va ser un autor de llibres que va proposar una explicació sobre els orígens de l'home que involucraven antics astronautes. Sitchin va atribuir la creació de l'antiga cultura sumèria als Anunnaki, que va afirmar que era una raça d'extraterrestres d'un planeta més enllà de Neptú anomenat Nibiru. Va afirmar que la mitologia sumèria suggereix que aquest hipotètic planeta de Nibiru es troba en una òrbita el·líptica allargada de 3600 anys al llarg del Sol. S'han venut milions d'exemplars dels seus llibres a tot el món i s'han traduït a més de 25 idiomes.
Científics i acadèmics han rebutjat les idees de Sitchin, que descarten la seva tasca com a pseudociencia i pseudohistòria. El seu treball ha estat criticat per la metodologia defectuosa i les males traduccions de textos antics, així com per les afirmacions astronòmiques i científiques incorrectes.
Joventut Sitchin va néixer a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan), i es va criar al Mandat britànic de Palestina. Es va llicenciar en economia en l'Escola d'Economia de Londres de la Universitat de Londres, i va ser redactor i periodista al Mandat britànic de Palestina (que el 1948 es va convertir en l'estat modern d'Israel), abans de traslladar-se a Nova York el 1952. Mentre treballava com a executiu per a una empresa naviliera, va estudiar per ell mateix cuneiforme sumeri i va visitar diversos jaciments arqueològics.
Les especulacions de Sitchin: la creació de la raça humana per extraterrestres
Semblant a autors anteriors com Immanuel Velikovsky i Erich von Däniken, Sitchin va defensar la hipòtesi què esdeveniments extraterrestres havien tingut un paper important en la història humana durant l'antiguitat.
Sitchin va traduir i interpretar els textos escrits en diverses tauletes d'argila que es trobaven en diferents museus de tot el món, encara que moltes eren falses o inexistents, no documentades en cap font verificable externa al propi Sitchin. De les tauletes existents, va arribar a confondre textos en accadi amb textos en sumeri, interpretant moltes vegades els textos de manera lliure. Segons aquesta interpretació, caldria parlar d'una nova versió de la creació dels humans, segons la qual éssers extraterrestres serien els responsables de l'inici i l'evolució de l'espècie humana (mitjançant intervenció amb enginyeria genètica).
Aquestes interpretacions han estat desacreditades per experts en llengües antigues. Així, l'expert en llengües antigues Michael S. Heiser ha trobat multitud d'errors i inexactituds en les traduccions de Sitchin, mentre que el professor Ronald H. Fritze, en el seu llibre Coneixement inventat: Falsa Història, Falsa Ciència i Pseudoreligió, esmenta com a exemple de falsificació històrica l'afirmació Stichin que el signe sumeri «dingir» (𒀭 ; Déu) significa «els purs dels coets fumejants», afegint que l'assignació de significats a paraules antigues per part de Sitchin «és tendenciosa i freqüentment forçada». Fritze també critica la metodologia de Sitchin, assegurant que «quan els crítics han comprovat les referències de Sitchin, han trobat que aquest cita sovint fora de context, o trunca les seves cites per distorsionar l'evidència i provar les seves afirmacions. L'evidència és presentada de forma selectiva i tota evidència contradictòria és eliminada».
Sitchin va ser l'autor de les «Cròniques de la Terra», una sèrie de 7 llibres en què va exposar les seves idees: El 12è planeta (presentat el 1976) va ser el primer d'ells. A més d'aquests exemplars, sis volums més acompanyen la sèrie, afegint estudis recents, descobriments i exposicions noves sobre les seves invencions. Les seves reinterpretacions han provocar reaccions molt diverses.
