el seu primer fill, Shah Yahya de la seva esposa Badi al-Jamal. El seu lakab Mubariz al-Din li fou donat per una recent victòria sobre els àrabs. El seu pare, que era el fill gran de Mubariz al-Din Muhàmmad (tot i que feia uns mesos s'havia designat hereu al segon fill), va morir el juliol de 1353, deixant quatre fills (Shah Yahya, Shah Mansur, Shah Husayn i Shah Ali) i dues filles. Es va casar amb Sultana Padisha, filla del seu oncle Shah Shuja i la seva primera esposa (la qual era germana de l'amir Surghatmish-i-Awghani) i, per tant, era germanastre dels fills que aquesta princesa va tenir amb Shah Shuja: Sultan Uways, Sultan Shibli i Sultan Jahangir. El pare, que governava Yadz, va trespassar aquest càrrec al seu fill.
El 1355, amb 12 anys, va participar al costat del seu avi Mubariz al-Din Muhàmmad a la batalla de Bahbahan contra les forces de l'atabeg de Lur-i Buzurg Nuraward. El 1358 amb 18 anys recent complerts, va participar en la batalla de Miyana contra l'amir Akhidjuk també en el centre al costat del seu avi; el enemics foren derrotats i perseguits fins a Naxçıvan on es va fer festa durant tres dies cosa que no va agradar a Mubariz que va renyar als seus dos fills Shah Shuja i Shah Mahmud, que havien participat a les celebracions i només va elogiar a Shah Yahya que havia restat amb ell i havia combatut amb gran valor. Poc després els muzaffàrides es van haver de retirar de Tabriz (juliol de 1358) i durant la retirada Mubariz va seguir queixant-se dels fills (i a altres) pels fets de Nakhitchevan; Shah Sultan, un parent, va revelar les converses de Mubariz i fou l'origen del complot dels fills contra el pare. Shah Sultan assegurava que el pare preparava deixar cecs als fills i excloure'ls de la successió en favor de Shah Yahya, que després de tot era l'hereu del fill gran que hauria d'haver estat l'hereu. Mubariz al-Din fou arrestat (agost del 1358) i enviat a diverses presons i Shah Yahya fou deposat del seu govern de Yadz i tancat al castell de Quhandiz. Yadz quedava per Shah Shuja.
Lluites constants El 1359 Shah Mahmud (que havia rebut Abarkuh i Esfahan, no content amb el repartiment, es va apoderar de Yadz on va nomenar com a governador a Khwaja Baha al-Din Qurji, mentre ell mateix tornava a Esfahan. Shah Yahya, amb l'ajut de Mahmud i els seus aliats va poder capturar al governador del castell de Quhandiz i prendre el control de la fortalesa. Shah Shuja va enviar un contingent per assetjar-lo allí. Finalment es va acordar una treva amb la condició de que Shah Yahya evacuaria el castell, però podria retirar-se a Yadz on gaudia de molt de suport. Shah Shuja el va tractar amb honor però a Yadz va seguir intrigant contra el seu oncle del que lògicament desconfiava. Shah Shuja va anar a Yadz i es va aturar a Abarkuh des d'on va enviar a Yadz a Khwaja Qiwam al-Din Muhammad mentre ell restava a Abarkuh. Yadz fou assetjada i aviat la ciutat es va trobar en situació apurada i finalment Shah Yahya es va haver de sotmetre al seu oncle, el qual va acceptar les seves justificacions i li va permetre seguir en el govern de Yadz. Aleshores va aixecar el setge i va retornar a la seva capital.
El 1363 Shah Mahmud, amenaçát per Shah Shuja, va buscar l'aliança d'Uways ibn Hasan el jalayírida que governava a Tabriz. Amir Mubarak-Shah Aynagh va arribar des de Tabriz a Esfahan amb la missió de recolzar a Shah Mahmud en la revolta. Encara es van enviar mes reforços des de Tabriz dirigits per Amir Shaykh Ali Aynagh, Amir Sati Bahadur, Mubarakshah Duli i altres amirs com Ghiyath al-Din Shul, Salghur-shah Turkman, etc.... Shah Mahmud comptava també amb l'aliança del seu nebot Shah Yahya de Yadz, les tropes del qual es van unir a les tropes arribades i a les forces de Shah Mahmud, i l'exèrcit reunit va sortir d'Esfahan (1363/1364).Encara poc després se'ls van unir les forces de Kirman manades per Imal al-Din Sultan Amad, germà de Shah Mahmud, que fins aquell moment havia donat suport a Shah Shuja, però havia desertar per un conflicte personal (aquesta deserció li va costar el govern del Kirman). Després d'una batalla indecisa, Shah Yahya es va retirar amb els seus a Yadz.
Shah Yahya pel seu costat pretenia recuperar Yadz que suposadament havia perdut per decisió de Shah Shuja. Va sortir de Shiraz cap a Yadz seguit de prop per l'amir Mubarakshah Ainagh, cap de les forces jalayírides i es va lliurar un combat incert a Khirama després del qual Shah Yahya i les forces jalayírides van retornar. Shah Yahya.
El 1365 Shah Shuja va intentar recuperar Shiraz. Primer va fer una campanya contra els awghanis que no li havien donat suport i ara s'havien amagat a les muntanyes dirigits per Surghatmish que va demanar ajut a Shah Mahmud, ara sobirà a Shiraz. Shah Yahya de Yadz i altres amirs mongols pel seu costat va enviar ajut a Surghatmish, però aquest fou derrotat.
Shah Shuja va decidir canviar de bandol i va enviar un emisari a Yadz, demanant la ma de la filla mes gran de Shah Shuja que li fou concedida i el matrimoni es va celebrar, portant a la reconciliació de sogre i gendre, recuperant Shah Yahya el govern de Yadz (1365). Però uns anys després (1373 i 1374) Shah Yahya tornava a donar suport a una rebel·lió a Kirman, diriguida ara per Pahlawan Asad. Fins i tot va fer aliança amb els sarbadàrides de Sabzawar que van posar a disposició de la revolta un centenar d'homesque foren enviats a la ciutat assetjada de Kirman.
Shah Shuja, molest amb el seu gendre Shah Yahya per l'ajuda que havia donat a Pahlawan Asad, va enviar una força contra ell a Yadz (1375). Però Shah Yahya va persuadir l'exèrcit atacant de no iniciar cap acció sense donar-li temps de comunicar amb Shiraz per oferir la seva submissió i quan es van confiar va fer una sortida sobtada i els va derrotar obtenint molt de botí. La resta de l'exèrcit va fugir cap a Shiraz on Shah Shuja va decidir anar-hi en persona per prendre revenja de Shah Yahya. Però Shah Mansur (germà de Shah Yahya, nebot de Shah Shuja) el va convèncer d'anar-hi ell personalment al seu lloc.
Shah Yahya es va adonar que aquest exèrcit no es retiraria sense acabar amb ell i va enviar a la seva mare (comuna del assetjador i assetjant) a intercedir per ell; fou exitosa en la mediació entre els dos germans; al saber-ho els soldats es van dispersar en diverses columnes cap a Shiraz quedant a Yadz només Shah Mansur i els seus seguidors mes propers. Shah Yahya va intentar convèncer el seu germà d'anar al Mazanderan i reclutar allí un exèrcit que permetés a Shah Mansur realitzar els seus projectes, però no li va permetre entrar a la ciutat de Yadz. Finalment Shah Mansur va anar al Mazanderan i Shah Shuja va decidir que havia d'anar a Yadz ell mateix en persona (1376)
Va arribar a Yadz amb un fort exèrcit. Aquesta vegada la filla de Shah Shuja (esposa de Shah Yahya) i la germana gran de Shah Shuja (tia de Shah Yahya) van intercedir pel jove Shah Yahya i el seu fill encara mes jove Sultan Jahangir, van reeixir en calmar al furiós sobirà induint-lo a retirar-se a Shiraz.
