El batarà rogenc meridional«batarà rogenc meridional». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. (Thamnistes aequatorialis) és una espècie (o grup de subespècies T. anabatinus aequatorialis, depenent de la classificació adoptada) d'ocell passeriforme de la família dels tamnófilids (Thamnophilidae). És nativa de la regió andina del nord-oest i oest de Sud-amèrica.
La taxonomia del batarà rogenc meridional no està establerta. El Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI), el consideren espècie de ple dret, tanmateix, el Congrés Ornitològic Internacional (COI) i la taxonomia Clements el consideren subespècie del batarà rogenc septentrional (T. anabatinus).
Aquest article segueix el model de BirdLife International.
Distribució i hàbitat El batarà rogenc meridional es distribueix de forma disjunta des de l'extrem nord-oest de Veneçuela, cap al sud per Colòmbia, l'Equador, fins al nord del Perú. Si es considera l'espècie T. rufescens com a part d'aquest grup, s'estén fins al centre oest de Bolívia.
És un ocell arborícola, que habita en selves humides dels peus de muntanyes, fins als 1700 m d'altitud. Prefereix el dosser i la capçada de la selva i també creixements secundaris alts.
Taxonomia i sistemàtica El batarà rogenc meridional va ser descrit per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Lutley Sclater l'any 1862 sota el mateix nom científic i la localitat tipus "Riu Napo, Equador".
La taxonomia del batarà rogenc meridional no està establerta. El Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI), el consideren espècie de ple dret amb base en diferències morfològiques i de vocalització.
Les principals diferències morfològiques apuntades per HBW per justificar la separació són: ales i cua molt més llargues; corona i parts superiors més fosques, més color oliva; i gola més groga. El cant porta més temps per assolir la freqüència més alta, generalment amb més notes, i la freqüència màxima és una mica més alta.
Segons la classificació del Manual del ocells del món es reconeixen tres subespècies, amb la corresponent distribució geogràfica:
T. a. gularis (Phelps, Sr & Phelps, Jr, 1956) – extrem nord-oest de Veneçuela (Táchira), possiblement s'estengui al nord-est de Colòmbia. T. a. aequatorialis (Sclater, 1862) – peu dels Andes orientals de Colòmbia (excepte potser al nord-est), Equador i extrem nord del Perú (al nord del riu Marañón al nord d'Amazones). T. a. rufescens (Cabanis, 1873) – peu oriental dels Andes des del Perú (al sud del riu Marañón) cap al sud fins a l'oest i centre de Bolívia (La Paz, Cochabamba).
El nom genèric Thamnistes deriva del grec antic «θαμνος/thamnos» que significa “arbust”, “matoll”, i «ἱζω/hizō», “seure”; significant “que roman als arbustos”; i el nom de l'espècie aequatorialis, deriva del llatí i es refereix al país de la localitat tipus, Equador.
Referències
Categoria:Tamnofílids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud