Aníbal Quijano Obregón (Yanama, 17 de novembre de 1928 - Lima, 31 de maig de 2018) va ser un sociòleg i teòric polític peruà.Aníbal Quijano: falleció el sociólogo.
Va ser professor a la Universitat Nacional Major de San Marco (UNMSM) fins al 1995. Des de 1986 va ser professor de la Universitat de Binghamton, als Estats Units. El 2010 va fundar la càtedra «Amèrica Llatina i la Colonialitat del Poder», a la Universitat Ricardo Palma, a Lima. Va residir en aquesta ciutat des de la dècada de 1940, a excepció de dos períodes a Santiago de Xile: el primer quan va realitzar els seus estudis de màster a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), i el segon entre 1965 i 1971 com a investigador de la Divisió d'Assumptes Socials de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), a més d'un any exiliat a Mèxic el 1974, quan va ser professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
Biografia Dècades de 1950 i 1960: formació intel·lectual i inicis en l'activisme polític Aníbal Quijano va néixer a Yanama, ciutat andina de Conchucos, a la regió d'Ancash, situada al nord de Lima. El 1948, va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Major de San Marcos, el mateix any en què s'inicià el règim militar de Manuel Odría, que s'estendria fins al 1956. Els seus anys com a estudiant universitari van ser complicats a causa de l'agitada situació política del país i a l'activisme que va exercir paral·lelament als seus estudis. Durant la seva estada a la UNMSM, la participació en la política estudiantil el va portar a estar un mes a la presó el 1948, no podent acabar els estudis fins a l'any següent, quan ja s'havia traslladat a la Facultat de Lletres. A inicis de 1950, es decidí per seguir la carrera d'Història en lloc de la de Literatura. Aquesta elecció resultaria crucial per al curs de la seva carrera professional i intel·lectual. Aquell mateix any es decantà per una opció política socialista i revolucionària, però és novament empresonat el novembre de 1950 i no en sortí fins a la fi de l'any següent. El 1952, la dictadura el va obligar a deixar la seva ocupació com a professor de secundària, encara que va aconseguir acabar el primer any de la carrera d'Història. Durant aquests anys, tornaria a passar a la clandestinitat en diverses ocasions, essent empresonat per períodes breus i patint tota mena d'abusos. Segons el propi Quijano:En aquell temps, la policia em va despullar, dues vegades en dos anys, de tots els meus documents de treball, que eren molts, i de tota l'escriptura que una desolada vigília de massa hores durant molts anys havia recollit abundantment. Cada vegada em vaig sentir com si no hagués fet res, mai. I en un moment d'aquell 1953, això sí ho recordo amb precisió, vaig decidir que no tornaria escriure. Tot el que jo podia dir, ja estava escrit i millor.Quijano, Aníbal, “Raúl Porras, el otro magisterio” en La República, Lima, 12 de mayo de 1997, pág. 15; tomado de Assís Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág. 17.Al mateix temps, Aníbal Quijano va estudiar de forma autònoma l'obra de Karl Marx, Lenin, Lev Trotski i altres autors d'índole socialista i revolucionària. Resulta important assenyalar la importància que va tenir la formació independent de Quijano en la seva teoria revolucionària, ja que aquesta el va portar, d'una banda, a distanciar-se de les postures ortodoxes preponderants en l'escena intel·lectual de l'època, és a dir l'estalinisme i, d'altra banda, a esforçar-se per a elaborar un pensament propi, original i heterodox.
Al llarg dels següents anys, les seves recerques privilegiarien l'obra de Marx, sense abandonar altres lectures variades en els camps teòrics i polítics. Va treballar al llarg de la dècada del 1950 en diferents arxius (sobretot, en els relacionats amb l'esclavitud al país) i com a professor de secundària. Els seus testimonis sobre aquells anys indiquen un intens treball intel·lectual i polític, el qual va servir com a preparació perquè en la següent dècada produís textos molt diversos entre si, però dotats d'una gran rigorositat i sustentats per nombrosos corrents de pensament peruans, llatinoamericans i mundials.Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág. 17. En aquells anys va iniciar el seu ensenyament universitari a la UNMSM i a la Universitat Nacional Agrària La Molina, ambdues a la ciutat de Lima.
Durant la dècada del 1960, Quijano va produir diversos textos, els quals marcarien l'inici de línies d'estudi posteriors. El 1962, va escriure Charles Wright Mills, conciencia crítica de una sociedad de masas, breu homenatge al llavors recentment traspassat sociòleg estatunidenc. Entre 1964 i 1967 va escriure tretze textos, la majoria reflexionis extenses sobre teoria sociològica, identitat chola al Perú, història i context contemporani de la política peruana, moviments camperols a l'Amèrica Llatina, canvis socials relacionats amb la urbanització i el procés de marginalització a l'Amèrica Llatina.Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág 17. Entre 1966 i 1971, vivint a Xile com a investigador de la CEPAL, va realitzar importants contribucions als debats de la teoria de la dependència, les quals parteixen de la comprensió que «la totalitat social que concerneix als països llatinoamericans és conformada pel sistema de relacions d'interdependència format pels països capitalistes».Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág. 21.
Dècada de 1970: el Moviment Revolucionari Socialista, Sociedad y Política, i l'experiència de la CUAVES El 1972, vivint novament a Lima, Quijano es va comprometre amb diferents fronts de lluita contra el govern militar. Va fundar, al costat d'intel·lectuals, obrers i estudiants, el Moviment Revolucionari Socialista (MRS), que àdhuc essent una organització reduïda, va aconseguir articular-se amb nuclis obrers i estudiantils en diverses regions del país i, sobretot, a la Comunitat Urbana Autogestionària de Villa El Salvador (CUAVES). A més, al costat d'un grup d'intel·lectuals de l'esquerra crítica peruana, entre ells Julio Cotler, César Germaná, Felipe Portocarrero i Heraclio Bonilla, creà la revista Sociedad y Política, de la qual Quijano va ser director des del primer número (1972) fins a l'últim (1983). La revista es va declarar marxista, socialista i revolucionària, sense vinculació a un grup polític concret i oberta a la participació de tota l'esquerra revolucionària peruana.
Els articles de Quijano, al llarg dels onze anys de la revista, van privilegiar, d'una banda, les anàlisis que articulen les polítiques concretes del govern militar a les necessitats del capitalisme internacional i, d'una altra banda, el moviment concret i les alternatives possibles per a les organitzacions obreres, camperoles i populars del país. També va escriure alguns articles sobre Xile (1972) i Bolívia (1980), alhora que va publicar escrits de pensadors estrangers, com Francisco Weffort, Rudolf Bahro o Ruy Mauro Marini. A causa de la seva activitat política, la junta militar decideix bandejar Quijano, al costat de Julio Cotler, al·legant excessos en les seves anàlisis crítiques a Sociedad y Política número 4, de setembre de 1973, en la qual Quijano havia escrit «La conjuntura política i les tasques de la classe obrera». Rodrigo Montoya, no obstant això, proposà que la participació activa del MRS a la CUAVES va ser un motiu velat, però fonamental, per a la deportació.Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág. 35
La CUAVES va ser una «experiència de democràcia directa en tots els àmbits d'interès col·lectiu», per part d'un centenar de milers de persones que van ocupar una territori de Lima el 1971 i van obligar l'Estat a acceptar la seva institucionalitat comunitària. Quijano va tenir una participació activa en la cristal·lització d'aquesta experiència. Un dels fundadors del MRS, Apolinario Rojas, obrer tèxtil resident a Villa El Salvador, va promoure la manutenció i expansió d'aquest caràcter comunitari, contra la intenció del govern militar de transformar Villa el Salvador en un barri més de Lima. Mitjançant el debat intern en les assemblees comunitàries, es va decidir, el 1973, per la institucionalització de Villa El Salvador com a Comunitat Urbana Autogestionària (CUAVES), amb orientació socialista i anticapitalista. Quijano va denominar aquesta experiència com un exemple de «cultura política quotidiana». I si bé no era resident de la CUAVES, tenia un diàleg directe no només amb Apolinario Rojas, sinó amb líders de diferents tendències polítiques en la comunitat, per la qual cosa va ser prioritari per part del govern militar apartar-lo d'aquesta experiència.Clímaco, Danilo, "Prólogo", en Quijano, Aníbal, Cuestiones y horizontes. Antología esencial, De la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder. Sel. y Pról. de Danilo Assís Clímaco, Buenos Aires, CLACSO, 2014. Pág. 35
A causa del desterrament imposat pel govern militar, Quijano va passar l'any 1974 com a professor de la UNAM, tornant al Perú el 1975, el mateix any en què el govern de Juan Velasco és enderrocat per l'ala més reaccionària de la junta militar. Pel que fa a la seva labor al MRS i a la revista Sociedad y Política, Quijano va constatar la gravetat de la crisi i la severitat amb la qual el nou govern reprimia les mobilitzacions de la classe obrera, així com l'augment de les protestes populars i la seva major aproximació al socialisme i a la crítica al sistema capitalista. Entre 1975 i 1979, només es van publicar tres números de Sociedad y Política, a causa del fet que el MRS va participar intensament en les lluites populars d'aquells anys. Entre 1976 i 1980, el MRS va editar la revista mensual Revolución Socialista, i és molt probable que una part considerable dels articles fossin obra de Quijano, a pesar del seu caràcter anònim. El 1978, també es va editar Sociedad y Política Quincenal, sota la direcció reconeguda de Quijano, encara que sense articles signats. La major periodicitat d'ambdues revistes i la brevetat dels seus articles subratllen la urgència de l'època. Les protestes es van intensificar i el 1977 ocorre la primera vaga general del Perú des de 1919, al Comitè Unificat de Lluita del qual es trobava l'integrant del MRS Apolinario Rojas com a representant del sindicat tèxtil.
Dècada de 1980: derrota dels moviments socials i etapa de revisió i reformulació