A la mort de Shah Shuja (octubre de 1384) Shah Yahya va exercir el govern d'Esfahan però aspirava a governar Fars amb Shiraz que havia heretat Zayn al-Abidin Ali, el fill de Shah Shuja. Sultan Bayazid ibn Uways, de Sultaniya i Qazwin, va abandonar la fidelitat que mantenia amb els muzaffàrides de Shiraz i es va aliar a Shah Yahya d'Esfahan, però va acabar abandonant els seus dominis a mans del seu germà Ahmad ibn Uways i es va dirigir amb la seva guàrdia a Luristan. Segurament planejava dirigir-se a Esfahan, però la noblesa d'Esfahan que havia donat suport a Shah Yahya perquè una bona part aspirava a un sobirà propi, volia la guerra amb Shiraz i com que no hi va haver enfrontament i al final es va arranjar una solució, la nobleza d'Esfahan a enderrocar a Shah Yahya, que es va haver de retirar a Yadz (probablement el 1385). En l'acord entre Shah Yahya i Zayn al-Abidin es va incloure l'alliberament del cap dels awghanis, Amir Surghatmish que havia estat empresonat per Shah Shuja. Sultan Bayazid va romadre uns mesos a Luristan i el 1386 es va dirigir a Kirman, on les seves tropes van fer alguns saquejos i se li va prohibir l'estada al país, arribant finalment a Yadz on va a començar a pensar en marxar a l'Índia.
Etapa final L'octubre/novembre de 1387 es va saber que Tamerlà havia avançat cap a l'Iraq Ajamita i que el governador Amir Muzaffar-i-Kashi i tots els nobles i capitans del país l'esperaven per sotmetre's i entregar les claus de les ciutadelles i les fortaleses. Zayn al-Abidin, que no es volia sotmetre, va sortir de Shiraz amb els seus amirs i es va dirigir a Bagdad, mentre Shah Yahya va agafar el control de Shiraz i es va ocupar en preparar regals de prou valor apropiats per a Tamerlà que prometia seguretat per a tots els que se sotmetien. Shah Yahya va imposar un impost extraordinari pel manteniment de l'exèrcit de Tamerlà, i els seus oficials van anar a Esfahan a cobrar aquest impost però els isfahanis es van revoltar i els van matar a tots. L'endemà les forces de Tamerlà van entrar a Esfahan i van fer una massacre general que va costar la vida a quasi tots els 200.000 habitants.
Mentre el germà de Shah Yahya, Shah Mansur, que s'havia apoderat del Khuzestan amb seu a Shushtar, va fer presoner al fugit Zayn al-Abidin i va aprofitar aquest moment en què Shah Yahya controlava Shiraz i Tamerlà ja havia retornat a Samarcanda, per anar a la capital del Fars i prendre el poder. Shah Yahya, incapaç de fer-li front per manca de mitjans, es va retirar a Yadz i Mansur es va apoderar de Shiraz sense oposició.
Shah Yahya, al cap de poc d'arribar a Yazd, va cridar al governador de Abarkuh, Pahlawan-i-Muhadhadhab, amb algun pretext, i al arribar el va fer matar; tot seguit es va apoderar d'Abarkuh obtenint el tresor local que el governador havia amasat durant anys. Després va enviar missatgers a Sultan Abu Ishaq (fill de Sultan Uways i net de Shah Shuja) governador de Sirjan, amb el qual va fer aliança. Sultan Abu Ishaq va trencar els seus llaços amb Kirman on governava Imad al-Din Sultan Ahmad.
Shah Yahya va sortir de Yadz cap a Anat (a mig camí entre Yazd i Sirjan) amb la intenció de sotmetre Kirman, saquejant per on passava fins que va arribar a Nug. Des de Nug es va dirigir a Baft on es va reunir amb Sultan Abu Ishaq i les forces de Sirjan, on es van preparar per la batalla. En aquest moment va arribar a Kirman un ambaixador procedent de la cort de Tamerlà i va intentar una reconciliació, que no va reeixir.
La batalla es va lliurar el 23 d'abril de 1390 prop de Baft. Shah Yahya fou derrotat i va fugir cap a Yadz mentre Sultan Abu Ishak es va retirar i fortificar a Sirjan. Sultan Ahmad va proclamar la victòria i va enviar els caps del morts a Kirman, dirigint-se cap a Sirjan que va capitular al cap de pocs dies. Sultan Abu Ishaq va jurar obediència i fidelitat a Ahmad i fou perdonat recuperant el favor del seu oncle i sent restaurat com a governador de Sirjan. Amir Hajji Shah, germà de la mare d'Abu Ishaq, considerat responsable de la rebel·lió, fou empresonat breument i finalment executat (setembre/octubre de 1390).