Segons la seva reinterpretació de les traduccions realitzades dels textos en llengües sumèries, accadies i assiri-babilòniques, exposada al seu llibre El 12è Planeta (1976)Sitchin el va anomenar «el dotzè planeta» perquè, segons va afirmar Sitchin, la concepció del sistema solar dels sumeris segons els havien explicat els seus déus comptava tots els vuit planetes, a més de Plutó, el Sol i la Lluna. i les seves seqüeles, existeix en el sistema solar un planeta transneptunià encara no descobert anomenat NibiruSegons Sitchin, Nibiru era Marduk per als babilonis, tot i que Júpiter era el planeta associat amb el déu Marduk en la cosmologia babilònica. que s'apropa a la Terra cada 3600 anys, provocant canvis positius o catàstrofes. La mida i l'òrbita amb la qual Nibiru (traduït com «Planeta que es creua») ingressa al nostre sistema solar (en sentit horari, contrari a la resta de planetes), serien els causants d'aquests esdeveniments.
Segons les teories de Sitchin basades en les seves reinterpretacions personals, i en el qual creu que s'ha de llegir en els escrits sumeris sobre l'origen de la planeta Terra, Nibiru va ser capturat per l'òrbita de Neptú. Va ingressar en el nostre sistema solar en sentit contrari al sentit en el qual giren els altres planetes, i va xocar catastròficament amb Tiamat (una deessa en el mite de la creació babilònica), que considera que era un altre planeta situat entre Mart i Júpiter. Suposadament aquesta col·lisió va destruir Tiamat i els seus fragments van formar el planeta Terra, el cinturó d'asteroides i els cometes. Sitchin també va especular que Plutó (que ell identifica com a Gaga i Isimud) era originalment un satèl·lit de Saturn, però la gravetat de Nibiru el va pertorbar, enviant-lo al Sistema Solar exterior i donant al cos la seva peculiar òrbita que creua l'òrbita de Neptú.
Segons Sitchin, Nibiru és la llar d'una raça extraterrestre semblant als humans i tecnològicament molt avançada anomenada Anunnaki al mite sumeri (i segons Sitchin, al Gènesi s'anomenen Nefilim, «els caiguts»). Va escriure que van evolucionar després que Nibiru entrés al sistema solar, i van arribar per primera vegada a la Terra probablement fa 450.000 anys, buscant minerals, sobretot or, que van trobar i extreure a l'Àfrica i en altres llocs del planeta com Amèrica de Sud i Mesoamérica). Sitchin afirma que els «déus» de l'antiguitat eren els treballadors de més rang de l'expedició colonial a la Terra.
Segons Sitchin, Enki (el déu sumeri de l'aigua i la cultura humana) va suggerir que per alleujar el treball dels Anunnaki a les mines (que s'havien revoltat per les dures condicions laborals) crearia uns treballadors primitius (Homo sapiens) amb l'enginyeria genètica, creuant gens dels Anunnaki amb els de lHomo erectus, per fer-los servir d'esclaus en les seves mines. Segons la seva reinterpretació, «els de cap negre» de Sumèria van ser creats per aquests éssers, al barrejar les «essències vitals» de l'home / dona simi amb les dels Anunnaki. El procés consistia a «fixar» sobre la criatura ja existent la «imatge interna» (la seqüència genètica) dels Anunnaki; és a dir, implementar millores en l'home / dona simi mitjançant enginyeria genètica i, avançant-se així als esdeveniments evolutius, donar-li vida a l«home», a l'Homo sapiens. El terme «els de cap negre» és l'autònim que els sumeris utilitzaven per referir-se a ells mateixos, però segons la reinterpretació personal de Sitchin, aquest terme es refereix que els homes es veien a si mateixos com a esclaus al servei dels déus, que els haurien creat perquè treballessin per a ells. Les tauletes sumèries es refereixen a la «gent de cap negre» que van ser creats en una regió anomenada «Apsu» (𒍪 𒀊, AB.ZU; Inframon o Hemisferi Sud), que Sitchin pensava que corresponia a l'Àfrica occidental. No obstant això, l'Apsu pels sumeris, no és una regió geogràfica, sinó el principi primordial masculí de l'aigua dolça dels aqüífers subterranis.
