Lexpansió bantu és el procés historico-cultural de difusió de les llengües bantus a l'Àfrica central i meridional a partir del s. V ae. Es donava per fet que aquesta expansió es relacionava amb la generalització de l'agricultura intensiva i la metal·lúrgia del ferro en zones del continent africà que prèviament haurien estat poblades per pobles caçadors recol·lectors o ramaders. L'expansió bantu és un dels processos més rellevants de la prehistòria africana i també un dels més debatuts.
Segons alguns autors, implicà una re-configuració etnogràfica i lingüística total de l'Àfrica subsahariana. Per a ells, l'expansió bantu es produí més acceleradament entre el II mil·lenni ae al I mil·lenni ae, però tingué l'origen a la fi del IV mil·lenni ae. amb l'aparició d'una sèrie d'innovacions tecnològiques sorgides en l'Àfrica subsahariana occidental. El suposat avantatge obtingut pels bantus a causa d'aquestes innovacions els feren desplaçar els pobladors originaris d'extenses zones d'Àfrica. En la darrera fase, l'expansió bantu comportà la consolidació d'estats centralitzats que practicaven el comerç a gran escala i fomentaren el desenvolupament de les arts i les construccions monumentals. Entre les cultures arqueològiques i les històricament testimoniades d'aquesta època destaquen els estats dels Grans Llacs d'Àfrica, com Buganda o Bunyoro, que perduraren fins a la invasió europea del s. XIX, les ciutats estat suahili d'Àfrica oriental amb un poder comercial que fou destruït pels portuguesos al s. XVI, els regnes bantus d'Àfrica central i meridional, com el Regne de Monomotapa, que va florir entre els s. XI i XV, i el Regne zulu al .
Segons Greenberg i Ehret, estudiosos del tema, el fenomen bantu s'hauria desenvolupat entre el segle V ae i el XII de, en diverses onades i des de l'actual Nigèria, cap a l'est i el sud d'Àfrica. Però aquesta expansió lingüística no s'ha de relacionar amb la dispersió d'un grup ètnic per tota aquesta àrea del sud, ja que els bantus només comparteixen una realitat lingüística comuna, i són múltiples els seus tipus físics i socials. Així mateix, tampoc tingueren res a veure amb la difusió de la metal·lúrgia del ferro, ja que aquesta es coneixia prèviament en àrees com els Grans Llacs (des del 1300 ae).
Expansions agrícoles a Àfrica A Àfrica, tal com succeí en altres zones del món, hi hagué diverses expansions de pobles agrícoles. Com que l'agricultura permet major densitat de població i societats jeràrquicament més complexes, aquestes tenen la capacitat d'intensificar la seua producció i, per tant, són més susceptibles de caure en la sobrepoblació que les caçadores recol·lectores.Eric B. Ross, Marvin Harris (1987): Death, Sex, and Fertility, Columbia University Press, .
En societats agrícoles, la sobrepoblació es combat sobretot amb l'expansió cap a noves terres, mentre que en els pobles preestatals s'utilitzaren altres mitjans de control de població com l'infanticidi i la prolongació de la lactància.Marvin Harris & Eric B. Ross (1987): Mort, sexe i fecunditat: la regulació demogràfica en la societat preindustrial i en expansió. Mitjançant la lingüística històrica i l'evidència arqueològica, es poden reconstruir moltes d'aquestes expansions agrícoles antigues com l'ocorreguda al Senegal, la de Mali-Burkina Faso i lexpansió bantu iniciada al territori al voltant de l'actual frontera de Nigèria i Camerun. Aquestes expansions haurien succeït segons un model semblant al plantejat per Colin Renfrew per a l'expansió de les llengües indoeuropees.Renfrew, A.C. (1987):Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins, London: Pimlico. .
