Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant». Cap de la tribu Barles i comandant en cap del kanat de Txagatai sota ocupació (des de 1361) del kan de Mogolistan, es va revoltar i va haver de fugir de Transoxiana el 1362 i va esdevenir un dels anomenats guerrers errants, fins que el 1364 va poder derrotar els jats (mongols) de Mogolistan i recuperar el control de Transoxiana en aliança amb amir Husayn, cap dels karaunes.
Primers temps d'exili Timur, va anar a la muntanya de Salanal desert del nord (Desert de l'Arena Vermella, situat al sud-est de la mar d'Aral) amb la seva dona Aljai, passant d'un pou a un altre, segons Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb on va romandre 8 dies. Després el sant amir Kelal li va aconsellar dirigir-se a Coràsmia. Va rebre un missatge de Husayn que també anava errant per les muntanyes amb la seva dona Dilshad Agha i la seva seu reial a Kabul havia estat ocupada per un príncep txagatai,Ibid aconsellant que els dos unissin les seves forces i Timur li va demanar reunir-se al desert de Khivà (Khyuk) a la font de Sajai (o Sajuch o Saghedg). Allí es van trobar uns dies després. Entre els dos disposaven de 60 homes armats. Van decidir anar a l'oest cap a les ciutats al sud de la mar d'Aral (aleshores mar de Coràsmia) arribant a Khivà. Ibid
Combats a Khivà Van decidir anar a veure al seu vell amic l'amir Tekil Bahadur o Tukel Bahatur de Khivà (Khyuk), per convèncer-lo de unir-se a ells, però aquest no els va escoltar i encara els volia agafar i vendre’ls als mongols del nord o de la frontera per lo que el grup va haver de marxar a mitja nit cap a la plana en direcció a Coràsmia, sols amb la seva petita comitiva formada per les dones i alguns guerres.
En direcció a Coràsmia van arribar al Banat (o Bayab o Layab), on van descansar i van decidir conquerir el fort d'Aurkunj per sorpresa, cosa que podria facilitar la submissió de tots els khuarizmes: mentre debatien va arribar una avantguarda de guàrdies de cavalleria que els va obligar a fugir. Tughi Barles fou enviat a un reconeixement; Timur es va informar que la guàrdia estava dirigida per Tughi Bahadur que sabent de la seva fugida els havia perseguit i disposava de mil homes. Timur va disposar als seus al turó de manera que semblaven mes nombrosos del que en realitat eren (uns 60) que es van dividir en cinc cossos (manats per Tughi Barles, Saif al-Din, Bulkhi Bahadur, Amir Husayn i Timur); el darrer, manat per Timur i format amb els seus dependents (khanezad) es va situar a la part superior del turó. Cadascun tenia la seva bandera per distingir-se. La lluita fou terrible. Quan ja nomes quedaven 300 enemics en peu, Husayn es va dirigir contra Tukel i li va arrabassar l'estendard, però es va trobar rodejat i Timur el va anar a ajudar i el va salvar. A la caiguda de la tarda finalment es van retirar; quedaven uns 150 homes mentre que els de Husayn i Timur eren nomes 12. Tukel va tornar a la carrega al cap d'una estona i Husayn va perdre el cavall però la seva dona Dilshad immediatament li va cedir el seu. El petit grup va començar a fer servir els seus arcs amb desesperació i finalment les baixes de l'enemic foren tantes que quan una fletxa desviada per Timur va impactar a la cara de Tukel, que va caure del cavall i fou mort amb una llança per Timur, els atacants es van retirar per segona vegada; ja nomes quedaven 7 homes a cavall i 3 a peu i havien esgotat les fletxes; van aprofitar el moment per retirar-se pel desert i encara que foren seguits, ja s'havia fet fosc i els perseguidors van perdre el rastre.
Van aconseguir arribar a un pou, on van trobar tres dels seus homes que havien pogut fugir a peu; tots estaven assedegats i afamats i es van poder recuperar una mica i l'endemà es va acostar un pastor a beure i li van poder comprar unes cabres de les que van consumir la meitat i la resta les van guardar en pedres pel viatge. Van passar al pou un altre nit i l'endemà al aixecar-se els tres guerrers que havien trobat al pou i anaven a peu, tots ells de Balkh, havien desaparegut, emportant-se tres cavalls amb el que nomes ens hi quedaven quatre.
Amics turcmans Van haver d'anar en part a peu i un pastor els va guiar cap a unes cabanes d'uns turcmans els ocupants de les quals es van amagar i quan van sortir amb actitud hostil un dels homes era Sayyid Muhammad,Yazdi diu Hajji Muhammad antic partidari de Timur, que el va reconèixer i va facilitat una bona acollida. Timur li va donar un robí amb el qual el home va comprar tres cavalls, algunes armes i equipatge de viatge. Va donar 2 cavalls a Husayn i va decidir anar per diferents rutes per evitar ser reconeguts i retrobar-se al desert de Mahmudi on esperarien fins que alguns seguidors se li unissin (cada grup va prendre dos cavalls i el grup de Timur eren tres i el de Husayn eren quatre). Sota un guia turcman anomenat FulanchiYazdi diu Sarig Kulangi Timur, la seva esposa, un guerrer i a mes el guia, van estar dos dies al desert sense menjar ni aigua, però van poder caçar unes cabres; també uns pastors amb els que es van creuar els van indicar un camí per anar al sud; van trobar a uns turcmans que l'havien conegut a la Ciutat Verda, amb els que va bescanviar unes joies per tres cavalls i finalment va arribar a la gran ruta del Khurasan; es van retrobar amb Husayn i van seguir fins a arribar al poblet de Mahmudi, que van trobar abandonat. Per obtenir aigua van haver de cavar un pou fins que en va trobar i després van romandre allí un mes.Yazdi diu 12 dies
Captius dels Ja'un-i Qurban o Ghurman Ali Beg ibn Arghunshah Ghurmani, cap segons Yazdi d'un grup de turcmans (en realitat dels turcomongols Ja'un-i Qurban, amb seu principal a Tus), va saber que estaven allí, va fer una incursió sorpresa i els va fer presoners pretenent demanar un rescat. Foren tancats en una cambra molt calorosa i pobrament equipada, amb una alta salinitat. Era estiu (del 1363) i la calor era insuportable i van romandre mes d'un mes presoners, potser 62 diesIbid. temps en el que van patir molt. Finalment Timur va matar a un guàrdia i l'altre va fugir i es va presentar davant d'Ali Beg, que es va veure obligat a demanar perdó. Justament el seu germà Muhammad ibn Arghunshah Ghurmani, assabentat del tracte que estava donant als presoners, li havia enviat una carta en la que li ordenava deixar-los lliure, demanar perdó i entregar uns regals que enviava per a Timur. Així va quedar lliure, però Ali Beg es va quedar amb els regals enviats pel seu germà i només va entregar un cavall dolent i un camell; Timur i Husayn no obstant van aconseguir una dotzena de cavalls i alguns companys que els va facilitar Mubarik Shah Sanjari, amir de Sanjar (i vell amic de Timur);Cap turcman que dominava la zona de Makhan després es van reunir el dos homes fugitius i van decidir que Husayn aniria a passar el hivern a la regió del riu Hirmen (Helmand), un lloc proper a on exercia el poder l'amir Tumen, de la tribu dels mikuzeris (neguderis); i Timur aniria a la zona de Xahrisabz per anar al sud més tard.
Amir Sanjari Per aquests temps se li van unir alguns altres, sayyids i altre gent del Khurasan i sobretot Mubarik Shah Sanjari (Sunjery) amb un centenar de cavallers. Tots li portaven regals. Quan va tenir uns 200 homes a cavall i menjar es va trobar que Amir Husayn, després d'haver comès una ofensa no especificada, va abandonar el grup cap al Gurmsir i Kandahar (la regió de l'Hirmen o Helmand). Mubarik Shah va recomanar llavors deixar el desert i anar o a Coràsmia o be a Merv (Merv-i Shahijan), l'antiga Antioquia del Caucas, situada al riu Murghab; Timur s'hi va mostrar favorable; es va decidir que els 200 soldats serien acantonats a la vora de Kish on podrien romandre molt de temps i haurien d'anar entre les hordes i els clans per recollir mes partidaris.
