La campanya de Saratoga de 1777 va ser un intent de l'alt comandament britànic per a Amèrica del Nord per obtenir el control militar de la vall del riu Hudson durant la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica. Va acabar en la rendició de l'exèrcit britànic. Segons l'historiador Edmund Morgan, «va ser un gran punt d'inflexió de la guerra, perquè els estatunidencs van guanyar el suport exterior que va ser l'últim element necessari per a la victòria».
L'embranzida principal de la campanya va ser planejada i iniciada pel general britànic John Burgoyne. Al comandament d'una força principal d'uns 8.000 homes, es va traslladar al sud al juny des del Quebec, va salpar del llac Champlain cap al centre de l'estat de Nova York, i després va marxar sobre la divisòria i riu avall de la vall del Hudson fins a Saratoga. Inicialment es va fustigar amb els defensors patriotes amb resultats diversos. Després de les pèrdues en les batalles de Saratoga al setembre i octubre, la seva posició deteriorada i l'augment de l'exèrcit estatunidenc, el van obligar a lliurar les seves forces al general estatunidenc Horatio Gates el 17 d'octubre.
En aquesta derrota crítica britànica en el camp de batalla, els moviments coordinats que s'havien fet a Londres no es van materialitzar. El Coronel Barry St. Leger havia estat assignat a moure's cap a l'est a través de la vall del riu Mohawk cap a Albany, Nova York, però es va veure obligat a retirar-se durant el setge de Fort Stanwix després de perdre els seus aliats amerindis. L'expedició principal planejada des del sud no va ser llançada a causa de la mala comunicació amb Londres quan el general William Howe va enviar el seu exèrcit per prendre Filadèlfia en lloc d'enviar-lo pel riu Hudson per enllaçar amb Burgoyne. A principis d'octubre es va fer un esforç d'última hora per reforçar Burgoyne des de la ciutat de Nova York, però va ser poc i massa tard.
La victòria estatunidenca va ser un enorme impuls moral per a la jove nació. Més important encara, va convèncer a França d'entrar a la guerra en aliança amb els Estats Units d'Amèrica, proporcionant obertament diners, soldats i municions, així com lluitant una guerra naval a tot el món contra Gran Bretanya.
L'estratègia britànica Cap a finals de 1776, a Anglaterra va ser evident que la pacificació de Nova Anglaterra era molt difícil a causa de l'alta concentració de patriotes. Londres va decidir aïllar Nova Anglaterra i concentrar-se a les regions central i meridional on suposadament podrien reunir els lleialistes.
Al desembre de 1776, el general John Burgoyne es va reunir amb Lord Germain, el Secretari d'Estat britànic per a les Colònies i l'oficial del govern responsable de la gestió de la guerra, per establir una estratègia per a 1777. Hi havia dos exèrcits principals a Amèrica del Nord amb els quals treballar: l'exèrcit del general Guy Carleton al Quebec, i l'exèrcit del general William Howe, que havien lluitat contra l'exèrcit de George Washington desde la ciutat de Nova York a la campanya de Nova York.
El pla de Howe per a atacar Filadèlfia El 30 de novembre de 1776 Howe, el comandant en cap britànic a Amèrica del Nord, va escriure a George Germain, descrivint un ambiciós pla per a la campanya de 1777. Howe va dir que si Germain l'enviava reforços substancials, podia llançar diverses ofensives, incloent-hi enviar 10.000 homes al riu Hudson per a capturar Albany, Nova York. Llavors, a la tardor, Howe podia moure's cap al sud i capturar Filadèlfia, que llavors era la capital dels Estats Units d'Amèrica. Howe aviat va canviar d'opinió després d'escriure aquesta carta: els reforços podrien no arribar, i la retirada de l'Exèrcit Continental durant l'hivern de 1776-1777 va fer de Filadèlfia un objectiu cada vegada més vulnerable. Per tant, Howe va decidir que la captura de Filadèlfia seria l'objectiu principal de la campanya de 1777. Howe va enviar a Germain aquest pla revisat, que Germain va rebre el 23 de febrer de 1777.
El pla de Burgoyne per a capturar Albany Burgoyne, que buscava comandar una força important, va proposar aïllar Nova Anglaterra amb una invasió de l'estat de Nova York des del Quebec. Això ja l'havia intentat el general Carleton el 1776, però va retardar l'inici d'una invasió a gran escala. Guy Carleton va ser molt criticat a Londres per no prendre avantatge de la retirada estatunidenca del Quebec, i també va ser intensament criticat per Germain. Això, combinat amb l'intent fallit del seu rival Henry Clinton de capturar Charleston, Carolina del Sud, va col·locar Burgoyne en una bona posició per aconseguir el comandament de la campanya del nord de 1777.
miniatura|esquerra|General John Burgoyne. Retrat pintat per Joshua Reynolds Burgoyne va presentar un pla escrit a Lord Germain el 28 de febrer de 1777; Germain el va aprovar i va donar a Burgoyne el comandament de l'expedició principal.
El pla d'invasió de Burgoyne des del Quebec tenia dos components: dirigiria la força principal d'uns 8.000 homes des del sud de Mont-real al llarg del llac Champlain i la vall del riu Hudson, mentre que una segona columna d'uns 2.000 homes (que Barry St. Leger va ser escollit per dirigir-la), es va traslladar del llac Ontario cap a l'est per la vall del riu Mohawk en una desviació estratègica. Ambdues expedicions convergirien a Albany, on enllaçarien amb tropes de l'exèrcit de Howe, seguint el riu Hudson. El control de la ruta del llac Champlain - llac George - riu Hudson del Canadà a Nova York aïllaria Nova Anglaterra de la resta de les colònies americanes.
