un educador i compositor francès.
Biografia Va ser deixeble de Jean Gallon i Henri Büsser al Conservatori de París. El gener de 1936, va guanyar el segon Gran Premi de Roma. Des del 1942 va ser professor d'harmonia al conservatori. Entre els seus estudiants hi ha Pierre Cochereau, Pierre Vidal, Pierre Pincemaille, Antoine Hervé, Henri Loche, Henri-Claude Fantapié, Anne-Marie Barat i Michel Legrand. El seu germà bessó René Challan va ser també compositor.
Va publicar una obra en deu volums, 380 basses et chants donnés (380 baixos i cançons donades), subtitulada «per a l'estudi de l'harmonia, els acords consonàntics en lliçons lliures». Aquest treball, dirigit tant a estudiants com a autodidacta (hi ha per a cada volum «elements de realització» que guien l'estudiant en les dificultats), encara avui és unàniment reconegut com a referència per a la pràctica de l'harmonia tonal.
Si els dos primers volums condueixen a treballs purament acadèmics, les composicions esdevenen exercicis d'estil real a partir de la tercera part de la sèrie.
Obres Sonata per a violí i piano (1936) Suite per a contrabaix i piano (1937) Quartet de cordes Quintet per a cordes i fagot Simfonia (1942) Scherzo et Reflets, per a orquestra Concert per a violí (1942) Díptic per a viola i piano (1961)
Referències
Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Persones d'Asnières-sur-Seine Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Prix de Rome Categoria:Morts a París Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Músics dels Alts del Sena Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1910