miniatura|Retrat d'Aleksandr Puixkin, considerat el més gran dels poetes russos,Article sobre Aleksandr Puixkin a l'enciclopèdia "Krugosvet" i creador de la llengua literària russa.Borís Tomaixevski. Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus. Es va originar a la segona meitat del ,Dmitri Likhatxov Obres clàssiques de la literatura de l'antiga Rússia. Els primers cent anys de la literatura russa però fins al , quan va començar la seva «edat d'or»,Diccionari Enciclopèdic de paraules alades i expressions. - Moscou. "Lokid-Press". Vadim Serov. 2003 era pràcticament desconeguda al món.Literatura i llenguatge. Moderna enciclopèdia il·lustrada. Ed. P.A. Nikolaeva, M.V. Stroganov 1990 És un dels components més importants de la cultura russa.Nova enciclopèdia literària Cultura de Rússia. Literatura
Antecedents
140px|miniatura|Evangeliari d'Ostromir — el llibre més antic conegut en eslau oriental. L'opinió generalment acceptada és que, en aparença, la vella literatura russa està vinculada a l'acceptació del cristianisme a la Rus de Kíev. Per crear a Rússia una Església cristiana, calia una escriptura i una literatura eclesiàstica.Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Iefron, Rússia / idioma rus i literatura russa / història de la literatura russa disponible en línia aquí Enciclopèdia Krugosvet. Article "Literatura Russa" DS Mirsky història de la literatura russa des de l'antiguitat fins a 1925 / traduïda de l'anglès al rus per R. Zernovoi. — Londres: Overseas Publications Interchange Ltd, 1992. — 882 p.Enciclopèdia literària: 11 v - Moscou, 1929-1939. Article "Literatura russa" Alhora, la tradició literària escrita sobrevinguda van anar a parar al terreny adobat del folklore oral, que existia a la Rus'. D'acord amb N.I. Prutskova i altres, i Dmitri Likhatxov, l'aportació romana d'Orient sobrevinguda i nova per a la tradició literària del poble de la rus', absorbeix ràpidament certes característiques del folklore tradicional i antic d'aquesta terra, com ara l'absència d'autor sostenible del text, una alta variabilitat del mateix text en diferents manuscrits, la col·lectivitat, la tradició i l'amor pels "llocs comuns", i les llegendes èpiques dels primers prínceps de Kíev s'inclouen fins i tot després de la seva transformació per part dels primers cronistesPoesia popular russa. T. 1. Aassajos d'història de l'art popular rus X - principis del . M. - L., 1953 Al mateix temps, Semion Venguérov creu que la tradició literària russa no es va desenvolupar fora del folklore, i va ser portada des de l'exterior, i al principi coexistia amb la poesia popular, fins i tot sotmesa a persecució dels escribes, es va preservar en la tradició oral, i només es reflecteix de forma esporàdica en el monuments escrits.
Diversos investigadors (Viktor Istrin,Viktor Istrin. L'aparició i el desenvolupament de les lletres, M., 1965. Alfabet eslau precristià. p. 442-466 Lev Iakubinski, Serguei Obnorski, Borís Larin, Pàvel Txernikh, Andrei Lvov) han especulat sobre la presència de l'escriptura en els eslaus orientals al baptisme de la Rus.Kovalevskaia E.G. Избранное. 1963—1999 / Под ред. д-ра филол. наук проф. К. Э. Штайн. — СПб. — Stavropol: Editorial de la SSU, 2012. - 687 p. p. 42-43 Sobre la possibilitat de la seva existència hi ha, certament, proves indirectes: la seva menció en diverses fonts històriques, com ara les Vides dels Sants Metodi i Constantí,Adopció del cristianisme a Rússia - Braitxevski M. Iu., pàgina 131 . d'Ibn Fadlan i Fakhr-ad-Din Mubarakxah Marvar-rudí,Bаrtold. V.V. Obra sobre geografia històrica: en 4 volums. Escriptura sobre el khàzars. — M.: Vost. lit., 2002—2003. pàg. 466Bаrtold. V.V. Alguns manuscrits orientals a les biblioteques de Constantinoble i el Caire. / Notes de la Divisió Est. T.XVIII. 1908 el Kitab al-Fíhrist d'Ibn an-Nadim, el llibre Els prats d'or d'al-Massudí,De les obres d'Abul-Hasan Ali Ibn Hussein, conegut habitualment com a Al-Massudí (escrites als anys 20 o 30 a 50 del per R. H.) o els tractats romanorussos dels anys 911 i 945.Serguei Obnorski. Llengua i contractes russos amb els grecs. "Llenguatge i el pensament", vol. V-VI. M, -A., 1936, pàg. 403. No obstant això, encara no s'han trobat escrit literaris pròpiament dits d'escriptura precristiana.Nikolai Frolov, S. M. Belyakov , L. Novikov . Introducció a la filologia eslava. Tiumen, 2002. p.124.
Literatura russa antiga Literatura del període de la Rus de Kíev (s. XI a la 1a meitat del ) i de la ruptura feudal ( al XIV) miniatura|Primera pàgina del Còdex de Nóvgorod, c.1010. L'antiga literatura russa es compon d'unes escasses obres mestres escrites en antic eslau eclesiàstic, en eslau eclesiàstic i en antic eslau oriental.
Al totes les tribus dels eslaus orientals formaven part de la Rus de Kíev. Una llengua única, l'antic eslau oriental, va començar a formar-se amb alguns dialectes territorials. Només en el , quan la Rus de Kíev es va fragmentar, el rus, l'ucraïnès i el belarús van començar un desenvolupament independent. Per això aquestes tres nacions posseeixen un període comú en la història de les seves literatures.
A l'edat mitjana a Rússia no hi havia ordes militars de cavalleria ni universitats fins que es va crear, ja al , la fundada per Mikhaïl Lomonóssov, ara anomenada Universitat Estatal de Moscou. Els centres d'ensenyament en la Rússia medieval eren els monestirs, però, malgrat tot, a la Rússia antiga vivia molta gent alfabetitzada, tal com ho demostren els nombrosos documents de Nóvgorod conservats en escorça de bedoll que daten dels segles i : paperetes, notes, cèdules, exercicis d'alumnes, etc. El primer llibre conegut en antic eslau eclesiàstic és el manuscrit sobre tauletes de fusta cobertes de cera Còdex de Nóvgorod o el Saltiri de Nóvgorod, que conté els salms 75 i 76 (al voltant de l'any 1010). LEvangeliari d'Ostromir va ser manuscrit en eslau eclesiàstic en pergamí el 1056 o 1057.
En el dia d'avui, les obres en antic eslau eclesiàstic, eslau eclesiàstic i antic eslau oriental requereixen ser traduïdes a l'idioma rus actual, a causa de la seva evolució i successives reformes tant de l'alfabet ciríl·lic a Rússia com dels tipus de lletra d'impremta, inclosa la reforma empresa per Pere I de Rússia el 1708 que va introduir l'anomenat tipus de lletra civil (). Encara sobreviuen unes poques obres de l'antiga literatura russa, així com gran nombre de manuscrits deteriorats pels efectes de múltiples invasions i guerres. Aquestes obres, d'elaboració manuscrita, eren generalment anònimes. Solia haver-hi en aquesta antiga literatura russa la temàtica recurrent de la glorificació de la bellesa i del poder rus, la denúncia de l'autocràcia dels prínceps de la Rus de Kíev i la defensa dels principis morals.
Es pot dir que existia un sistema propi de gèneres literaris dividit principalment en dos grans grups: literatura secular i literatura eclesiàstica. En ells trobem els següents subgrups:
Literatura secular Llegenda històrica Narració històrica Una precoç literatura propagandística. Tradicions orals com les bilini, poemes èpics orals que fusionen tradicions cristianes i paganes. Les bilini relaten les gestes i proeses realitzades per herois èpics russos, com Ilià Múromets, Dobrínia Nikítitx i Alioixa Popóvitx, defensant Rússia dels nòmades.
Literatura eclesiàstica Hagiogràfica Himnográfica Literatura al servei de l'Església
És difícil classificar aquestes obres sota un únic gènere —moltes cròniques no són homogènies— contenen narracions històriques, llegendes històriques, extractes de tractats d'intenció propagandística i fins i tot peces hagiogràfiques.
El primer període de la literatura russa, constituït sobretot per l'obra de clergues de principats russos que escrivien en una llengua anomenada eslau eclesiàstic, i aristòcrates consagrats a la guerra, que escrivien en antic eslau oriental, que no s'ha de confondre amb l'eslavón, és denominat "Període de Kíev", i arriba fins a 1240. Es tracta fonamentalment de hagiografia s i poemes èpics.
La literatura russa del període està sotmesa a la influència de literatura romana d'Orient. Són obres eclesiàstiques importants diverses traduccions: lEvangeliari d'Ostromir (1056) i els Florilegis (extractes de Pares de l'Església, vides de sants, preceptes morals) composts al pel príncep Sviatoslav II de Kíev, obres de Basili el Gran, Joan Malales, Joan Crisòstom. Les traduccions de textos profans inclouen la Novel·la d'Alexandre, Aleksandria, basada en la història d'Alexandre el Gran, i Acció de Devgenis (Digenis Acritas) ( Devguénievo deiánie), cants de gestes militars, Physiologus.
Obres Les obres més importants originals de l'antiga literatura russa són: Crònica Primària (Póvest vremennikh let, literalment "Relat dels anys passats"), segona meitat del - principi del ) és una crònica important, on s'exploren els orígens de Rússia i s'enllaça la seva història amb la dels països limítrofs. La crònica cobreix el període des del 852 a Vladímir II Monómac. Sermó de la Llei i la Gràcia ( Slovo o zakone i blagodati) (1037 - 1050) per Hilarió de Kíev, metropolità de Kíev (cap a 1050). En aquest primerenc treball propagandístic, Hilarió contraposa la Llei a la Gràcia. La llei no és la veritat, sinó només una ombra; tanmateix la llei prepara per acceptar la veritat. Assenyala que la nova Gràcia divina pertany equitativament a cada nació i que l'Imperi Romà d'Orient no la pot monopolitzar. El text laic més famós és El cant del príncep Ígor (finals del ) escrit en antic eslau oriental. El llibre està basat en un atac sense èxit dut a terme pel príncep Ígor Sviatoslàvitx de Nóvgorod-Síverski (del Principat de Txerníhiv que formava part de la Rus de Kíev) contra els polovtsesos o cumans de la regió del Baix Don en 1185. L'autor apel·la als bel·licosos prínceps russos, i els fa una crida a la unitat davant la constant amenaça dels pobles turquesos de l'est. LHomilia de Vladímir II Monómac ( Poutxenie Vladímira Monomakha) (c. 1117). És un testament moral, en què Vladímir II Monómac explica el deure d'un príncep, esbossa els principis morals d'un duc i cita la seva vida com a exemple. Vida i pelegrinatge de Daniïl, hegumèn de la Terra de la Rus ( Jitie i khojdénie igúmena Daniïla iz Rússkoi zemli) (principi del ). En aquesta obra s'explica l'itinerari a Palestina de forma realista i es recopilen diferents llegendes religioses.
Del 1240 al 1480 la literatura russa va alentir el seu creixement a causa de la invasió mongola de Rússia en 1223, que va provocar la decadència de la Rus de Kíev juntament amb el sorgiment de nous centres culturals com Nóvgorod. S'escriuen relats militars en prosa rítmica, com l'anònima Història de la ruïna de la terra russa ( Slovo o poguíbeli zemlí Rússkoi) () (en aquesta obra lírica i tràgica l'autor anònim es lamenta pel destí de Rússia, trepitjada pels mongoles de Batu Khan i fa una crida als prínceps russos perquè s'uneixin i repel·leixin a l'enemic), o el Cicle de Kulikovo (Zadónxina) (finals del - ): quatre relats que evoquen la gran derrota dels mongols en 1380. El "Cicle" dona fama a la batalla de Kulikovo i té semblança amb El conte de la campanya d'Ígor.
Les obres eclesiàstiques del període més destacades són:
Kíevo-Petxerski Paterik (primera meitat del ) - vides de primers sants russos de la Petxérskaia Lavra de Kíev, també conegut com el monestir de les Coves de Kíev;
Súplica de Daniel el Presoner ( Molénie Daniïla Zatótxnika) de Daniïl Zatótxnik (Daniel el Presoner) (). En aquest document, Daniïl denuncia l'arrogància dels rics i demana caritat per als menys afavorits, a més de dedicar un himne a la intel·ligència humana;