va ser una política espanyola i llicenciada en ciències polítiques. Històrica del feminisme i el socialisme. Va pertànyer al PSOE des de 1974 i el 1976 participà en la creació del Frente de Liberación de la Mujer. Va ser diputada per Madrid pel PSOE en la Legislatura Constituent (1977-1979). Va defensar la legalització dels anticonceptius i la igualtat constitucional. Va ser la primera directora de l'Instituto de la Mujer d'Espanya (1983-1988).

Biografia Procedia d'una família socialista i liberal en el si de la qual s'havia rebut una educació basada en els principis d'igualtat de la Institución Libre de Enseñanza.

Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, va ingressar en el PSOE en 1974 als 35 anys, després de la renovació que va suposar el Congrés de Suresnes encara que el seu compromís amb el socialisme es remuntava a la fi dels anys 50.

Després d'haver viscut amb el seu marit exiliat durant alguns anys a París va tornar a Espanya i va entrar en contacte amb les associacions de mestresses de casa i l'Asociación de Mujeres Universitarias creant al costat d'altres militants del partit socialista el grup Mujer y Socialismo iniciat de manera informal a mitjan 1975.

Va participar en la primera ponència sobre les dones en el Congrés del PSOE en 1975. i va ser elegida diputada per Madrid en la candidatura del PSOE a les eleccions generals de 1977, va defensar la legalització dels anticonceptius i la igualtat constitucional.

Va ser la primera directora de l'Instituto de la Mujer (1983-1988), creat per llei en 1983 com a organisme autònom en el Ministeri de Cultura, substituint a l'antiga Subdirecció de la Condició Femenina. Des de 1985 fins a 1996 va formar part de la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona de Nacions Unides. En 1988 va ser nomenada sotssecretària del Ministeri d'Assumptes Socials al capdavant del qual estava Matilde Fernández. Va renunciar al càrrec a l'octubre de 1990 assegurant que s'anava per cansament.

Drets de les dones Bustelo va formar part dels inicis del moviment feminista a Espanya. Segons l'investigador Francisco Arriero Ranz a la fi dels 60 i principis dels 70 va formar part del Movimiento Democrático de Mujeres al costat d'altres dones de procedència socialista com Helga Soto o Graciela Uñá. En 1975 va ser una de les principals impulsores del grup Mujer y Socialismo:

Defensora de les quotes i la paritat en els partits, va renunciar a ser inclosa en les llistes del PSOE en les eleccions legislatives de març de 1979 per considerar que el nombre de dones que incloïen era insuficient. La seva participació va ser clau en la Llei del Divorci aprovada a Espanya el 22 de juny de 1981. Defensora dels drets sexuals i reproductius, compromesa en la lluita pel dret a l'avortament era partidària que el PSOE desenvolupés una «llei de terminis» "que permeti a la dona decidir lliurement durant els tres primers mesos amb la màxima informació possible" comptant amb el suport d'Esquerra Unida. Sobre la prostitució va advocar per abordar la prostitució com un tema polític, debatut per tota la societat, igual que ha ocorregut amb els maltractaments i la violència contra la dona. Com a objectiu immediat, els drets humans de les prostitutes han de ser respectats. A llarg termini, l'objectiu és que la prostitució desaparegui.

Del 1994 al 1999 Bustelo va ser presidenta fundadora de Fundación Mujeres organització des de la qual va continuar treballant en la defensa dels drets de les dones i de la qual actualment és presidenta d'honor. El 2004, va rebre el Premi Menina del Ministeri d'Igualtat i la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere per defensar a les diferents institucions espanyoles on va ser la igualtat constitucional i la legalització dels anticonceptius. Al maig de 2020 va renunciar a la dotació econòmica (15.000 €) que portava aparellada el Premi internacional a la Igualtat Luisa de Medrano, per a destinar-lo a recursos, en favor de les dones víctimes de violència de gènere i creats en el context del COVID-19.

Obra Reflexiones sobre mujer y feminismo (1977) Una alternativa feminista (1979)

Referències

Categoria:Feministes madrilenys Categoria:Militants del Partit Socialista Obrer Espanyol Categoria:Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX