La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants. La seva aplicació a l'alimentació no té cap base científica. No hi ha proves de que sigui més saludable ni de que pugui ajudar al tractament del càncer o d'altres malalties.
Es tracta d'un sistema alhora filosòfic i pràctic que pretén actualitzar, per tal de presentar-lo d'una manera entenedora per a la mentalitat moderna, l'antic principi oriental del yin i el yang el qual, segons Ohsawa, constitueix la base de tot el coneixement de l'Extrem Orient (tant científic com filosofico-religiós). El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l'alimentació: Ohsawa defensava la idea que tot menjant segons aquest principi l'organisme s'harmonitza i així l'enteniment es torna més clar, capaç de percebre millor la realitat.
Problemes de definició Definir la macrobiòtica és ambigu perquè el seu propi fundador ja en va donar diverses accepcions i perquè, més endavant, alguns dels seus seguidors coneguts n'han limitat l'abast a una simple dieta o "higiene de vida natural".
Per a Georges Ohsawa la macrobiòtica és un ensenyament global que té com a objectiu final el desenvolupament de l'enteniment humà. Des d'aquest punt de vista se la podria considerar, doncs, com una tècnica d'evolució personal de la mateixa manera que el ioga, el budo japonès, o les diverses disciplines espirituals. Ohsawa considerava que darrere la mentalitat tradicional d'Extrem Orient hi ha un principi únic o principi universal que permet copsar el funcionament del món i, així, comprendre i assumir les vicissituds de la vida. Aquest principi és el de la dialèctica yin-yang: dues forces, antagonistes però inseparables, que són la manifestació de l'U o el Tot. Segons aquesta visió, tots els fenòmens manifestats estan regits per la dinàmica permanent entre aquestes dues forces. I aquesta dinàmica constituiria les lleis de la natura o, com ho anomenava Ohsawa, lordre de l'Univers.
Com que per la filosofia oriental el cos, l'enteniment i l'esperit formen un tot,Vegeu la noció xinesa de txi Ohsawa (com la majoria de medicines orientals) considerava que si es menja segons aquest principi tot l'organisme es modifica (en primer lloc físicament i després mentalment) fent que l'enteniment es torni més clar gràcies a l'adquisició d'una visió més global. Així, el fet que una alimentació equilibrada d'aquesta manera pugui intervenir en l'estat de salut, fa que hom pugui igualment considerar la macrobiòtica com una "higiene de vida", un simple "règim natural" o àdhuc una "medicina alternativa". Aquest aspecte, emfatitzat pel mateix Ohsawa, és el que ha retingut l'atenció de molts dels seus practicants fins al punt de limitar la definició de l'ensenyament a aquesta sola noció. Així, per la Gran Enciclopèdia Catalana en línia, es tracta d'un "sistema d'alimentació, considerat natural, que malda per cercar l'harmonia amb l'univers i recorre a les produccions estacionals locals, segons tradicions mil·lenàries xineses [...] i per l'Enciclopèdia Britànica en línia, la macrobiòtica és una "pràctica dietètica basada en la filosofia xinesa d'equilibri entre el yin i el yang […] els partidaris [de la macrobiòtica] sostenen que no només la qualitat de vida es millora, sinó que es poden curar malalties greus com el càncer, els crítics prevenen una pràctica poc informada d'aquesta mena de dieta pot conduir a la desnutrició."macrobiotics a www.britannica.com
A més d'això, Ohsawa també utilitzava sovint l'adjectiu "macrobiòtic" per a designar un comportament que segons ell correspon amb una actitud "justa" (és a dir, en acord amb les "lleis de la natura"). Per exemple, qualificava el cristianisme o el budisme "d'ensenyaments macrobiòtics", així com a certes persones que, sense conèixer yin i yang, n'haurien copsat intuïtivament el mecanisme o bé han aconseguit viure d'una manera "lliure" i "independent", "tot realitzant llurs somnis" (la qual cosa és, en definitiva, l'objectiu que Ohsawa volia ajudar a assolir amb el seu ensenyament"La meva macrobiòtica" Georges Ohsawa, La vida macrobiótica, Publicaciones Gea.). En aquest sentit, també utilitzava el qualificatiu "macrobiòtic" per a definir les medicines que tenen en compte la totalitat, contribuint al desenvolupament global de l'individu, i que s'interessen a guarir les causes profundes i no tan sols els símptomes.Ohsawa divideix la medicina en tres o cinc menes (segons el context): La medicina simptomàtica La medicina educativa La medicina espiritual (= "macrobiòtica")
o bé: Simptomàtica Profilàctica Art de la salut Rejoveniment i longevitat (= "macrobiòtica") Sociomoral (educativa) Suprema (que permet descobrir que la vida és regida segons un cert ordre)
En definitiva, hom pot definir la "macrobiòtica" de diverses maneres, totes elles correctes: com un camí de desenvolupament personal global, com un règim natural o àdhuc com una medicina alternativa; tot depèn del nivell en què se la situa.
Filosofia del Principi únic Ohsawa explica que segons aquest principi, que també anomena el "principi del monisme polaritzable", el món materialitzat és una manifestació de l'U o Infinit: en un cert moment, l'Infinit indiferenciat es divideix en dues forces, una força dilatadora (yin) i una força constrictiva (yang); d'aquesta manera, gràcies al contrast, l'Infinit es manifesta però esdevé relatiu, ja no forma una unitat. Aquestes dues forces intenten reunificar-se eternament (són oposades, de manera que s'atrauen, car cadascuna té el que li manca a l'altra) i, a través de llurs interaccions, creen tots els fenòmens.
Altrament dit, el món relatiu o manifestat i lInfinit no-manifestat són la mateixa cosa però es troben en una etapa diferent d'evolució. Aquest punt de vista comporta, doncs, les nocions dunitat entre totes les coses, de continuïtat ininterrompuda i en canvi perpetu.
Hom retroba aquestes nocions i aquesta denominació ("Principi Únic" o "El Principi") en la majoria de corrents de la filosofia oriental.Vegeu daoisme, budisme mahayana i zen, vedanta, sufisme…
El mecanisme de creació miniatura|Una galàxia en espiral Per Ohsawa,Obres de consulta principals: La Era Atómica i Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d'Extrême-Orient, de Georges Ohsawa. segons aquesta cosmologia, tota manifestació o creació segueix un mecanisme en espiral, que s'explica de la manera següent:
l'U o Infinit és expansió;<ref group="note">La primera accepció del concepte hindú del Braman és el dexpansió.</ref> quan es divideix, la força constrictiva (yang) troba l'oposició de la força expansiva (yin), però com que segueix nodrint-se en permanència per aquesta expansió infinita, vol seguir avançant. Llavors, travada per la força oposada, el seu moviment es corba; com que aquest fenomen és continu, es va doblegant sobre ella mateixa i s'acaba produint el naixement d'una espiral centrípeta o de creació.
L'energia se segueix cargolant i quan arriba al centre de l'espiral explota i se'n torna cap a l'Infinit, formant espirals de descomposició on el domini de les forces és el contrari, és a dir que la força expansiva és més forta (aquest seria el fenomen de la radiació).
En descargolar-se, la força d'expansió es va afeblint i la de constricció acaba per dominar un altre cop, i una nova espiral de creació comença. Aquest seria el mecanisme etern de l'univers. Segons això, tota cosa es crea i es desfà al mateix temps.
Ohsawa explica que l'espiral de creació evoluciona a través de diverses etapes. La força constrenyent es va concentrant i, en un moment donat, sobrepassa la resistència contrària: es produeix un bot, que la fa avançar d'una manera logarítmica. Amb aquest bot, la qualitat de la manifestació canvia de sobte: es fa més tangible, és la naixença de l'energia. L'energia segueix concentrant-se i, segons el mateix procés, en un cert moment es manifesta d'una manera més propera de la matèria: és el món de les partícules elementals. Aquest món continua concentrant-se i acaben apareixent els elements. El món mineral evoluciona i, de nou, a força d'acumulació de quantitat, es produeix un altre canvi qualitatiu: es transforma en món orgànic, el dels vegetals. I l'evolució d'aquests organismes acaba creant el món animal.
Segons aquesta lògica, l'home es troba al centre de l'espiral: a través seu, per primer cop en aquest procés, la vida materialitzada a partir de l'Infinit pot pensar, és a dir, comprendre el mateix procés de la materialització o manifestació de la vida. L'home seria doncs un portador de vida,Per "vida" aquí s'entén el propi Infinit no-manifestat, la part completa i sense dividir que hi hauria en nosaltres i en totes les coses. la finalitat del qual és adquirir la consciència; així, la vida pot tornar cap al seu origen enriquida amb aquesta consciència obtinguda gràcies a certes vivències úniques.
Yin i yang Ohsawa explica així les característiques de yin i yang:Obres de consulta: Filosofía de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa i Libro de la Macrobiótica, de Michio Kushi
Yang epresenta forces actives i masculines, és la força centrípeta, de contracció, de constricció, de pressió, de cohesió. Yang produeix el so, l'escalfor, la claror, les radiacions roges, l'activitat, allò que és sec, pesant, dur, les formes rabassudes, concentrades.
Yin representa les forces passives i femenines de la natura, és la força centrífuga, d'expansió, de dilatació, de dilució. Yin produeix el silenci, el fred, la foscor, les radiacions violetes, la passivitat, la lleugeresa, la blanesa, les formes verticals, espigades.
+Expressions físiques de yin i yang:Font: versió francesa de Macrobiótica zen, de G. Ohsawa Yin Yang Tendència Expansió Contracció Posició Exterior Interior Estructura Espai Temps Direcció Ascendent Descendent Color Violeta Vermell Temperatura Fred Calent Pes Lleuger Pesant Element Aigua Foc Àtom Electró Protó Química K, O, Ca, N, S, P, Si, etc Na, H, C, Mg, As, Li, Hg, Ur
+Segons el domini biològic: Yin Yang Regne Vegetal Animal Vegetals Verdures Cereals Nervis autònoms Simpàtic Parasimpàtic Moviment Femení Masculí Gust Picant, àcid, dolç Salat, amargant, alcalí Vitamines C, B2, B12, Pp, B1, B6 D, K, E, A
L'ordre de l'Univers miniatura|El taijitu, símbol de l'ordre de l'Univers A través de 7 lleis i dels 12 teoremes que en resulten,<ref>Obra de consulta: lEre Atomique, G. Ohsawa.</ref> Ohsawa vol resumir els principis que, segons la cosmologia extrem-oriental, constitueixen l'ordre de l'Univers, és a dir, el funcionament del món manifestat. En el seu llibre La Era Atómica, hi explica:
"L'Ordre de l'Univers està regit per set principis que constitueixen la lògica universal. Aquests principis són, abans de res, dinàmics; és per això que són contraris a la lògica formal, que és estàtica. Poden ser aplicats a qualsevol domini, a qualsevol nivell de la vida i a totes les coses existents en l'univers de la relativitat. A més, poden unificar tots els antagonismes.La lògica formal és rígida, és una simple fotografia d'un instant de la vida i de l'univers infinit, de manera que resulta infinitesimalment analítica sense voler ni saber. En canvi, la lògica universal és una imatge vivent de tota vida i tota cosa. La lògica formal destrueix la continuïtat: el principi d'identitat, el principi de contradicció i el principi del terç exclòs mostren tan sols una imatge estàtica, finalitzada, una imatge presonera del món estàtic i determinat de les aparences, construïda pels nostres sentits o instruments. En realitat, totes les coses d'aquest món canvien sense parar d'un extrem a l'altre. No hi ha res que sigui estable o constant en aquest món relatiu."