L'estret parentiu que guarden les actuals llengües bantus és evidència de la seua expansió relativament recent.Alexander Militarev (2002): "Once more about glottochronology and the comparative method: the Omotic-Afrasian case". Les expansions lentes permeten que la llengua de diverses comunitats es diversifique, mentre que les expansions ràpides donen lloc a un conjunt de societats amb llengües parcialment intel·ligibles entre si. Segons alguns autors, l'inici de lexpansió bantu se situa poc abans del 3000 ae, data de l'inici aproximat del protobantu, la primera reconstrucció del qual es deu a Carl Meinhof el 1899. Segons altres, en va ser a partir del 500 ae. El genetista Cavalli-Sforza esmenta que l'expansió bantu degué ser d'1,5 km anuals, un 50% més ràpida que la dels primers agricultors neolítics a Europa, perquè, segons ell, els bantus disposaven d'una tecnologia més avançada que incloïa destrals de ferro.Luigi Cavalli-Sforza, 1997, pàg. 125-127. Però les proves arqueològiques han posat en dubte aquestes afirmacions.
Derek Nurse i Irene Tucker elaboraren un mapa molt complet, per al Summer Institute of Linguistics, en què es mostren les llengües bantus i les seues agrupacions internes.
La gran expansió bantú cap al sud miniatura|331x331px|Dona bantu (suahili) i el seu fill, Àfrica Oriental Alemanya, hui Tanzània, el 1906 Tal com mostra la distribució de llengües bantus en l'actualitat, l'expansió n'ocupà el sud i centre d'Àfrica. Aquesta expansió cap al sud es feu per dos camins: la via oriental i la via occidental. L'evidència genètica prova que el sud fou colonitzat abans per la via occidental, mentre que la via oriental es detingué una mica més al nord, i després tingué una expansió tardana.Cavalli Sforza (2000), Genes, Pueblos y Lenguas, pàg. 127-8. Les troballes arqueològiques revelen que els bantus arribaren molt ràpid al nord de Namíbia (grup R de les llengües bantus), i el mateix corrobora la classificació més moderna de les llengües bantus que tradicionalment havia investigat amb més detall les llengües orientals.Guthrie, Malcolm (1967–71): Comparative Bantu: an introduction to the comparative linguistics and prehistory of the Bantu languages 4 vols. Farnborough: Gregg Press.
Hi ha evidències que suggereixen que els bantus (grup J de les llengües bantus) van arribar a la zona dels Grans Llacs (Uganda, Ruanda, Burundi, oest de Tanzània) cap als primers anys de la nostra era.R. O. Collins i J. M. Burns, A History of Sub-Saharan Africa, p. 118. Entre les evidències de l'expansió bantu a la zona dels Grans Llacs cap al primer mil·lenni hi ha l'expansió del conreu de tubercles com el nyam, que abans només era freqüent en la selva tropical d'on procedien els bantus que poblaren els Grans Llacs, i a partir del 500 de s'estén l'ús de la siderúrgia i existeix una tradició cultural comuna a la zona reflectida en les troballes arqueològiques d'aquesta època. L'augment demogràfic fou més important amb l'arribada del zebú, originari de l'Índia, que podia suportar períodes perllongats de sequeres i era resistent a insectes parasitaris. Aquest animal fou criat prèviament a la zona bantuïtzada de la Vall del Rift. Més al sud, quan els primers colons holandesos arribaren a Ciutat del Cap el 1650 l'expansió quasi havia arribat a aquesta zona i els pobles bantus més propers només estaven a uns centenars de quilòmetres de la costa, al nord.R. O. Collins i J. M. Burns, A History of Sub-Saharan Africa, p. 283.
Bantus i altres pobles L'antropologia física (J. Hiernaux, 1968) i la genètica (L. Cavalli-Sforza, 1996) han demostrat que els pobles bantus són prou homogenis.Jena Hiernaux (1968): Bantu Expansion: The evidence from Physical Anthropology confronted with Linguistic and Archaelogical Evidence, Journal of African History, 4, pàg. 505-515. Aquesta homogeneïtat es deu al fet que és una migració recent i n'hi ha hagut poc de temps perquè s'hi produïsca una diversificació genètica i lingüística. Aquests pobles bantus es van anar imposant a grups d'altres orígens genètics, sobretot pobles khoisan, niloticosaharians i pigmeus, que tenen llengües i gens marcadament diferents dels bantus. Els khoisan i els pigmeus quedaren relegats als pitjors territoris, on han sobreviscut bàsicament com a caçadors recol·lectors i han mantingut tímids contactes amb els llauradors bantus.
Zona d'origen i inici de l'expansió Zona d'origen miniatura|614x614px|Fases de l'expansió bantu: 1. = 3000 - 1500 ae.L'expansió bantu segons Derek Nurse i Gérard Philippson: The Bantu Languages Routledge, London, 2003.The Chronological Evidence for the Introduction of Domestic Stock in Southern Africa. C. origen 2 = 1500 ae. Primeres migracions 2.a = Bantu de l'est, 2.b = Bantu de l'oest 3. = 1000 - 500 ae. C. Nucli uruwe de bantus de l'est 4. - 7. Avanç cap a el sud 9. = 500 ae. C. - 0 Nucli del Congo 10. = 0 - 1000 de. C. Última faseA Brief History of Botswana. Per determinar l'àrea d'origen de l'expansió s'han adduït dues menes d'evidències: lingüístiques i genètiques:
L'evidència lingüística es basa en dos punts: el vocabulari reconstruït de plantes i animals, i l'associació de la zona originària a aquelles on es donen aquestes plantes i animals.A. Militarev, 2002. D'altra banda, allí on una llengua o grup lingüístic comença a parlar-se és justament on hi ha més diversificació lingüística (hi ha més dialectes distingibles de l'anglés en la mateixa Anglaterra que a la resta del món, o per exemple és a la costa est dels Estats Units on hi ha fronteres dialectals més definides, que van esfumant-se a mesura que es desplacen cap a l'oest, on les zones dialectals són més grans i menys diferents entre si).Nelson Francis, Mrs. Raven & I. McDavid, en The Structure of American English, The Ronald Press Company, 1958. Sobre la base d'aquests dos tipus d'evidència, la zona més probable per a l'àrea originària és el nord-oest del Camerun i sud-oest de Nigèria (vegeu mapa lingüístic del SIL).Mapa lingüístic del SIL, el mapa de la dreta en dibuixa la zona de referència. S'hi poden veure els principals regnes bantus, les dues rutes de migració.
L'evidència genètica es basa en la variabilitat de freqüències d'un cert material genètic (haplotips) a Àfrica i se n'hi poden extraure els components principals (factors que una volta calculats estadísticament expliquen la major part de la variabilitat genètica) o factors explicatius d'aquesta variabilitat. Cavalli-Sforza en troba quatre components principals. El quart en té un centre d'expansió prou coincident amb les dades que dona l'evidència lingüística i suggereix que els mateixos pobles que originaren la família bantu són responsables de la dispersió d'alguns gens.Luigi Cavalli-Sforza, 1997, p. 147.
Les dates de l'expansió Cavalli-Sforza, basant-se en algunes evidències, situa l'inici de l'expansió bantu cap al 3000 ae al nord del Camerun. Examinant les dates probables de separació entre les llengües, per procediments glotocronològics, s'obté una data de 4.500 i 4.000 anys, és a dir, a l'entorn del 2200 ae.
L'ocupació de l'Àfrica oriental i meridional se situaria a partir del primer mil·lenni ae. Per això, en una primera fase, l'antecessor de les llengües bantus se situaria a la frontera entre Camerun i Nigèria, després hi hauria seguit una primera expansió per l'extrem nord-occidental de la zona bantu i més tard una segona fase de migració cap al sud que correspon a les llengües "gran bantu", que són més properes entre si, i formen un subgrup filogenètic dins les bantus.
Rutes de l'expansió protobantu L'acord sobre les rutes seguides no es tan ampli com en el cas de l'àrea d'origen de l'expansió. Vansina (1995), per exemple, proposa una expansió inicial per la selva, seguida d'una expansió pel curs dels rius de la selva (hi ha evidències que els llauradors amazònics s'imposaren als caçadors recol·lectors amazònics seguint-ne un patró semblant). Així alguns pobles bantus arribarien a la conca del Zambezi i des d'allí uns grups haurien anat cap al nord i altres cap al sud. Alhora, altres grups haurien rodejat la selva cap a l'est fins a arribar a la zona dels Grans Llacs, i en arribar al llac Victòria, altres llengües bantus assolirien Zanzíbar des del sud.
D'altra banda, per la classificació lingüística de Heine es dedueix que hi hagué tres centres successius d'expansió: