miniatura|Trotula ensemble de transició, París, Bibliothèque nationale de France, MS lat. 7056, mitjan , ff. 84v-85r, obertura del De ornatu mulierum . El nom de Trotula fa referència a un grup de tres textos sobre medicina femenina que es van compondre a la ciutat portuària italiana de Salern al . El nom deriva d'una històrica figura femenina, Trotula de Ruggiero, metgessa i escriptora mèdica que es va associar amb un dels tres textos. "Trotula" es va difondre com una autora reconeguda a l'edat mitjana perquè els anomenats textos de Trotula circulaven àmpliament per tota l'Europa medieval, des d'Espanya a Polònia i Sicília fins a Irlanda, i "Trotula" aconseguí una rellevància històrica en "ella" mateixa per dret propi.Monica H. Green, ed. and trans. The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001).
Els textos de Trotula: gènesi i autoria Al , la ciutat portuària del sud d'Itàlia, a Salerno, era àmpliament reconeguda com "el centre més important per a la introducció de la medicina àrab a Europa occidental".John F. Benton, "Trotula, Women's Problems, and the Professionalization of Medicine in the Middle Ages," Bulletin of the History of Medicine 59, no. 1 (Spring 1985), 330-53, at p. 33. En referència a l'Escola de Salern del , els historiadors signifiquen en realitat una comunitat informal de mestres i alumnes que, al llarg del , van desenvolupar mètodes d'instrucció i investigació més o menys formals; no hi ha constància de cap persona física o jurídica abans del .Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 10.
Els textos de Les condicions de les dones, els Tractaments per a les dones i Els cosmètics de les dones se solen denominar col·lectivament com a "Trotula". I cobreixen temes des del part fins a la cosmètica, basant-se en diferents fonts des de Galè fins a les tradicions orals, proporcionant instruccions pràctiques. Aquests treballs varien tant en organització com en contingut. Les condicions de les dones i Cosmètics de les dones van circular de manera anònima fins que es van combinar amb Tractaments per a les dones en algun moment a finals del . Durant els següents segles, l'ensemble Trotula va circular per tot Europa, assolint la seva major popularitat al . Actualment, existeixen més de 130 exemplars de textos llatins i més de 60 exemplars de moltes traduccions vernacles medievals.Monica H. Green, “A Handlist of the Latin and Vernacular Manuscripts of the So-Called Trotula Texts. Part II: The Vernacular Texts and Latin Re-Writings,” Scriptorium 51 (1997), 80-104; Monica H. Green, “A Handlist of the Latin and Vernacular Manuscripts of the So-Called Trotula Texts. Part I: The Latin Manuscripts,” Scriptorium 50 (1996), 137-175.
Liber de sinthomatibus mulierum ("Llibre de les condicions de la dona") El Liber de sinthomatibus mulierum ("Llibre sobre les condicions de la dona") va ser una novetat en la seva adopció de la nova medicina àrab que acabava de començar a introduir-se a Europa. Tal com va demostrar Green al 1996, "Les condicions de la dona" es basava molt en els capítols ginecològics i obstètrics del text Viaticum, la traducció llatina de Constantí Africà de l'àrab Zad al-musafir d'Ibn al-Jazzar, que se situen a finals del .Monica H. Green, “The Development of the Trotula,” Revue d'Histoire des Textes 26 (1996), 119-203. See also Gerrit Bos, “Ibn al-Jazzār on Women's Diseases and Their Treatment,” Medical History 37 (1993), 296-312; and Gerrit Bos, ed. and trans., Ibn al-Jazzar on Sexual Diseases and Their Treatment, The Sir Henry Wellcome Asian Series (London: Kegan Paul, 1997). La medicina àrab era més especulativa i filosòfica, basada en els principis de Galè. I Galè, a diferència d'altres metges notables, creien que la menstruació era una purgació necessària i sana.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 19. Galè va afirmar que les dones són més fredes que els homes i que no poden "cuinar" els seus nutrients; ja que han d'eliminar l'excés de substància mitjançant la menstruació. De fet, l'autor presenta una visió positiva del paper de la menstruació en la salut i la fertilitat de la dona: “La sang menstrual és especial perquè porta en ella un ésser viu. Funciona com un arbre. Abans de donar fruits, un arbre primer ha de donar flors. La sang menstrual és com la flor: ha de sorgir abans que pugui néixer el fruit —el bebè.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 22. Una altra condició que l'autor aborda llargament és l'asfíxia de l'úter; això resulta, entre altres causes, d'un excés de semen femení (una altra idea galènica). Aparentment entrava en conflicte entre dues posicions teòriques diferents: una que suggeria que era possible que l'úter "vagi" dins del cos i una altra que veia aquest moviment anatòmicament impossible: l'autor semblava admetre la possibilitat que l'úter pugés als òrgans respiratoris.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 26. Altres qüestions tractades a bastament eren el tractament i el règim adequat per a un nounat. Hi ha debats sobre els trastorns menstruals i el prolapse uterí, capítols sobre el part i l'embaràs, a més d'altres.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 17-37, 70-115. Totes les autoritats nomenades al Liber de sinthomatibus mulierum són masculines: Hipòcrates, Oribasi, Dioscòrides, Paulus i Justinus.
De curis mulierum ("Sobre tractaments per a les dones") De curis mulierum ("Sobre tractaments per a les dones") és l'únic dels tres textos Tròtula que en realitat s'atribueix a la practicant salernitana Trota de Salern quan circulava com a text independent. Tanmateix, s'ha argumentat que potser és millor referir-se a Trota com l'autoritat que es troba darrere d'aquest text que a la seva pròpia autora.On Trota's relationship to the text of the De curis mulierum, see Monica H. Green, Making Women's Medicine Masculine: The Rise of Male Authority in Pre-Modern Gynaecology (Oxford: Oxford University Press, 2008), p. 53-65. L'autora no aporta teories relacionades amb les condicions ginecològiques ni les seves causes, sinó que simplement informa el lector com preparar i aplicar els preparatius mèdics. Hi ha una falta de cohesió, però hi ha seccions relacionades amb les condicions ginecològiques, andrològiques, pediàtriques, estètiques i mèdiques generals. Més enllà d'un pronunciat enfocament en el tractament de la fertilitat,Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 39-40. hi ha una sèrie d'instruccions pragmàtiques com “restaurar” la virginitat, i també tractaments per a problemes com ara dificultats amb el control de la bufeta i els llavis esquerdats provocats per massa petó. En una obra que destaca els problemes mèdics femenins, també s'inclouen remeis per als trastorns dels homes.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 41-43.
De ornatu mulierum ("Sobre cosmètics femenins") De ornatu mulierum ("En els cosmètics de les dones") és un tractat d'ensenyances sobre com conservar i millorar la bellesa de les dones. Obre amb un prefaci (més tard omès al recull Trotula) en el qual l'autora es refereix a ella mateixa amb un pronom masculí i explica la seva ambició per guanyar "una deliciosa multitud d'amics" i per reunir-los comença a relatar de la cura del cabell (incloent-hi tot el cuir cabellut), passant per cara, llavis, dents, boca, i (en la versió original) els genitals. Com indicaria Green, l'autora probablement esperava una audiència àmplia, i va observar com les dones de més enllà dels Alps no tindria accés als balnearis que les dones italianes sí que podien fer i, per tant, va incloure l'alternativa de banys de vapor.Monica H. Green, “The Development of the Trotula,” Revue d'Histoire des Textes 26 (1996), 119-203, at p. 140. The text of the original preface can be found in Monica H. Green, Making Women's Medicine Masculine: The Rise of Male Authority in Pre-Modern Gynaecology (Oxford: Oxford University Press, 2008), p. 45-46. A més, l'autora no diu que les recomanacions que faci i descrigui siguin de la seva invenció pròpia. Però una de les teràpies sí que l'atribueix d'autoria d'una dona siciliana i fins i tot ella mateixa afirma haver-la provat. Altrament, la resta del text sembla però reunir els remeis junts que s'havien practicat de forma empírica: explícitament descriu maneres que ha incorporat de "les regles de dones qui vaig trobar de forma pràctica dins l'art dels cosmètics".Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 46. Però mentre les dones poden haver estat les seves fonts, no van ser la seva audiència immediata: va presentar la seva feina altament estructurada en benefici d'altres practicants mascles frisosos, segurament, del benefici pel coneixement de fer les dones boniques.Monica H. Green, Making Women's Medicine Masculine: The Rise of Male Authority in Pre-Modern Gynaecology (Oxford: Oxford University Press, 2008), p. 45-48.
Sis vegades en la versió original del text, l'autor acredita pràctiques específiques a dones musulmanes, les pràctiques cosmètiques de les quals se sap que han estat imitades per dones cristianes a Sicília. A més, el text presenta una imatge d'un mercat internacional d'espècies i aromàtiques que es cotitza regularment al món islàmic. S'utilitza repetidament l'encens, els grans, la canyella, la nou moscada i el galangal. Més que els altres dos textos que conformarien el conjunt Trotula, el De ornatu mulierum sembla copsar tant l'empirisme de la cultura local del sud italià com la rica cultura material posada a disposició, ja que els reis normands del sud d'Itàlia van abraçar la cultura islàmica de Sicília.Monica H. Green, ed. and trans., The ‘Trotula’: A Medieval Compendium of Women's Medicine (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2001), p. 45-48.
El llegat medieval de la Tròtula Els textos de la Tròtula es consideren el "muntatge més popular de materials sobre medicina femenina des de finals del fins al segle XV".Green, The 'Trotula, p. xi. See also Monica H. Green, “Medieval Gynecological Texts: A Handlist,” in Monica H. Green, Women's Healthcare in the Medieval West: Texts and Contexts (Aldershot: Ashgate, 2000), Appendix, p. 1-36. Els prop de 200 manuscrits existents (en llatí i vernacular) de la Tròtula només representen una petita part del nombre original que va circular per Europa des de finals del fins a finals del . Algunes versions de la Trotula gaudien d'una circulació paneuropea. Aquests treballs van assolir la seva màxima popularitat en llatí al voltant del tombant del . Les nombroses traduccions vernacles medievals van portar la popularitat dels textos al a Alemanya i a Anglaterra, al segle XVI.
Circulació en llatí