Vito Andolini, conegut popularment com a Vito Corleone, és un personatge fictici i un dels protagonistes de la novel·la El padrí de l'escriptor italoestadounidenc Mario Puzo. A més, el personatge ha aparegut al cinema en les dues primeres pel·lícules de la trilogia El padrí i en la sèrie de televisió The Godfather Saga, basades en l'obra literària de Puzo i dirigides pel productor i director cinematogràfic Francis Ford Coppola entre 1972 i 1977.
Vito Corleone o Don Vito reflecteix la viva imatge de nombrosos personatges històrics de la màfia com Frank Costello. Així mateix, representa el cap de la màfia siciliana radicada als Estats Units des de 1945 fins a 1954.
Al llarg de la trama, se'l representa com un personatge astut, adulador, divertit i cruel, així com un reeixit home de negocis. Alguns crítics de literatura el descriuen com:
A més, és considerat per alguns com l'encarnació del somni americà que amb el temps pateix una transformació i es converteix en justicier de les masses i vindicador dels valors familiars.
Quan Puzo va publicar la novel·la el 1969 es va convertir en la seva obra mestra; de fet, el llibre va romandre 67 setmanes com supervendes als Estats Units i al llarg dels anys es van vendre aproximadament més de 21 milions de còpies. Igualment, la primera pel·lícula de Coppola va obtenir guanys que van arribar als 150 milions de dòlars en el primer any de llançament, convertint-se en un dels films amb els ingressos més alts de la seva època.Cook (2000), p. 135.
Perspectiva Vito és un cap de la màfia per naturalesa, amb la capacitat de manipular la psicologia dels seus adversaris i de reclutar nous aliats.Bolman (2006), p. 72. Al seu costat els seus socis són el seu pàl·lid reflex, semblen cruels, nimis, o trivials i bruts. Fins i tot i el seu fill Michael, la persona més propera, amb els seus tremends èxits, no surt ben parat d'aquesta comparació, ja que li falta calidesa i alegria per viure. Potser com va dir Sollozzo referint-se a Vito, «el vell s'està estovant» però tot i encara això fos cert (i només sobreviu per pura casualitat a l'atac d'un assassí) posseeix tota la prestància per ser El padrí. És savi, intel·ligent, cognitiu, i mitjançant la seva eloqüència és capaç de convèncer sense necessitat de bales. El seu personal estil de vida, el qual és la seva virtut més destacada, eclipsa el seu fill. Encara que és un criminal rude i violent, també és un pare tendre i un marit afectuós. La seva tendresa és la paradoxa que converteix el seu personatge en un ésser excepcional.
En els seus últims anys apareix relaxat, juganer i fins rialler. Ha tingut una vida rica i plena, guanyant-se un retir en calma. En la seva joventut, quan és representat per Robert De Niro, és afectuós i atent, però també callat i intens. A diferència de Michael, el seu fill, no deixa que aquesta intensitat el consumeixi. Mai se sent en conflicte per les dues accepcions de «família» -la de la sang i la del crim-, i mai no se sent atribolat per les seves activitats. Només es va sentir afligit quan Michael va assassinar Sollozzo. És un home treballador, encara que a la fi del dia troba l'oportunitat per passar una estona en companyia de la seva família. En resum, és descrit com un pare exemplar i un Padrí ideal, cosa que el converteix en un model difícil d'imitar pels seus fills.Puzo, El padrino, p. 18.
Inspiració El personatge de Vito Corleone està basat en diverses personalitats de la màfia i de el crim organitzat dels Estats Units com Meyer Lansky, Lucky Luciano i Bugsy Siegel. Això no obstant, s'ha rumorejat que la font primordial d'inspiració va ser el criminal Frank Costello. En una entrevista, Puzo va admetre que durant la creació de la seva novel·la va realitzar investigacions en una biblioteca sobre tot el referent al crim i la violència en el Nova York d'inicis del , així com també sobre els conflictes i de la guerra entre les cinc famílies més poderoses de la màfia en 1940.McCarty, p. 223.
Existeixen nombrosos paral·lelismes entre Frank Costello i Vito Corleone. Costello tenia la veu aspra a causa d'una operació de gola que va tenir durant la seva joventut, característica semblant a la de Vito, qui havia rebut un tret a la gola i mai va arribar a recuperar-se de el tot. Marlon Brando va declarar que va intentar imitar la veu de Costello en la seva interpretació de el personatge de Corleone i que es va basar en el judici televisat de la comissió Kefauver, on el criminal va realitzar diverses declaracions amb veu esgargamellada.Phillips y Murch, p. 95. Igualment, quan De Niro va protagonitzar a Vito, va estudiar reiteradament la manera de parlar de Brando en la primera pel·lícula de la saga, amb l'objectiu d'aconseguir una veu més greu i propera a un murmuri.Nisini, p. 23-24.
Una altra semblança que comparteixen els dos personatges és que el seu poder provenia de diversos jutges, oficials de policia i polítics corruptes als quals tenien a la butxaca i que manipulaven per obtenir qualsevol benefici que concordés amb els seus propòsits criminals. Així mateix, Costello va ser conegut com El Primer Ministre de l'Hampa, sent el seu major negoci el contraban i el joc. De fet, tenia màquines il·legals al llarg de tot el país, ensems que diversos interessos en casinos de Las Vegas. A la novel·la, el major negoci de Vito Corleone era el joc, a el mateix temps que era considerat el cap de la família criminal dels Corleone, no només una de les més poderoses famílies mafioses de Nova York, sinó de país. És descrit com un ambiciós immigrant italià que es muda a Hell 's Kitchen i construeix un imperi mafiós regit per un estricte codi d'honor de la seva autoria. El seu fill menor, Michael Corleone, es converteix en el Don després de la seva mort a la fi del llibre. Té dos fills, Santino "Sonny" Corleone i Fredo Corleone; i també una filla, Connie Corleone. Tots ells tenen un important paper en la història. També adopta un altre fill, Tom Hagen, qui creix i es converteix en el consigliere de la família.Puzo, p. 57-59.
Representacions miniatura|130px|Marlon Brando, (1948) actor que representà Don Vito en El padrí. esquerra|130px|miniatura|Robert De Niro, (1988) actor que representà Don Vito en El padrí II.
El personatge de Vito Corleone ha estat representat en tres ocasions en la indústria del cine. Inicialment, va ser personificat per l'actor nord-americà Marlon Brando, en la primera pel·lícula de la trilogia El padrí (1972), on es relaten els seus últims anys de vida. Posteriorment, el va interpretar Robert De Niro en el film El padrí II, que tracta sobre els seus anys de joventut, i en la mateixa pel·lícula també va ser interpretat per l'actor italià Oreste Baldini en el període de la seva infantesa. miniatura|Icona de creu i fils de titellaire que es fa servir en els cartells publicitaris de les pel·lícules d'El Padrí. Finalment, va ser dut a les llars en la sèrie de televisió The Godfather Saga (1977), que és un muntatge en ordre cronològic de les dues primeres pel·lícules d'El Padrino. A la segona pel·lícula es va proposar a Brando que executés algunes escenes com Vito, però l'actor demandava un sou massa alt i la productora de cinema Paramount es va negar a pagar aquesta quantitat. D'aquesta manera, la presència del vell Don va ser simbòlica.Pizzato, p. 156. miniatura|Veu de Juli Mira, doblador valencià fent el paper de Don Vito en la primera pel·lícula d'El Padrí. És l'únic personatge real o imaginari juntament amb el Joker que ha aconseguit que dos actors diferents siguin creditors del premi Oscar en la història de cinema. El primer premi de l'acadèmia cinematogràfica va ser per a Marlon Brando en la categoria de millor actor en la pel·lícula original i el segon va ser per a Robert De Niro en la categoria de millor actor de repartiment en la seqüela. No obstant això, Brando no va reclamar el seu premi en protesta de les violacions dels drets civils dels aborígens nord-americans, convertint-se en el segon i, fins ara, últim actor a rebutjar aquest guardó.Harrison, p. 156.
