Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec. Nascut en una família noble i acomodada, originària de Beòcia, autor d'importants epinicis, és considerat un dels més grans exponents de la lírica coral. Va viatjar moltíssim i va escriure per a reis i famílies importants. Dels nou poetes lírics canònics de l'antiga Grècia, la seva obra és la més ben conservada. Quintilià va escriure: "Dels nou poetes lírics, Píndar és, amb diferència, el més gran, en virtut de la seva inspirada magnificència, la bellesa dels seus pensaments i figures, la rica exuberància del seu llenguatge i matèria, i la seva ondulant inundació d'eloqüència, característiques que, com encertadament sostenia Horaci, el fan inimitable." Quintilian 10.1.61; cf. Pseudo-Longinus 33.5 .

Estil Els seus poemes, però, també poden semblar difícils i fins i tot peculiars. El dramaturg còmic atenenc Èupolis va comentar una vegada que "ja estan reduïts al silenci per la reticència de la multitud a l'aprenentatge elegant".Eupolis F366 Kock, 398 K/A, from Athenaeus 3a, (Deipnosophistae, epitome of book I) Alguns estudiosos de l'era moderna també van trobar la seva poesia desconcertant, almenys fins al descobriment el 1896 d'alguns poemes del seu rival Baquílides; les comparacions de la seva obra van mostrar que moltes de les idiosincràsies de Píndar són típiques de gèneres arcaics més que no pas només del poeta en si. La seva poesia, tot i que admirada pels crítics, encara desafia el lector casual i la seva obra no es llegeix en gran part entre el públic en general.

Píndar va ser el primer poeta grec que va reflexionar sobre la naturalesa de la poesia i sobre el paper del poeta.Gerber, p. 261 La seva poesia il·lustra les creences i els valors de la Grècia arcaica als inicis del període clàssic.Pindar (1972) Introduction p. xv Com altres poetes de l'era arcaica, té un profund sentit de les vicissituds de la vida, però també articula una fe apassionada en allò que els homes poden aconseguir per la gràcia dels déus, expressada de la manera més famosa a la conclusió d'una de les seves Odes de la Victòria:de Romilly, p. 37Criatures d'un dia! Què és algú? Què no és ningú? Un somni d'una ombra És el nostre ésser mortal. Però quan arriba als homes Una lluïssor d'esplendor donada pel cel, Aleshores reposa sobre ells una llum de glòria I beneïts són els seus dies. (“Pítia” VIII, 95–7)

Biografia Fonts Se sap poca cosa certa de la vida de Píndar. Cinc fonts antigues contenen tots els detalls registrats que en queden. Una d'elles és una breu biografia descoberta el 1961 en un papir egipci que data com a mínim de l'any 200 dC (P.Oxy.2438).Race, p. 4 Les altres quatre són col·leccions que no es van finalitzar fins a uns 1600 anys després de la seva mort. Totes semblen basades en una obra sobre Píndar (περι Πινδάρου) de Cameleó, filòsof del :

- Una breu biografia de Píndar i la seva tomba a Beòcia, a partir de les "descripcions de Grècia" de Pausànias [9.23.2]-[9.23.5].

- Comentaris sobre Píndar d'Eustaqui de Tessalònica;

- Vita Vratislavensis, trobada en un manuscrit a Breslau, d'autor desconegut;

- Un text de Tomàs Magistre;

- Alguns escrits escassos atribuïts als lexicògrafs de la Suïdas.

Tot i que aquestes fonts es basen en una tradició literària molt més antiga, que es remunta a Cameleó d'Heraclea al segle IV aC, avui dia generalment es veuen amb escepticisme: gran part del material és clarament inventat.Gerber, p. 253Morice, p. 211–15 Estudiosos tant antics com moderns han recorregut a la pròpia obra de Píndar, en particular a les seves odes de la victòria, com a font d'informació biogràfica: alguns dels poemes tracten esdeveniments històrics i es poden datar amb precisió. La publicació el 1962 de l'obra innovadora d'Elroy Bundy, Studia Pindarica, Escholarship.org va conduir a un canvi en l'opinió acadèmica: les Odes ja no es veien com a expressions dels pensaments i sentiments personals de Píndar, sinó com a declaracions públiques "dedicades a l'únic propòsit d'elogiar homes i comunitats”.E.Bundy, Studia Pindarica, Berkeley (1962), p. 35 S'ha afirmat que les interpretacions biogràfiques dels poemes es deuen a una "conjunció fatal" d'historicisme i romanticisme. En altres paraules, no sabem gairebé res de la vida de Píndar, ni a partir de fonts tradicionals ni dels seus propis poemes. Tanmateix, el pèndol de la moda intel·lectual ha començat a canviar de direcció de nou, i l'ús prudent dels poemes per a alguns propòsits biogràfics es considera acceptable una vegada més.Currie, p. 11–13

Vida Als seus inicis, va celebrar les competicions esportives del seu temps –articulades en proves de lluita, pugilat, curses a peu i a cavall– i va cantar les victòries de la joventut aristocràtica dòria -a la qual pertanyia- als Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia (els Jocs Olímpics en honor de Zeus i, per tant, els més importants), a Delfos (els Jocs Pítics, en honor d'Apol·lo), a Nemea els Jocs Nemeus del Peloponès i a l'Istme de Corint els Jocs Ístmics. La seva residència habitual era a Tebes, però viatjava amb freqüència per assistir als Jocs i per visitar els dirigents polítics que sovint utilitzaven els seus serveis.

Sembla que des de jove havia estat instruït en les arts musicals i corals, ja que el seu pare era flautista i tocava per les obres de teatre. Va mostrar inclinació per la poesia i el van enviar a Atenes, on va estudiar amb el poeta Las. La tradició diu que va anar a Tebes on va rebre també lliçons de Mirtis i on potser va ser mestre (o alumne) de Corinna. La poeta li va aconsellar que introduís narracions mítiques en els seus poemes, segons Plutarc. Píndar va viure durant un temps a Sicília, en particular a Siracusa i Agrigent, a la cort dels tirans Hieró I i Teró d'Agrigent. Els primers anys de Píndar van coincidir amb les Guerres mèdiques durant els regnats de Darios i Xerxes. Va participar en la batalla de Marató i a la de Salamina, i sembla que tenia gairebé la mateixa edat que el poeta Èsquil.

Va ser a Sicília on va conèixer altres dos famosos poetes grecs, Simònides i Baquílides, els seus rivals literaris. Píndar, d'esperit religiós i profundament devot de les tradicions aristocràtiques, impregna la seva obra de la concepció religiosa i moral de la vida que li permetia igualar-se en els seus versos a l'heroi celebrat, fins i tot quan es tractava d'un poderós monarca: el sentit d'aquesta manera de fer era que, posant en relleu i immortalitzant la gesta de l'heroi, el poeta educava les noves generacions tot perpetuant els antics valors. Segons Pausànies, el seu esperit religiós el feia viatjar sovint a l'Oracle de Delfos, o, assegut en una cadira de ferro que li tenien reservada, cantava himnes en honor d'Apol·lo.

Obra L'abundant producció poètica de Píndar, recollida pels filòlegs alexandrins en 17 llibres, s'ha conservat només parcialment. Horaci fa menció dels temes dels poemes perduts de Píndar. Diu que escrivia peans, himnes als déus, ditirambes, odes per a les processons (προσόδια), cançons de donzelles (παρθένεια), cants per ballar (ὑπορχήματα), cançons de beure (σκολιά), cants fúnebres (θρῆνοι), i encomis (ἐγκώμια), o panegírics als prínceps. De fet, la tradició medieval ha conservat íntegres tan sols quatre llibres d'epinicis que comprenen 14 odes olímpiques, 12 odes pítiques, 11 odes nemees, i 7 odes ístmiques.

Olímpiques: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII, XIII, XIV. Escrites per honorar els guanyadors dels Jocs Olímpics. Pítiques: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII. Pels guanyadors dels Jocs Pítics. Nemees: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI. Als vencedors dels Jocs nemeus. Ístmiques: I, II, III, IV, V, VI, VII. Als vencedors dels Jocs Ístmics.Pindarus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 367-370

Traduccions catalanes Odes. Volum I i Volum II. Traducció grec/català de Joan Triadú, anys 1957 i 1959. Col·lecció Fundació Bernat Metge. Odes. Volum III, Volum IV i Volum V. Traducció grec/català de Manuel Balasch (i Josep Ma. Gómez Pallarès), anys 1993 i 1994. Barcelona, Col·lecció Fundació Bernat Metge. Fragments. Traducció grec/català de Manuel Balasch (i Josep Ma. Gómez Pallarès), any 1994. Col·lecció Fundació Bernat Metge.

Referències

Categoria:Poetes de l'antiga Grècia Categoria:Morts a Grècia Categoria:Jocs panhel·lènics Categoria:Biografies del segle VI aC Categoria:Biografies del segle V aC