és un exfutbolista argentí que va jugar com a migcampista o mitjapunta. Format en les divisions inferiors de l'Argentinos Juniors, va jugar al Boca Juniors, FC Barcelona i Vila-real CF. Va ser part de la selecció juvenil sub-20 de l', amb el qual va guanyar el Sud-americà Sub-20 de 1997 i el Mundial Juvenil de 1997. L'any 1997 va debutar amb la selecció de l'Argentina. Va ser part d'una de les etapes més glorioses en la història de Boca Juniors, club al qual deu els seus principals èxits i reconeixements. Entre ells destaquen cinc títols de lliga (Apertura 1998, Apertura 2000, Clausura 1999, Apertura 2008 i Apertura 2011), tres Copes Libertadores (2000, 2001, 2007), la Copa Intercontinental del 2000 i la Recopa Sud-americana del 2008.
Va ser distingit com el futbolista de l'any a Amèrica del Sud de l'any 2001, el Premi Don Balón al millor jugador estranger de la lliga espanyola en la temporada 2004-05, i com el millor futbolista de la Libertadores 2007. Creditor d'innombrables premis en la seva carrera esportiva, és recordat com el màxim ídol de la institució xeneize.
En 18 anys de carrera professional, Riquelme va fer 174 gols i va donar 247 assistències.
Divisions inferiors Va néixer el 24 de juny de 1978 en una família humil i és el més gran d'onze germans dels quals ell i el seu germà Cristian van dedicar la seva vida al futbol. El seu naixement, curiosament, va tenir lloc un dia abans del primer triomf argentí en una Copa Mundial de Futbol.
De nen va començar a relacionar la seva vida amb el món futbolístic, sent partícip en diferents partits realitzats en nens de la localitat de San Fernando, on va destacar jugant per diferents associacions i clubs de barri, fins que finalment va arribar l'oportunitat de provar-se en el seu primer club, l'Asociación Atlética Argentinos Juniors. Aquesta institució, situada al barri de la Paternal, convocaria a prova el jove futbolista quedant finalment fitxat per a les seves divisions inferiors. Al principi va fer de migcampista central, no obstant això les exigències que proposava el club feien que no aconseguís guanyar la titularitat.
La seva carrera esportiva va seguir a Argentinos Juniors fins a l'any 1996, quan en una operació aconsellada pel llavors entrenador Carlos Salvador Bilardo, el president del Club Atlético Boca Juniors, Mauricio Macri, va establir la compra de diversos jugadors de les divisions inferiors d'Argentinos Juniors, entre els quals figurava Riquelme. D'aquesta forma, el migcampista va fer peu en el club que l'acabaria de posar en el primer pla del futbol mundial.
Boca Juniors (1996-2002) La seva arribada al club va ser tota una prova de foc que va acabar sobreposant sense sobresalts, guanyant-se la consideració de Carlos Bilardo, qui va preparar el seu debut en el Torneig Apertura de 1996. En efecte, el debut oficial de Juan Román Riquelme, es va donar el 10 de novembre de 1996, quan va ser posat com a titular enfront del Club Atlético Unión a l'estadi de la Bombonera. El partit va acabar tancant amb un marcador de 2:0 a favor del conjunt de Boca, des d'aquest mateix dia el seu cognom va ser corejat per La Bombonera, el que fou un primer pas, aviat fou una idolatria i una relació de molt afecte entre l'afició i el jugador. Tretze dies després del seu debut, Riquelme va aconseguir marcar el seu primer gol en el futbol de primera divisió, en convertir el sisè gol d'una golejada propinada per Boca Juniors a CA Huracán. D'aquesta forma, Riquelme inaugurava la seva collita personal en els marcadors de cada partit.
