( fou una filòsofa de l'antiga Grècia natural d'Èmesa (Síria).
Teodora fou una intel·lectual que formà part d'un grup de seguidors del neoplatonisme en l'Alexandria de final del i començament del . Va ser també deixebla d'Isidor de Gaza, i el filòsof Damasci li dedicà la seua obra Vida d'Isidor, també coneguda com a Història filosòfica, que havia escrit a petició d'ella.Foci, Bibliotheca Codex, 181.
Biografia Era filla de Cirina i Diògenes, i igual que Iàmblic, descendent del llinatge reial d'Èmesa. A començament del , l'escola neoplatònica atenesa tenia seguidors entre els estudiants sirians i egipcis. Teodora, juntament amb els seus germans menors, estudià filosofia a l'escola d'Isidor a Alexandria.Edward Watts, Where to Live the Philosophical Life in the Sixth Century? Damascius, Simplicius, and the Return from Persia in the Journal of Greek, Roman and Byzantine Studies 45 (2005), p. 289. Això degué ocórrer cap a finals del 480, quan Isidor formava part dels cercles intel·lectuals d'Alexandria, o bé en la dècada següent després del seu retorn a Atenes. Teodora també destacà en poètica i gramàtica i fou una matemàtica versada en geometria i aritmètica superior.Maria Dzielska, Learned Women in the Alexandrian Scholarship in What Happened to the Ancient Library of Alexandria?, ed. Mostafa el-Abaddi and Omnia Mounir Fathallah (Brill, Leiden) 2008, p. 146.
Fou una neoplatònica del corrent de Iàmblic, per tant, una pagana convençuda. Segons escrigué Foci tres segles més tard, realitzà ritus pagans i teúrgics. Foci la descriu com una «hel·lena per persuasió religiosa» i dels seus avantpassats diu que eren «tots guanyadors del primer premi per impropietat idòlatra». La Vida d'Isidor, de Damasci, il·lustra la seua vida, el cercle filosòfic del qual, al qual va pertànyer Teodora, es desenvolupà entre final del i començament del a Atenes, Alexandria i Afrodísias.Polymnia Athanadassi, Persecution and Response in Late Paganism: The Evidence of Damascius, in the Journal of Hellenic Studies Vol. 113 (1993), p. 2. No hi ha evidències que Teodora fugís a Pèrsia juntament amb Isidor, Damasci, Simplici, Priscià de Lídia, Eulami de Frígia, Hèrmies de Fenícia i Diògenes de Fenícia, després de l'ordre de Justinià I de tancar l'escola platònica d'Atenes el 529.Cristina D'Ancona, Review of Damascius: the Philosophical History, by P Athanadassi, in Mnemosyne Fourth Series, Vol. 55, Fasc. 2 (2002), p. 252.
Vida d'Isidor Teodora també es formà amb Damasci, un altre deixeble d'Isidor i el darrer director de l'Escola neoplatònica d'Atenes. Damasci dedicà a Teodora la seua Vida d'Isidor, que havia escrit a petició seua. Aquesta obra, també coneguda com a Història filosòfica, l'escrigué entre els anys 517 i 526 i tracta sobre la vida de l'època i les comunitats neoplatòniques d'Alexandria i Atenes al final de l'antiguitat, i té com a eix central la biografia d'Isidor.
Tot el que en resta dels seus 60 capítols són extractes conservats a la Biblioteca de Foci i en la Suda, i es considera una versió revisada de les notes que anà prenent durant els darrers 20 anys de formació. No són sempre transcripcions exactes.L. D. Reynolds and N. G. Wilson, Scribes and Scholars: A Guide to the Transmission of Greek and Latin Literature, p. 55. Foci comenta que Damasci «no escriu tant sobre la vida d'Isidor com sobre la de moltes altres persones, tant contemporànies com anteriors». També en recull les activitats de manera crítica.Trans. Polymnia Athanassiadi, Damascius: The Philosophical History (Athens: Apaea Cultural Association) 1999, p. 337. Polymnia Athanadassi descriu l'obra com «una apreciació crítica, sovint humorística, del caràcter i els èxits d'homes i dones individuals. En un context geogràfic, històric i polític ampli, es demostra que aquestes persones es mouen en dos mons dispars i sovint enfrontats, els del paganisme i el cristianisme».Polymnia Athanadassi, Persecution and Response in Late Paganism: The Evidence of Damascius, in the Journal of Hellenic Studies Vol. 113 (1993), p. 3. Però Edward Watts afirma que «la cultura filosòfica antiga no estava definida exclusivament per preocupacions religioses i vincles doctrinals». Els neoplatònics es formaren a si mateixos en una comunitat intel·lectual i espiritual unida per elements doctrinals comuns, una història compartida i relacions personals definides.Edward Watts, Doctrine, Anecdote, and Action: Reconsidering the Social History of the Last Platonists (c. 430 – c. 550 C.E.), in Classical Philology Vol. 106, No. 3 (July 2011), p. 226.
Referències
Categoria:Persones de l'Alexandria romana Categoria:Filòsofs romans d'Orient Categoria:Egipcis del segle V Categoria:Egipcis del segle VI Categoria:Persones d'Èmesa Categoria:Filòsofs de l'antiga Grècia Categoria:Filòsofs alexandrins Categoria:Escriptors sirians Categoria:Escriptors de l'antic Egipte Categoria:Sampsigeràmides Categoria:Filòsofs sirians Categoria:Filòsofs del segle VI Categoria:Filòsofs del segle V Categoria:Escriptors del segle VI Categoria:Escriptors del segle V Categoria:Escriptors alexandrins