Mohn és una empresa dedicada al transport públic, que operava diverses línies d'autobusos urbans i suburbans a la comarca del Baix Llobregat i entre aquesta i la ciutat de Barcelona. Es va fundar l'any 1939, i actualment forma part d'un grup industrial del transport i l'automoció la matriu del qual és la societat Cinfromas, operant sota el nom comercial Baixbus junt amb altres dues emprese del grup. Originalment prestava serveis entre Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Barcelona, ampliant-los més tard als municipis de Begues, Olesa de Bonesvalls i Castelldefels.
L'any 2021 va perdre la major part de les concessions com a resultat d'un concurs públic de prestació del servei, en favor de l'empresa Avanza, la qual va subrogar el personal i els autobusos de Mohn. Fins al 25 de desembre de 2021 operava una xarxa de 30 línies amb prop de 200 autobusos, moment en què va passar a operar només la línia de Begues. A mitjans de l'any 2022 Mohn va procedir al seu tancament empresarial i la línia i autobusos romanents van ser subrogats per Rosanbus.
Història miniatura|276px|A la Plaça d'Espanya de Barcelona als anys seixanta, l'autobús 34 de Mohn, un Pegaso de model i carrosseria desconeguts. miniatura|276px|Al mateix lloc i mateixa data, el número 36, un Pegaso 5020 amb carrosseria d'Obradors. miniatura|276px|Un dels sis autobusos articulats Pegaso 6035-A, a la cruïlla dels carrers Lleida i Tamarit a Barcelona, el 1976. miniatura|276px|El Pegaso 6035-5 número 69, al mateix lloc i data. miniatura|276px|L'any 1975 a Viladecans, el Pegaso 5024-CLN/Unicar U-75 número 90. miniatura|276px|A la terminal de Gavà situada a tocar de la carretera de Begues, el Pegaso 5023 amb carrosseria de Van Hool número 112. miniatura|276px|A les cotxeres de Gavà, el MAN NL262F número 160. miniatura|276px|Un dels midibusos MAN/Castrosúa, el 273, amb els colors del servei urbà de Gavà. miniatura|276px|El número 1365 està assignat a la línia L88 de Sant Climent. Per això té una decoració específica amb cireres, producte típic d'aquesta població. miniatura|276px|A la carretera BV-2041, el 1373 assignat a la línia de Gavà a Begues, motiu pel qual té la marca vermella dels Transports públics de la Generalitat de Catalunya. miniatura|276px|Autobús híbrid MAN Lion's City número 1364 a Viladecans. miniatura|276px|Un dels articulats híbrids Heuliez GX 437 posats en servei el 2019, el 1377, a Gavà. miniatura|276px|El 1389 és un dels irizar elèctrics posats en servei l'any 2019.
Antecedents Quan el ferrocarril va arribar a Gavà l'any 1881, la familia Enrich (que ja es dedicava a l'activitat del transport) va establir una línia de tartanes entre l'estació de tren i les poblacions de Viladecans i Sant Climent de Llobregat. El 21 de setembre de 1918 un dels seus membres, en Jaume Enrich i Amat, va obtenir del Ministeri de Foment la concessió per transformar aquest servei en un altre servit per autobusos de motor. A principis dels anys vint, va posar en servei una segona línia entre Gavà i Barcelona, tot i que ho va fer a través d'un parent seu (el Pere Bruach i Santfeliu) per no enfrontar-se amb la companyia del ferrocarril MZA, atès que entrava en competència directa amb els trens. Per fer aquest servei va adquirir quatre autobusos Hispano Suiza, que va pintar de color vermell. Sembla que en Jaume Enrich i Amat va deixar de prestar el servei a Sant Climent de Llobregat més o menys quan va començar a operar la línia de Barcelona.