Anada a Kish i Samarcanda Timur va marxar en direcció a Coràsmia per després seguir mes al sud cap a Kish. Pel camí va ocupar una casa; allí fou atacat altre cop per turcmans. Però un d'ells de nom Ahmed els va dissuadir i va entrar al servei de Timur. Van arribar al poble de Karindan,Yazdi l'esmenta com Bukhar-Zindan al districte de Bukharà, a uns quilòmetres de Bukharà, i allí es va quedar la esposa de Timur, Aljai; ell mateix va anar i es va barrejar entre les hordes i les tribus i va anar secretament a la regió de Kish; mentre, un amic seu, Timur Kuji (Temke Kuji), se li va unir amb 40 homes;15 segons Yazdi, que a partir d'aquí afegeix detalls al itinerari: Timur i Timur Kuji i els seus homes es van dirigir a la muntanya de Kuzar que van passar a primera hora del matí i a la nit ja estaven a Akubi, on era possible passar el Jihun cap al desert de l'altre costat; era encara estiu -vers agost del 1363- i l'aire era molt calent per lo que es van veure obligats a esperar un mes a la vora del riu, a la sombra d'un bosc; mentre va arribar la llitera -una objecte per transportar personalitats, com una capsa, decorat per fora i portat per un cavall o un camell- que portava a la princesa Aljai que havia sortit de Bukhar-Zindan; justament llavors van veure la pols de un destacament de cavalleria que es dirigia cap al lloc i van córrer a passar el riu; Timur mateix va ajudar a passar la llitera i tots van poder creuar i entrar en el desert on van romandre uns dies; van saber que els perseguidors havien sortit d'un ilak, és a dir un lloc on s'anava a passar l'estiu, i va decidir anar al ilak on va romandre la resta de l'estiu, al tomb d'un mes; després van sortir tots en direcció a Samarcanda esperava reunir un miler de partidaris, i mentre va entrar dues vegades a Samarcanda arribant fins prop de casa de la seva germana Qutlugh Turkan Agha. Va passar quaranta-vuit dies a la ciutat de Samarcanda, mentre els jats el buscaven arreu del país. Durant aquest temps va visitar secretament als seus amics a la ciutat, preparant un aixecament allà on els jats menys esperaven; però no va trobar molta cooperació, en part perquè els jalayirs s'havien sotmès. Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb
Quan un aixecament ja quasi estava a punt, alguns habitants van descobrir les seves activitats i el van delatar als jats. Va sortir de nit de la ciutatsegons H. Lamb, va arrossegar a uns centenars de seguidors reclutats allí, homes sense ofici, guerrers errants amants del perill i del saqueig, turcmans salvatges i aventurers àrabs, pobrament armats però bona companyia per la ruta i van arribar a la rodalia de Kisha un lloc anomenat AjighiH. Lamb indica que el lloc estava a les pastures d'estiu, no lluny del seu palau on va restar 48 dies més,segons Yazdi però com que era imprudent seguir allí ara que se sabia que hi era,alguns caps del barles com Eltxi Bahadur o Jaku Barles van anar a presentar-li els seus respectes va agafar 50 seguidors i se’n va anar cap a Coràsmia; no tenien cavalls i el viatge era lent però van trobar un ramat de cavalls pasturant a les planes de Ajfer; pertanyien a una tribu de turcmans, per lo que va dictar un edicte i es va apropiar del ramat que va donar als seus homes. Van acampar a la riba del Jihun (Amu) i al cap d'una setmana van travessar el riu i van arribar al poble d'Achfysembla que es tractaria del Ajighi de Yazdi on van estar 48 dies, quantitat idèntica a l'estada a Samarcanda, per lo que una estada d'un mes sembla mes plausible, en tot cas ja seria al menys l'octubre o potser novembre, fins i tot desembre a la vora del riu Amuvy i van estar allí un mes, vivint de la cacera i entrenant-se en el tir amb una cinquantena de seguidors. En aquest lloc, la esposa Aljai, Mubarik Shah i altres oficials que havia deixat abans el grup,entre els quals Timur Kuji i Bahram Jalayir se li van reunir tornant ser un miler d'homes. Ja devia ser el hivern quan tots aquests homes van marxar al sud per reunir-se amb Husayn.
A la vall de Kabul i Kandahar