Cairo fou una revista catalana de còmics de periodicitat mensual i posteriorment bimestral, publicada per l'editorial Norma, de la qual van aparèixer 75 números (més dos extraordinaris i monogràfics) entre 1981 i 1991.Cuadrado, Jesús (2000), pàg. 200. Va formar part de l'anomenat "boom del còmic adult", siguent la principal representant de la línia clara. Dirigida per Joan Navarro, fou la seva revista de creació més personal, en la qual va intentar «reunir el material d'autors joves autòctons amb obres estrangeres de qualitat».
La revista va néixer com a idea de Joan Navarro i el seu cercle pròxim format per Ramón de España, Ignacio Vidal Folch, Juan Bofill o Victoria Bermejo. La nova capçalera es va erigir com la principal competència de la revista underground El Víbora, nascuda dos anys abans i adscrita a l'anomenada "línia xunga", el corrent estètic antagònic a la línia clara. No obstant, malgrat la presumpta rivalitat, foren diversos els autors que van col·laborar amb les dues revistes, per exemple Miguel Gallardo, Xavier Mariscal, Montesol o Micharmut. Gallardo hi va publicar la sèrie Pepito Magefesa i Mariscal Los Garriris, ambientada en la vida noctura de la Barcelona de l'època. Montesol, per altra banda, hi va publicar La noche de siempre, amb guió de Ramón de España, una sèrie de caràcter constumbrista que reflexa la vida de la juventut moderna i acomodada de Barcelona.
Altres destacats autors de la revista foren Daniel Torres amb les aventures futuristes del detectiu Roco Vargas, i Mique Beltrán, amb la sèrie Cleopatra. Segons l'historiador Geraldo Vilches, el còmic Cleopatra de Beltrán, una versió actualitzada de les aventures clàssiques de Tintín i Blake i Mortimer però destinada a un públic adult, fou la sèrie que va representar d'una manera més nítida la línia clara.Vilches, Gerardo (2014), pàg. 210.
Primera etapa (1981-84) En la primera etapa (fins al desembre del 1984; números 1 al 30) va ser dirigida per Joan Navarro i va mostrar una decidida voluntat de renovar l'estètica del còmic autòcton agafant com a model l'anomenada línia clara del còmic francobelga. En els primers números portava el subtítol de "El Neotebeo".
DataNúmerosTítolAutoriaProcedència04/1982-4-OpiumDaniel Torres19826-7Lladó Pol (2001), p. 73.Lladó Pol (2001), 96.Peter Parovic: SombrasEl Cubri19827-CleopatraMique BeltránRoco VargasDaniel Torres1982-838-14Fin de semanaRamón de España/Montesol11, 13-26, 28 i 29Absurdus DeliriumTP Bigart/ThaGuiral, Antoni (1985) en 1983/1984: series de producción autóctona para una temporada prolífica para Fancomics (Barcelona: Toutain Editor), p. 17 a 20.Sèrie nova198312-17La guerra de las trincherasJacques Tardi(À suivre) (1983)198313-17La Marca amarillaEdgar P. JacobsTintín (1953)16, 18-19, 21, 25Vidas EjemplaresMontesolSèrie nova18Los garririsMariscal19-21Glen RadarMicharmutSèrie nova198423-24, 26-29Aventuras de Peter PlumcakeCarles Rubio/ScaramuixBésame Mucho (1982)Cuadrado (2000), p. 1144.198425-26, 28-30La Lluvia BlancaPere JoanSèrie nova198425-26, 28-29Roberto RuinaIgnacio Molina/RogerSèrie nova198425-26, 28-30Velvet NightsSentoSèrie nova198426, 28-33, 35-36, 38-43Las aventuras de Max FridmanVittorio GiardinoOrient Express (1982)Freddy LombardYves Chaland
Hi va participar també Miguel Ángel Gallardo -que alhora treballava per a la revista suposadament rival, El Víbora-, amb la seva sèrie paròdica Pepito Magefesa. També es van publicar historietes d'autors francòfons d'estètica afí a la línia clara, com ara Dick Briel, Goffin, Rivière i Flo'ch, entre molts d'altres.
En aquesta primera etapa, Cairo va prestar una especial atenció als clàssics del còmic europeu (Franquin, de qui van aparèixer a la revista les seves Idees Negres; Edgar P. Jacobs, del qual es van publicar algunes entregues de la seva clàssica sèrie Blake i Mortimer; o el mateix Hergé, a qui la revista va dedicar un especial el 1983 amb motiu de la seva mort, i recuperant a clàssics oblidats del còmic autòcton com Josep Coll.
Victoria Bermejo, per altra banda, va dirigir la secció "Conocerlo es amarlo", un espai dedicat a entrevistes dels autors de còmic insígnies de la revista, com Mique Beltrán, Pere Joan, Daniel Torres, Guillem Cifré o Tha. Bermejo havia retornat recentment de Nova York, havia estudiat la premsa americana, conegut l'Interview d'Andy Warhol i en aquesta secció es va proposar entrevistar els joves autors com si fossin estrelles de Hollywood.
Aquesta primera etapa va finalitzar el desembre del 1984, quan la revista va deixar de ser econòmicament viable. Els problemes ja havien començat l'any anterior, quan el número 19 de la revista no va poder sortir al carrer a causa d'una vaga als tallers que l'imprimien. A més, alguns intel·lectuals com Jordi Bernet, Jesús Blasco, Javier Coma, Juan Cueto, Romà Gubern, Víctor Mora, Ricardo Muñoz, Enric Sió, Suay, Maruja Torres i Josep Toutain van publicar al diari El País, un "Manifiest contra l'exposició Tintín i Hergé" (1984) i per extensió contra la línea clara, al qual van respondre altres teòrics com Ludolfo Paramio o Juan d'Ors.Lladó Pol (2001), p. 46 a 49.
En el moment de la seva desaparició, segons afirmen els editors (Cairo, núm. 75), les vendes havien baixat fins a només 6.000 exemplars dels 20.000 que s'imprimien. Per a la teòrica Francisca Lladó, les raons de la seva desaparició cal buscar-les en l'«intent d'intel·lectualització per part de l'equip de redacció, els qui van insistir desmesuradament en una escola articulada a partir d'uns patrons de contingut i uns dibuixants que, lluny de justificar, van imposar per pròpies conviccions, controlant així els gustos del públic, que en principi comprava la revista per simple plaer i va arribar a l'absència. donar-ne una explicació coherent».Lladó Pol (2001), p. 52.
Gran part dels seus autors col·laborarien junts en la nova revista Complot! de l'editorial Complot impulsada per Joan Navarro.
Referències
Bibliografia
Categoria:Revistes de còmics Categoria:Revistes d'Espanya desaparegudes Categoria:Revistes de Catalunya desaparegudes Categoria:Revistes bimestrals