Fou una batalla de la revolta de La Vendée.

Preludi El 12 de març, 3.000 insurgents de la Vendée, dirigits per Charles Aimé de Royrand, Charles Sapinaud de La Rairie i Louis Sapinaud de la Verrie, van anar a prendre un lloc a Quatre-Chemins, L'Oie, a la cruïlla de les carreteres de Nantes a La Rochelle i des Sables- d'Olonne a Saumur.Gabory 2009, p. 108Gras 1994, p. 18. Dos dies després, en voler disputar el control, la guàrdia nacional de Fontenay-le-Comte va ser atrapada en una emboscada i va fugir sense lluitar.Dupuy 2005, p. 105.Gabory 2009, p. 108Gras 1994, p. 18. Laparra, secretari del directori del departament de Vendée, és capturat i afusellat.Gabory 2009, p. 108

El 15 de març, els insurgents ataquen Chantonnay i prenen la ciutat després d'una lluita contra els Guàrdies Nacionals de Fontenay.Gérard 1999, p. 96.Gabory 2009, p. 108.Savary, t. I, 1824, p. 114. Després cauen una mica més al nord, a Saint-Vincent-Sterlanges.Gérard 1999, p. 96.

El 16 de març, des de La Rochelle, el general republicà de Marcé va arribar a Sainte-Hermine.Gabory 2009, p. 108. A continuació, va conduir de 1.200Gérard 1999, p. 96. a 1.300Martin 2014, p. 41. homes amb set canons.Martin 2014, p. 41. Tanmateix, va ocupar la posició ràpidament a Pont-Charron, a Grand Lay, al sud de Chantonnay, per evitar que els insurgents la destruïssin.Gabory 2009, p. 108.

Actuació El 17 de març, els republicans van anar a Chantonnay.Gabory 2009, p. 108.Gérard 1999, p. 97. Marcé deixa part de les seves forces en reserva a Pont-Charron i avança amb una avantguarda de 500 homes i dos canons.Gabory 2009, p. 108. Els insurgents després ataquenMartin 2014, p. 41.Savary, t. I, 1824, p. 115. i comença la lluita entre Chantonnay i Saint-Vincent-Sterlanges.Le Révolution de 92, ou Journal de la Convention nationale, Numéros 151 à 198 [archive], Section 13, p.15. Acaba amb una victòria fàcil per als republicans1 i els insurgents tornen a replegar-se al campament de L'Oie.Martin 2014, p. 41.

Marcé es queda a Chantonnay,Gabory 2009, p. 119. on rep mil reforços.Martin 2014, p. 41. Després va anunciar la seva intenció de continuar la seva marxa cap a Nantes.Martin 2014, p. 41.

Pèrdues L'endemà, el representant en missió Joseph Niou va anunciar la victòria en la Convenció Nacional en elogiar el "valor dels nostres germans en armes i la bona conducta dels caps".Gérard 1999, p. 96.Le Révolution de 92, ou Journal de la Convention nationale, Numéros 151 à 198 [archive], Section 13, p.15. Afirma que els rebels van deixar sobre el terreny més de 100 persones,Gérard 1999, p. 97. mentre que les víctimes republicanes només van resultar tres ferits: dos oficials i un cavaller. Els insurgents van sofrir més de 40 morts,Gabory 2009, p. 108.Dupuy 2005, p. 105. i tres canons abandonats5,Martin 2014, p. 41. així com 1.200 racions de pa i 1.200 cartutxos.Martin 2014, p. 41.

Referències

Bibliografia Roger Dupuy, Nouvelle histoire de la France contemporaine, t. 2: La République jacobine: Terreur, guerre et gouvernement révolutionnaire, 1792-1794, Paris, Éditions du Seuil, coll. «Points. Histoire» (no 102), 2005, 366 p. (). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p. Alain Gérard, Par principe d'humanité...: La Terreur et la Vendée, Fayard, 1999, 589 p. Yves Gras, La Guerre de Vendée (1793-1796), Economica, 1994, 192 p. . Jean-Clément Martin, La guerre de Vendée 1793-1800, Points, 2014, 368 p. Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. I, 1824 (disponible en línia [arxiu]).

Chantonnay