Després d'haver debutat l'any 1996, Riquelme va iniciar en Boca Juniors una llarga travessia per aconseguir posar fi a una ratxa sense campionats des de 1992. Després dels pobres resultats obtinguts en la temporada 1996-97, Carlos Bilardo va renunciar a la direcció tècnica del club sent succeït per Héctor Veira. Si bé Boca va aconseguir a demostrar certa millorança en el seu nivell futbolístic, aconseguint el subcampionat de l'Apertura 1997, les participacions de Riquelme van minvar producte de la poca confiança que li brindava l'entrenador de torn. Després del campionat Clausura de 1998, Veira va abandonar l'equip sent reemplaçat primerament per Carlos María García Cambón (qui va tancar el campionat amb tres victòries consecutives) i més tard per Carlos Bianchi.
Aquest entrenador va arribar al club intentant renovar les seves estructures de cara a l'obtenció del campionat que ja feia sis anys se li negava a Boca. Una d'aquestes idees, estava en l'atac, on finalment va acabar formant un trident ofensiu molt temut en aquesta època. A més de retornar-li la titularitat a Riquelme, no solament li va deixar l'ús de la samarreta número 10, també li va donar la responsabilitat de comandar a l'equip i de proveir als davanters Guillermo Barros Schelotto i Martín Palermo. La seguretat d'Óscar Còrdoba, la sòlida defensa capitanejada per Hugo Ibarra i Jorge Bermúdez al costat de Walter Samuel i Rodolfo Arruabarrena, sumada al ferri mitgcamp integrat per Diego Cagna, Mauricio Serna i José Basualdo més el trident Román-Guillermo-Palermo, va acabar donant-li a Boca el títol del Torneig Apertura 1998, deixant enrere la sequera de sis anys. En la taula de posicions es van situar amb quaranta-cinc punts, traient-li nou de diferència al subcampió Club de Gimnasia y Esgrima La Plata. Aquest va ser el primer títol en la trajectòria esportiva de Riquelme.
L'any 1999 va tornar a mostrar un equip sòlid malgrat alguns canvis en l'alineació, ja sigui per lesions o per vendes de jugadors. Riquelme va mantenir el seu lloc i posició dins de l'equip, repetint el mateix esquema guanyador del torneig anterior, guanyant la seva segona corona consecutiva en obtenir el Torneig Clausura 1999, en el qual Riquelme va marcar set gols. Aquest bicampionat assolit amb Boca, no solament va enriquir el seu palmarès personal, sinó que el va portar directament al seu primer gran desafiament internacional, la Copa Libertadores 2000, instància a la qual Boca retornava després de sis anys. En aquesta competència van arribar a la final. La final es va produir el 21 de juny, en el Estadi Cícero Pompeu de Toledo de São Paulo i després d'una igualtat en el resultat global de 2:2, Boca es va imposar en definició per penals al Palmeiras en la final i va obtenir el certamen després de vint-i-dos anys.
Boca va disputar el 12 de novembre de 2000 en Japó la Copa Intercontinental, enfrontant a Reial Madrid. Riquelme va destacar des del principi i va col·laborar amb el triomf de Boca per 2:1, amb una assistència a Palermo de més de cinquanta metres. L'any 2001 Boca es va alçar novament amb la Copa Libertadores d'aquest any en imposar-se per penals al Cruz Azul de Mèxic a La Bombonera. Encara es recorda la imperial actuació del "Torero" en la tornada de les semifinals enfront de Palmeiras 2(2:2)3 en l'antic estadi Parc Antàrtica. A més, en aquesta ocasió, Riquelme va rebre el premi al «Millor Jugador de la Final de la Copa Libertadores».
El 10 de novembre de 2001 va participar en La Bombonera del partit acomiadada de Diego Armando Maradona, fins i tot Maradona li va regalar la seva samarreta a Riquelme, i va usar la 10 de Boca Juniors amb les sigles «Román» en l'esquena. Va finalitzar l'any amb el reconeixement de la premsa llatinoamericana, que ho va consagrar com «Futbolista sud-americà de l'any».
F. C. Barcelona (2002-2003) Després de ser distingit com el Futbolista de l'any a Sud-amèrica l'any 2001, va despertar l'interès de diversos clubs del futbol europeu. Finalment, després de certs frecs amb la directiva de Boca, va ser traspassat al Futbol Club Barcelona per una xifra que va rondar els tretze milions de dòlars. En el seu primer partit, un amistós disputat a Amsterdam, va marcar dos gols enfront del Parma. Malgrat això no va aconseguir adaptar-se del tot en els partits oficials i va despertar polèmica el fet que el llavors director «blaugrana», Louis Van Gaal, el fes jugar en una posició que no li permetia fer-ho tan còmodament, fins finalment ser relegat a la banqueta. L'estiu de 2003, la nova junta directiva presidida per Joan Laporta i el nou entrenador «culé», Frank Rijkaard va revolucionar el club amb l'objectiu de recuperar el nivell esportiu. En un any crític per al club en tots els aspectes, Riquelme va jugar trenta partits de La Lliga i va marcar tres gols. D'altra banda, en la Lliga de Campions de la UEFA 2002-03 el Barça va aconseguir el rècord d'onze victòries consecutives amb Riquelme com a conductor. Malgrat això, l'única derrota durant la seva estada en el club va ser justament davant la Juventus de Torí en quarts de final de la Lliga de Campions. Riquelme va disputar onze partits en la competició i va marcar dos gols. L'imminent arribada de Ronaldinho va provocar un excés de jugadors extra-comunitaris, i el cos tècnic va decidir junt amb la directiva cedir a Román al Vila-real Club de Futbol per dues temporades.
Vila-real C. F. (2003-2006) miniatura|Riquelme entrenant amb el Vila-real (2005). En el conjunt «submarí» va ser on va desplegar el seu major nivell en el futbol europeu, coronant ràpidament amb grans actuacions i desplegant un gran nivell. Va formar una recordada dupla d'atac juntament amb l'uruguaià Diego Forlán, conduïts tècnicament pel xilè Manuel Pellegrini. En la temporada 2004-05 li va ser concedit el Premi Don Balón al millor jugador estranger de La Lliga en aquesta campanya a més de ser el màxim assistent de la competició. Amb l'equip groc es va consagrar campió de l'extinta Copa Intertoto de la UEFA en l'edició de 2004. Aquest any, el Vila-real va aconseguir la tercera posició en la lliga i va decidir comprar el 75% de la seva fitxa.
Durant la temporada 2005-06 el Vila-real va disputar per primera vegada en la seva història la Lliga de Campions de la UEFA i la seva actuació va ser sorprenent; va arribar a les semifinals després de deixar en el camí a equips de la talla del Manchester United FC, Benfica, Glasgow Rangers i Inter de Milà, entre uns altres, però en aquesta instància va quedar eliminat a les mans de l'Arsenal FC. En el partit de tornada, Riquelme va tenir l'oportunitat d'aconseguir l'empat a través d'un penal xiulat a l'últim minut, que els hagués portat a la pròrroga. No obstant això, el seu tret va ser contingut per Jens Lehmann, deixant fora de la copa al Vila-real.
Les actuacions tan destacades de Riquelme en l'equip van portar un club ignot del futbol espanyol als primers plànols del futbol mundial i el va instal·lar entre els clubs més destacats en l'actualitat del futbol espanyol. És considerat com un dels grans jugadors de la història del club.
Retorn a Boca Juniors (2007) El president de Boca Juniors, Mauricio Macri, va oferir la possibilitat que el club actues com a mediador en els conflictes del jugador amb el Vila-real. Va sol·licitar que Riquelme fos cedit fins al 30 de juny de 2007 i alhora pagar el seu salari, de dos milions de dòlars, per aquest període. Tant la directiva del Vila-real com Riquelme van acceptar i l'11 de febrer va ser presentat en conferència de premsa. El 17 de febrer va reaparèixer després de gairebé cinc anys a La Bombonera. La seva tornada, influenciada per una perllongada inactivitat, no va ser bona; enfront de Rosario Central Boca amb prou feines va empatar 1:1.