Segons Sitchin, antigues inscripcions indiquen que la civilització humana a Sumer (Mesopotàmia), es va establir sota la direcció d'aquests «déus», i es va crear la «monarquia humana» per proporcionar intermediaris entre la humanitat i els Anunnaki (creant la doctrina del «dret diví dels reis»).Sitchin diu que la reialesa mesopotàmica era una combinació de «Déus» i humans (híbrids), o que eren descendents directes del déu solar Xamaix.
Sitchin creu que la pluja radioactiva d'armes nuclears, utilitzades durant una guerra entre faccions d'Anunnaki, és el «mal vent» descrit al Lament d'Ur que va destruir Ur c. 2000 aC. Sitchin afirma que l'any exacte és el 2024 aC. Sitchin diu que la seva investigació coincideix amb molts textos bíblics i que els textos bíblics provenen originàriament d'escrits sumeris.
La seva influència Des del llançament del seu primer llibre El 12è Planeta (1976), Sitchin ha escrit altres sis llibres com a part de la seva sèrie Cròniques de la Terra, així com sis llibres més. S'han venut milions d'exemplars dels llibres de Sitchina tot el món i s'han publicat en més de 25 idiomes. El periodista del New York Times Corey Kilgannon ha assenyalat que, malgrat el rebuig acadèmic de la seva obra, Sitchin té «un seguiment devot dels lectors».
El crític Michael S. Heiser ha descrit Sitchin com «probablement el defensor més important de la hipòtesi dels antics astronautes durant les últimes dècades». Sitchin va ser un convidat freqüent al programa de ràdio Coast to Coast AM, que el 2010 va presentar Sitchin amb un premi de l'assoliment de tota la vida. Alan F. Alford, autor de Gods of the New Millennium, admet que inicialment es va «enfadar» amb les hipòtesis de Sitchin, però més tard es va convertir en un crític de les interpretacions del mite de Sitchin.
Segons alguns escriptors, les idees de Sitchin, juntament amb les d'Erich von Däniken, poden haver influït en les creences de la secta religiosa del Moviment raelià, i l'escriptor Mark Pilkington veu la mitologia del grup religiós japonès Pana Wave com arrelada en El 12è Planeta de Sitchin i les seves seqüeles.
La pel·lícula Stargate (1994), dirigida per Roland Emmerich, i el videojoc The Conduit (2009) es van inspirar conceptualment en les idees de Sitchin,Roland Emmerich and Dean Devlin, 2003, Stargate, Ultimate Edition, MGM DVD mentre que el guionista Roberto Orci diu que es va inspirar en la conceptualització de Sitchin de l'Anunnaki com a miner d'or alienígena per crear els extraterrestres de la pel·lícula Cowboys & Aliens (2011).
L'any 2000, l'actuació artística teatral ENKI de Lorin Morgan-Richards, basada en els escrits de Zecharia Sitchin, es va estrenar a Cleveland (Estats Units d'Amèrica), sota la coreografia de Michael Medcalf.
El 2016, Kazem Finjan, el ministre de Transports iraquià, va afirmar en una conferència de premsa que els sumeris havien construït i utilitzat un aeroport a la Governació de Dhi Qar per llançar naus espacials fa 5000 anys. Va citar l'obra de Sitchin i d'altres per donar suport a la seva afirmació.
Crítiques La crítica a l'obra de Sitchin s'emmarca principalment en tres categories: traduccions i interpretacions errònies de textos antics, observacions astronòmiques i científiques, i literalitat del mite.
Traduccions i interpretacions errònies Quan Sitchin va escriure els seus llibres, només els especialistes sabien llegir la llengua sumèria. Tot i això, fonts com el llibre Sumerian Lexicon (2006) han fet que aquesta llengua sigui més accessible per als inexperts.