Va haver-hi una altra concessió del mateix servei entre Gavà i Barcelona, que va ser sol·licitada pel Pere Juvé i Puig l'any 1923. Tot i que sembla confirmat que els autobusos de Juvé realment van circular, no queda clar si ho van fer simultàniament amb els d'Enrich/Bruach o si els van substituir, atès que el 18 de gener de 1923 l'Ajuntament de Viladecans va acceptar la sol·licitud de Juvé per la prestació d'aquest servei "en exclusiva".
Walter Mohn Paul Walter Mohn (1891-1966, més conegut simplement com a Walter Mohn) va néixer el 1891 a la població alemanya de Metzingen, a l'estat de Baden-Württemberg. El 1899, la familia Mohn-Flamm es va traslladar a la ciutat marroquina de Casablanca. En aquell país s'havia instal·lat una creixent colònia alemanya des de l'any 1873, com a part del colonialisme de l'Imperi Alemany. El pare d'en Walter va treballar allà a l'empresa Mannesmann, dedicada a l'importació i exportació de productes miners i agraris. Cap al 1904, després de la mort del pare, el fill gran el va substituir a Mannesmann, entrant a formar-ne part com a soci. Per aquella època, Walter va començar a treballar a l'empresa. Després de l'incident d'Agadir el 1911, la colònia alemanya va veure compromesa la seva estada al Marroc, agreujada amb l'inici de la Primera Guerra Mundial. Davant aquesta complexa situació, l'agost del 1914, a l'edat de 23 anys, Walter Mohn va decidir abandonar el Marroc, traslladant-se primer a Cadis i després a Barcelona, a principis dels anys vint, seguint treballant per Mannesmann.
El setembre de 1920, l'empresari nord-americà descendent d'alemanys Franz Mawick va fundar, juntament amb altres socis (almenys, també el suís Piet Meyer), l'empresa IMPEX (Importaciones y Exportaciones S.A.). Franz Mawick es dedicava a la compra i venda de terres i explotacions agràries, negocis que estaven vinculats a l'empresa Mannesmann. IMPEX, entre d'altres activitats, importava i venia automòbils i camions. El 1921, Paula Mohn, germana de Walter, es va casar amb Franz Mawick. Poc després, Mawick va contractar al seu cunyat, i va ser així com Walter Mohn va començar a treballar a l'empresa IMPEX, més o menys al mateix temps que va aconseguir la nacionalitat espanyola.
Probablement com a conseqüència d'aquest negoci d'importació de vehicles, i també per l'atracció de diverses empreses d'origen suís i alemany instal·lades al Baix Llobregat, a principis de 1924 IMPEX va sol·licitar la concessió per prestar un servei d'autobusos entre Gavà, Viladecans i Barcelona, que li va ser atorgada el 24 de maig.
És possible que IMPEX absorbís la concessió de Juvé el 1924 i, després d'un curt període de competència, a la primavera del 1925 IMPEX va absorbir també la concessió obtinguda anteriorment per Enrich/Bruach de la línia entre Gavà i Barcelona, deixant aquests de prestar servei. El mes de juliol d'aquell any, l'empresa va posar en marxa una fàbrica de llevat, que es va mantenir operativa fins a l'any 1999 tot i que explotada per una altra empresa. El 1928, la línia de Gavà va ser perllongada fins a Castelldefels.
A finals de 1931, IMPEX va nomenar com apoderat a Waltrer Mohn, que va ascendir a gerent el 1934. Durant la Guerra Civil l'empresa va ser confiscada pels obrers, que van seguir prestant el mateix servei en la mesura que la situació ho permetia. Quan va començar la Guerra, l'empresa disposava de deu autobusos. Acabat el conflicte bèl·lic, la concessió dels autobusos va ser separada de l'empresa i adquirida per Walter Mohn, que va crear la societat Mohn S.L. per a la seva explotació el 22 de novembre de 1939. IMPEX va seguir durant un temps les seves activitats d'importació de vehicles i explotació de la fàbrica de llevat. El 30 d'octubre de 1940, una junta general d'accionistes extraordinària va acordar la dissolució de la societat.
