Lanarquisme egoista, també anomenat només egoisme, és un corrent de pensament anarquista amb origen en la filosofia de Max Stirner, un filòsof posthegelià del s. XIX, el nom del qual és una coneguda influència històrica de l'anarquisme individualista.Max Stirner, entrada de la Stanford Encyclopedia of Philosophy escrita per David Leopold.
Tot i que històricament s'ha associat a la branca individualista de l'anarquisme, els defensors de l'anarquisme egoista han sigut tant individualistes com anarcocomunistes.Goldman, Emma. Anarchism and Other Essays. p. 50.
Max Stirner i la seua filosofia miniatura|464x464px|Max Stirner. Retrat de Friedrich Engels Max Stirner, filòsof posthegelià del s. XIX, és una coneguda influència històrica de l'anarquisme individualista, tot i que no fou un teòric de l'anarquia (filosofia pràctica o política) sinó de l'ego (psicologia, moral).
Stirner, en L'únic i la seua propietat, publicat el 1844, argumenta que l'única limitació en l'individu és el seu poder per obtenir el que desitja.The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge. Encyclopedia Corporation. p. 176. Proposa que les comunament acceptades institucions socials, incloent-hi la noció d'estat, la propietat com un dret, els drets naturals, i en general la noció de societat, són reificacions de la ment.Heider, Ulrike. Anarchism: Left, Right and Green , San Francisco: City Lights Books, 1994, pàg. 95-96. Stirner afirma que el centre de tota reflexió, i fins de tota realitat, és l'ésser humà. No es tracta, però, de l'ésser humà en general, ni del representant d'una humanitat abstracta, sinó de l'individu, de "mi mateix", del "jo" únic. "Únic" no perquè no es relacione amb res, sinó més aviat perquè ell, i només ell, és el fonament de tota relació possible. Tot el que m'uneix als altres, o tot el que tinc en comú amb els altres, és només relatiu respecte al caràcter absolut de "la meua" unicitat. La unicitat no sembla en Stirner absència de relació, sinó que la relació és absència d'unicitat.
Stirner proclama que totes les religions i ideologies s'assenten en conceptes buits, que, superposats als interessos personals (egoistes) dels individus, en revelen la no-validesa: el mateix és vàlid per a les institucions socials que sostenen aquests conceptes i que reclamen autoritat sobre l'individu, pretenent fer-ne un esclau, servir-se'n per a la seua causa egoista. El mateix és vàlid tant per al "déu dels cristians" com la "humanitat" o la "llibertat" dels ideòlegs moderns, sempre és un ideal. Només són creences, fantasmes, pensaments abstractes destinats a perpetuar l'estat de servitud i a estar per damunt de l'individu.
Com a contrari a això, Stirner crida a la formació d'una associació voluntària de persones (o "unió d'egoistes") que s'opose a la concepció de grups i col·lectius abstractes, no basats en el jo dels individus, com són la societat, la nació, l'estat o la família.
Influència Europa esquerra|miniatura|377x377px|Émile Armand, anarquista egoista francés
Alemanya A Alemanya l'anarcoindividualista escocesoalemany i dels primers activistes de drets LGBT John Henry Mackay es convertirà en el principal difusor de Stirner després d'escriure'n una biografia així com la introducció a la reedició en alemany de L'únic i la seua propietat."IDEAS OF MAX STIRNER. First English Translation of His Book, "The Ego and His Own" The Most Revolutionary Book Ever Published" by JAMES HUNEKER. Adolf Brand fou un anarquista stirnerià, un dels primers activistes homosexuals i el primer al món a editar de manera regular una revista per a homosexuals, Der Eigene (1896-1932).Karl Heinrich Ulrichs havia publicat ja el 1870 la revista Urnings, de la qual només s'edità un número. (Kennedy, Hubert, Karl Heinrich Ulrichs: First Theorist of Homosexuality, en: Science and Homosexualities, ed. Vernon Rosario (S. 26–45). New York: Routledge, 1997.) El nom es remunta a l'obra de Max Stirner Der Einzige und sein Eigentum (L'únic i la seva propietat). El subtítol era Revista mensual sobre l'art i la vida. També hi aparegué la publicació Der Einzige el 1919 i va durar fins a 1925, editada pels cosins Anselm Ruest (pseud. d'Ernst Samuel) i Mynona (pseud. de Salomo Friedlaender). El títol de la publicació prové del nom en alemany del llibre de Stirner Der Einzige und sein Eigentum. La publicació també estava influenciada per Friedrich NietzscheConstantin Parvulescu. "Der Einzige" and the making of the radical Left in the early post-World War I Germany. University of Minnesota. 2006. i estava connectada a l'expressionisme i la transició des d'aquest cap al dadà."...the dadaist objections to Hiller´s activism werethemselves present in expressionism as demonstrated by the seminal roles played by the philosophies of Otto Gross and Salomo Friedlaender". Seth Taylor. Left-wing Nietzscheans: the politics of German expressionism, 1910-1920. Walter De Gruyter Inc. 1990
França A França la filosofia de Stirner també influencià sobretot en el pensament de l'anarcoindividualista promotor de l'amor lliure Emile Armand."La insumisión voluntaria. El anarquismo individualista español durante la Dictadura y la Segunda República (1923-1938)" per Xavier Díez. Armand escrigué un important assaig de difusió de la filosofia de Stirner, El Stirnerisme, en què reporta que a França, L'únic i la seua propietat apareixia el 1900 en dues traduccions, la de Robert L. Reclaire, i la de Henri Lasvigne. El 1894, Henri Albert n'havia traduït una part de l'obra en el Mercure de France; una mica més tard, Theodore Randal havia fet el mateix en les Xerrades polítiques i literàries i en el Magazine Internacional, a més que traduí en L'en dehors la crítica interessant que Stirner havia fet dEls misteris de París, d'Eugène Sue, i un extracte d'El fals principi de la nostra educació.Émile Armand. EL ANARQUISMO INDIVIDUALISTA: Lo que es, puede y vale seguido de "El stirnerismo". Libros de Anarres. 2007. Després de la Segona Guerra Mundial alguns anarcoindividualistes francesos agrupats amb Emile Armand, publiquen L'Unique recuperant la figura de l'únic del llibre de Stirner L'únic i la seua propietat. L'Unique es publicà de 1945 a 1956 amb un total de 110 números. http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?rubrique1 Unique, L' (1945 - 1956)
Altres autor sdestacats francesos serien Georges Palante (en el vessant egoista) i Jacques Élie Henri Ambroise Ner (en el seu vessant individualista).
