és un polític francès. Des del 10 d'octubre de 2025 és el primer ministre de França, i ja ho havia estat entre el 9 de setembre i el 6 d'octubre del 2025, durant la presidència d'Emmanuel Macron. També va ser ministre de territoris d'ultramar del 2020 al 2022 i ministre de les Forces armades del 2022 al 2025.

Biografia Nascut a Eaubonne, Val-d'Oise, es va afiliar a la Unió per a un Moviment Popular (UMP) el 2002 i va estudiar a la Universitat de Panteó-Assas.

El 2005, va ser ajudant parlamentari de Franck Gilard, membre de l'Assemblea Nacional per l'Eure; Lecornu va ser, en el seu moment, l'ajudant parlamentari més jove en l'Assemblea Nacional. El 2008 va ser assessor del Secretari d'Estat per Afers europeus Bruno Le Maire; amb 22 anys Lecornu era l'assessor més jove en el govern del Primer ministre François Fillon.

És membre de la reserva operacional de la Gendarmeria Nacional Francesa amb els galons de tinent. Va ser coronel especialista de reserva la tardor de 2017.

Carrera política Eleccions locals En les eleccions municipals de 2014, Sébastien Lecornu va ser elegit Alcalde de Vernon. Com era incompatible amb el Doble mandat, va abandonar l'ajuntament de Vernon el 4 de desembre de 2015.

A les eleccions departamentals de 2015 va ser elegit regidor pel cantó de Vernon derrotant Catherine Delalande, i es va convertir en President del Consell Departamental de l'Eure.

Destaca la seva negativa per pujar impostos i l'administració rigorosa de diners públics. Mediapart assenyala que empaitar estafadors de l'RSA ha estat - amb gran suport de comunicació - l'emblema de la política del departament des de l'arribada de Sébastien Lecornu. També va tancar dues universitats d'educació prioritària, que va justificar pel seu baix índex d'ocupació.

Secretari d'Estat El 2017, va ser promogut per ser Secretari d'Estat al Ministre d'ecologia i Transició Inclusiva pel President Emmanuel Macron.

Llavors va ser suspès dels seus deures pel partit dels Republicans i en va ser exclòs el 31 d'octubre de 2017, amb Gérald Darmanin, també membre del govern, i el membre de l'Assemblea Nacional, Franck Riester i Thierry Solère. Llavors es va incorporar a La República En Marxa!.

Nicolas Hulot li va delegar els assumptes relacionats amb l'energia. En particular, li van ser confiats diversos arxius sensibles com la clausura de la planta nuclear de Fessenheim, l'obertura de l'EPR de Flamanville, o el projecte d'abocament de residus nuclears de Cigeo a Bure.

Ministre d'organització territorial i d'Ultramar El 16 d'octubre de 2018, Sébastien Lecornu va ser nomenat Ministre d'organització territorial depenent del Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals, Jacqueline Gourault.

El 14 de gener de 2019, va ser nomenat per Emmanuelle Wargon per dirigir el "gran debat nacional", organitzat per sortir de la crisi causada pel moviment d'armilles grogues.

El 6 de juliol de 2020 va ser nomenat ministre de territoris d'ultramar al govern Jean Castex.

Ministre de les Forces armades El 20 de maig de 2022 va ser nomenat ministre de les Forces armades al govern Élisabeth Borne, mantenint el càrrec durant els governs de Michel Barnier i François Bayrou.

Primer ministre El 9 de setembre de 2025 el President Emmanuel Macron el nomenà primer ministre de França, després que caigués el govern de François Bayrou en perdre una moció de confiança. El 18 de setembre va viure les primeres manifestacions amb centenars de milers de persones perquè replantegi les retallades pressupostàries previstes i actuï sobre salaris, pensions i serveis públics. El 6 d'octubre va presentar la seva dimissió, hores després d'haver fet pública la composició del seu gabinet, amb la que Els Republicans van mostrar la seva disconformitat, però el President el nomenà de nou el 10 d'octubre.

El primer ministre va anunciar el 14 d'octubre la suspensió de la reforma de les pensions, i amb aquesta mesura va aconseguir el fracàs de les mocions de censura que el 16 d'octubre van presentar La França Insubmisa (LFI) i Reagrupament Nacional (RN) amb el vot en contra dels Partit Socialista. Els republicans i la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) van anunciar que no participarien en el govern.

El 19 de gener de 2026 va anunciar que forçaria l'aprovació del pressupost del 2026 per decret, utilitzant l'article 49.3 de la Constitució, després d'haver promès que no ho faria i arriscant-se a enfrontar una moció de censura.

El 6 de juliol de 2026 va superar una moció de censura presentada pel grup ecologista amb el suport de LFI per protestar contra el que consideren una mala gestió de l'onada de calor del mes de juny. En no comptar amb el suport de RN ni del PS, només va obtenir cent trenta-dos vots, molt lluny dels 289 necessaris per fer caure el govern.

L'Assemblea Nacional francesa va aprovar definitivament el 15 de juliol de 2026 la llei que legalitza l'eutanàsia i el suïcidi assistit, un canvi històric impulsat pel president Macron, però abans d'entrar en vigor, el text ha de ser revisat pel Consell Constitucional francès per comprovar que respecta la Constitució, una petició que ha tramitat el mateix govern de Lecornu a causa de les reticències internes i la forta divisió política.

França va concloure el 2025 amb una taxa d'atur del 7,9 %, un augment de 0,6 punts respecte 2024, i el deute públic de França es va situar en el 117,5% del PIB en finalitzar el primer trimestre del 2026 i va assolir els 3,536 bilions d'euros.

Referències

Categoria:Persones de Val-d'Oise Categoria:Ministres francesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Panteó-Assas Categoria:Alcaldes de la Unió per a un Moviment Popular Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Comandant de 1a classe de l'orde de la Dannebrog Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1986