va ser un escriptor estatunidenc.
Biografia Primers anys Kesey va néixer el 1935 a La Junta, fill dels grangers Geneva Smith i Frederick A. Kesey. Quan Kesey tenia 10 anys, la família es va traslladar a Springfield (Oregon) el 1946. Kesey va ser campió de lluita a l'escola secundària i la universitat en la categoria de 174 lliures de pes, i gairebé es va classificar per a formar part de l'equip olímpic, però una greu lesió a l'espatlla va aturar la seva carrera esportiva. Es va graduar a l'Springfield High School el 1953. Àvid lector i espectador de cinema, el Kesey va prendre com a models a John Wayne, Edgar Rice Burroughs i Zane Gray.Macdonald, Gina, and Andrew Macdonald. "Ken Kesey". Magill's Survey of American Literature, Revised Edition (2007): Literary Reference Center. EBSCO.
Mentre anava a l'Escola de Periodisme i Comunicació de la Universitat d'Oregon a Eugene el 1956, Kesey va fugir amb la seva companya sentimental i estudiant de la Universitat Estatal d'Oregon Norma «Faye» Haxby, a qui havia conegut a l'institut de secundària. Segons Kesey, «Sense Faye m'hauria vist arrossegat per la borda per la notorietat i les idees estranyes i alimentades amb la droga i les noies de flors amb ulls brillants i pits bulbosos». Esquire Magazine (September 1992). Casats fins a la seva mort, van tenir tres fills: Jed, Zane i Shannon."Ken Kesey, Author of 'Cuckoo's Nest,' Who Defined the Psychedelic Era, Dies at 66", The New York Times (11 de novembre de 2001). A més, amb l'aprovació de Faye, Ken va tenir una filla, Sunshine Kesey, amb la seva companya Merry Prankster Carolyn «Mountain Girl» Adams. Nascuda el 1966, Sunshine va ser criada per Adams i el seu padrastre, Jerry Garcia.
Kesey va tenir una beca de futbol durant el seu primer any, però va canviar a l'equip de lluita de la Universitat d'Oregon com a més adequat per a la seva estructura. Després de publicar un percentatge de victòries de.885 a la temporada 1956–57, va rebre la beca Fred Low per al lluitador destacat del nord-oest. El 1957, Kesey va quedar segon en la seva classe de pes a la competició interuniversitaria de la Costa del Pacífic. Es manté encara entre els 10 primers del percentatge de victòries de tots els temps d'Oregon Wrestling.
Membre de Beta Theta Pi al llarg dels seus estudis, Kesey es va graduar a la Universitat d'Oregon amb una llicenciatura el 1957. Cada cop més desvinculat dels cursos d'escriptura teatral i de guió que comprenien bona part de la seva especialitat, va començar a rebre classes de literatura a la segona meitat de la seva carrera universitària amb James B. Hall, un antic alumne cosmopolita de l'Iowa Writers' Workshop que abans havia ensenyat a la Universitat Cornell i més tard va exercir com a rector del College V a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz."Hall, James B(yron)" , International Who's Who in Poetry, 2004, p. 138. Hall va prendre Kesey com el seu protegit i va conrear el seu interès per la ficció literària, introduint a Kesey (els interessos lectors del qual es limitaven fins aleshores a la ciència-ficció) a les obres d'Ernest Hemingway i d'altres models del modernisme literari. Després de l'última de les diverses estades breus d'estiu com a actor en dificultats a Los Angeles, Kesey va publicar el seu primer conte (Primer diumenge de setembre) a la Northwest Review i es va presentar amb èxit a la Woodrow Wilson National Fellowship, molt selectiva, per al període 1958–59.
Durant el seu primer any de beca, Kesey es va enfrontar freqüentment amb el director del Centre Wallace Stegner, que el va considerar una mena d'analfabet de gran talent i va rebutjar la sol·licitud de Kesey per a una beca departamental de Stegner abans de permetre la seva assistència com a Woodrow Wilson Fellow. Reforçant aquestes percepcions, el diputat de Stegner, Richard Scowcroft, va recordar més tard que «ni Wally ni jo pensàvem que tingués un talent especialment important».Philip L. Fradkin, Wallace Stegner and the American West Segons Stone, Stegner «va veure en Kesey... com una amenaça per a la civilització, l'intel·lectualisme i la sobrietat» i va continuar rebutjant les sol·licituds de la beca Stegner de Kesey per als períodes 1959–60 i 1960–61.
No obstant això, Kesey va rebre el prestigiós premi Harper-Saxton de 2.000 dòlars per la seva primera novel·la en curs i va auditar el seminari d'escriptura de postgrau, una cortesia nominalment concedida als antics Stegner Fellows, tot i que Kesey només es va assegurar el seu lloc afirmant falsament que Scowcroft que el seu col·lega (en any sabàtic fins al 1960) «havia dit que podia assistir a classes gratuïtament» fins al trimestre 1960–61. El curs va ser impartit inicialment aquell any pel consultor editorial de Viking Press i l'eminència grisa de Lost Generation Malcolm Cowley, que sempre estava content de veure Kesey i la seva companya auditora Tillie Olsen. Cowley va ser succeït el trimestre següent per l'especialista en contes irlandès Frank O'Connor; Les freqüents disputes entre O'Connor i Kesey van precipitar finalment la seva sortida de la classe. Mentre estava sota la tutela de Cowley, va començar a redactar i taller un manuscrit que va evolucionar a One Flew Over the Cuckoo's Nest.
Reflexionant sobre aquest període en una entrevista de 1999 amb Robert K. Elder, Kesey va recordar: «Jo era massa jove per ser un beatnik i massa vell per ser un hippie».
Experimentació amb drogues psicodèliques A partir de 1964, ell i un grup d'amics, els Merry Pranksters, van ser pioners en l'experimentació lúdica i espiritual amb LSD i marihuana. En un autobús pintat amb colors fluorescents que van anomenar Further, els Merry Pranksters van recórrer els Estats Units i van anar establint gradualment molts dels elements discursius i visuals que després va popularitzar (i, segons el parer de Kesey, va trivialitzar) el moviment hippie. En aquesta labor van comptar amb la col·laboració del grup Grateful Dead, que acompanyava amb les seves improvisacions de música psicodèlica les sessions obertes de consum d'LSD (acid tests) organitzades per Kesey. Durant algun temps, Kesey i Timothy Leary van representar dos enfocaments complementaris de la naixent contracultura: irreverent i imprevisible el de Kesey, ritualizat i messiànic el de Leary. Així, doncs, mentre Leary, que provenia d'un ambient científic universitari, buscava inspiració per als viatges amb LSD en textos exòtics i prestigiosos com el Llibre tibetà dels morts, Kesey, autodidacta, preferia inspirar-se en la cultura pop estatunidenca (còmic, ciència-ficció i rock and roll).
El paper de Kesey com a conillet d'índies mèdic, així com la seva estada treballant a l'hospital de l'Administració de Veterans, van inspirar One Flew Over the Cuckoo's Nest. L'èxit del llibre, així com la demolició de les cabanes de Perry Lane l'agost de 1963, li van permetre traslladar-se a una casa de troncs a La Honda, Califòrnia, un poble rústic a les muntanyes de Santa Cruz a 15 milles al sud-oest de la Universitat Stanford. Sovint va entretenir amics i molts altres amb festes que va anomenar Acid Tests, amb música (inclosos els Anonymous Artists of America i la banda preferida de Kesey, Grateful Dead), llums negres, pintura fluorescent, llums estroboscòpics, LSD i altres efectes psicodèlics. Aquestes festes van ser descrites en alguns dels poemes d'Allen Ginsberg i van servir de base per a The Electric Kool-Aid Acid Test de Tom Wolfe, un dels primers exemples de la novel·la de no-ficció. Altres relats de primera mà dels Acid Tests apareixen a Living with the Dead de Rock Scully i David Dalton, Hell's Angels: The Strange and Terrible Saga of the Outlaw Motorcycle Gangs de Hunter S. Thompson i les memòries de 1967 Hells Angels Freewheelin Frank: Secretary of the Àngels (Frank Reynolds; escrit fantasma per Michael McClure).
Algú va volar sobre el niu del cucut Mentre estava matriculat a la Universitat d'Oregon el 1957, Kesey va escriure End of Autumn; segons Rick Dogson, la novel·la es va centrar en l'explotació d'atletes universitaris explicant la història d'un jugador de futbol que estava pensant en el joc. Kesey va arribar a considerar l'obra inèdita com a juvenil, però un fragment va servir com a mostra de l'aplicació del Stanford Creative Writing Center.
Durant el seu any de Woodrow Wilson Fellowship, Kesey va escriure Zoo, una novel·la sobre beatniks que vivien a la comunitat de North Beach de San Francisco, però mai es va publicar.
La inspiració per Algú va volar sobre el niu del cucut va venir mentre Kesey treballava el torn de nit amb Gordon Lish a l'Hospital de Veterans de Menlo Park. Allà, Kesey sovint passava temps parlant amb els pacients, de vegades sota la influència de les drogues al·lucinògenes amb les quals s'havia ofert per experimentar. No creia que aquests pacients fossin bojos, sinó que la societat els havia expulsat perquè no encaixaven amb les idees convencionals de com se suposava que la gent havia d'actuar i comportar-se. Publicada sota la direcció de Cowley el 1962, la novel·la va ser un èxit immediat; el 1963, Dale Wasserman l'ha adaptat a una exitosa obra teatral, i el 1975, Miloš Forman va dirigir una adaptació a la pantalla, que va guanyar els premis de l'Acadèmia Big Five: millor pel·lícula, millor actor (Jack Nicholson), millor actriu (Louise). Fletcher), Millor director (Forman) i Millor guió adaptat (Lawrence Hauben i Bo Goldman).
Va assolir notorietat amb la seva primera novel·la, One Flew Over the Cuckoo's Nest, basada en les seves vivències com a voluntari («conillet d'índies humà») en els experiments amb drogues psicotròpiques del Govern dels Estats Units a Menlo Park a la fi de la dècada del 1950. Kesey va conèixer d'aquesta manera l'LSD, substància psicoactiva que va transformar profundament la seva percepció de la realitat social i personal. A la fi de la dècada del 1960, la persecució policial i el cansament per la repetició de les mateixes fórmules expressives, que començaven a repetir-se, van portar Kesey a donar per superada l'experimentació amb drogues. Malgrat això, va romandre fins a la seva mort com una de les figures emblemàtiques de l'underground contestatari. Un dels seus últims treballs va ser un assaig sobre la pau per a la revista Rolling Stone.
Kesey originalment estava involucrat en la pel·lícula, però va deixar dues setmanes de producció. Va afirmar no haver vist mai la pel·lícula a causa d'una disputa sobre els 20.000 dòlars que li van pagar inicialment pels drets de la pel·lícula. Kesey detestava que, a diferència del llibre, la pel·lícula no fos narrada pel cap Bromden, i no estava d'acord amb el càsting de Jack Nicholson com a Randle McMurphy (volia Gene Hackman). Malgrat això, Faye Kesey ha dit que el seu marit en general donava suport a la pel·lícula i estava content que s'hagués fet.
Merry Pranksters