L'última part de la proposta de Burgoyne, l'avanç de Howe cap al Hudson des de Nova York, va resultar ser la part més controvertida de la campanya. Germain va aprovar el pla de Burgoyne després d'haver rebut la carta de Howe detallant la seva ofensiva proposada contra Filadèlfia. Si Germain li va dir a Burgoyne, que encara estava a Londres en aquell moment, sobre els plans revisats de Howe no és clar; mentre que algunes fonts afirmen que ho va fer, altres afirmen que Burgoyne no va ser notificat dels canvis fins que la campanya estava ben en marxa. L'historiador Robert Ketchum creu que Burgoyne probablement hauria estat conscient dels problemes que hi havia per davant si se li hagués notificat el pla de Filadèlfia. Tampoc és clar si Germain, Howe i Burgoyne tenien les mateixes expectatives sobre el grau en què Howe havia de donar suport a la invasió del Quebec. El que és clar és que Germain va deixar els seus generals amb massa llibertat, o sense una estratègia general clarament definida.
El març de 1777, Germain va aprovar l'expedició de Howe cap a Filadèlfia i no va incloure cap ordre expressa per a Howe d'anar cap a Albany. No obstant això, Germain també va enviar Howe una còpia de les seves instruccions a Carleton, que clarament va declarar que l'exèrcit del nord s'havia de reunir amb l'exèrcit de Howe a Albany. En una carta de Germain a Howe datada el 18 de maig de 1777, va deixar clar que l'expedició a Filadèlfia havia de «ser executada a temps perquè pugueu cooperar amb l'exèrcit ordenat per procedir del Canadà i posar-lo sota el vostre comandament.». Però aquesta última carta no va ser rebuda per Howe fins després d'haver sortit de Nova York per Chesapeake. Per atacar Filadèlfia, Howe es podria haver mogut per terra a través de Nova Jersey o per mar a través de la badia del Delaware, ambdues opcions li haurien mantingut una posició per ajudar a Burgoyne si fos necessari. La ruta final que va prendre, a través de la badia de Chesapeake, va consumir molt temps i el va deixar totalment incapaç d'ajudar a Burgoyne com Germain havia previst. La decisió era tan difícil d'entendre que els crítics més hostils de Howe l'acusaven de traïció deliberada.
Burgoyne va tornar a la ciutat de Quebec el 6 de maig de 1777, amb una carta de Lord Germain que va introduir el pla però no tenia detalls. Això va produir un altre dels conflictes de comandament que van assolar els britànics durant tota la guerra. El tinent general Burgoyne tècnicament va superar al general major Carleton, però Carleton encara era el governador del Quebec. Les instruccions de Germain a Burgoyne i Carleton havien limitat específicament el paper de Carleton a les operacions al Quebec. Aquest fet contra Carleton, combinat amb el fracàs de Carleton per aconseguir el comandament de l'expedició, va portar a la seva renúncia més tard el 1777, i a la seva negativa a subministrar tropes dels regiments de Quebec per a la guarnició dels forts de Crown Point i Ticonderoga després de ser capturats.
L'estratègia estatunidenca George Washington (l'exèrcit del qual estava acampat a Morristown, Nova Jersey) i el comandament militar estatunidenc, no tenia una bona imatge dels plans britànics per a 1777. La qüestió principal sobre les ments de Washington i els seus generals Horatio Gates i Philip Schuyler (que eren al seu torn responsables del Departament del Nord de l'Exèrcit Continental i la seva defensa del riu Hudson) era dels moviments de l'exèrcit de Howe a Nova York. No tenien cap coneixement significatiu del que s'havia planejat per a les forces britàniques al Quebec, malgrat les queixes de Burgoyne que tothom a Mont-real sabia el que estava planejant. Els tres generals no estaven d'acord en el que seria el moviment més probable de Burgoyne, i el Congrés Continental va expressar l'opinió que l'exèrcit de Burgoyne probablement es traslladaria a Nova York per mar.
En part, com a resultat d'aquesta indecisió, i el fet que es aïllaria de les seves línies de subministrament si Howe es movia cap al nord, les guarnicions del Fort Ticonderoga i d'altres forts de les valls Mohawk i Hudson no van augmentar significativament. Schuyler va prendre la mesura l'abril de 1777 d'enviar un gran regiment sota el comandament del coronel Peter Gansevoort per rehabilitar el Fort Stanwix a la vall d'aigües amunt del riu Mohawk com un pas en la defensa contra els moviments britànics en aquesta zona. Washington també va ordenar que quatre regiments s'establissin a Peekskill, Nova York, que podrien ser dirigits tant al nord com al sud en resposta als moviments britànics.
Les tropes estatunidenques van ser assignades al teatre de Nova York el juny de 1777. Prop de 1.500 soldats (incloent-hi els del coronel Gansevoort) estaven en llocs d'avançada al llarg del riu Mohawk, uns 3.000 soldats estaven a les terres altes del riu Hudson sota el comandament del general Israel Putnam, i Schuyler comandava uns 4.000 soldats (inclosos els de la milícia local i les tropes a Ticonderoga sota el comandament de St. Clair).
L'interès internacional miniatura|Charles Gravier, comte de Vergennes. Retrat pintat per Antoine-François Callet Des de la Guerra dels Set Anys, els ministres d'Afers Exteriors de França, començant per Choiseul, havien seguit la idea general que la independència de les colònies britàniques d'Amèrica del Nord seria bona per a França i dolenta per a la Gran Bretanya, i a més que els intents francesos de recuperar parts de Nova França serien perjudicials per a aquesta causa.