Mohn es va constituir amb un capital social de 200.000 pessetes, estant la major part de les accions en mans de Walter Mohn. En aquell moment disposava tan sols de sis autobusos, amb els que va començar el servei entre Castelldefels, Gavà i Barcelona l'1 de gener de 1940. Les penúries de la postguerra van portar a que el 26 de juliol de 1940 el Ministeri d'Hisenda dictés una ordre, per la qual obligava a suspendre tots els serveis d'autobusos paral·lels als ferrocarrils, a causa de la manca de combustibles. Per aquest motiu, Mohn va haver de limitar els seus serveis al recorregut entre Gavà i Sant Boi de Llobregat, on els viatgers transbordaven als trens de la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC), fent una sola expedició diària a Barcelona i abandonant el trajecte entre Castelldefels i Gavà. El 1941, l'empresa va poder reprendre el servei a Castelldefels, tot i que només amb dues expedicions diàries entre el 15 de juliol i el 15 de setembre.
El desembre de 1942 va entrar a formar part de la societat el suís Piet Meyer, substituint a l'Antoni Fita, reduint Walter Mohn la seva participació. La va reduir de nou el gener de 1944, quan un nou soci, en Pere Garrido, va adquirir part de les accions en una operació d'ampliació del capital social fins a 270.000 pessetes. Encara van haver de passar molts anys fins que es va normalitzar el servei, i no va ser fins l'1 d'abril de 1949 quan Mohn va poder fer de nou el recorregut complet de la seva línia entre Gavà i Barcelona. El 7 de maig de 1951, Mohn va tornar a sol·licitar la seva concessió, obligada per la reglamentació derivada de la Llei de 27 de desembre de 1947 sobre ordenació dels transports mecànics per carretera, fixant la seva terminal a Barcelona davant del número 353 de la Gran Via de les Corts Catalanes, a tocar de la Plaça d'Espanya.
El 30 d'agost de 1951, Mohn va posar en servei una nova línia entre Begues i Barcelona. El 1952 figuren com a titularitat de l'empresa només dues línies: la original de Gavà a Barcelona (sembla que ja no arribava a Castelldefels) i aquesta de Begues, les quals compartien recorregut entre Viladecans i Barcelona.
La família Huch A mitjans dels anys cinquanta, Walter Mohn va abandonar la propietat de l'empresa, que va passar a mans catalanes, en concret de la família formada per en Santiago Huch i Bosch, i la seva dona, la Rosa Miró i Jabal. Des de llavors, l'empresa sempre ha estat en mans dels seus descendents. Santiago Huch i Bosch ja treballava, des de feia anys, al sector del transport de viatgers. L'any 1928, amb altres tres joves emprenedors, va sol·licitar la primera concessió per establir una línia d'autobusos entre Barcelona i el Monestir de Montserrat. El 1933, els quatre van formar l'empresa Auto Transportes Julià (actualment Autocars Julià), de la que no es va retirar fins a l'any 1979.
Després del traspàs de la propietat, l'empresa va començar a fer servir el nom d'Autobuses Viladecans per identificar-la, denominació que es va fer servir a les parades, els autobusos i els bitllets. Encara que això mai va suposar un canvi oficial ni legal de la denominació, Autobuses Viladecans es va mantenir en ús encara durant molts anys, almenys fins al 1992, tot i que sempre acompanyant el nom legal de l'empresa.
Els primers anys, la família Huch-Miró va seguir prestant els mateixos serveis. A la dècada dels anys seixanta van perdre la concessió de la línia de Begues i van obtenir tres noves concessions, per una nova línia entre Barcelona i Gavà per El Prat de Llobregat, per una fillola de la línia original per El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, i pel perllongament d'una de les seves línies fins a la platja de Castelldefels durant els mesos d'estiu.
El juliol de 1974, Mohn va obtenir la primera concessió fora del seu àmbit geogràfic habitual: va ser la línia que anava des de les vivendes de Cinc Roses, al barri de Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat, fins a Barcelona, en competència amb una altra de l'empresa Oliveras S.A.