Estat espanyol A l'estat espanyol el pensament stirnerià tingué seguidors entre els grups anarcoindividualistes de principis de segle, entre els quals destaca l'escriptor i activista Miguel Giménez Igualada."La insumisión voluntaria. El anarquismo individualista español durante la dictadura y la segunda república (1923-1938)" per Xavier Díez. Stirner per Miguel Gimenez Igualada. L'historiador català de l'anarquisme individualista Xavier Díez afirma que "Iniciales, que es publicarà amb una certa regularitat fins a 1937 serà la revista expressament individualista que fins i tot tractarà, de manera infructuosa, posar en pràctica el principi stirnerià de la unió d'egoistes a partir d'una federació d'individualistes."Xavier Díez. El anarquismo individualista en España (1923-1938). Virus editorial. 2007. El primer traductor de Stirner fou l'anarquista Pedro Dorado Montero. Igualada era director de la revista anarcoindividualista que Díez qualifica com alineada amb "l'estirnerisme, com a tendència específica, com a mostra de l'individualisme més ortodox".
Itàlia miniatura|320x320px|Renzo Novatore, anarquista egoista i il·legalista italià Al seu torn, un moviment europeu format per gent marginal anomenat il·legalisme ajuntà la idea d'un sector anarquista obrerista, la propaganda pel fet, amb la filosofia egoista, i realitzà una "expropiació individual" com a forma de vida; en general el moviment anarquista guardà la distància amb aquests personatges. A Itàlia Stirner fou una important base d'inspiració en escriptors i militants anarcoindividualistes com Renzo Novatore"For Novatore—a reader of Stirner, but not for that a disciple of stirnerism—the affirmation of the individual, the continuous tension toward freedom, led inevitably to the struggle against the existent, to the violent battle against authority and against every type of 'wait—and see' attitude."Preface to Toward the Creative Nothing by Renzo Novatore i en l'italo-nord-americà Enrico Arrigoni.Paul Avrich. Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America. Pietro Bruzzi edità L'Individualista en els 1920 juntament amb Ugo Fedeli i Francesco Ghezzi, però aquesta publicació fou suprimida pel govern feixista."L'Indivi-dualista". Pietro Bruzzi també col·laborà en la publicació Eresia de Nova York, editada per Enrico Arrigoni.
Rússia En l'anarquisme rus, l'anarquisme egoista inspirat tant per Stirner com per Friedrich Nietzsche atragué intel·lectuals bohemis com Lev Chernyi, així com uns quants marginals antisocials que cercaren en el crim i la violència una forma d'autoexpressió. Rebutjaren l'organització, perquè creien que només els individus no organitzats fugirien de la coacció i la dominació, i això els mantindria fidels als ideals de l'anarquisme.
Estats Units i Gran Bretanya esquerra|miniatura|200x200px|Benjamin Tucker Benjamin Tucker i una part del cercle de Liberty abandonaren posicions properes al dret natural i se sumaren a l'egoisme de Stirner. Sostenien que la propietat privada sorgeix del poder d'apropiar; Tucker argumentava que només hi ha dos drets: el "dret del poder" i el "dret del contracte". Això provocà profunds debats amb els anarquistes individualistes anglosaxons, tradicionalment partidaris de la llei natural, que amb aquesta justificaven la inviolabilitat de la propietat privada obtinguda pel treball i el comerç.Weir, David. Anarchy & Culture. University of Massachusetts Press. 1997. p. 146. Els iusnaturalistes acusaven els egoistes de minar els principis del mateix llibertarisme.La no-absurdidad del derecho natural, Wendy McElroy. The Freeman.
Altres anarquistes egoistes d'aquest temps i tendència són John Beverley Robinson, Steven T. Byington, Hutchins Hapgood, James L. Walker, Victor Yarros i I. H. Fulton. James L. Walker escrigué l'assaig La filosofia de l'egoisme de maig de 1890 a setembre de 1891 en la publicació anomenada Egoism.McElroy, Wendy. The Debates of Liberty. Lexington Books. 2003. p. 55.James L. Walker. The Philosophy of Egoism. John Beverley Robinson escrigué un assaig titulat Egoism, en què descriu la seua posició filosòfica: "L'egoisme modern, tal com ha estat exposat per Stirner i Nietzsche, així com per Ibsen, Shaw i altres"."Egoism" por John Beverley Robinson
Algunes publicacions egoistes estaven influenciades per la presentació que Liberty feu de l'egoisme. Entre aquests destaquen I, publicada per C. L. Swartz i editada per W. I. Gordak i J. W. Lloyd (tots associats a Liberty); The Ego i The Egoist, editades per Edward H. Fulton. Entre les publicacions egoistes que seguia Tucker trobem l'alemanya Der Eigene, editada per Adolf Brand, i The Eagle i The Serpent, publicades a Londres. Aquesta darrera s'edità entre 1898 i 1900 amb el subtítol Publicació de filosofia i sociologia egoista.