Biografia Primers anys Vito Corleone, originalment anomenat Vito Andolini, va néixer el 7 de desembre de 1892, al petit poble de Corleone, situat a la regió de Sicília. En el món real, el poble de Corleone, igual que la ciutat costanera de Castellammare del Golfo, són considerats per alguns com els llocs de procedència dels més prolífics mafiosos.Hughes, p. 148. D'acord amb la cronologia de la saga d'El padrí, en l'any de 1901, quan Vito tenia nou anys, va patir la pèrdua primerenca del seu pare, Antonio Andolini, assassinat perquè va insultar i va criticar a un dels líders locals de la màfia, anomenat Don Ciccio.Puzo, El padrino, p. 211. Segons la novel·la Antonio Andolini va morir quan Vito tenia dotze anys, a causa que va tenir un altercat amb un veí i va matar a un dels líders de la màfia local. En aquesta època, Don Ciccio tenia el domini d'aquell territori i va decidir enviar els seus homes a assassinar Andolini. Després del tràgic succés, el germà gran de Vito, anomenat Paolo, va jurar venjar la mort del seu pare i va fugir a les muntanyes amb el motiu de matar el senyor Ciccio; però, malauradament, va morir en l'intent a mans dels seguidors d'aquest. En aquest moment de desesperació la Signora Andolini va resoldre acudir a la residència del botxí del seu espòs i fill, per jurar-li respecte i pregar-li que no assassinés l'únic fill descendent amb vida que li quedava, que era Vito. Don Ciccio no va acceptar les súpliques de la vídua, argumentat que quan Vito creixés i s'enfortís aniria a venjar-se d'ell. Llavors, la Signora Andolini, en veure que Ciccio no tindria pietat amb el seu fill, plena de decisió va treure un ganivet, el va agafar per sorpresa per l'esquena posant-a al coll, a l'hora que li cridava al seu fill que corregués perquè pogués escapar dels sicaris del cap de la màfia. Ciccio va aconseguir miraculosament escapar de l'intent d'homicidi de la Signora Andolini, però els seus guardaespatlles van disparar fatídicament a la dona. Finalment, Vito va sortir corrent espantat i va aconseguir fugir de la persecució dels mafiosos.Palmer, p. 149-150.
Migració a Amèrica Després d'haver escapat amb èxit de la residència de Don Ciccio es va amagar a la casa dels seus veïns, els quals el van ocultar als seus perseguidors. Els homes de Ciccio van iniciar una profunda recerca al poble per trobar-lo i van anunciar als habitants que qui amagués a l'infant tindria greus problemes. Els protectors de l'infant veient el seu perill imminent no van tenir més remei que buscar la manera que Vito sortís de Sicília i va ser així com el seu veí el va escortar fins a un port perquè embarqués en un vaixell amb rumb als Estats Units. Vito va viatjar sol a Amèrica, amb les mans buides, i amb el trist record de la desgràcia esdevinguda a la seva família.
Quan el jove Vito va arribar als Estats Units, una empresa encarregada de supervisar als immigrants que venien d'altres països el va allotjar en quarantena a l'illa Ellis, a Nova York, a causa que patia de pigota i altres malalties. Tot seguit va passar pel registre d'immigrants i segons la novel·la Vito va canviar intencionadament el seu cognom de Andolini a Corleone per mantenir un record del seu lloc d'origen. Per contra, en la pel·lícula el cognom va ser substituït erròniament pel supervisor d'immigració.Puzo, El padrino, p. 211. En el libro Vito cambió su apellido intencionalmente para mantener un recuerdo de su lugar de origen. A partir d'aquest moment va iniciar una nova vida amb el nom de Vito Corleone i després de tres mesos de quarantena a l'illa va ser traslladat a la casa d'uns amics de la família. S'ha dit que la seva infància, especialment la seva immigració a Amèrica, comparteix nombrosos paral·lelismes amb la vida de Giuseppe Battista Balsamo, qui en la vida real va ser el primer cap de la màfia als Estats Units.
Primers anys a Nova York